Petició d'autòpsia, assegurament de la prova, mesures cautelars.

Aute

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000135/2026

ORIGEN: 0000036/2026 - 0

NIG: 5300515120260000034

AUTE 000100-2026 DE 16/06/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 16/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000135/2026

Nig : 5300542120260000034

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00100 A

AUTE 000100/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Moisès

Advocada: Sra. Mar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Petició d'autòpsia, assegurament de la prova, mesures cautelars.

Andorra la Vella, 16 de juny del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 10/05/2026, el Sr. Moisès va presentar davant l'Hble. Batllia de Guàrdia (Civil) una sol·licitud de mesures d'assegurament de la prova, sense audiència prèvia de cap altra part, a l'empara dels articles 71 i següents del Codi de procediment civil , en relació amb la defunció de la seva mare, la Sra. Benilde, esdevinguda el dia 08/05/2026, la causa clínica certificada de la qual fou una hemorràgia cerebral. En el petítum del seu escrit interessava que s'acordés la pràctica d'una autòpsia clínica sobre el cadàver de la causant, amb descripció detallada del cos, presa de mostres biològiques i toxicològiques i totes les exploracions tècniques necessàries per determinar les causes i circumstàncies de la mort; la conservació del cos en cambra refrigerada fins a la pràctica de l'autòpsia; la prohibició de qualsevol operació d'incineració, inhumació, embalsamament o tractament del cos; la comunicació immediata de la resolució al Registre Civil del Principat d'Andorra, així com als establiments funeraris i centres hospitalaris corresponents; la designació del facultatiu o facultatius encarregats de practicar l'autòpsia; i, subsidiàriament, l'adopció de les mesures interessades com a mesures cautelars atípiques a l'empara dels articles 84 i següents del mateix Codi.

2.- Per Aute de 10/05/2026, la Batllia de Guàrdia (Civil) va estimar parcialment la sol·licitud i va acordar, sense audiència prèvia de les altres parts interessades, oficiar al Servei de Policia perquè procedís amb caràcter urgent a la localització del cos de la Sra. Benilde i al seu trasllat i conservació provisional en cambra refrigerada del centre hospitalari corresponent; ordenar la pràctica d'una autòpsia clínica sobre el cos de la difunta per part del Servei de Medicina Legal i Forense; i comunicar immediatament la resolució al Registre Civil del Principat d'Andorra als efectes derivats de l' article 126 de la Llei del Registre Civil . Així mateix, va requerir la part sol·licitant perquè constituís una caució per import de 1.500 euros dins el termini de cinc dies hàbils, i li va fer saber que, de conformitat amb l' article 72.4 del Codi de procediment civil , les mesures acordades quedarien sense efecte si no interposava la corresponent demanda principal dins el termini de vint dies hàbils següents a la notificació de la resolució.

3.- En data 11/05/2026, el Director Assistencial del SAAS va emetre informe en el qual indicava que la causa de la mort de la Sra. Benilde ja havia estat determinada clínicament -una hemorràgia cerebral- i constava expressament consignada en el certificat mèdic de defunció, de manera que no concorria la indicació habitual per a la pràctica d'una autòpsia clínica per part del Servei d'Anatomia Patològica, i que, si el que es pretenia era investigar altres circumstàncies, sospites o aspectes de naturalesa forense o judicial diferents de la determinació clínica de la causa de la mort, la diligència que correspondria seria una autòpsia judicial o medicolegal, competència del Servei de Medicina Legal i Forense.

Arran d'aquest informe, per Aute de la mateixa data, 11/05/2026, l'Hble. Batllia de Guàrdia (Civil) va deixar sense efecte la pràctica de l'autòpsia clínica acordada per l'Aute de 10/05/2026, tot indicant als familiars que procedissin com millor interessessin.

