Import auxilis econòmics (3000591/2020)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJC.- 0000395/2020 ORIGEN: 3000591/2020 - 00

NIG: 5300542120200002655

PARTS:

Apel·lant : Sra. Girona

Procurador : Sra. Corbacho

Advocat : Sra. Vaquero

Apel·lat : Sr. Gaya

Procurador : Sr. Bernat

Advocat : Sr. Salas

Part : MINISTERI FISCAL

AUTE 141-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El 18-9-2020, la representació processal de la Sra. Girona formulava demanda de mesures paternofilials contra el Sr. Gaya a través de les quals pretenia regular les conseqüències derivades del trencament de llur convivència, especialment al respecte de la menor Giner.

Segon.- En data 2-11-2020 es practicava l'acte de conciliació que concloïa amb un acord parcial quant a la modalitat de custòdia materna de la menor i del règim de contactes amb el progenitor no custodi. En canvi, existia discrepància sobre l'import de la pensió d'aliments a satisfer pel Sr. Gaya.

Tercer.- Per Aute de data 10-11-2020, dictat a l'empara de les previsions del vigent 63.6 de la LQM, es decidia:

"Primer.- Fixar com a mesures provisionalíssimes aquelles pactades pels Srs. Girona i Gaya plasmades en la diligència estesa davant la Batllia en data 2 de novembre del 2020 i que han estat transcrites en el quart resultant de la present resolució, fixant tanmateix de forma provisionalíssima en l'import de 200.-euros mensuals la suma en concepte d'auxilis econòmics en favor de la menor Giner, que el Sr. Gaya haurà de satisfer a la mare Sra. Girona durant els cinc (5) primers dies de cada mes i això per transferència o ingrés bancari al compte que aquella indiqui, havent de satisfer ambdós progenitors per meitats les despeses extraordinàries de la menor.

Segon.- No fer especial imposició en quant a costes processals".

Quart.- Contra aquesta resolució, la Sra. Girona formula recurs d'apel·lació i per escrit de conclusions de data 5-3-2021 interessa la seva revocació parcial, quan fixa una pensió d'aliments a alçada de 200.- EUR mensuals, sol·licitant que aquesta havia d'establir-se en 450.- EUR o subsidiàriament 300.- EUR mensuals.

Cinquè.- La representació processal del Sr. Gaya s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, interessant la íntegre confirmació de la resolució dictada.

En canvi, el Ministeri Fiscal interessa la revocació de la resolució dictada, donant lloc a la petició subsidiària articulada per la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució es circumscriu al quantum en que la resolució dictada per l'òrgan judicial d'instància, fixa els auxilis econòmics en favor de la menor Giner.

Concretament la mare considera que l'import de 200.- EUR en que es fixaven, resultava insuficient i derivava d'una valoració errònia dels elements de prova incorporats a les actuacions.

El pare considera en canvi que la ponderació efectuada per l'òrgan judicial era adequada i ajustada a les seves difícils circumstàncies personals.

El Ministeri Fiscal sol·licita la revocació parcial de la resolució dictada, fixant que els auxilis econòmics a càrrec del pare s'havien de fixar en 300.- EUR mensuals.

Segon.- No és discuteix entre les parts, que fruit de la relació "more uxurio" que van mantenir, el 23-6-2010 naixia la menor Giner, que d'ençà que els seus progenitors cessaven en la seva convivència, s'ha trobat sempre sota una modalitat de custòdia materna.

Tampoc es discuteix que si bé inicialment el pare romania a Andorra, al cap d'uns mesos es traslladava a Espanya, residint actualment a una localitat de la província espanyola d'A, el que ha comportat, atesa la distància existent entre aquesta localitat i el domicili matern, que els contactes presencials entre pare i filla s'hagin vist reduïts.

També resulta acreditat que malgrat produir-se el trencament de la convivència en el decurs de l'any 2015, no ha estat fins l'any 2020 que la mare ha iniciat un procediment judicial tendint a regular la situació existent en relació a la menor, mitjançant l'escrit que ha originat el present procediment.

Tercer.- Pel que respecta a la concreta controvèrsia que suscita el recurs d'apel·lació articulat, la mare justifica l'increment dels auxilis econòmics que pretén, en els següents motius. Sosté que la menor té unes despeses més importants que les ordinàries pròpies a la seva edat i que resulten del tractament psicològic que segueix; que els ingressos de la recurrent es situaven en 1.772.- EUR mensuals (mes de setembre del 2020) i que en canvi té unes despeses rellevants (menjador escolar 57.- EUR, llum 21,52.- EUR, garatge 62,04.- EUR, lloguer 629,13.- EUR i esplai de la menor 78,10.- EUR). Pel que respectava a la capacitat econòmica precària que el pare referia, defensava que aquest s'havia limitat a aportar el contracte d'arrendament de l'habitatge que ocupa a Espanya, així com la seva declaració de la renta. En aquesta situació, considera que l'import dels auxilis econòmics a càrrec del pare, s'havia de fixar en la suma de 450.- EUR mensuals o subsidiàriament 300.- EUR (import aquest darrer al qual s'adhereix el Ministeri Fiscal).

