Fallida-Par Conditio creditorum-

Aute

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000028/2026

ORIGEN: 1000117/2022 - 0

NIG: 5300542120220001346

AUTE 000087-2026 DE 09/06/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 09/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000028/2026

Nig : 5300542120220001346

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00087 A

AUTE 000087/2026

PARTS:

Apel·lant: ORG000

Representant: Sra. Nancy

Advocada : Sra. Nàdia

Apel·lat: Sr. Gaspar

en tant que administrador únic de la societat ORG001

Advocat: Sr. Raymond

Apel·lat: Sra. Eugènia

en tant que administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG001

Apel·lat: Y SA

en tant que controlador judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG001

Representant: Sra. Custòdia

Advoca : Sr. Adrià

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Fallida- Par Conditio creditorum-

Andorra la Vella, 9 de juny del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 09/02/2023, la Sra. Batlle va dictar un aute declarant en estat de cessació de pagaments i fallida a la societat ORG001, a partir del dia 27/06/2022, tot i nomenant administradora judicial a la Sra. Eugènia, i com a controladora a l'entitat bancària Y SA (antic Z), a través dels seus serveis jurídics.

2.- En data 26/03/2024 l'administradora judicial va presentar l'estat de crèdits de la fallida.

Existeix un crèdit hipotecari de l'entitat bancària Y per més de 4.500.000.-euros, essent el bé hipotecat l' ADR000 d'Ordino.

Els crèdits de ORG000 i del Sr. Paulo van ser acceptats.

Pel que fa al crèdit de ORG000, per sentència del 28/05/2018, confirmada per aquesta Sala el 20/12/2018, el Tribunal de Batlles va estimar majoritàriament la demanda formulada per la societat ORG000 contra la societat ORG001 i el Sr. Gaspar i desestimar íntegrament la demanda reconvencional interposada per aquests darrers contra la primera i parcialment l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Gaspar, i va :

- condemnar ORG001 i solidàriament amb ella i en allò que sigui necessari, el Sr. Gaspar a atorgar escriptura pública de compravenda de dos unitats immobiliàries situades a Ordino ( ADR000),

- condemnar ORG001 a atorgar escriptura pública de datio in solutum d'una altra unitat immobiliària situada a Ordino ( ADR000),

- condemnar ORG001 juntament amb el Sr. Gaspar a sufragar la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

3.- Per Aute del 16/12/2025, la Sra. Batlle va decidir :

"Primer.- Declarar que ORG000 ha rebut pagaments, per compte de la societat fallida, en contravenció del principi par conditio creditorum, i per tant, ha de restituir l'import de EUR 17.130,10 a l'administració judicial.

Segon.- Requerir a la saig BBB a fi que en el termini de VUIT (8) DIES HÀBILS:

Informi quines quantitats ha cobrat, en concepte d'honoraris, en el marc del procediment executori NUM000, a comptar del 27-06-2022;

En cas que hagi cobrat alguna quantitat, efectuï les seves al·legacions al respecte de la procedència de restituir aquells imports per raó de que s'han pagat en contravenció del principi par conditio creditorum.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades.".

4.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació parcial la representació processal de la societat ORG000.

Demana la seva revocació fonamentant-se en un error en la valoració de la prova, en una infracció de l' article 60 del Decret de 04/10/1969 , en relació a l'article 9 del mateix, així com en un aplicació incorrecta de la Jurisprudència d'aquesta Sala (TSJC 417/2016).

Sosté en primer lloc que la Sra. Batlle ha errat en la determinació de la data rellevant de la "unió de creditors"; que la fallida és declarada per Aute de 09/02/2023, i és a partir d'aquesta data, o com a mínim des del moment del seu coneixement efectiu, quan pot operar la prohibició d'execucions individuals i el principi de la par conditio creditorum; que la jurisprudència citada a l'Aute (Sentència de 23/03/2017, TSJC 417/2016) no dona suport a la tesi de la Sra. Batlle sinó que confirma que el límit temporal coincideix amb la declaració judicial de la fallida, i finalment, que l'Aute recorregut, interpretant d'aquesta forma l'article 60 en relació a l'article 9, vulnera el principi de seguretat jurídica.

D'altra banda, argumenta que el Fonament de Dret Quart és incongruent amb el Fonament de Dret Segon de l'Aute de 04/09/2025 que originà el present incident, fet que li ha generat indefensió.

