Demanda d'incident d'execució de pagament en concepte de pensions d'aliments, actualització de pensions, taxes judicials i honoraris d'advocat. Demanda reconvencional. Indefensió. Costes (4000145/2015)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000239/2020 ORIGEN: 4000145/2015 - 00

NIG: 5300542120150008473

PARTS:

Apel·lant : Sr. Arcos

Advocat : Sra. Tur

Apel·lat : Sra. Talavera

Advocat : Sra. Bernat

AUTE 044-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 29 de gener del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per Providència de 25-11-2015, i en seguiment a la demanda d'execució articulada en data 21-10-2015 per la Sra. Talavera, es requeria el Sr. Arcos de pagament de la suma de 1.167,66.- EUR en concepte de pensions d'aliments del fill menor, altres 353,71.- EUR en concepte d'actualització de pensions, més altres 18,03.- EUR i 235,13.- EUR en concepte de taxes judicials i d'honoraris d'advocat.

Segon.- El dia 11-1-2016, el Sr. Arcos formulava incident d'execució i alhora articulava demanda reconvencional, sol·licitant que es dictés resolució en mèrits de la qual es fixés que la Sra. Talavera ostentava al seu respecte un deute per import de 6.479,57.-EUR, i que el deute que ell mateix ostentava enfront la demandant ascendia a 1.521,37.- EUR. Altrament sol·licitava es procedís a la compensació entre els deutes respectius condemnant-se la part que promovia l'execució a satisfer la quantitat de 4.958,20.- EUR, incrementada dels interessos legals a comptar de cadascun dels comprovants de pagament aportats i subsidiàriament a partir de la data de presentació de l'incident d'execució i a pagar les costes del present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i en el seu cas de procurador d'aquesta part i de qualsevol despesa que derivi de la tramitació de la present causa.

Tercer.- La Sra. Talavera contestava la demanda reconvencional articulada oposant-se al seu triomf.

El Ministeri fiscal, en data 2-2-2016 sostenia oposar-se a l'incident d'execució formulat per la representació processal del Sr. Arcos.

Quart.- Practicats els mitjans de prova considerats pertinents i evacuat per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 12-3-2020 requeia Aute amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Desestimar l'incident d'execució formulat en data 11-1-2016 pel Sr. Arcos. Estimar parcialment la reconvencional formulada per aquest darrer en el seu escrit del 11 de juny del 2016.

SEGON.- Requerir al Sr. Arcos del pagament de l'import de 64,17EUR en favor de la Sra. Talavera.

TERCER.- Imposar al Sr. Arcos el pagament de les costes processals causades del present incident d'execució i, no efectuar especial condemna en costes en relació a la tramitació de la demanda reconvencional.

QUART.- Notificar la present resolució a les parts interessades i al Ministeri Fiscal."

Cinquè.- Contra aquesta resolució s'alça el Sr. Arcos i mitjançant escrit de greuges presentat en data 30-10-2020 interessa la seva revocació i en el seu lloc es dictés resolució acollint les pretensions que es contenien en el seu escrit de contesta i demanda reconvencional.

Sisè.- La Sra. Talavera s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la resolució dictada amb imposició al recurrent de les costes ocasionades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Els motius en que el Sr. Arcos sustenta el seu recurs d'apel·lació són els següents:

En primer lloc considera que la Batllia resolia l'incident d'execució articulat, fonamentant-se en una motivació que no havia estat invocada per la contrapart, procedir aquest que el situava en una clara situació d'indefensió.

D'altra part sosté que l'Aute dictat rebutjava part de la reclamació realitzada via reconvencional argumentant que les despeses reclamades integraven la categoria dels aliments envers la filla A, però que aquesta interpretació menystenia les disposicions del conveni de separació aprovat judicialment doncs les parts pactaven que les despeses per estudis superiors de la filla, tindrien la consideració d'extraordinàries.

Afegia que l'A havia estat expulsada del domicili matern per la mare, vivint durant uns set mesos al domicili del pare, sense que en cap moment la Sra. Talavera contribuís econòmicament al seu sosteniment. Davant d'aquesta situació, i en mèrits dels propis càlculs efectuats per la contrapart, la mare havia de satisfer la suma mensual de 389,22.- EUR per aliments durant en període en que la filla va viure amb el pare. D'altra part, considera que la Batllia rebutjava la reclamació que s'articulava considerant que era necessari recórrer a un procediment de modificació de mesures, el qual però resultava inviable doncs 7 mesos més tard l'A decidia tornar al domicili matern i que en tot cas, l'obligació de pagament a càrrec de la mare durant el període en que la filla dels litigants va conviure amb el pare era evident i que en tot cas les Sentències de declaració de nul·litat, separació o divorci no eximeixen els pares de les obligacions envers els fills.

