Blanqueig de diners: tràmit d'audiència a les parts, dret fonamental a la jurisdicció i al procés degut, nul·litat d'actuacions. TSJP-30/12

Aute

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Aute 54-12

Rotlle núm. TSJP-30/12 Causa núm. DP-292-5/99

Ponent M.I. Sr. Escudero

A U T E

Magistrats M.I. Srs. Escudero

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, quinze de novembre del dos mil dotze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Plana contra l'Aute de data 23 de març del 2012 dictat pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte de blanqueig de diners. Sent part el Sr. Nuñez i el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Escudero.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que per aute de data 23 de març del 2012 el Tribunal de Corts va acordar el comís, a favor de l'Estat Andorrà, dels diners o valors dipositats, entre d'altres, en el compte obert al nom de Plana prop de l'entitat bancària ORG_0 (BACASA) amb núm. XXXXXX (denominació xifrada LP XXXXX).

II.-RESULTANT: que contra dit aute la representació processal de Plana interposà recurs d'apel·lació que fonamenta en el primer motiu de la nul·litat de l'aute per vulneració de l'article 10.1 i 2 de la Constitució, els drets al procés degut, a la defensa, a la presumpció d'innocència i a ésser informat de l'acusació, que conformen el dret a la jurisdicció i a la tutela judicial efectiva, perquè el seu representat mai ha estat citat en les presents Diligències prèvies iniciades l'any 1999, no havent estat mai oït ni pel Batlle instructor ni pel Tribunal de Corts. Un segon motiu del recurs, al·legat amb caràcter subsidiari, és que Plana no ha estat imputat per cap jurisdicció ni a Espanya ni a Andorra, i més concretament que no va estar imputat en el Procediment Abreujat núm. 251/1999 seguides davant l'Audiència Nacional d'Espanya, en les que es dictà sentència de conformitat en la què, com era obvi i no podia ser d'altra manera, no fou condemnat. Al·lega que en la sentència de l'Audiència Nacional, quan es refereix a Plana, diu "que sobre el seu compte XXXXXX, aleshores a ORG_1, hi havia operat el condemnat Nuñez, tot i que el seu titular, el senyor R DA, "no consta que tuviera conocimiento de los ilícitos movimientos de dinero". Per aquests motius, la part apel·lant demana que es declari la nul·litat de la mesura de comís decretada sobre els havers existents en el compte número XXXXX a l'entitat bancària A o, subsidiàriament, s'aixequi el comís dels diners propietat de Plana perquè no ha participat en cap grau de participació en conductes comissives del delicte de blanqueig de diners.

III.-RESULTANT: que han estat parts apel·lades en el present recurs la representació processal de Nuñez i el Ministeri Fiscal.

La representació processal de Nuñez, no oposant-se al recurs al·legant que no es podia procedir al comís del compte núm. XXXXX de ORG_1 perquè de dit compte no n'era titular Nuñez, i que essent el compte de la titularitat d'una tercera persona, el Tribunal de Corts no podia decretar-ne el comís dels diners i valors ja que el seu titular no va estar citat en les presents Diligències prèvies.

Per la seva banda, el Ministeri Fiscal mostrà la seva oposició al recurs al·legant que l'aute recorregut fou dictat en el marc d'un procediment de reconeixement dels efectes penals de resolucions estrangeres en matèria de comisos, d'acord amb els articles 36, 38 i 39 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o productes internacional i contra el finançament del terrorisme, i que la sentència de l'Audiència Nacional núm. 54/2006 de data 2 de novembre del 2006 ja resolia les pretensions que Plana exposa en el present recurs d'apel·lació, i acordà el comís dels diners existents al compte núm. XXXXX tot i que no constés provat que Plana tingués coneixement dels il·lícits moviments de diner, reconeixent-li la seva condició de tercer de bona fe dins dels procediment espanyols seguit, entre d'altres, contra Nuñez, qui fou el que va realitzar fins a cinc transferències entre el 9 de juliol i el 22 de desembre de 1998, per un total import de 507.000 dòlars USA. Entén el Ministeri Fiscal que la qüestió ja ha estat resolta per la sentència de l'Audiència Nacional i, per tant, i d'acord amb l'article 38 de la Llei de cooperació internacional i de lluita contra el blanqueig, no pot ésser objecte d'examen o de modificació per part dels tribunals andorrans.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que el primer motiu del recurs es fonamenta en la vulneració de l'article 10. 1 i 2 de la Constitució, en quan als drets fonamentals a la jurisdicció i al procés degut, i a la defensa i a ésser informat de l'acusació, per raó de què Plana mai ha estat citat en el procediment en què ha estat dictat l'aute recorregut, doncs no se'l cità ni a la Batllia ni al Tribunal de Corts, per la qual cosa en el DEMANO del recurs sol·licita demana, amb caràcter principal, que es declari "la nul·litat de la mesura de comís decretada sobre els havers existents en el compte número XXXXX a l'entitat bancària A", el que hem d'entendre com a demanda de nul·litat d'actuacions per tal que Plana sigui tingut com a part en les presents Diligències prèvies. Aquest primer motiu del recurs obliga a l'anàlisi del procediment seguit davant del Tribunal de Corts abans de dictar-se l'aute de data 23 de març del 2012 pel que es va acordar el comís, a favor de l'Estat Andorrà, dels diners o valors dipositats en el compte obert al nom de l'apel·lant a l'entitat bancària ORG_0 (BACASA) amb núm. XXXXXX (denominació xifrada LP XXXXX).

