Mesures provisionals de l'article 299 CPC-guarda compartida NO-criteris

Aute

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000289/2025

ORIGEN: 4000378/2025 - 0

NIG: 5300542120250000340

AUTE 000089-2026 DE 09/06/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 09/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000289/2025

Nig : 5300542120250000340

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00089 A

AUTE 000089/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Àfrica

Advocat: Sr. Germà

Apel·lat: Sr. Damià

Advocada: Sra. Ruth

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Mesures provisionals de l' article 299 CPC -guarda compartida NO-criteris

Andorra la Vella, 9 de juny del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Del matrimoni celebrat l'11/09/2010, entre la Sra. Àfrica i el Sr. Simó van néixer 3 fills, en X (nascut el NUM000/2010), en Y (nascut el NUM001/2014), i na Z (nascuda el NUM002/2016).

Per sentència del 20/01/2024, es va pronunciar el divorci i aprovar el conveni de mesures materno i paterno filials de data 20/12/2023 acordat entre els progenitors i que estableix, entre altres mesures, un règim de custòdia dels menors a favor de la mare.

Al novembre del 2024, els progenitors van acordar modificar el conveni homologat, encara que la mare no va firmar el document de modificació, essencialment en el sentit que la mare mantenia la custòdia de Y i Z però que el pare passava a tenir la guarda i custodia de X a partir de l'01/12/2024.

2.- Com a conseqüència d'aquesta modificació i per obtenir la corresponent decisió judicial el Sr. Simó va instar el 10/02/2025 en contra de la Sra. Àfrica un procediment de modificacions de les mesures materno i paternofilials, en el marc del qual es va celebrar una audiència el 25/11/2025.

La Sra. Batlle va dictar aute de data 28/11/2025 en aplicació de l' article 299 CPC :

"Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada en data 21 de novembre de 2025 per la representació processal del Sr. Damià a l'atenció de la Sra. Àfrica, establint conseqüentment les següents mesures provisionals:

- Atorgar, de manera provisional, la guarda i custòdia dels tres fills menors X, Y i Z al Sr. Damià, a partir de la notificació de la present resolució.

- Fixar un dret de visita a favor de la mare Sra. Àfrica consistent en caps de setmana alterns, de manera que la mare romandrà en companyia dels menors Y i Z des del divendres entre les 20.00 i 21.00 hores del vespre, en què el pare acompanyarà els menors fins davant del domicili de la mare - amb inici d'aquest dret de visita el divendres dia 5 de desembre de 2025 - fins el diumenge en què la mare els reintegrarà davant del domicili del pare entre les 20.00 i 21.00 hores.

- Establir un dret de contacte diari amb els infants a favor de la mare Sra. Àfrica consistent en que aquesta darrera pugui contactar-los telefònicament cada vespre a les 21:00 hores.

- Establir, pel que fa al X, i de manera provisional fins que es pugui reconduir la relació amb la progenitora, uns contactes els dissabtes a la tarda de les 15.00 hores fins les 19.00 hores, durant els caps de setmana que la mare es trobi en companyia de la Z i el Y.

- Establir un repartiment de les despeses extraordinàries a càrrec dels progenitors, a raó d'un 60% a càrrec del pare i un 40% a càrrec de la mare.

Segon.- No correspon en aquest estadi efectuar un pronunciament al respecte de la prohibició de contactes de la parella amb els menors, el tot sense perjudici que una volta s'obtingui la pericial sol·licitada en el marc de la causa principal, s'adoptin les mesures adequades en benefici dels menors.

Tercer.- No efectuar especial condemna en costes".

3.- Contra el referit Aute ha interposat recurs d'apel·lació la representació lletrada de la Sra. Àfrica demanant la seva revocació parcial, salvaguardant la modificació privada del conveni de mesures materno i paterno filials amb abast transitori de data 01/10/2025, decidint que:

a) La guarda i custòdia dels tres menors X, Y i Z, esdevingui compartida entre els seus dos progenitors, el Sr. Simó i la Sra. Àfrica.

b) Els tres menors restin en companyia dels seus progenitors amb previsió d'intercanvi setmanal; de manera que cada divendres, a l'acabar la classe i/o activitats extraescolars d'aquell dia, restaran en companyia del progenitor que correspongui, amb qui acabaran la setmana i passaran la següent fins al divendres al matí, restant al càrrec d'aquest progenitor vetllar que els menors reintegrin cadascun el seu respectiu centre escolar , del qual centre, o lloc d'activitats extraescolars, els recollirà respectivament a la tarda del divendres l'altre progenitor.

c) Els progenitors que tinguin en companyia els fills s'obligaran a facilitar de prendre contacte amb el progenitor que no els tingui amb ell cada dia entre vuit i nou del vespre.

d) S'acordi el manteniment de la manutenció dels menors en el termes acordat per les parts en el conveni de data 01/10/2025.

