Funcionament anormal de l'Administració de Justícia avaluació de la indemnització. Vulneració del dret a un judici raonable (P-003/2011)

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Yves Picod Marie Conte Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira Josep Maria Pijuan Canadell Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

Núm. de Protocol: P-003-11

S E N T È N C I A PLE

PARTS:

Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ORDINO

HBLE. COMÚ D'ANDORRA

HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY

Representant: Pérez

Advocat: Castillo

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Luís

Advocat: Plaza

Magnific MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DPlaza TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet (Ponent)

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

M.I. Sr. Yves Picod

M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy

M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de desembre de 2011

El Ple del MI Tribunal Superior de Justícia, format pels magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades en virtut de la demanda formulada per la representació dels Hbles. Comuns d'Ordino, d'Andorra la Vella i d'Escaldes-Engordany en exercici de rescabalament per funcionament anormal de la Justícia, en les quals ha estat part el Mgfc. Ministeri Fiscal i el MI Govern.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Mitjançant autes del mes de febrer i març del 2011, el Tribunal de Batlles comunica als Hbles. Comuns d'Ordino, d'Andorra la Vella i d'Escaldes-Engordany l'arxiu de les demandes d'execució presentades en 2008, vist que ha transcorregut amb escreix el termini legalment previst per exigir el pagament dels deutes quina execució es pretén ».

2.- En un escrit de data 8 de juny del 2011, els Comuns esmentats sol·liciten a aquest Ple dictar sentencia declarant i reconeixent l'existència de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia a l'hora de procedir a l'execució dels actes administratius declarats prescrits.

3.- En el seu escrit de data 11 de juliol del 2011, el MI Govern estima que no ha existit ni error judicial ni anormal funcionament de la justícia. Tanmateix, fins i tot en cas que el Tribunal considerés que ha existit error o funcionament anormal de l'Administració de Justícia, les parts actores no tenen dret a percebre cap indemnització de l'Estat. En efecte, que únicament escau apreciar responsabilitat patrimonial de l'Estat per error judicial o funcionament anormal de l'Administració de Justícia quan existeix un perjudici patrimonial singular de drets o interessos econòmics legítims consolidats dels particulars.

4.-En el seu escrit de data 11 de juliol del 2011, el Ministeri Fiscal estima en substància que :

L'examen de l'anormal funcionament de l'Administració de la Justícia caldrà practicar-lo segons els canons establerts per aquesta especifica situació i la condició pròpia per natura de l'Administració comunal.

L'acció conjunta dels tres Comuns per a procedir a l'acció prevista a l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia hauria esdevingut innecessària si, coneixedors com eren de la problemàtica existent en matèria de l'execució dels actes administratius d'ençà com a mínim l'any 2004 segons el propi escrit de demanda, haguessin promogut la iniciativa legislativa de reforma.

Cap dels Honorables Comuns demandants no han esgotat totes aquelles formules actualment al seu abast a fi d'interrompre la institució de la prescripció: cap de les tres Administracions Comunals demandants aporta prova d'haver intentat el reconeixement per part de l'administrat de l'acte quina execució pretén o tanmateix, el cobrament total o parcial de qualsevulla de les demandes quina execució judicial pretén.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer: Sobre l'aplicació de l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segons els termes d'aquest text:

« 1. Sense perjudici de les responsabilitats personals dels qui els causin, l'Estat repararà els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia, salvat en els casos de força major. »

En el seu escrit, citat més amunt, el MI Govern discuteix en aquest cas l'aplicació d'aquest article, en estimant que no es pot referir a la protecció dels drets dels particulars.

Tanmateix, el Tribunal constitucional ha reconegut els drets dels poders públics en el seu Aute de data 12 d'octubre de 2009, encara que afirmi que els drets fonamentals són en essència drets dels ciutadans:

« Certament, es tracta d'una interpretació i aplicació que es pot discutir, és cert, també, que a la pràctica si els òrgans judicials no actuen amb diligència es poden produir els problemes que apunta el recurrent i als quals es refereix el Ministeri Fiscal en el seu informe; de fet amb aquesta interpretació, la prescripció pot dependre en gran mesura de l'actuació dels òrgans judicials, ja que si la presentació de la demanda per part d'un comú no suspèn la prescripció, aquesta es pot produir com a conseqüència de les dilacions judicials (en aquest cas de més d'un any) en la resolució de les demandes d'execució forçosa dels deutes tributaris. Això no obstant, el recurs d'empara no és la via adequada per entrar en aquest tipus de consideracions pràctiques, ni en les quals, de contrari, podrien adduir-se des de la perspectiva dels contribuents. De fet, malgrat que el Tribunal Constitucional, ha acceptat la possibilitat que els poders públics siguin titulars dels drets de l'article 10 de la Constitució, no es pot oblidar que, en puritat, els drets fonamentals són en essència, drets dels ciutadans davant dels poders públics estatals. (la negreta es nostra).