En tercer lloc, pretén que existeix error en la valoració de la prova en relació a la preclusió tota vegada que l'administradora judicial a la vista de la comunicació del crèdit en data 28/07/2023, hagués pogut demanar directament a aquesta part sobre les dates i els imports que va percebre, sense necessitat de demanar a la saig i esperar fins el 24/07/2025 per conèixer les quantitats percebudes i les dates, quan la prova en autes ja mostrava que ORG000 estava cobrant lloguers.

En quart lloc, exposa que l'Aute de 30/07/2024, no recurrible, va aprovar definitivament l'estat de crèdits, i va fixar definitivament l'import del crèdit de ORG000 sense cap reserva o objecció quant a les costes i les sumes percebudes, i que per tant, no és jurídicament admissible reobrir indirectament una qüestió ja resolta de manera definitiva.

En darrer lloc, defensa la improcedència de la restitució i dels honoraris del saig cobrats amb posterioritat al 27/06/2022 i fins el 09/02/2023 doncs els mateixos deriven d'un procediment executiu legítim, d'abans de la declaració de fallida.

5.- La representació lletrada de la societat fallida ORG001, deixa a criteri d'aquest Tribunal la resolució del present recurs d'apel·lació.

6- L'Administradora judicial de la societat ORG001, demana la desestimació del recurs d'apel·lació formulat i la confirmació de l'Aute recorregut, tot imposant les costes d'aquesta instància a la recurrent.

7.- La representació processal de Y, SA, demana dictar resolució ajustada a la normativa concursal i amb la major garantia dels drets dels creditors que formen part de la massa de la fallida d'autes.

8.- El Sr. Gaspar no ha presentat cap escrit d'al·legacions sobre el recurs.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present cas, la problemàtica per resoldre, que ens portarà a estudiar les nocions de «declaració de la fallida», de cessació de pagaments i de par conditio creditorum, ve del fet que, per escrit del 08/05/2025, l'Administradora judicial va informar la Sra. Batlle que havia descobert que l' ADR000 es trobava arrendat a la societat ORG002, segons contracte d'arrendament de gestió turística signat el 12/09/2018, i que el preu de l'arrendament estava ingressat en el procediment executori NUM000 tramitat davant la Saig BBB a instància de la societat ORG000 contra la societat fallida, en execució de la sentència del 28/05/2018, confirmada per aquesta Sala el 20/12/2018.

Realitzades les corresponents verificacions, es va confirmar per part de la Saig que, en el marc del referit procediment d'execució la societat ORG000 havia cobrat de dita Saig:

És en consideració d'aquests elements, després d'haver donat audiència a les parts, i invocant el principi par conditio creditorum que la Sra. Batlle ha decidit de la restitució de l'import de 17.130,10.-euros a l'administració judicial.

Segon.- Del Decret del 1969

De manera general, ja hem pogut motivar que :

"El procediment d'arranjament judicial i fallida, previst en el Decret de 04/10/1969, no pot ésser considerat un simple procediment de jurisdicció voluntària, com indica la recurrent, sinó que es tracta d'un judici d'execució general que participa de les notes d'universalitat (afectació de tot el patrimoni del deutor), patrimonialitat (l'objectiu és l'execució de tota la massa patrimonial del deutor) i par conditio creditorum (tractament igualitari dels creditors i comunitat de pèrdues)".(Aute de data 31/05/2016 rotlle TSJC 238/2013).

Sempre al nivell general, és conegut que els 3 efectes de la declaració de fallida són :

- el deutor es troba privat de l'administració i gestió dels seus bens,

- els creditors queden constituïts en estat d'unió,

- l'administrador ha de procedir a practicar les operacions de liquidació de l'actiu.

Quant a la cessació dels pagaments, l'article 8 disposa :

"La cessació de pagaments és el fet pel qual un comerciant no pot pagar un o diversos deutes exigibles de naturalesa comercial i es troba en una situació financera sense sortida.

Per declarar la cessació de pagaments, el batlle que coneix el procés concursal ha de tenir en compte tots els elements que concorrin i, en especial, la multiplicitat d'actes de protesta o de reclamació, i l'ús eventual de procediments fraudulents per mantenir el crèdit comercial de forma artificial per part del deutor.".

