****(TSJC 011/2015)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000011/2015 ORIGEN: 2000541/2013 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 3 de setembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 23 d'abril del 2013, el Sr. Sevillano, actuant en la seva qualitat de Procurador dels Tribunals i del Sr. Macias, sol·licitava, després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, que es dictés sentència condemnant als defenents a pagar al seu representat la suma de 4,182,68.- euros en concepte de reparació del vehicle i/o la suma que finalment resulti acreditada en autes en mèrits del resultat de la prova practicada en el seu dia; així com la suma corresponent a totes les taxes públiques de tinença de vehicle d'ençà del 2010 fins a l'actualitat; així com la suma que ha hagut de sufragar el seu representant per a l'adquisició d'un nou vehicle d'ocasió import que serà acreditat en període probatori i reclama igualment el pagament de totes les despeses d'estacionament que el seu mandant ha hagut de sufragar pel vehicle d'autes, suma que serà igualment fixada en període probatori; i finalment, la part defenent haurà d'ésser condemnada al pagament de la totalitat de les costes del present litigi, amb expressa inclusió dins de les mateixes dels honoraris d'advocat, procurador i pèrits si s'escau.

II.- Fixada la Cúria del dia 7 de maig del 2013 per a la pràctica del tràmit de contesta a la demanda, la Sra. Agullo, actuant en la seva qualitat de Procuradora dels Tribunals i de la companyia Bermudez presentà un escrit mitjançant el qual en primer terme, aixecava les excepcions peremptòries de prescripció de l'acció i de cosa jutjada, i subsidiàriament s'oposava al fons de la demanda, sol·licitant es dictés sentència desestimant la totalitat de les pretensions de l'adversa i condemnant-la al pagament de les costes processals causades incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador.

Altrament el Sr. Salcedo comparegué, malgrat no aportà cap escrit de contesta a la demanda.

III.- En el dia 28 de maig del 2013 s'obrí el judici de proves en el marc dels presents autes, i en aquell acte la representació processal de la part actora presentà un escrit proposant la pràctica de les proves: de la I.- a la IV.- DOCUMENTAL i la IV.- REQUERIMENT PER RATIFICACIÓ. Que al seu torn, la representació processal de la companyia Bermudez, part codefenent, sol·licità la pràctica dels mitjans probatoris consistents en I.- DOCUMENTAL PRIVADA I II.- DOCUMENTAL PÚBLICA. El Sr. Salcedo malgrat sí comparegué, no aportà cap escrit de proves.

IV.- Mitjançant diligència judicial practicada en data 5 de novembre del 2013 es procedí al tancament del present judici, havent assenyalat l'audiència del dia 19 de novembre següent per a la presentació dels respectius escrits de conclusions, havent insistit les parts en llurs pretensions.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 18-11-2014 i va decidir : " que he de desestimar i desestimo en tots els seus extrems la demanda formulada per la representació processal del Sr. Macias contra el Sr. Salcedo i solidàriament contra la companyia Bermudez, per raó de costa jutjada, fent imposició a la part agent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Macias i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que l'estimació de la seva demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present litigi la part demandant va reclamar el perjudici que havia sofert com a conseqüència per una deficient reparació en el seu vehicle efectuada per la part demandada el Sr. Salcedo (taller D.). La sentència d'instància va desestimar la demanda per concorre l'excepció de cosa jutjada per haver-se resolt la mateixa reclamació en el procediment 0345-1/2010. La part agent s'alça contra tal decisió.

SEGON.- Per començar la part recurrent considera que: 1) és cert que es va resoldre sobre la reclamació entre les mateixes parts i pels mateixos fets en el procediment de la Batllia indicat però que l'objecte i causa a petendi és ara diferent; 2) que en el nostre procediment el que no és permès es voler anul·lar, revisar o fer algún tipus de canvi en relació a la sentència anterior. El que ara es vol és partint de la declaració de la reparació mal efectuada en el seu dia i reconeguda per la sentència anterior, és "quantificar" el perjudici sofert.

No l'acompanya la raó com a continuació analitzarem.