El darrer motiu de recurs intervé en relació a les costes. S'argumenta que en haver-se aplanat de fet a la reclamació articulada per la contrapart sense cap tipus d'oposició, no resultava procedent imposar-li les costes ocasionades en la instància. Quant a les costes derivades de la reconvenció, havien de ser imposades a l'adversa atesa la seva estimació parcial, en ambdues instàncies.

Segon.- Pel que es refereix a l'afectació que s'invoca al dret a la defensa, per haver-se resolt amb fonament a uns arguments que no havien estat introduïts per la Sra. Talavera, la pretensió revocatòria que s'articula no podrà prosperar.

La resolució dictada constata la improcedència de la fase executòria del procediment per a modificar les mesures adoptades en Sentència ferma, constatant la inadequació de la llera processal escollida per a tutelar les pretensions del Sr. Arcos. En efecte, la Sentència dictada el 11-9-2018 declarava la separació matrimonial dels avui litigants tot i aprovant-se el conveni regulador de data 11-7-2008. Aquest darrer, al marge d'atribuir a la Sra. Talavera la guarda i custòdia dels fills, preveia en relació als aliments: "(...) El Sr. Arcos, satisfarà a l'esposa, en concepte d'aliments dels fills, la suma de SET CENTS VINT-I-CINC (725) EUROS MENSUALS que pagarà a la bestreta i dintre dels 5 primers dies de cada mes, excepte la mensualitat que gaudeixi del seu dret de visitar els fills durant les vacances estivals. Arribada la majoria d'edat dels fills, la pensió per aliments serà satisfeta directament en un compte bancari que els fills designin a l'efecte. Aquesta suma experimentarà cada mes de gener les mateixes variacions que el cost de la vida segons dades oficials d'IPC, preveient-se la primera actualització pel gener de l'any 2009. Les despeses extraordinàries (entenent-se com a tals, els necessaris i imprevisibles com d'hospitalitzacions, ortodòncies, ortopèdies, estudis superiors) deuran ésser satisfetes, amb independència de la xifra mensual establerta, per meitat entre ambdós progenitors. Ara bé, les activitats lúdiques que els menors realitzin durant les vacances escolars seran sufragades exclusivament pel progenitor al que correspongui la seva companyia. Respecte de les despeses mèdiques i/o farmacèutiques ordinàries i si es dóna la circumstància que el progenitor que les satisfà no és el receptor del reembossament de la CASS i/o, d'altra assegurança particular, el progenitor que hagi estat reembossat es compromet a retornar l'import rebut, dintre del termini de deu dies, a aquell progenitor que ha satisfet les referides despeses".

En aquesta situació, res tenim per afegir al raonament de l'Òrgan Judicial d'instància: en defecte de títol executori que sustentés la reclamació d'aliments, el Sr. Arcos no podia recórrer a les previsions del Decret, de 4 de febrer de 1986, regulador de l'execució de les resolucions judicials en matèria civil, amb el benentès que front a una demanda d'execució de Sentència, l'absència de resolució judicial executiva s'erigeix com a pressupòsit d'incompetència objectiva del Jutjador que resulta apreciable fins i tot d'ofici.

Tercer.- El segon motiu del recurs intervé en relació a la decisió d'excloure diferents imports que es reclamaven i que entén que en tractar- se de despeses que derivaven de la formació acadèmica superior que na A seguia, integraven la noció de despeses extraordinàries.

En el conveni de separació atorgat per les parts i aprovat judicialment, els seus atorgants configuraven la despesa relativa als estudis superiors dels fills com una despesa extraordinària que havia de ser assumida per meitats entre progenitors al marge dels aliments a càrrec del pare. De conformitat amb aquesta previsió, el recurrent pretén encabir en aquest concepte jurídic, tota despesa produïda generada per na A a conseqüència de la seva formació acadèmica superior a Barcelona. Concretament al marge de les despeses associades a la prova d'accés, la matrícula, fiança de la residència que la decisió recorreguda ja admet, insisteix en la necessitat d'integrar-hi també el cost relatiu al material per a la prova d'accés, les despeses de desplaçament en bus (Andorra - Barcelona), material per a la residència, ordinador, menjar, allotjament, gasoil i aparcament durant les estades a Barcelona entre altres.