L'article 9 precisa :

"L'aute en què es declari la cessació de pagaments ha de declarar també el deutor en fallida o acordar l'arranjament judicial d'acord amb les normes de l'article següent.

En tot cas, l'aute ha de fixar la data de la cessació de pagaments, que no pot ser anterior als divuit mesos previs al dia en què es dicti l'aute esmentat. No obstant això, en cas que no es fixi aquesta data, s'entén que és la del dia en què es dicta l'aute.".

D'altra banda, és un principi general, que quan una empresa entra en estat de cessació de pagaments, en termes que donin lloc a un procés concursal, regeix el principi de la par conditio creditorum. Conforme al mateix, tots els creditors (de mateixa categoria) tenen la mateixa condició en front del patrimoni del deutor comú. Això impedeix realitzar execucions de manera individual i beneficiar-se dels efectes d'un embargament particular, en tant que el patrimoni del deutor queda subjecte, en virtut del citat principi, a l'execució col·lectiva.

Així, l'article 14,1 diu :

"Pel sol fet d'haver-se decretat qualsevol dels dos procediments d'arranjament judicial o de fallida, i una vegada s'hagi anomenat l'Administrador, els creditors no podran exigir l'efectivitat de llurs crèdits individuals, quins crèdits formaran una massa representada per l'administrador".

I l'article 60, que pertany a la secció « Solucions per la fallida » disposa :

"Des de que la fallida o la conversió de l'arranjament judicial en fallida, sigui declarada, els creditors quedaran constituïts en estat d'unió; l'administrador procedirà a practicar les operacions de liquidació de l'actiu i al mateix temps a formular un estat de crèdits, sense perjudici del que es disposa en l'article 23.".

A més, l'article 26 disposa que :

"Són inoposables a la massa de creditors, aquells actes del deutor, realitzats desprès de la data fixada per la cessació de pagament, i concretament, els següents:

a) Tots els actes de disposició a títol gratuït i tots els contractes on les obligacions del deutor excedeixin notablement de les de l'altra part.

b) Tots els pagaments per deutes no vençuts el dia de la cessació de pagaments.

c) Tota hipoteca o afiançament constituïdes desprès de la data de la cessació de pagaments, sobre els béns del deutor, per deutes contrets anteriorment.

El Batlle podrà, a més a més, declarar inoposables a la massa, els actes a títol gratuït, assenyalats al primer paràgraf del present article, fets durant els sis mesos precedents a la data de la cessació dels pagaments.".

I l'article 27 precisa :

"Declarada la ineficàcia d'un acte per alguna de les causes assenyalades en l'article 26, l'adquirent, el beneficiari o llurs causa-havents, hauran de restituir a la massa els mateixos béns i els fruits corresponents, o quan no sigui possible, el seu valor calculat al temps en què es feu impossible la restitució.".

Així les coses, la constatació i declaració de l'existència de la cessació de pagaments no és només una condició de fons essencial per a obrir un procediment d'arranjament o de fallida, ja que fixa la data en que el deutor deixa de pagar els seus deutes i es troba en una situació sense sortida també serveix per fixar aquest període que va de la data de cessació dels pagaments fins a la decisió que declara l'obertura del procediment i que corre de manera retroactiva a comptar de dita decisió d'obertura.

Certs sistemes jurídics han pogut qualificar aquest període de «període sospitós», justament perquè pot aparèixer a priori sorprenent que un debitor que no pot pagar els seus deutes exigibles i es troba en una situació financera sense sortida arribi no obstant a efectuar pagaments o actes de disposició del seu patrimoni, i que, en tal situació, esdevé per tant necessari protegir els creditors front a actes d'empobriment del patrimoni de l'empresari, anul·lant els actes que vulneren els seus drets i la par conditio creditorum.

Aquest aspecte del procediment concursal és tan important que la recent « Directive (UE) 2026/799 du Parlement européen et du Conseil du 30/03/2026 harmonisant certains aspects du droit de l'insolvabilité » dedica una part important per establir unes regles mínimes per regular el que qualifica com les accions revocatòries.

Tercer.- És en consideració d'aquests paràmetres que s'ha de resoldre la qüestió relativa la data on neix la interdicció de pagar i neix la unió de creditors.