4.- En data 11/05/2026, la representació processal del Sr. Moisès va presentar davant l'Hble. Batllia de Guàrdia (Civil) una nova sol·licitud de mesures d'assegurament de la prova, sense audiència prèvia de cap altra part, en la qual interessava la pràctica d'una autòpsia judicial sobre el cadàver de la Sra. Benilde, amb descripció detallada del cos, identificació, presa de mostres biològiques i toxicològiques i tota altra exploració que el facultatiu considerés necessària per esclarir les causes i circumstàncies exactes de la defunció; el manteniment de la conservació del cos en cambra frigorífica al centre hospitalari, amb designació del facultatiu encarregat de practicar l'autòpsia judicial i l'adreçament dels mandats de no fer pertinents als establiments funeraris i centres hospitalaris; subsidiàriament, l'adopció de les mateixes mesures com a mesura cautelar atípica a l'empara dels articles 84.2.g i 88 del Codi de procediment civil ; i, si escau, la fixació de caució.

5.- El dia 12/05/2026 va recaure l'Aute objecte del present recurs, amb la següent part decisòria:

"Primer.- No donar lloc a les pretensions contingudes en la demanda efectuada en data d'ahir, 11/05/2026, per la representació lletrada del Moisès, sense perjudici del dret de les parts d'acudir, si ho consideren procedent, a la via penal.

Segon.- Notificar la present resolució judicial a la part sol·licitant."

6.- En data 14/05/2026, la representació processal del Sr. Moisès va presentar denúncia i petició de diligències urgents davant l'Hble. Batllia de Guàrdia (Penal), donant lloc a unes diligències indeterminades. Per Aute de 15/05/2026, l'Hble. Batlle de guàrdia va denegar la pràctica de l'autòpsia judicial sol·licitada i va ordenar l'arxiu de les actuacions com a diligències indeterminades, d'acord amb l' article 41 del Codi de procediment penal , en considerar que la causa de la defunció constava degudament certificada per un metge i que no concorrien indicis objectius que permetessin deduir l'existència de circumstàncies violentes o sospitoses, fent seus els arguments de la resolució civil de 12/05/2026.

Per segon Aute de la mateixa data, el mateix Batlle va ordenar la conservació del cos de la difunta, sota custòdia de l'Hospital ORG000, fins a nova ordre, atès que la resolució denegatòria encara era susceptible de recurs d'apel·lació davant el Tribunal de Corts en el termini de cinc dies hàbils.

7.- En data 22/05/2026, la part sol·licitant va instar una nova petició davant l'Hble. Batllia de Guàrdia (Penal), en el marc de les diligències indeterminades, incorporant-hi el testimoni de la cuidadora de la difunta i la recepta mèdica oficial del tractament prescrit.

Per Aute de la mateixa data, l'Hble. Batlle de guàrdia va denegar la petició, en considerar que l'Aute de 15/05/2026 que ordenava la conservació del cos encara no havia adquirit fermesa, de manera que la disposició del cos no es podia fer efectiva en absència d'instrucció del Batlle que el va dictar i la petició relativa a la pràctica de l'autòpsia judicial restava privada d'objecte.

8.- El mateix dia 22/05/2026, la part sol·licitant va demanar davant la Secció Civil 1 de la Batllia, en el marc del procediment ordinari núm. 1000104/2026, el manteniment de la conservació del cos mentre no s'hagués esgotat el termini de recurs d'apel·lació contra l'Aute de 12/05/2026 i, en cas d'interposar-se, fins a la resolució del recurs.

Per Aute dictat el mateix dia, la Batlle ordenava la conservació del cos de la qui fou la Sra. Benilde fins que l'Aute de 12/05/2026 esdevingués ferm o bé, en cas d'interposar-se recurs d'apel·lació contra el mateix, fins que la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia es pronunciés sobre la necessitat o no de conservar el cos, a fi de preservar la finalitat legítima del dret de recurs de la part actora i evitar un perjudici eventualment irreparable.

9.- Mitjançant escrit datat el 29/05/2026, la representació processal del Sr. Moisès va interposar recurs d'apel·lació contra l'Aute de 12/05/2026, concretament contra allò disposat en els seus fonaments de dret segon i tercer, per infracció dels articles 332.2 , 332.3 i 332.4 del Codi de procediment civil , en entendre que s'havia produït una infracció de garanties processals i de drets constitucionals, un error en la valoració de la prova i una infracció de la llei en la primera instància.

En primer lloc, sosté que l'Aute recorregut desnaturalitza la institució de l'assegurament de la prova regulada als articles 71 a 77 del Codi de procediment civil , en condicionar l'adopció de la mesura a l'existència d'indicis de criminalitat, requisit que l'article 73 no contempla, quan l'únic criteri legal seria el risc objectiu que la prova esdevingui impossible de practicar o perdi tota utilitat processal.

