Incident de nul.litat (0034/10)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 034/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 15 d'octubre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 22-07- 2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX DESESTIMAR els recursos interposats per la representació processal de Agullo i per la representació processal del Sr. Viñas contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, en data 7-01-2010, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a les parts recurrents les costes derivades de la desestimació dels seus respectius recursos".

II.- En data 6-08-2010, la representació processal del Sr. Viñas ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència de 22-07-2010 d'aquesta Sala. Consta també a les actuacions que, en data 10-09- 2010, les representacions processals de Espada, el M.I. GOVERN i els Srs. Castrillo i Raya s'han oposat al referit incident de nul·litat, tot sol·licitant la seva desestimació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part que promou l'incident de nul·litat fonamenta el mateix són, en essència, els següents. En primer terme, considera que existeix una errada de fet en la qual incorre la sentència d'aquesta Sala, tota vegada que s'afirma que aquesta desestima el recurs perquè no s'argumenta respecte de l'extemporaneïtat de la pretensió de nul·litat i aquest extrem es troba tractat a les pàgines 19 a 28 del recurs i, en concret, quan es denúncia la falsedat dels fets en els quals es fonamenta. Afegeix que es tracta d'un error de dret, per quant comporta un formalisme i rigorisme exagerat que retorça la legalitat ordinària i ocasiona indefensió material. En segon terme, entén que també la sentència vulnera l'article 10 CA, en el dret a obtenir una sentència sobre el fons, respecte de l'admissió o no de l'incident de nul·litat i de l'argument de la causa solvendi per manca de raonabilitat. I, per últim, manifesta que la doctrina del Tribunal Constitucional, sobre la dilació indeguda, no encaixa amb la resolució d'aquesta Sala que comporta denegació de justícia i incongruència omisiva.

II.- Quant al primer motiu de greuge que s'atribueix a la resolució de 22 de juliol de 2010 d'aquesta Sala, s'ha de posar en relleu el que segueix. Aquesta Sala va analitzar la sentència d'instància i va poder constatar que en la decisió de la mateixa es refusaven els pediments A a E per preclusió. En efecte, la sentència d'instància, en el Considerant V, assevera que la pretensió de declarar la nul·litat de la subhasta judicial ha preclòs, atès que la mateixa s'exercita més de tres anys després de la celebració de la mateixa. I, el raonament d'aquesta Sala, subjecta al deure de congruència entre les al·legacions de les parts i la part decisòria, és observar quines són les al·legacions realitzades en l'escrit de recurs, i d'acord amb el principi dispositiu i el deure de congruència, resoldre les mateixes. En aquest sentit, insisteix ara la promotora de l'incident que a les pàgines 19 a 28 del seu escrit de conclusions existeixen al·legacions relatives a l'extemporaneïtat de l'acció de nul·litat. En canvi, aquesta Sala no ha trobat de la lectura de les referides pàgines cap motiu o greuge en relació a la negativa a l'examen de les pretensions A a E per extemporaneïtat de les mateixes ni cap argument adreçat a desvirtuar l'apreciació i valoració que d'aquest extrem efectua el jutjador d'instància. En efecte, en les pàgines indicades s'argumenta respecte de la falsedat o no del dia en el qual es va celebrar la subhasta, però no existeix cap argumentació ni motiu específic que s'articuli envers la preclusió de l'acció declarada per la sentència d'instància. I, consegüentment, si la part recurrent no impugna el pronunciament de l'extemporaneïtat de l'acció de nul·litat de la subhasta ni argumenta respecte de si aquesta extemporaneïtat ha estat ben apreciada o no, així com respecte de quin ha de ser el termini aplicable, la Sala no pot, en ares de mantenir el dret de defensa de les parts i la igualtat processal, contravenir el deure de congruència i procedir a l'estudi d'un extrem que no ha estat objecte del recurs de la part que combat la sentència d'instància.

Per tant, aquesta Sala ha de procedir a refusar aquest primer motiu, tota vegada que no s'aprecia ni l'errada de fet a la qual es refereix la promotora de l'incident, ni tampoc respecte de la interpretació formalista i rigorista que s'atribueix en relació al deure de congruència i que ocasionaria indefensió. En aquest darrer extrem és suficient a comparar la decisió d'instància i l'escrit de conclusions per a concloure que la part recurrent no impugna l'extemporaneïtat de l'exercici de l'acció de nul·litat de la subhasta ni el seu àmbit d'eficàcia.

III.- En segon terme, les al·legacions relatives a l'incident de nul·litat que va plantejar i a la dilació del procediment, ja foren examinades en els fonaments de dret II i III de la sentència d'aquesta Sala. Sustenta la promotora de l'incident que s'ha obviat al respecte el pronunciament sobre el fons, però es raona en aquests fonaments de dret, en primer terme, sobre la inidoneïtat d'un recurs de reposició contra una providència de 30-01- 2009, així com la impertinència de la prova i, respecte de l'incident de nul·litat s'ha d'indicar que ja es valorava la correcció processal de la inadmissió d'un incident de nul·litat contra l'Aute que inadmetia un recurs de reposició i la no afectació al dret a la jurisdicció de la part litigant.

Tanmateix, la durada del procediment i les al·legacions que s'efectuen al respecte no poden justificar la nul·litat de la resolució d'aquesta Sala, atès que la mateixa s'ha dictat en un termini temporal correcte, sense que en la tramitació d'aquest recurs es puguin apreciar dilacions indegudes i sense que el fet que el pronunciament judicial, que no entra al fons respecte dels pediments A a E de la demanda, pugui ser titllat de vulnerar el dret a la jurisdicció respecte de la durada raonable del procés (art. 10 C.A.), com pretén la instant de l'incident.

En darrer terme, efectua una al·legació consistent en que l'apreciació d'una causa solvendi en un supòsit en que la subhasta està manipulada ultrapassa la raonabilitat i el bon criteri en la invocació de les normes aplicables. El refús d'aquest motiu no solament deriva del fet que el mateix es fonamenta en les al·legacions de la part que promou l'incident, respecte d'un hipotètic frau a la llei, sinó que la Sala, en el seu fonament de dret III, raona sobre les exigències per a la procedència de l'acció d'enriquiment injust i considera acreditada l'existència d'una causa de l'atribució patrimonial, en aquest cas causa solvendi, que obstaria al joc de la doctrina de l'enriquiment injust.

IV.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús de l'incident de nul·litat i la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut pel Sr. Viñas contra la sentència d'aquesta Sala, de 22 de juliol de 2010. S'escau imposar a la part promotora del mateix, les costes processals derivades de la seva desestimació.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-