Quart.- La resolució avui recorreguda fixa unes mesures de vigència limitada, que perduraran fins a que siguin substituïdes per les mesures provisionals que es puguin dictar a l'empara del procediment seguit per l'art. 63 de la LQM. Malgrat la transitorietat d'aquestes mesures, presenten beneficis innegables. Per una banda és tracta d'un mecanisme extraordinàriament àgil que permet a les parts disposar amb promptitud d'un marc regulador que tuteli amb força executiva, els drets i deures en relació a la seva filla menor; d'altra part, la seva adopció participa de la pacificació del conflicte que sovint s'aprecia en situacions de crises familiar, fixant un règim que pretén normalitzar les relacions entre progenitors i fills menors i les contribucions econòmiques respectives per a fer front a la seva criança. Es tracta però d'unes mesures que s'adopten en una fase molt inicial del procediment, en que encara no han estat practicades les diferents proves proposades pels litigants que pretén establir un marc regulador de mínims, cobrir les necessitats més bàsiques que poden existir, especialment les que impliquen els fills menors.

Cinquè.- Pel que es refereix al concret motiu de recurs articulat, venim recordant de manera constant que els auxilis econòmics es fixen en funció de les possibilitats econòmiques de l'alimentant i les necessitats de l'alimentista i que en la seva fixació també s'ha de valorar la capacitat econòmica del progenitor custodi, el tot per a assegurar la necessària proporcionalitat entre progenitors en el sosteniment del seu fill.

Pel que es refereix a les necessitats de la menor Giner, no concorre ara per ara, cap mena d'element que permeti considerar que siguin superiors a aquella forquilla d'entre 600 i 800.- EUR mensuals amb els quals hem declarat repetidament que es cobreixen les despeses bàsiques d'un menor a Andorra. En efecte, encara que la mare en aquesta alçada sostingui que na Giner segueix un tractament psicològic, es tracta d'una despesa puntual que pel que respecta al seu cost tindrà una incidència insignificant en la globalitat de les despeses de la menor i que en conseqüència no poden justificar per si soles l'increment dels aliments especialment en el quantum que es demana.

Quant a la capacitat econòmica del Sr. Gaya, figura en les actuacions la seva declaració de l'impost sobre la renta de persones físiques de l'any 2018 efectuada prop de les autoritats fiscals espanyoles. Resulta d'aquesta document que els seus ingressos anuals íntegres ascendiren a 9.418,17.- EUR, el que suposa una mitjana de 785.- EUR mensuals. Cap element figura en les actuacions que permeti contradir les previsions d'aquest document, sense que tampoc es pugui obviar que el seu extracte de comptes també reflexa uns saldos molt humils, en que al marge de l'ingrés de dos pagarés el mes d'agost del 2019 per imports de 1.601,27.- EUR i 4.306,98.- EUR (folis 61 i 62) i alguna transferència puntual amb origen del Sr. Pombo (presumim que es tracta d'un familiar del demandat), la resta són per imports poc rellevants i corroboren una capacitat econòmica molt limitada. Pel que es refereix a les seves despeses, la més rellevant consisteix en la renda de la unitat immobiliària que ocupa (300.- EUR mensuals), sense que en figuri cap altre digne de destacar.

La Sra. Girona en canvi gaudeix d'uns ingressos econòmics regulars més importants que segons extracte de punts de vellesa de la CASS (dors del foli 98) han amitjanant 1.766,14.- EUR bruts mensuals l'any 2020. Quant a les despeses, la més rellevant és la pròpia a l'habitatge (629,13.- EUR) afegint-s'hi despeses d'aparcament, menjador escolar i esplai de la menor que la mateixa ja relata en el recurs que articula.

En aquest context, una deguda ponderació de les necessitats de la menor, dels ingressos dels progenitors i de la circumstància que els revinguts de la mare superen amb escreix el doble dels del pare, ens condueixen a considerar que els auxilis econòmics a càrrec del Sr. Gaya s'han de situar en 250.- EUR mensuals, havent-se d'acollir en conseqüència parcialment el recurs d'apel·lació.

Sisè.- Atesa la naturalesa familiar del present litigi, no ha de fer-se pronunciament en relació a les costes processals ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Girona contra l'Aute dictat el 10-11-2020 que es revoca exclusivament en el sentit de fixar que els auxilis econòmics a càrrec del pare s'han de fixar en 250.- EUR mensuals, tot i confirmant-se per la resta la part dispositiva de la resolució dictada.

I sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-