La Sra. Batlle ha considerat, d'una part, que, en aplicació de l'article 60 del Decret, la data en que queda constituïda la unió de creditors i neix la interdicció de pagar els deutes anteriors, és la de la declaració de la fallida, i d'altra part, que aquesta declaració de la fallida no és l'aute del 09/02/2023 que declara la fallida sinó el 27/06/2022, data que el referit aute ha declarat com essent la data de la cessació dels pagaments.

La part apel·lant considera al contrari que la data que s'ha de tenir en compte és exclusivament la data de l'Aute que declara la fallida, independentment de la data de cessació dels pagaments.

Doncs bé, dels elements que acabem d'exposar en ressurt que la resolució que declara la fallida constitueix un pivot que permet distingir dos períodes:

Abans de dita resolució, i a partir de la data de cessació de pagaments, existeix el període sotmès al règim dels articles 26 i següents.

De conformitat amb el fet que la declaració de fallida produeix els seus efectes des del dia en que es decreta (article 11), i amb el seu caràcter declaratiu (article 27), és amb dita resolució que declara la fallida que neixen tots els efectes propis de la fallida, i entre ells la prohibició de pagar els deutes anteriors a dita declaració de fallida.

No es pot confondre la situació de la fallida i la declaració de la situació de fallida. I no és possible per tant interpretar la noció de declaració de la fallida com ho ha fet la Sra. Batlle, doncs, de conformitat a la literalitat de la Llei que es refereix a la declaració com al pronunciament contingut en l'Aute que obre el procediment, sense que la fixació de la data de cessació de pagaments hi tingui res a veure, el naixement de la unió de creditors i la interdicció de pagar els deutes anteriors es situen amb l'Aute mateix que declara la fallida.

Així, la interdicció d'obtenir pagaments que ressurt de l'article 14 neix clarament "pel sol fet d'haver-se decretat" la fallida.

Per consegüent, no es pot confirmar l'afirmació de l'Aute recorregut que "Si bé l'aute declarant la fallida és de data 09-02-2023, la data de declaració de la cessació de pagaments i fallida és el 27-06-2022".

La declaració és del 09/02/2023 i és aquesta data que s'ha de tenir en compte per determinar si un pagament és contrari a la prohibició de pagar els deutes anteriors i infringeix els drets de la unió de creditors.

Quant a la sentència del 23/03/2017 (TSJC 417/2016) invocada per l'Aute recorregut, i l'objecte de la qual era determinar si podia operar la compensació com a subrogat del pagament en cas de fallida, no diu una altra cosa, sinó que recorda el principi par conditio creditorum i es refereix en vàries ocasions a la declaració de fallida, sense però en cap moment indicar que la mateixa correspondria a la data de la cessació de pagaments.

Així les coses, no es pot compartir la conclusió de la instància que els pagaments efectuats a favor de ORG000 a comptar des del 27/06/2022 són indeguts, ja que atemptarien en contra el principi de la par conditio creditorum.

Si bé aquest principi és essencial i consubstancial al procediment de fallida, correspon no obstant a les regles que acabem d'exposar i no es pot aplicar de manera indiscriminada.

Aplicant aquest criteri, constatem que l'únic pagament que és contrari a l'article 14 i al principi par conditio creditorum és el del 01/03/2023 per import de 3.214,71.-euros per ser posterior al 09/02/2023, i essent recordat que la declaració de fallida produeix els seus efectes des del dia en que es decreta (article 11).

Quart.- La única manera que el Decret oferia per a impugnar aquests pagaments anteriors a la declaració de fallida era en el sistema dels articles 26 i següents.

Però és clar que cap dels supòsits del mateix es donen.

En particular, no ens trobem front a pagaments d'un deute no vençut, sinó dins del marc de l'execució d'una sentència ferma, i que era ferma al 2019, val a dir molt anteriorment a la data de la cessació dels pagaments.

I això ho reconeix la resolució d'instància quan motiva :

"aquells pagaments no són estrictament actes inoposables a la massa de creditors, ja que aquests darrers fan referència a supòsits de fet diferents, especificats a l'article 26 del Decret".

Cinquè.- De fet, i com ho invoca la part apel·lant per argumentar que aquest canvi de criteri de la Sra. Batlle li hauria causat indefensió, són aquests articles que la Sra. Batlle aleshores encarregada de l'afer va citar en el seu Aute del 04/09/2025 mitjançant el qual va concedir un termini de 8 dies a l'administració judicial i a ORG000 a fi que es pronunciïn sobre la oportunitat de declarar els pagaments com a actes inoposables a la massa de creditors.

