Procediment Urgent i preferent Art. 41.1 Incident de nul.litat (001/09)

Aute

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Aute 06-09

Rotlle núm.01/09

Procediment Urgent i Preferent art. 41.1 CA

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

AUTE

Magistrats M.I. Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, a nou de febrer de l'any dos mil nou.

En l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la representació processal dels Srs. Morales, Galván, Duque, Daza, Guerrero, Talavera, Pombo, Pino, Vélez, Águila, Benítez i l'Conde contra la sentència de data 18 de desembre del 2008 dictada per aquest M. Il·ltre. Tribunal en la Causa i Rotlle de referència. És ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que en data divuit de desembre del dos mil vuit aquest M.I. Tribunal dictà sentència acordant:

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Morales, J.M.H., Galván, Duque, Daza, G.C.S., Guerrero, Talavera, Pombo, Pino, Vélez, Águila, Benítez i l'Conde, contra l'Aute de data 19 de setembre del 2008 dictat per l'Hble. Sr. Batlle de Guàrdia en el present procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució.

2.- Imposar als recurrents el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

3.- Retornar la Causa a l'Hble. Sr. Batlle, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

II.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència la representació processal dels Srs. Morales, Galván, Duque, Daza, Guerrero, Talavera, Pombo, Pino, Vélez, Águila, Benítez i l'Conde ha formulat incident de nul·litat d'actuacions per vulneració del dret a la jurisdicció de l'article 10.1 de la Constitució, sol·licitant al Tribunal que declari la nul·litat de dita sentència, deixant-la sense efecte, retrotraient les actuacions a la data immediatament anterior a la pròpia sentència i acordant analitzar si hi ha hagut la vulneració de drets fonamentals denunciada.

III.-RESULTANT: que de l'escrit formulant l'incident de nul·litat d'actuacions se'n donà trasllat al Ministeri Fiscal i a la representació processal dels Srs. Capellà, Director del Servei de Policia, i dels Srs. Gomila i Campillo, Director i Director Adjunt, respectivament, del Departament de Prevenció i Extinció d'Incendis.

El Ministeri Fiscal s'oposà a l'incident i a la demanda de nul·litat perquè, al seu entendre, la sentència recorreguda conté una motivació suficient, no sent la decisió arbitrària, ni observant-se incongruència omissiva i, pel que fa a la qüestió de fons, el Ministeri Fiscal entén que la demanda de nul·litat és prematura perquè la vulneració del dret que la part demandant denuncia encara no s'ha produït de forma irreparable, atès que les objeccions de constitucionalitat que addueix encara poden plantejar-se i ser objecte de resolució per part dels Tribunals que hauran de conèixer de la causa. Per tot això, el Ministeri Fiscal interessa la desestimació de l'incident de nul·litat en no desprendre's de l'examen de la sentència objecte de l'incident les vulneracions al dret fonamental a la jurisdicció al·legats per la part demandant.

Per la seva banda, la representació processal dels Srs. Capellà, Gomila i Campillo, també s'oposà a l'incident i a la demanda de nul·litat per considerar-lo que és plenament improcedent per raons de forma i per raons de fons. Així, en quan a la forma, aquesta part considera que la part que formula l'incident de nul·litat utilitza aquest procediment que pertocaria si s'hagués exercitat una acció per vulneració del dret fonamental a la jurisdicció de l'article 10 de la Constitució però no el supòsit d'autes que es refereix al procediment de l'article 41.1 de la Constitució, per la qual cosa estima que el que pertocava era la formulació del recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional en aplicació dels articles 85 a 92 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional, ja que l'article 86 de dita Llei Qualificada estableix que el recurs d'empara, llevat dels supòsits contemplats als articles 95 i 96 d'aquesta llei, s'interposa enfront Sentencies desestimatories de la demanda dictades en última instància per la jurisdicció ordinària en el decurs del procediment urgent i preferent previst a l'article 41.1 de la Constitució.

I, en quan al fons, entén aquesta part que l'incident de nul·litat, com també el procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució, són clarament improcedents doncs el que pertoca és la instrucció del referit procediment penal doncs, com recorda la sentència impugnada, han estat incoades unes Diligències prèvies amb el número 2453-/2008 per un presumpte furt contra persones desconegudes, Diligències prèvies que es troben actualment en fase d'instrucció.

Per tot això, la representació processal dels Srs. Capellà, Gomila i Campillo interessa la desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions i la confirmació íntegra de la sentencia amb expressa imposició de les costes processals juntament amb els honoraris d'advocat i de procurador.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la representació processal dels Srs. Morales, Galván, Duque, Daza, Guerrero, Talavera, Pombo, Pino, Vélez, Águila, Benítez i l'Conde, entén que la sentència dictada per aquest Tribunal resolent la demanda substanciada per la mateixa representació processal vulnera el dret fonamental a la jurisdicció reconegut i proclamat per l'article 10 de la Constitució en base als motius de que l'afirmació continguda en la sentencia de que el procediment urgent i preferent queda reservat pels casos en que la hipotètica vulneració del dret fonamental no integri infracció criminal menyscapta el dret a la jurisdicció conculca el principi d'igualtat perquè no segueix les pautes fixades per la llei pel procediment urgent i preferent de tutela de drets fonamentals i perquè el Tribunal ha resolt de forma dissímil casos similars, referint-se a les sentencies dictades per aquesta Sala Penal en els rotlles núm. 13/07 i 14/07.