Fonamenta el seu recurs en una indeguda valoració de la prova, arribant-se a fixar de manera provisional la guarda i custòdia dels 3 menors al Sr. Simó quan no existia cap situació de perill pels menors que justifiqués l'atribució de la custòdia dels mateixos en exclusiva al seu progenitor.

Exposa de forma general que la mesura provisional establerta no garanteix l'interès superior dels menors en separar-los de la seva mare de manera provisional per uns fets completament aliens a ella, causats suposadament per un tercer que no té res a veure amb el règim de guarda i custòdia dels menors, basant-se la decisió únicament en les afirmacions de la part agent i en les declaracions efectuades pels menors en el reconeixement judicial celebrat i les cartes adjuntes en la demanda del Sr. Simó; que les manifestacions dels menors són induïdes i propiciades per la família paterna ; que si bé els menors expressen un malestar en relació a la parella de la mare, de cap manera evidencien una mala relació, maltractament o situació de risc per part de la seva mare; que la declaració d'un menor respecte de la seva preferència de viure o no amb un dels progenitors, en cap cas pot vincular els òrgans jurisdiccionals ; que la mare ha portat tota la vida fent-se càrrec dels menors, no havent comptat gairebé mai amb el suport del progenitor; que quan la parella de la mare intenta inculcar una disciplina als menors, aquests mostren un clar rebuig i es rebel·len, insultant-lo i menyspreant-lo, però no pot el pare invocar aquesta situació de malestar per pretendre una situació de risc argüint una situació de maltractament psicològic, que de cap manera és evidenciada per factors externs; que s'esqueia obtenir alguna prova més objectiva a fi de saber si realment els menors es trobaven en una situació de perill, i finalment que és contradictori mantenir durant el mes de desembre del 2025 el règim de custòdia compartida que era vigent fins que es dictà la resolució objecte de recurs.

4.- La representació lletrada del Sr. Simó demana la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la íntegra confirmació de la resolució recorreguda, tot imposant les costes de la present instància a l'adversa.

5.- El ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la seva íntegra desestimació.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Recordem que la resolució dictada intervé en un procediment de mesures provisionals ( art. 299 del Codi de Procediment Civil ), que segons hem tingut ocasió de sostenir reiteradament, té vocació a fixar amb celeritat, un marc regulador que asseguri els drets mínims dels litigants en atenció a la nova realitat vital que suposa el trencament de la convivència per mentre, amb totes les garanties que corresponguin, se substancia el procediment principal de crisi familiar.

L' article 139 LQPF precisa que tals mesures provisionals es prenen per raó de la urgència i de la necessitat, tenint en compte els interessos familiars més necessitats de protecció.

Les mesures que ara es prenen ho són sense perjudici de què les mateixes encara podrien ser modificades per la Sentència que en el seu dia recaigui, previ el seguiment del procediment escaient.

Segon.- Pel que fa a la guarda i custòdia compartida, la jurisprudència d'aquest Tribunal Superior, conforme a l' article 140.2 LQPF , va en el sentit de preferir el sistema de règim de guarda compartida, per tots els avantatges que el mateix presenta pel desenvolupament integral dels menors.

Però aquesta decisió no té cap caràcter automàtic i el sistema de guarda compartida exigeix uns requisits mínims, com són l'existència d'una entesa suficient entre els progenitors, que han de fer els esforços necessaris pel seu funcionament, i la concurrència de circumstàncies personals que el facin factible, el tot sota el criteri de l'interès superior del menor valorat en cada cas concret.

També és important tenir en compte que en seu de mesures provisionals, és a un dir en un procediment urgent, que en general és proper del moment del trencament de la relació entre progenitors i de la crisis familiar, i en el qual no es disposa encara de totes les proves, s'ha de valorar amb màxima cautela l'interès superior del menor, i no es pot instaurar una guarda compartida si no es té l'assegurança que es donen les condicions que permeten la seva implantació.

Tercer.- La recurrent argumenta en síntesis que la Sra. Batlle ha decidit atorgar la guarda i custodia de manera provisional només al pare en base a unes proves insuficients.

Però, els elements ja establerts permeten considerar que sí que la convivència al domicili de la mare, i pel fet de conviure amb la parella de la mateixa, constitueix pels menors una situació que va més enllà d'un simple malestar i de les dificultats relacionals que poden aparèixer en tal configuració, en particular amb adolescents o preadolescents, i que dita situació és clarament prejudicial pels menors.

En efecte, la situació viscuda no es pot qualificar de simple malestar quan el que s'està generant als infants és un important patiment i fins i tot un sentiment de por d'anar a casa de la seva progenitora.