De la mateixa manera, és invocant l'article 26 que l'administradora va demanar per escrit del 26/09/2025 que els pagaments realitzats entre el 26/07/2022 i el 23/02/2023 fossin declarats inoposables a la massa, argüint que havien estat realitzats després de la data de cessació de pagaments i que haurien hagut de ser remesos a l'Administració judicial (però no es veu com uns pagaments s'haurien pogut efectuar a una Administradora judicial que encara no estava nomenada).

Quant a la indefensió denunciada, si bé és cert que és en base a uns articles i un criteri totalment diferent que la Sra. Batlle es va finalment fonamentar per decidir la restitució dels imports litigiosos, les disposicions legals aplicades són d'ordre públic i, una vegada aportades les explicacions que han considerat oportunes l'Administradora i el creditor concernit, la Batlle podia invocar la disposició legal que considerava aplicable.

A més, en el seu escrit del 19/11/2025, el creditor es va pronunciar de manera subsidiària sobre la interpretació de l'article 14, explicant que la data a considerar en relació a l'aplicació del mateix era el 09/02/2023, i precisant que és ben bé així que la Saig ho entenia, seguint la pràctica dels saigs en la matèria, doncs havia dipositat a l'AFA a favor de la massa tots els pagaments rebuts per ella després de l'Aute declarant la fallida.

Per consegüent, no existeix la indefensió denunciada.

Sisè.- Quant a la qüestió de la preclusió, l'hem d'examinar també ja que, tot i estimant l'argument principal de l'apel·lant, constatem que sí que existeix un pagament contrari a l'article 14 i fet al perjudici de la massa.

Però hem de rebutjar-lo ja que no es pot considerar amb l'apel·lant que l'Administradora hauria pogut, al moment d'acceptar el seu crèdit, procedir a certes verificacions sobre els imports cobrats.

Examinada la documentació invocada pel recurrent, i tenint en compte l'objecte i la naturalesa del procediment d'establiment de l'estat de crèdits tal com definits pels articles 36 i 37 del Decret, no arribem a la conclusió que l'Administradora, al moment de presentar l'estat de crèdits, o la Sra. Batlle a l'hora de verificar i aprovar-lo, haurien pogut constatar l'existència de pagaments contraris a la Llei concursal .

Com es diu en l'Aute apel·lat, no és fins l'escrit de la Saig del 24/07/2025 que van aparèixer les quantitats cobrades per la mateixa i els pagaments efectuats al benefici del creditor.

D'altra banda, no és cert que el fet d'ordenar el retorn d'un import del qual es constata que es va fer després de la interdicció de pagament vulneraria la cosa jutjada en la decisió que va aprovar l'estat de crèdit, doncs es tracta de dues coses diferents. En tot cas, la prohibició de pagament d'un deute anterior correspon a una disposició d'ordre públic, i un cop descobert l'existència de tal pagament, és obligatori ordenar el seu retorn a la massa.

Setè.- En darrer lloc, l'Aute apel·lat, referint-se als mateixos motius exposats en els seus fonaments de dret anteriors, també ha considerat que els eventuals honoraris de saig cobrats en el marc del procediment executori en data posterior a la fallida haurien de ser retornats, ja que aquells honoraris han de configurar-se com un crèdit més.

Però, si bé aquesta motivació no troba cap traducció en la part dispositiva de l'Aute doncs l'import de 17.130,10.-euros que es declara que el creditor ha de restituir correspon en totalitat als pagaments rebuts pel mateix, no apareix en tot cas cap honorari que la Saig hauria cobrat pel compte de ORG000 posteriorment al 09/02/2023.

Per tant aquest greuge s'ha d'estimar.

Vuitè.- L' article 354.2 CPC disposa :

"En cas que el tribunal estimi íntegrament o parcialment el recurs d'apel·lació, no imposa les costes processals a cap de les parts. En cas que desestimi íntegrament el recurs d'apel·lació, el tribunal imposa les costes processals a l'apel·lant".

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació de la representació processal de la societat ORG000, en contra de l'Aute de 16/12/2025 que revoquem en el sentit de fixar en 3.214,71.-euros en lloc de 17.130,10.-euros l'import que dita societat ha de restituir a l'Administració judicial.

SEGON.- No efectuar cap imposició de les costes de segona instància.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.