La pretesa vulneració del dret a la jurisdicció vindria provocada, segons s'al·lega per la part que insta l'incident de nul·litat, per quant aquest Tribunal en la seva sentència no ha entrat a analitzar si hi va haver la denunciada vulneració de drets fonamentals que afecta als demandants, concretament dels seus drets fonamentals a la intimitat, a la inviolabilitat del domicili i al secret de les comunicacions, assenyalant que si en el present procediment es refusa examinar la vulneració i tutelar els drets fonamentals denunciats violats, quin remei processal els queda als denunciants per a obtenir la declaració de la vulneració dels dits drets, com a pas previ, necessari i ineludible per acordar la cessació de la vulneració, prenent les mesures escaients a tal efecte.

I entén que la sentència també vulnera un altre principi general propugnat per la Constitució andorrana: el de que totes les persones són iguals davant la llei.

II.-CONSIDERANT: que, d'acord amb el que disposa l'article 18 bis apartat 3 de la Llei Transitòria de Procediments Penals, l'incident de nul·litat d'actuacions sols hi cap contra les sentències o resolucions fermes en el procediment de les quals s'hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció reconegut en l'article 10 de la Constitució, essent dit procediment, com abastament té declarat aquest Tribunal, de caràcter inequívocament excepcional.

Hem de dir, doncs, en primer lloc que no pot ser objecte del present procediment d'incident de nul·litat d'actuacions una pretesa vulneració del principi constitucional de la igualtat de totes les persones davant la llei.

També té abastament declarat aquest Tribunal, en aplicació de la doctrina reiterada del Tribunal Constitucional, que el dret fonamental a la jurisdicció, entès com el dret a l'accés a la jurisdicció, en l'àmbit del procés penal és el dret de provocar, amb l'exercici de l'acció penal, una actuació processal que acabi amb una resolució definitiva, sigui en quan al fons de l'assumpte, sigui de tipus processal. Comprèn, doncs, el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als interessos de la part. Ens recorda el Tribunal Constitucional en el seu aute de 26 d'abril del 2006 (causa 2005-37) que el dret a la jurisdicció reconegut en l'article 10 de la Constitució "no pot confondre's amb un inexistent dret a que la jurisdicció et doni la raó", i en l'aute de data 21 de febrer del 2006 (causa 2005-40) que "el dret a la jurisdicció no equival a obtenir una decisió favorable, sinó que la pretensió sigui examinada i resolta amb les garanties previstes en la Constitució i en la llei".

En el present cas es denuncia que el Tribunal en la seva sentència no hagi entrat a valorar si es va produir o no la denunciada vulneració dels drets fonamentals dels demandants a la seva intimitat, inviolabilitat del domicili i secret de les comunicacions. És cert que el Tribunal no ha entrat a valorar sobre l'existència de la pretesa vulneració dels esmentats drets fonamentals dels demandants i en la sentència se'n raona el motiu de manera clara. Es podran compartir o no els arguments, però les notes d'excepcionalitat i subsidiarietat del procediment urgent i preferent previst en 1'article 41.1 de la Constitució i desenvolupat en els articles 15 a 18 de la Llei transitòria de procediments judicials determina el sentit de la sentència dictada per aquest Tribunal doncs, com és palès, pels fets que fonamenten la demanda formulada en el procediment urgent i preferent s'instruí un atestat que es lliurà a la Batllia, juntament amb tots els objectes intervinguts, inclòs l'ordinador que contenia els arxius informàtics, incoant-se Diligències prèvies per un presumpte furt contra persones desconegudes que es troben actualment en fase d'instrucció. Això fa que el Tribunal no pugui pronunciar-se sobre la presumpta vulneració dels drets fonamentals dels demandants quan aquesta presumpta vulneració sembla que s'hauria comès en el marc de l'obtenció de proves d'un delicte i, com dèiem en la sentència que ara és objecte del present incident de nul·litat d'actuacions, no podem oblidar que l'article 1.2 del Codi de Procediment Penal en el seu segon paràgraf disposa que no produeixen efecte les proves obtingudes, directa o indirectament, violant els drets o les llibertats fonamentals, i aquesta ineficàcia sols pot ser declarada pel Tribunal de la jurisdicció penal que hagi de jutjar els fets objecte de les Diligències prèvies.

Per tot això, procedeix desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la representació processal dels Srs. Morales, Galván, Duque, Daza, Guerrero, Talavera, Pombo, Pino, Vélez, Águila, Benítez i l'Conde.

III.-CONSIDERANT: que, atès que la demanda de nul·litat d'actuacions ha estat rebutjada en la seva totalitat, les despeses del present incident han d'imposar-se a la part que l'ha promogut.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar l' incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació processal dels Srs. Morales, Galván, Duque, Daza, Guerrero, Talavera, Pombo, Pino, Vélez, Águila, Benítez i l'Conde, contra la sentència de data divuit de desembre del dos mil vuit dictada per aquest M.I. Tribunal en el Rotlle núm. 33/08.

2.- Benítezmnar a la part que ha promogut l'incident al pagament de les despeses processals causades.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.