Autorització venda unitats immobiliàries d'un menor-competència jurisdicció (295/11)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-295/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 18-10-2010 la representació processal de la Sra. Tejada va formular demanda d'autorització judicial per a vendre les unitats immobiliàries dels menors Cañete i Valverde N., hereus ab intestat del Sr. Giner, mort en data 17-02-2002.

II.- Per Aute, de data 9-11-2010, l'Hble. Batlle va resoldre en el sentit següent: "DECIDEIX Primer.- Declara la incompetència dels tribunals andorrans per conèixer les pretensions fetes per la demandant en el seu escrit de jurisdicció voluntària de data 18 d'octubre de 2010, i procedir a l'arxiu dels presents autes sense cap altre més tràmit".

III.- La representació processal de la part promotora del present procediment de jurisdicció voluntària, adreçat a obtenir l'autorització per a alienar béns immobles que pertanyen a dos menors, ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 14-01-2011, ha articulat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix sol·licita la revocació de l'Aute d'instància.

IV.- Per providència, de data 17 de febrer de 2011, es va donar trasllat a les parts, pel termini de cinc dies, per tal que efectuessin les al·legacions que tinguessin per convenient en relació a una possible nul·litat d'actuacions, per manca d'intervenció del Ministeri Fiscal en un procediment en el qual s'ha d'autoritzar l'alienació de béns que són titularitat de dos menors d'edat, que es troben sota la guarda i custòdia de la mare exclusivament, atès que el pare va morir en data 17-02-2002.

V.- En data 24 de març de 2011, aquesta Sala va dictar Aute, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECRETAR la nul·litat de l'Aute de 9-11-2010 i retrotraure les actuacions al moment en el qual, admesa la demanda d'autorització judicial, procedia donar trasllat de la mateixa al Ministeri Fiscal, en defensa dels interessos dels menors. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada".

VI.- La Batllia va procedir a donar trasllat de la demanda al Mgfc. Ministeri Fiscal i, en data 6-06-2011, es va emetre informe, segons el qual es consideraven competents els tribunals andorrans.

VII.- En data 25-07-2011 es va dictar Aute per l'Hble. Batlle, amb la següent part dispositiva: "DECIDEIX: Declarar la incompetència de la jurisdicció andorrana per conèixer de la present demanda, no fent condemna en costes processals".

VIII.- Contra l'esmentada resolució, la representació processal de la Sra. Tejada ha interposat recurs i, en data 27-10-2011, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de l'Aute d'instància. Per la seva part, el Mgfc. Ministeri Fiscal, per escrit de 21-11-2011, no s'oposa a l'estimació del recurs interposat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part promotora de l'expedient de jurisdicció voluntària la revocació de la resolució d'instància són, en essència, els següents. En primer terme, considera que es restringeix el dret a la jurisdicció (art. 10 CA), atès que existeixen molts preceptes que abonen la jurisdicció dels tribunals andorrans. Afegeix que en el present cas, la connexió del litigi amb el territori andorrà i amb les circumstàncies del present cas, esdevé innegable, a la vegada que concorre també el principi d'efectivitat, perquè si s'obliga a la part a litigar en un altre país, després haurà de procedir a l'execució a Andorra de la resolució que s'adopti. Així, el principi d'efectivitat s'imposa al principi del "forum non conveniens" invocat per l'Aute d'instància. En segon terme, manifesta que la intervenció de normes imperatives, les accions sobre drets reals d'immobles situats a Andorra i l'arrendament de béns immobles a les Valls són competència dels tribunals andorrans. Afegeix en favor de la competència, que també es va dictar Aute de declaració d'hereus ab intestat al Principat, quan va morir el pare dels menors.

II.- La resolució del present recurs exigeix analitzar si els tribunals andorrans esdevenen competents per a conèixer d'un litigi que presenta elements internacionals. En efecte, es tracta de l'expedient de jurisdicció voluntària, instat per la mare d'uns menors d'edat, de nacionalitat francesa, per a obtenir la venda d'uns béns que pertanyen als menors i que es troben al territori andorrà.

La primera consideració que procedeix portar a terme consisteix en determinar que el criteri o fur general, consistent en el domicili del demandat, aquí no pot actuar, tota vegada que es tracta d'un expedient de jurisdicció voluntària, en el qual no existeix part demandada.

