Denegació embargament preventiu, criteri imposició costes TSJC 155/14

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-155/14

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sra. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat "Catalá" va formular, davant de l'Hble. Batllia, demanda d'embargament preventiu contra la societat "Téllez" i els Srs. Sainz i Recio, per tal de garantir el pagament de la quantitat de 268.623,99 EUR.

II.- Per Aute de data 30 de gener del 2014, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va desestimar la referida demanda d'embargament preventiu.

III.- La societat "Téllez" i els Srs. Sainz i Recio han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució, sol·licitant la condemna de la part adversa a pagar les costes judicials de primera instància.

Els arguments revocatoris són els següents: la denegació de la demanda d'embargament havia de donar lloc a la condemna en costes de la societat "Catalá" per la regla del venciment i més encara quan es tractava d'una segona petició sense fonament.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat "Catalá" ha formulat dues demandes consecutives d'embargament preventiu contra la societat "Téllez" i els Srs. Sainz i Recio, essent totes elles desestimades pel Tribunal a quo.

La societat "Téllez" i els Srs. Sainz i Recio han formulat recurs contra el darrer Aute denegatori, tota vegada que no ha condemnat la part promotora de la mesura cautelar a satisfer les costes judicials.

II.- Com és d'observar en l'escrit d'oposició a la segona petició d'embargament preventiu, els defenents (ara recurrents) sol·licitaven expressament la imposició de les costes a la part contrària, per així "impedir en el futur, noves demandes d'embargament com la present i com l'anterior ..." (foli 329). L'Hble. Tribunal de Batlles no va donar resposta a aquesta petició, incurrint, per tant, en una resolució infra-pètita que cal esmenar.

En matèria d'embargament preventiu, la posició de l'agent i del defenent són clarament oposades. El primer està obligat a provar la concurrència dels requisits necessaris per donar lloc a la mesura (bàsicament "fumus boni iuris" i "periculum in mora"), de manera que ha de ser condemnat a satisfer les costes judicials quan la seva petició és denegada. El segon, que és cridat per defensar-se de mesures que poden restringir la seva llibertat en l'àmbit patrimonial, no pot ser sancionat, doblement, en cas d'estimació de la mesura cautelar, perquè aquesta no acostuma a constituir prova plena de dret del demandant ("fumus boni iuris") sinó sovint una simple aparença de l'existència del mateix, qual cosa no exclou la possibilitat de l'adopció d'una sentència absolutòria al final del procés. Per aquest motiu, la pràctica processal andorrana, basant-se en criteris de proporcionalitat, no "sanciona" amb el pagament de les costes judicials ocasionades, la persona demandada que és objecte d'un embargament preventiu, tota vegada que l'existència del dret de la contrapart es discutirà com s'ha indicat, amb l'amplitud i garanties necessàries, durant el procés principal. Per tant, així com, per regla general, no procedeix efectuar especial condemna en costes judicials en cas d'estimació de la sol·licitud d'embargament preventiu, no és així quan aquesta es denega, perquè la part defenent no té perquè suportar la manca de diligència de l'adversa que li ha causat un perjudici cert, constituït per la contractació de professionals del Dret. Escau afegir que la societat "Catalá" no es pot queixar actualment de la manca de realització de proves (als efectes d'evitar la condemna al pagament de les costes judicials), tota vegada que no ha emprat cap mitjà processal en ordre a denunciar el refús de la instància.

Consegüentment, el recurs ha de ser acollit i l'Aute revocat, en el sentit d'imposar a la societat "Catalá" les costes de primera instancia segons la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5).

III.- L'èxit del recurs d'apel·lació s'ha de traduir en la no imposició de les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la societat "Téllez" i dels Srs. Sainz i Recio la societat "Catalá"; revocar l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 30 de gener del 2014, només en el sentit d'afegir que les costes judicials de primera instància són a càrrec de la societat "Catalá"; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.