Embargament d'un fons de comerç TSJC 215/14

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Fátima Ramírez Souto Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-215/14

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22 de juny del 2010 va decidir estimar la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Narváez i del Sr. Tejada contra el Sr. Zurita i la Sra. Ramirez, condemnant als defenents a abonar als agents la suma de 22.299 euros derivada de la manca de pagament de la cessió dels seus interessos dins un negoci de restaurant i en data 10 de maig del 2011 es va procedir a l'embargament de tots els béns i drets dels deutors, entre els quals es trobava el negoci denominat "Restaurant X." del què el Sr. Zurita era titular. Finalment, en data 15 de setembre del 2010 la representació processal de la Sra. Narváez i del Sr. Tejada van formular demanda d'execució de dita resolució, reiterant aquesta petició el dia 13 de novembre del 2012.

II.- En data 19 de maig del 2011 el Sr. Roda, propietari del local situat a l'XXXX a on es trobava ubicat el negoci "Restaurant X.", va presentar un escrit sol·licitant que es procedís a aixecar l'embargament en relació al mateix atès que el Sr. Zurita, que havia estat arrendatari del local, li havia lliurat la possessió del mateix i en ell no hi havia cap bé propietat seva que fos susceptible de realització en el marc de qualsevol execució i l'executant s'hi va oposar.

III.- El dia 3 de desembre del 2012 el Sr. Cañellas va comparèixer a les dependències judicials manifestant que era l'actual gerent del negoci "Bar Restaurant X." juntament amb el Sr. Manzano, ja que el van adquirir a finals de l'any 2009 directament del seu propietari, el Sr. Roda, perquè l'antic arrendatari havia desaparegut, pagant la suma de 30.000 euros per una cuina completa, taules, cadires, cafetera i set o vuit neveres i un congelador, però que no va poder fer el canvi de gerència als registres perquè li van comunicar que el negoci es trobava embargat.

IV.- En data 22 d'octubre del 2013 el Sr. Isidre Roda va sol·licitar novament l'aixecament de l'embargament travat sobre el negoci "Bar Restaurant X.".

V.- L'Aute de data 14 de febrer del 2014 va decidir:

"Primer.- Desestimar la petició formulada pel Sr. Roda per inadequació de procediment.

Segon.- Mantenir l'embargament travat sobre el negoci BAR RESTAURANT X. amb la finalitat de garantir el cobrament de la quantitat dinerària que la part executada adeuta a la part executant en el marc de la present causa.

Tercer.- Donar lloc a la petició d'execució sobre els béns que formaven part del fons de comerç del BAR RESTAURANT X..

Quart.- Requerir a l'executant per tal que indiqui un lloc a fi de poder dipositar els béns que formaven part del fons de comerç del BAR RESTAURANT X. que consisteixen en aquells que obren en autes segons inventari adjunt al contracte d'arrendament de data 1-10-2009.".

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Roda i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'aixequi l'embargament travat sobre els mobles que es troben dins del local de la seva propietat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat que, com a conseqüència de la Sentència dictada en data 22 de juny del 2010, el dia 10 de maig del 2011 es va dictar Ofici Judicial d'Embargament de tots els béns dels quals fos titular el Sr. Zurita entre els quals es trobava el negoci "Bar Restaurant X." (foli 102). Resulta també indiscutible que el que es va embargar no va ser el local a on es trobava ubicat el negoci, ni tampoc la llicència administrativa corresponent, sinó el fons del qual aquest pogués gaudir.

En aquestes circumstàncies, l'Aute objecte del present recurs desestima la petició del Sr. Roda de que s'aixequi l'embargament sobre el fons de comerç del citat negoci, ja que entén que el procediment d'execució endegat, del qual el Sr. Roda no és part, no permet discutir sobre si el citat fons és propietat, o no, de l'executat, debat que en tot cas s'hauria d'entaular dins un procediment de terceria de domini.

II.- En contra d'aquesta decisió el Sr. Roda defensa en el seu recurs que cal presumir que tot el que es troba dins del local de la seva propietat és seu, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, no hi ha dubtes de que l'embargament travat sobre el fons de comerç del "Restaurant X." comprenia tot el material que es trobés dins del local en el què es trobava ubicat i que no hagués estat arrendat al Sr. Zurita junt amb el mateix. Tampoc és discutible que en el contracte celebrat entre el Sr. Roda i el Sr. Zurita no s'adjunta cap inventari de béns mobles, raó per la qual cal presumir que no n'hi havia, i que va ser el Sr. Zurita qui els va adquirir, ni que el dia 1 d'octubre del 2009, quan presumiblement el Sr. Isidre Roda va llogar el local de nou als senyors Manzano i Cañellas, dins del mateix existien una sèrie d'electrodomèstics i mobiliari que cal presumir que pertanyien al negoci que havia gestionat el Sr. Zurita i que es recullen en un inventari adjunt al contracte d'arrendament (foli 152), malgrat en el mateix (foli 146) no es parli de preu de venda d'aquests estris, com el Sr. Cañellas defensa que calia qualificar l'acord en la seva compareixença (foli 122), sinó de "dipòsit" de 30.000 euros, en tot cas molt superior a la fiança habitual en aquests casos.

En aquestes circumstàncies, cal presumir que els electrodomèstics i mobiliari que hi havia al local quan el Sr. Zurita gestionava el negoci li pertanyien i si abans de que es decretés l'embargament sobre els mateixos el seu propietari li va transmetre al propietari del local a on es troba ubicat el negoci, que els va transmetre al seu torn a les persones que actualment el gestionen, aquesta no és una qüestió que es pugui resoldre en el present procediment en el què ni el Sr. Roda és part, ni el Sr. Zurita ha estat citat per defensar els seus drets, sinó que, en tot cas, seria dins el marc d'una terceria de domini, com posa de relleu l'Aute d'instància, a on el Sr. Roda podria acreditar que la propietat dels mateixos li corresponia, ja que el Sr. Zurita li havia cedit en compensació de l'import dels lloguers que havia deixat sense honorar, com afirma.

Aquesta conclusió no ve desvirtuada pel fet que s'aporti a les actuacions una pretesa carta del Sr. Zurita manifestant la seva voluntat de resoldre el contracte de data 18 d'agost del 2009 (foli 134), ja que ni hi ha certesa de la seva veracitat, ni de la seva data, ni, en tot cas, el Sr. Zurita renuncia en ella als béns mobles de la seva propietat que es poguessin trobar dins del local, ni els ofereix en compensació dels lloguers que devia, ni se sap si entre el valor d'uns i l'import dels altres existia, o no, equivalència i, a manca de prova, el fet que el Sr. Zurita pogués ser deutor de certes quantitats en concepte de lloguers no suposava que el Sr. Roda es pogués apropiar en compensació i de manera unilateral del fons de comerç del negoci. D'altra banda, el fet que el citat material sigui vell, o el seu preu irrisori, ni ha estat demostrat, ni resulta transcendent als efectes de l'embargament i, en tot cas, es contradiu amb el fet que el propietari del local obtingués per ell una certa compensació econòmica.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Roda contra l'Aute dictat en data 14 de febrer del 2014 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.