En segon lloc, al·lega la concurrència de tots els requisits exigits per l' article 73 del Codi de procediment civil , atès que l'autòpsia judicial o medicolegal, amb examen toxicològic específic per a rivaroxaban i altres anticoagulants, constituiria l'únic mitjà tècnic objectivament idoni per determinar si l'hemorràgia cerebral declarada com a causa de la mort fou espontània o induïda, i que el periculum in mora resultaria acreditat per la imminència de la incineració del cos, inicialment prevista per al dia 16/05/2026 i únicament evitada per les successives mesures de conservació, la darrera de les quals supeditada a la sort del present recurs.

En tercer lloc, denuncia un error in iudicando consistent en la confusió entre l'assegurament de la prova i la diligència d'investigació de fons, atès que l'Aute recorregut denegaria la mesura amb arguments propis del judici de fons i no dels requisits de l' article 73 del Codi de procediment civil , així com en la confusió entre l'autòpsia clínica, de finalitat diagnòstica assistencial, i l'autòpsia judicial o medicolegal, de naturalesa pericial i idònia per acreditar etiologies tòxiques, farmacològiques o traumàtiques no aparents.

En quart lloc, afirma l'existència d'una connexió civil acreditada de la pretensió, en la mesura que les accions civils anunciades -impugnació del testament o de les disposicions per causa de mort per manca de capacitat o vicis del consentiment, declaració d'indignitat successòria, petició i partició d'herència i responsabilitat civil- dependrien materialment de poder establir si la mort respongué a causes naturals o a l'administració d'una substància aliena al tractament prescrit.

En cinquè lloc, incorpora com a fets nous coneguts amb posterioritat al dictat de la resolució recorreguda, a l'empara de l' article 333 i concordants del Codi de procediment civil , el testimoni de la cuidadora de la difunta, única administradora de la medicació prescrita, relatiu a la presència no justificada a la nevera de la causant d'una substància designada com a "vacuna" no prescrita i a les manifestacions exaltades del germà del recurrent respecte d'aquesta substància en data immediatament anterior al decés; la recepta mèdica oficial del facultatiu prescriptor, acreditativa que el tractament prescrit incloïa Xarelto 20 mg (rivaroxaban), anticoagulant la sobredosi del qual seria coherent amb la causa final declarada; i la denúncia policial de 10/05/2026, relativa a un intent de trasllat unilateral de la causant, contra la seva voluntat, a una residència en territori espanyol.

En sisè lloc, invoca el dret a la tutela judicial efectiva de l' article 10 de la Constitució , en considerar que la denegació de la mesura, un cop aixecada la conservació acordada en seu penal, comportaria la consumació immediata d'un dany irreparable -la incineració del cos i la destrucció definitiva de l'única font de prova- i deixaria la part sense cap via processal efectiva, atès que la jurisdicció civil l'hauria remès a la via penal i aquesta hauria arxivat les actuacions.

En setè lloc, i amb caràcter subsidiari, sosté que la mesura interessada tindria cabuda en l'àmbit de les mesures cautelars atípiques de l' article 84.2.g del Codi de procediment civil , adoptables sense audiència ex article 88 del mateix Codi, en concórrer l'aparença de bon dret i el periculum in mora exigits per l'article 83, i ratifica la disponibilitat d'oferir caució en l'import i la forma que el Tribunal consideri suficients.

Per tot això demana que es revoqui íntegrament l'Aute recorregut; que s'acordin, sense audiència prèvia de cap altra part, les mesures d'assegurament de la prova consistents en la pràctica immediata d'una autòpsia judicial o medicolegal sobre el cadàver de la Sra. Benilde, a càrrec del Servei de Medicina Legal i Forense, amb presa de mostres biològiques i toxicològiques, incloent la determinació quantitativa de rivaroxaban i altres anticoagulants directes; el manteniment de la conservació del cos en cambra refrigerada fins a la pràctica efectiva de l'autòpsia; l'adreçament als establiments funeraris i centres hospitalaris dels mandats de no fer corresponents, sota apercebiment de la multa coercitiva de l' article 77.3 del Codi de procediment civil ; i la denegació expressa de qualsevol llicència d'incineració ex article 126 de la Llei del Registre Civil , amb comunicació immediata al Registre Civil; que es designi el facultatiu o facultatius que han de practicar l'autòpsia i es fixi el lloc i el temps de la pràctica ex article 77 del Codi de procediment civil ; subsidiàriament, que s'acordin les mateixes mesures com a mesura cautelar atípica ex articles 84.2.g i 88 del mateix Codi; que es fixi, si escau, la caució corresponent; i, en tot cas i amb caràcter previ i immediat, que s'acordi el manteniment provisional de la conservació del cos de la causant fins a la resolució definitiva del recurs.

