EXECUCIÓ D'ACTES ADMINISTRATIUS.E04-0407

Aute

AUTE 2004-10 DE 17 DE NOVEMBRE DE 2004

EXECUCIÓ D'ACTES ADMINISTRATIUS. No es poden invocar els arguments que afecten a la validesa d'un acte ferm i consentit, en no haver estat recorregut en temps i forma. TRIBUTS. Adquisició d'un immoble. Notificació de la liquidació i refús per part de l'apoderat. PRESCRIPCIÓ de l'acció executiva.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Comú d'Andorra La Vella va demanar a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, el 26 d'abril de 2004, l'execució del manament de pagament d'un tribut sobre adquisició d'un immoble; la Secció esmentada va notificar a l'oblidada tributària Sra. Martin la providència d'execució d'acte administratiu el 18 de maig de 2004, i el 4 de juny dugué a terme el pagament, de 2.039,96 EUR.

2.- El 10 de juny de 2004 la representació processal de la Sra. Martin formula davant aquesta Sala un incident d'execució en el què addueix infracció del principi de legalitat en tant el negoci jurídic d'adquisició no queda subjecte a l'Ordinació tributària que se li aplica; prescripció del dret de l'Administració a liquidar el deute tributari; prescripció del dret a exigir el pagament del deute i invalidesa de la notificació duta a terme l'1 de juny de 2001. En conseqüència demana que es deixi sense efecte el requeriment del Tribunal de Batlles i s'ordeni el retorn de la quantitat pagada.

3.- De l'escrit anterior se n'ha donat trasllat a la representació del Comú, que el contesta oposant-se a cadascuna de les al·legacions de la part que formula l'incident i adduint, a més, la prescripció del dret de la Sra. Martin a recórrer la liquidació tributària. Demana la desestimació de l'incident.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i de conformitat a allò establert en l'article 110 de la Llei de la jurisdicció administrativa.

Segon.- Per analitzar les pretensions que les parts formulen en aquest incident és necessari partir de la relació de fets en els quals s'inscriu, i que són els següents:

Mitjançant escriptura pública autoritzada pel notari Manzanares en data 10 de març de 1983, la Sra. Martin va adquirir un despatx situat en el carrer Dr. Nequi número 6, planta 1ª portes 5 i 6 de l'escala segona, a Andorra La Vella; el 21 de gener de 1999 la Sra. Talavera comunica l'adquisició al Comú, que el 29 de gener de 1999 en pren nota amb la salvetat que queda pendent el pagament del rebut corresponent als drets d'adquisició de béns immobles que preveu l'Ordinació General Tributària, rebut que se li presenta el 4 de febrer de 1999 sense que consti, però, la seva notificació formal; l'1 de juny de 2001 el Comú notifica el deute, amb recàrrec, a la Sra. A.F., de la gestoria A., de la que és titular el germà de la Sra. Martin, situada al carrer Dr. Nequi 6, planta 1ª, porta 6 escala segona, que es nega a signar, fent constar aquesta circumstància l'agent notificador; el 26 d'abril de 2004 el Comú d'Andorra La Vella va demanar a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles l'execució del manament de pagament del tribut sobre l'adquisició de l'immoble esmentat; la Secció esmentada va notificar a l'obligada tributària la providència d'execució d'acte administratiu el 18 de maig de 2004, i el 4 de juny dugué a terme el pagament.

Tercer.- Els arguments que les parts processals d'aquest incident d'execució formulen en els escrits respectius, i que hem avançat en els antecedents de fet, obliguen a resoldre, amb caràcter previ i d'entre totes elles, la relativa a la validesa de la notificació que l'1 de juny de 2001 va dur a terme el Comú en la gestoria A., ja què d'aquesta valoració en depenen totes les excepcions de prescripció que fan valer les parts, i que analitzarem més endavant.