En el marc de la causa DP-292-5/99 incoades per un presumpte delicte de blanqueig de diners contra Cano, Romeu, Nuñez, Roda i Vaquero, i en virtut de l'informe del Ministeri Fiscal de data 19 de juliol del 2011, l'Hble. Sr. Batlle dictà providència de data 25 de juliol del 2011 acordant desglossar de les Diligències prèvies la còpia de la sentència de data 2 de novembre del 2006 dictada per la Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional d'Espanya, així com còpia de l'aute de data 15 de febrer del 2007 decretant-ne la fermesa, i elevar-les al Tribunal de Corts als efecte escaients. Dita providència venia fonamentada en els articles 36 i 38 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, de 29 de desembre del 2000.

II.-CONSIDERANT: que el dret fonamental a la jurisdicció i al procés degut, que conformen el dret a la tutela judicial efectiva, implica la prohibició de què ningú pugui ser condemnat sense ser oït, de manera que l'ordenament jurídic andorrà estableix, en garantia d'aquest dret fonamental, en primer lloc la possibilitat de que la persona afectada pugui fer ús de tots els recursos i remeis ordinàriament previstos contra les resolucions que vulnerin el dret fonamental a la jurisdicció i, d'altra banda i pel supòsit en què la persona afectada no hagi estat part en el procediment judicial en que s'hagi produït la presumpta vulneració del dret fonamental, estableix un procediment especial, l'incident de nul·litat d'actuacions regulat en l'article 18 bis, apartat 3, de la Llei Transitòria de Procediments Penals, que sols es pot interposar contra les sentències o resolucions fermes.

Vistes les actuacions practicades en el marc de les Diligències prèvies núm. 292-5/99, tant a la Batllia com al Tribunal de Corts, resulta l'evidència de què Plana no va ser part en dites actuacions, doncs ni era imputat en les actuacions seguides a la Batllia pel presumpte delicte de blanqueig de diners, doncs sols ho foren Cano, Romeu, Nuñez, Roda i Vaquero, les úniques persones que foren condemnades per la sentència de l'Audiència Nacional d'Espanya de data 2 de novembre del 2006, ni fou part implicada en les actuacions practicades davant del Tribunal de Corts, en aplicació de l'article 36 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional.

III.-CONSIDERANT: que tot i que l'article 36 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional autoritza als tribunals andorrans, a demanda del Ministeri Fiscal, l'execució de les sentències dictades per tribunals penals estrangers, pel que fa a les decisions de comís dels instruments o productes del delicte que es trobin en territori andorrà, competència que l'article 38 de la mateixa Llei atribueix al Tribunal de Corts, aquest mateix article 38 disposa que el Tribunal, abans de decidir, ha de donar audiència a les parts interessades, tràmit d'audiència que no fou donat a la part ara apel·lant, Plana quin interès en el procediment era evident en tant que titular del compte XXXXXX (denominació xifrada LPXXXX), del que el Ministeri Fiscal en demanava el comís del ròssec de manera expressa (foli 18 de l'escrit de demanda del Ministeri Fiscal de data 19 de juliol del 2011).

El cert és que el Tribunal de Corts, després dels tràmits d'informe i de celebració de vista oral, va dictar aute acordant el comís, a favor de l'Estat Andorrà, dels diners o valors dipositats en l'esmentat compte malgrat que el titular de dit compte Plana no havia estat part en el procediment, ni li havia estat donada la possibilitat de ser-ho notificant-li la incoació del procediment d'execució. Hi ha lloc, doncs, a apreciar que a l'apel·lant Plana li ha estat vulnerat el dret a la jurisdicció i al procés degut, ocasionant-li una efectiva indefensió en veure's privat dels fons del compte de la seva titularitat sense haver sigut oït, per la qual cosa procedeix estimar el primer motiu del recurs i declarar la nul·litat d'actuacions a partir del moment de la incoació del procediment d'execució pel Tribunal de Corts per tal què la demanda d'execució sigui notificada a la representació processal de Plana, donant-li tràmit per a què formuli al·legacions i, mantenint no obstant la validesa dels informes emesos per la representació processal dels altres cinc implicats, es convoqui novament a tots els interessats, incloent-hi Plana, a la celebració de vista oral.

Decisio

Vist la legislació vigent,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

A C O R D A

1.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Plana contra l'aute de data 23 de març del 2012 dictat pel Tribunal de Corts, en el marc de la Causa DP-292-5/99.

2.- Declarar la nul·litat d'actuacions a partir del moment de la incoació del procediment d'execució pel Tribunal de Corts per tal què la demanda d'execució sigui notificada a la representació processal de Plana, donant-li tràmit per a què formuli al·legacions i, mantenint la validesa dels informes emesos per la representació processal dels altres cinc implicats, es convoqui novament a tots els interessats, incloent-hi Plana, a la celebració de vista oral.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals del recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present resolució, per al seu compliment i execució.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.