Doncs bé, en seu de mesures provisionals, i amb el benentès que la prova que s'ha de dur a terme en el marc del procediment en curs, en particular la prova psicològica, permetrà disposar de més elements, sí que les proves de les quals ja es disposa, pel seu caràcter coincident i convincent, són suficients per fonamentar la decisió presa.

En efecte, es disposa en primer lloc de les manifestacions del progenitor i de la denúncia que va cursar prop del Servei de policia el 17/11/2025 per un seguit d'amenaces, insults i tot tipus de vexacions que la parella de la mare hauria proferit en vers els menors. A més durant l'audiència, ha referit actituds intimes de la parella envers la mare que els menors li haurien relatats i que, si es confirmen, són del tot inapropiades.

En segon lloc, disposem ja de les manifestacions dels menors, sigui durant la exploració que es va dur a terme al juliol del 2025 de X i Y, així com les cartes que aquests darrers han escrit.

Al respecte, criden l'atenció les manifestacions de X respecte de les actituds violentes, com cops de taula i de paret, de la parella de la mare, i de com es posa als defectes dels nens. Dit menor ha acabat expressant el seu sentiment de que la mare no els creia i que no arribava a entendre perquè la mare prefereix a la parella que als fills.

Quant al Y, qui ha sofert atacs d'ansietat fins al punt de no voler anar a escola, ha expressat clarament que si voldria viure amb el seu pare és perquè la parella de la mare els tractava malament tant ell com a la seva germana, insultant-los ("gilipolles", "Dumbo", "gorda") i que no entenia perquè la mare ho permetia o s'ho prenia com de broma i no li deia res.

Quant a la mare, si bé ha negat les amenaces, ha reconegut els insults però els ha relativitzats dient que estaven trets de context i que els menors també insulten a la seva parella, admetent l'existència d'una mala relació entre la seva parella i els seus fills.

Tots aquests elements, valorats en el seu conjunt permeten copsar quina és la realitat viscuda pels menors.

Quart.- No es pot compartir l'argument de la recurrent que la parella de la mare seria un tercer en relació a la qüestió de la guarda i custòdia i que per consegüent no existiria cap element en relació a la progenitora que justifiques modificar el sistema de guarda.

En efecte, en cap moment es retreu a aquesta darrera qualsevol maltractament. Només es tracta de determinar si existeix un risc per l'interès superior dels menors.

Ja hem motivat de manera reiterada quin sentit s'havia de donar a aquest concepte que constitueix la clau de volta de la construcció legal i jurisprudencial a l'hora de decidir mesures com les d'autes.

Per poder determinar el millor interès i si el mateix es podria veure afectat o vulnerat, s'ha d'estar, en cada cas, i per cada menor, a la realitat de la situació viscuda.

Des d'aquest punt de vista, el sol fet que els menors hagin de conviure amb la parella de la mare, i que a més pretengui "inculcar una disciplina als menors", fa que el seu comportament sí que forma part dels elements que s'han de tenir en compte al moment de valorar sí la situació viscuda al domicili de la mare és conforme a l'interès superior de cadascun dels tres menors.

I és obvi que tal situació tal com establerta a través dels elements que hem detallat abans, és prejudicial i contrària al desenvolupament integral d'uns menors doncs els insults o els termes de menyspreu o fins i tot les actituds que generen por afecten no només el benestar sinó també la confiança en si mateix i en els adults.

D'altra banda, no existeix el més mínim element que podria confortar l'afirmació de la recurrent que la família paterna manipularia els infants.

Tampoc existeix cap element que podria fonamentar la seva afirmació que és exclusivament ella qui ha portat tota la vida fent-se càrrec dels menors, no havent comptat gairebé mai amb el suport del progenitor, consideració que en tot cas no és suficientment determinant a l'hora de decidir ara sobre les mesures de l' article 299 CPC .

Finalment, no apareix que la Sra. Batlle hauria fonamentat la seva decisió en consideració de la preferència expressada pels menors, sinó que ho ha fet en base als elements que acabem d'analitzar, és a dir en consideració de l'interès superior dels menors.

Quant al fet de mantenir durant el mes de desembre del 2025 el règim de custòdia compartida que era vigent, el mateix correspon a un acord entre els progenitors, i no apareix contradictori doncs es tracta d'un període de transició.

Així les coses, no adverem cap error en la valoració de la prova per part de la Sra. Batlle, i procedeix en conseqüència mantenir el règim de guarda i custodia fixat de manera provisional.

Per tot l'exposat, s'ha de desestimar íntegrament el recurs.

Cinquè.- Malgrat la desestimació del recurs d'apel·lació interposat, compte tingut de la matèria objecte dels presents autes no escau efectuar cap especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de la Sra. Àfrica contra l'Aute dictat en data 28/11/2025, que confirmem.

SEGON.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.