La notificació -o més exactament l'intent de notificació- que l'1 de juny de 2001 va dur a terme el Comú d'Andorra La Vella és correcte i produeix efectes per les següents raons: en primer lloc perquè es va fer a l'adreça del bé immoble adquirit per la Sra. Martin sense que consti que n'hagi perdut la titularitat, i en segon lloc i sobretot perquè el titular de la gestoria, Sr. Estany, resulta ser no solament el germà de la Sra. Martin sinó el seu apoderat, com consta en els poders atorgats el 7 de juny de 1999 i que la pròpia Sra. Martin aporta a aquestes actuacions, en els que consta expressament la facultat de rebre notificacions. I la circumstància de què l'empleada de la gestoria refusés signar la notificació i quedar-se amb allò notificat no elimina els efectes de l'acte, que són els propis d'una notificació.

Per tant, s'ha de desestimar l'al·legació de que la notificació realitzada l'1 de juny de 2001 no pot produir els efectes d'una notificació.

Quart.- La notificació d'1 de juny de 2001 es refereix clarament al concepte tributari pel qual es reclama el deute i conté peu de recurs d'alçada davant el M.I. Govern, recurs que l'obligada tributària no va formular, de manera que en tractar-se d'un acte ferm no es poden fer valer, en el tràmit d'execució en el que ens trobem, arguments materials sobre la no adequació al dret de la liquidació tributària (ja sigui per no tractar-se d'un negoci jurídic subjecte a l'import, ja sigui per haver prescrit el dret a liquidar el deute tributari, que són els que planteja la part que formula l'incident) i ara només es poden fer valer les excepcions que permeten qüestionar el dret de l'Administració a exigir el pagament del deute.

Cinquè.- La caducitat del dret de la Sra. Martin a recórrer sobre el fons de la liquidació, al que ens acabem de referir, no elimina el seu dret a plantejar l'excepció de prescripció de l'acció executiva, és a dir, de l'acció per exigir el pagament del deute tributari liquidat, que és de tres anys, conforme a l'article 40.1.b) de la Llei de bases de l'ordenament tributari, de 19 de desembre de 1996, comptadors des de la data de la notificació de la liquidació, segons l'apartat 2.b) del mateix article.

Si la notificació de la liquidació per l'impost d'adquisició d'immobles va tenir lloc l'1 de juny de 2001, el termini que tenia la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles per exigir-ne el pagament finalitzava l'1 de juny de 2004, i la realitat és que l'òrgan jurisdiccional va requerir personalment la Sra. Martin el 18 de maig de 2004, quan encara no s'havia exhaurit el termini esmentat, per la qual cosa no havia prescrit el dret a exigir el pagament del deute tributari.

La circumstància, al·legada per la formuladora de l'incident, de què el lapse de temps transcorregut entre el 4 de juny de 1999 -en què se li va fer saber que tenia un rebut pendent de pagament per l'impost- i la data de la notificació formal a la que ja ens hem referit -1 de juny de 2001- s'ha de sumar al període posterior a aquesta darrera data fent computar els dos als efectes de la prescripció, no és acceptable.

És cert que l'article 41.2 de la LBOT diu que en cas d'interrupció de la prescripció el que se n'ha de beneficiar no per el temps transcorregut abans de la interrupció si es reanuda la inactivitat del creditor; però en aquest cas, el termini prescriptiu no s'inicia el mes de febrer de 1999 perquè com hem exposat no hi ha cap acte de notificació del deute tributari, sinó que s'inicia l'1 de juny de 2001, que és quan fefaentment es notifica, i convé significar en aquesta data tampoc havien transcorregut tres anys de que va tenir lloc el fet generador del tribut, que no és, com pretén la demandant, la data d'atorgament de l'escriptura, sinó el moment en què el Comú en te coneixement, que va ser el 28 de gener de 1999.

Sisè.- Per les raons exposades s'ha desestimar l'incident d'execució, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses del mateix.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar l'incident d'execució, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses del mateix.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.