TERCER.- Per començar hem de recollir la pètita del procediment anterior: "sol·licitant que es condemnés als defenents a abonar al seu mandant la suma que seria degudament quantificada en el moment processal oportú en rescabalament dels perjudicis que aquest havia sofert per raó de l'incomplert -o mal efectuat- canvi de distribució portat a terme per "Garatge D." en el vehicle de la seva propietat, més 458,15 euros, que aquest va satisfer al defenent en el moment d'efectuar el citat canvi, més 84,56 euros que va abonar al taller que va diagnosticar l'avaria que va patir posteriorment el vehicle, més les sumes que resultessin acreditades pels perjudicis soferts pel Sr. Macias per aquesta causa, més els interessos legals corresponents a comptar de la producció del sinistre o, subsidiàriament, a partir de la data de la contesta a la demanda, més les costes del procediment. "

La part dispositiva de la sentència d'instància en data 4 de juliol del 2011 va ser la següent: "estimant mínimament la demanda interposada per la representació processal del Sr. Macias contra el Sr. À. F. F. i "Bermudez" i condemnant solidàriament a aquests darrers a satisfer al primer la suma de 542,71 euros, més els interessos legals devengats a comptar de la data de la fermesa de la resolució i fins el dia del seu total pagament i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals."

La dita sentència va ser apel·lada pel Sr. Salcedo i la sentència d'aquesta Sala del 29-06-2011 (rotlle 360/2011) recollia el següent raonament: " ...En efecte, en la demanda que dóna origen al present procediment l'agent manifesta que la suma que reclama pel danys que havia patit com a conseqüència de l'actitud negligent del defenent seria degudament quantificada en el moment processal oportú, una vegada s'hagués elaborat el corresponent peritatge a instàncies seves, però en l'informe pericial que presenta junt amb la mateixa el pèrit no valora quin seria el cost de reparació del vehicle, ni se li proposa que complementi el seu dictamen per determinar-lo, ni tampoc se'n demana un altre en període probatori, ni aquest import es dedueix de cap de les proves aportades a les actuacions, de tal manera que no s'ha produït a les actuacions el necessari debat sobre l'import en el qual l'agent valora el dany que ha patit.

En aquestes circumstàncies, no es pot estimar la petició del recurrent en el sentit de que es nomeni per millor proveir un pèrit que valori aquest dany, perquè aquesta valoració es podia haver fet tant en la demanda com en període probatori sense cap dificultat i la facultat de nomenar un nou pèrit que correspon als Tribunals no està pensada per suplir la inactivitat de les parts, sinó, en tot cas, per fixar algún punt confús o fosc de les proves aportades per elles. Altrament, tampoc es pot deixar per execució de Sentència una valoració que no s'ha fet en absolut en el procediment, perquè aquesta fase processal no està destinada a plantejar un debat que hauria de tenir la seva seu en el curs de les actuacions, sinó que, en tot cas, pot donar lloc a que es precisi algún aspecte que no s'hagués pogut resoldre en elles amb independència de la correcta actuació de les parts, de tal manera que prendre una decisió contrària a aquest principi suposaria col·locar a una de les parts en una situació d'indefensió, que no es pot admetre, i a desnaturalitzar el sentit del procediment."

En base aquests raonaments, la sentència esmentada va desestimar el recurs d'apel·lació i va confirmar la d'instància.

QUART.- Dels fets recollits en l'anterior procediment es comprova perfectament que: 1) les parts eren les mateixes; 2) que l'objecte era el rescabalament dels danys i perjudicis soferts per una errònia reparació del vehicle de l'agent i 3) que la causa de petició era l'incompliment contractual imputable al taller de cotxes.

Això vol dir que si en aquest procediment la part agent torna a reclamar els perjudicis que li ha ocasionat aquella deficient reparació -com es pot comprovar en el primer antecedent de fet de la present sentència- hi ha una plena coincidència en el triplet de persones, objecte i causa petendi de l'anterior procés i l'excepció de cosa jutjada material desplega plens efectes. No és admissible l'argument de la part demandant de que el primer plet fos un pronunciament prejudicial (declaració de la deficient reparació del vehicle) del següent (pretensió de quantificar i percebre l'import dels perjudicis), perquè -com hem pogut comprovar en el primer procediment- també reclamava els perjudicis soferts però el que va succeir és que no els va poder demostrar amb la prova pericial, cosa que li pertocava a ella. O sigui que el primer procediment no va tenir només una pretensió declarativa sinó que també es va pretendre la quantificació dels perjudicis, i, en no aconseguir-ho, ara pretén la part agent reparar aquella deficient actitud probatòria. I això és el que impedeix la figura de la cosa jutjada per evitar la judicialització permanentment oberta dels conflictes socials, arraconant la seguretat jurídica (acatament i respecte a les sentències judicials) que resulta un valor fonamental en tot Estat de Dret.

CINQUÈ.- En conclusió, cal confirmar l'estimació de l'excepció de la cosa jutjada i no es pot entrar en el fons de la qüestió. Per això cal desestimar el recurs i confirmar plenament la sentència d'instància.

SISÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Macias contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 18-11-2014, que confirmem íntegrament, i imposem les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.