L'òrgan judicial d'instància rebutja la reclamació que el Sr. Arcos articula al respecte d'aquestes concretes despeses, fonamentant-se en la doctrina d'aquesta Sala continguda en la resolució de 5-3-2015 (rotlle TSJC- 305/2014) segons la qual "la pensió d'aliments per a fills té avui en dia un concepte ampli i que comprenen no sols allò necessari per a la vida dels menors com pot ser, l'habitatge, la salut, els aliments en sentit estricte, sinó també allò que precisen per a la seva formació que sigui la que correspon a la posició social i nivell de vida de que els ha de prestar". Aquesta interpretació del contingut de l'art. 10 de la LQM però no suposa un obstacle a que, a l'empara de l'autonomia privada de la voluntat, les parts puguin assolir un acord que asseguri una cobertura més amplia de les necessitats dels fills. I això és el que succeïa en el supòsit examinat doncs malgrat les despeses per formació superior siguin per naturalesa, despeses necessàries per a la formació dels fills i per tant incloses en el concepte legal dels aliments, els avui litigants ho configuraven com una despesa extraordinària en que el pare, al marge dels aliments que es trobava obligat a prestar, havia de pagar-ne la meitat del seu cost.

En aquesta alçada la mare s'aquieta al pronunciament dictat quan fixa al seu càrrec la meitat de les despeses relatives a les proves d'accés a l'escola de conservació i restauració de béns culturals, les despeses derivades de la matrícula i la fiança de la residència a Barcelona, radicant la controvèrsia en despeses perifèriques a la formació que han estat rebutjades per la decisió recorreguda.

El primer motiu de discrepància intervé amb l'exclusió de les despeses de material per a la prova d'accés realitzada per na A. La provisió d'aquest material era exigida pel centre formatiu (foli 79) i era necessària per a la realització de la prova d'accés. En aquesta eventualitat, el material adquirit ha de ser tractat com una despesa extraordinària de la mateixa manera que la resolució recorreguda realitzava al respecte del cost de la pròpia prova i la Sra. Talavera haurà de satisfer-ne la meitat (96,35.- EUR : 2= 48,17.- EUR). Les mateixes conclusions han de ser assolides pel cost d'adquisició del material propi a la realització del curs (18,50+ 18,90+37,98 : 2= 37,69.- EUR), amb el benentès que el rebut per import de 87.- EUR, obrant en el foli 91 no podrà ser comptabilitzat en desconèixer-se a que correspon.

I el mateix succeirà en relació al cost del servei d'autobús pel trajecte Andorra - Barcelona (anada i tornada) -foli 91-. En efecte, es tracta d'una despesa necessària per tal de que na A pogués desplaçar-se des d'Andorra i fins a Barcelona per a seguir la seva formació superior i no podia ser prevista quan s'atorgava el conveni de separació, el que porta a considerar-la com a despesa extraordinària, havent de repetir-se a la mare la meitat del seu cost (112,50.- EUR).

La part recurrent també s'alça contra la decisió adoptada quan descarta la reclamació articulada per raó de l'adquisició d'un ordinador. La decisió adoptada sembla raonar que ens trobem davant d'una despesa de naturalesa alimentària i si bé no podem compartir aquest raonament doncs en definitiva es tracta d'una despesa imprevisible quan intervenia el conveni de separació, tampoc la reclamació que el recurrent articula podrà prosperar. En efecte, si s'examina amb deteniment el rebut corresponent a la seva adquisició (foli 92), es constata com el mateix s'adquiria en una botiga especialitzada en productes informàtics d'una coneguda marca americana per un preu que no tan sols ha de considerar-se molt elevat (1.334,96.- EUR), sinó que resulta superior a altres que també existeixen en el mercat i que ofereixen unes prestacions excel·lents i en tot cas anàlogues. No resultant justificada que la seva adquisició vingués imposada pel centre formatiu en que la filla dels litigants es trobava inscrita, i no constant tampoc en cap moment que la mare s'avingués a la seva adquisició prèvia, s'ha de considerar que es tracta d'una despesa sumptuària assumida sigui per la filla o pel pare que no podrà ser repetida a la mare en cap proporció.

D'altra part, el pare també reclama per a les despeses de desplaçament amb vehicle particular, desplaçament amb transport públic per Barcelona, aparcament, menjar generades en ocasió de la realització de la prova d'accés a l'escola, i posteriorment els dies 3-7-2015 i 23-9-2015 i material per la residència de la filla. Diferents raons aboquen al refús del recurs articulat en relació d'aquestes despeses. En primer lloc, algunes d'aquestes despeses es recolzen en manifestacions individuals del pare (vegi's a títol il·lustratiu els folis 81, 82, 88, 92 en que invoca diferents despeses sense incorporar cap rebut), o en tiquets de transport en que no figura el seu cost (folis 81 i 83), o fins i tot en el contingut informatiu sobre preus figurant en la pàgina web dels transports públics de la Àrea Metropolitana de Barcelona (foli 94) sense justificar haver pagat el preu que s'indica, el que ja per si sol resultava suficient per a excloure-les de la reclamació articulada. Les restants despeses preteses es troben directament relacionades amb el sosteniment de la filla dels litigants (menjar, allotjament dels dies durant els quals van durar les proves o per recollir els resultats així com despeses de material per la residència) que s'haguessin generat amb independència del lloc en que s'hagués trobat i que per tant revesteixen un caràcter alimentari estricte. Pel que es refereix a les despeses de transport assumides pel pare per acompanyar a la seva filla a Barcelona amb vehicle propi per a la realització de les proves indicades, es tracta d'una despesa en que el pare incorria voluntàriament i que no pot ara ser repetida a la mare.