En segon terme, tampoc es pot acollir el fur específic del lloc on es troben situats els béns immobles, per quant aquest fur permet atribuir la competència exclusiva per a conèixer del litigi als tribunals andorrans, però s'ha de limitar als litigis relatius als drets reals que recauen sobre béns immobles, mentre que en el present cas el que es tracta de determinar és si la jurisdicció andorrana esdevé competent per a conèixer de la petició de la mare d'uns menors d'edat per a alienar béns d'aquests.

En el cas indicat, la qualificació concreta del mateix resulta rellevant, tota vegada que del que es tracta és de l'autorització d'una alienació, però en interès dels menors, de manera que s'escau analitzar les raons de necessitat i/o utilitat que poden concórrer en el cas que s'examina. En aquest darrer sentit, l'atribució de la jurisdicció als tribunals andorrans no pot estribar, com s'ha indicat, ni en el domicili dels demandats, ni en la situació dels immobles en el territori andorrà, ni tampoc, com argumenta la recurrent, en el fet que, en matèria successòria i per a la declaració d'hereus ab intestat, els tribunals andorrans es declaressin competents. Així, si s'analitzen els ordenaments jurídics més propers, es pot observar com els tribunals espanyols (art. 22 LOPJ) són competents quan, en defecte de furs exclusius i del general del domicili, en matèria de protecció dels menors i dels seus béns quan el menor tingui la residència habitual a Espanya, a la vegada que, en seu de relacions paterno-filials, quan el fill resideixi a Espanya o el demandant sigui espanyol o resideixi a Espanya. I respecte de l'argumentació sobre la jurisdicció del dret francès s'argumenta pel jutjador a quo en els IV a VII atesos de l'Aute d'instància. També cal afegir els tractats internacionals, que encara que no hagin estat ratificats per Andorra, sí evidencien el mateix criteri d'atribució de competència per a conèixer un litigi sobre alienació dels béns dels menors. En efecte, el Conveni de l'Haia, de 19-10-1996, relatiu a la competència, la llei aplicable, el reconeixement, l'execució i la cooperació en matèria de responsabilitat parental i de mesures de protecció dels nens, estableix, en atenció a l'interès superior del menor, que (arts. 5) que l'Estat del lloc de la residència habitual del menor és competent per a adoptar les mesures de protecció de la seva persona o béns i que entre aquestes es troba (art. 3.g) l'administració, conservació o disposició dels béns del nen.

III.- Consegüentment amb el que s'acaba d'exposar, i al no existir en el cas que s'analitza cap fur exclusiu de competència a favor dels tribunals andorrans, ni tampoc el fur general, i si s'analitzen les circumstàncies del cas objecte del recurs, no pot imposar-se el principi d'efectivitat, fonamentat en la situació dels béns, sobre la dada que no existeix cap criteri que atribueixi la competència en aquest cas als tribunals andorrans. I no cal argumentar sobre el "forum non conveniens", tota vegada que no ens trobem amb furs concurrents d'atribució de competència als tribunals andorrans, sinó que en el cas present, en ares a l'interès del menor, les connexions que presenta amb altres jurisdiccions, com ho són la nacionalitat i la residència habitual dels menors i de la mare, advoquen per la declaració de no competència dels tribunals andorrans per a conèixer del present procés. I s'ha d'afegir que aquesta és la resposta que es deriva també dels criteris d'atribució de competència que tant els ordenaments jurídic veïns com els convenis internacionals, en ares a la protecció de l'interès del menor, com a paràmetre essencial, estableixen.

La present resolució de confirmació de la resolució d'instància i denegació de la competència dels tribunals andorrans no significa la vulneració del dret a la jurisdicció, contingut a l'article 10 C.A., sinó que és la resposta que es desprèn de la valoració dels criteris de l'ordenament jurídic andorrà, en relació amb les respostes del dret comparat, per a la resolució del present litigi, sense que es pugui potenciar la possible efectivitat d'una resolució per sobre de l'interès del menor; criteris ambdós que han estat conjugats per a la resolució que es dicta.

IV.- Malgrat la desestimació del recurs, i atesa la qüestió que s'examina, la natura del procés, que ho és de jurisdicció voluntària, i la complexitat de l'afer, no s'escau efectuar imposició de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Tejada, en nom i representació dels seus fills menors, contra l'Aute, de data 25-07-2011, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-