Cal per tant concloure que el Ple del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon: Sobre el fons

Convé per tant d'apreciar si les condicions previstes per l'article 10, ja mencionat, es compleixen en aquest cas.

En primer lloc, cal remarcar que no existeix en aquest cas, un « error judicial ». En efecte com ha remarcat el Tribunal constitucional, en el seu aute ja citat,

« En qualsevol cas, pel que aquí importa, la dada rellevant per resoldre el supòsit enjudiciat és que, siguin quines siguin les seves conseqüències pràctiques, la interpretació i l'aplicació de la prescripció efectuada pels òrgans judicials no es pot titllar de jurídicament arbitrària. »

Cal per tant examinar si en aquest cas, els fets són constitutius d'un « funcionament anormal de l'Administració de Justícia ».

Podem remarcar que l'article 10 es refereix a « l'Administració de Justícia ». Aquest text pot per tant, aplicar-se a una eventual funcionament anormal constatat en l'exercici de la missió administrativa de la Batllia.

Les dades i els terminis en curs en el present cas es poden resumir, de manera sintètica en els quadres següents:

Comú d'Ordino (Tributs)

Comú d'Andorra la Vella

Tributs:

Sancions

Comú d'Escaldes- Engordany

Tributs

Sancions

Resulta de l'examen d'aquests quadres que la Batllia va disposar d'un termini important per procedir a l'execució dels tributs i des les sancions. Un tal retard en l'execució dels actes administratius pot efectivament considerar-se con un funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Aquest funcionament anormal no te per origen faltes individuals dels agents de l'Administració de la Justícia, sinó que respon a causes estructurals com el mateix M.I. Govern reconeix en el seu escrit ja citat;

"Així, considerem que la present demanda ha de ser desestimada ja que la situació actual de l'administració judicial està « desbordada », tal i com reconeixen els propis demandants, fet que ha suposat la unió de recursos per tal de poder portar a terme el desenvolupament d'un sistema que permeti arribar a l'agilització de la justícia en un futur pròxim ».

Implícitament, el Govern reconeix per tant, el funcionament anormal, fins « un futur pròxim » (s'ha signat un protocol de col·laboració entre el Consell Superior de la Justícia i els Comuns en data 6 d'abril de 2010).

Cal per tant concloure de l'examen dels fets que, en aquest cas, el funcionament anormal de l'Administració de la Justícia queda acreditat.

Convé, per consegüent, d'avaluar quina indemnització els Comuns demandants poden pretendre:

Podem remarcar, al examinar els quadres presentats més amunt, que els Comuns han presentat les seves demandes d'execució a la Batllia en el termini aproximat d'un any, en quasi tots els casos, el que reduïa el termini del que podia disposar la Batllia per procedir a l'execució. Ara bé, els Honorables Comuns no podien evidentment ignorar les dificultats en que es trobava l'Administració de la Justícia dins el marc de la seva missió d'execució dels actes administratius.

D'altra banda, com ha remarcar el Magnífic Fiscal en el seu escrit:

« Cap dels Honorables Comuns demandants no han esgotat totes aquelles formules actualment al seu abast a fi d'interrompre la institució de la prescripció: cap de les tres Administracions Comunals demandants aporta prova d'haver intentat el reconeixement per part de l'administrat de l'acte quina execució pretén o tanmateix, el cobrament total o parcial de qualsevulla de les demandes quina execució judicial pretén. »

Caldrà per tant, fer una apreciació equitativa del prejudici sofert pels Honorables Comuns deixant al seu càrrec 1/3 de les sumes demanades i l'Estat per tant haurà d'abonar els 2/3 d'aquests muntants.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia, en nom del Poble Andorra, decideix:

1.- Estimar parcialment la demanda formulada pels Honorables Comuns d'Ordino, d'Andorra la Vella i d'Escaldes-Engordany.

2.- Declarar la responsabilitat de l'Estat com a conseqüència d'un funcionament anormal de la Justícia.

3.- Condemnar el MI Govern a pagar en concepte de reparació de danys:

-42 548, 36 EUR a l'Hble. Comú d'Ordino

-211 309, 81 EUR a l'Hble. Comú d'Andorra la Vella

-11 454, 95 EUR a l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany

Aquesta sentencia és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència del Ple a la jurisdicció del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així ho acorden manen i signen els membres del Tribunal.