En un altre ordre d'idees, el recurrent pretèn justificar la bondat de la seva pretensió revocatòria sostenint que la contrapart no havia discutit individualment les diferents reclamacions que articulava. Tampoc aquest argument pot prosperar atès que la Sra. Talavera en la instància s'ha oposat expressament de manera general a qualsevol reclamació (cfr. fet quart de l'escrit de contesta a la demanda reconvencional) i en tal context no es pot atribuir a la Sentència dictada cap mena d'irregularitat en verificar una per una les despeses reclamades.

En definitiva, el recurrent sembla pretendre que qualsevol despesa que na A pogués tenir a Barcelona hauria de ser tractada com extraordinària, i aquesta pretensió no la podem tutelar doncs suposaria buidar de contingut, la noció d'aliments contemplada en el conveni convertint qualsevol despesa en extraordinària.

En conseqüència escaurà estimar mínimament el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Arcos afegint al crèdit que aquest ostenta front a la Sra. Talavera la quantitat de 198,36.- EUR, de tal manera que després d'operar la compensació entre crèdits respectius, al respecte de quin recurs no es planteja oposició per part dels litigants, la Sra. Talavera haurà de satisfer al Sr. Arcos la suma de 134,19.- EUR, modificant-se en aquest sentit el punt segon de la part dispositiva de la decisió dictada.

Quart.- El darrer motiu del recurs intervé al respecte de la decisió adoptada en relació a les costes.

Recordarem que en l'àmbit dels processos de naturalesa familiar, la doctrina consolidada d'aquesta Sala vol que no s'efectuï especial pronunciament en costes llevat de mala fe o temeritat caracteritzada d'algun dels litigants o que el contingut objectiu de la pretensió exercitada sigui exclusivament de naturalesa econòmica.

En el concret supòsit que s'examina no es discuteix que la demanda d'execució instada per la Sra. Talavera fos de contingut econòmic exclusiu i que fos el fruit de la manca de pagament per part del pare de la pensió d'aliments del fill menor d'edat a la mare, extrem aquest en defecte d'altres elements haurien justificat de la imposició de les costes al Sr. Arcos. Aquest darrer però pretèn haver-se aplanat a la demanda el que en defecte de requeriment previ de pagament, l'exoneraria de pagar les costes segons hem pogut fixar de manera reiterada. Aquest raonament no podrà prosperar. En primer lloc, no pot obviar-se que ens trobem en fase executiva del litigi de tal manera que el que corresponia al deutor era pagar en les modalitats fixades per la Sentència dictada, i trobant-nos davant d'una obligació alimentària que vencia de mes en mes, cap tipus de requeriment extrajudicial previ era necessari per a situar el deutor en mora. En aquesta situació, la mare es veia obligada a impetrar l'auxili judicial per a obtenir satisfacció als seus legítims interessos, i la imposició de les costes decidida en la instància resultava perfectament ajustada a dret.

Quan a les costes de la reconvenció, la mateixa ha estat parcialment estimada, en tot cas en un coeficient inferior al 80% per sota del qual, la doctrina d'aquesta Sala descarta efectuar condemna en costes a la part vençuda.

Aquest motiu del recurs es veurà per tant abocat al fracàs.

Cinquè.- L'èxit parcial del recurs articulat comportarà que no hagi de fer- se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada, havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

ESTIMAR mínimament el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Arcos contra l'Aute de data 12-3-2020, revocant-se exclusivament el punt segon de la seva part dispositiva disposant en el seu lloc que la Sra. Talavera haurà de satisfer al Sr. Arcos la suma de 134,19.- EUR tot i confirmant els seus restants pronunciaments.

I sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada, havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

ESTIMAR mínimament el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Arcos contra l'Aute de data 12-3-2020, revocant-se exclusivament el punt segon de la seva part dispositiva disposant en el seu lloc que la Sra. Talavera haurà de satisfer al Sr. Arcos la suma de 134,19.- EUR tot i confirmant els seus restants pronunciaments.

I sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada, havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.