FONAMENTS DE DRET

Primer. Objecte del recurs

La representació processal del Sr. Moisès interposa, en temps i forma, recurs d'apel·lació contra l'Aute de 12/05/2026, dictat per l'Hble. Batllia de Guàrdia (Civil) pel qual es va denegar la sol·licitud d'adopció, sense audiència prèvia de cap altra part, de mesures d'assegurament de la prova consistents, substancialment, en la pràctica d'una autòpsia judicial o medicolegal sobre el cadàver de la Sra. Benilde, a càrrec del Servei de Medicina Legal i Forense, i en el manteniment de la conservació del cos fins a la pràctica d'aquella diligència, amb les mesures complementàries de prohibició d'incineració i de comunicació al Registre Civil.

L'objecte del recurs consisteix a determinar si concorren els requisits previstos als articles 71 a 77 del Codi de procediment civil per acordar, en seu civil i amb caràcter previ a la interposició del procés principal, les mesures interessades i, subsidiàriament, si aquestes poden ésser adoptades com a mesura cautelar atípica a l'empara dels articles 84.2.g i 88 del mateix Codi. La part recurrent sotmet igualment a la consideració d'aquesta Sala un conjunt d'elements que qualifica de fets nous sobrevinguts, coneguts amb posterioritat al dictat de la resolució recorreguda, i invoca, com a clausura de la seva argumentació, el dret a la tutela judicial efectiva reconegut a l' article 10 de la Constitució .

El recurs s'ha substanciat sense intervenció de cap altra part, atès que el procediment d'instància es va tramitar sense audiència prèvia de les persones eventualment afectades, de manera que el debat en aquesta alçada queda circumscrit a la confrontació entre els motius del recurs i la motivació de la resolució impugnada.

Segon. Naturalesa i funció de l'assegurament de la prova: conservació de la font versus investigació prospectiva

L' article 71.1 del Codi de procediment civil disposa que els objectes, els materials o l'estat de les coses o les situacions sobre els quals s'hagi de practicar la prova en el procés es poden assegurar per evitar que, arran de conductes humanes o esdeveniments naturals, es puguin destruir o alterar de tal forma que sigui impossible al moment oportú practicar aquesta prova o que, fins i tot, no tingui sentit proposar-la. La institució té, doncs, una finalitat estrictament conservatòria i instrumental: pressuposa un procés civil futur i determinable, una font de prova exposada a un risc objectiu de desaparició o alteració, i una mesura el contingut de la qual ha de consistir a conservar les coses o situacions o a fer-ne constar fefaentment la realitat i les característiques, tal com precisa l'apartat segon del mateix precepte.

D'aquesta configuració legal se'n desprèn una distinció essencial que el recurs tendeix a difuminar: una cosa és assegurar la font de prova -conservar-la perquè la prova es pugui practicar al seu moment dins del procés- i una altra de ben diferent és practicar anticipadament la prova mateixa o, més enllà encara, dur a terme una diligència d'investigació destinada a esbrinar si existeixen fets susceptibles de fonamentar pretensions encara no delimitades. La conservació del cos de la difunta encaixaria, en abstracte, en la primera categoria; però la pretensió central del recurs no és la mera conservació, sinó la pràctica immediata d'una autòpsia judicial o medicolegal amb examen toxicològic i emissió d'informe pericial, és a dir, l'execució actual d'una perícia de naturalesa forense adreçada a descobrir les causes i circumstàncies de la defunció.

El caràcter explorador de la diligència resulta de la pròpia configuració que la part recurrent dona a les accions civils anunciades, l'articulació definitiva de les quals condiciona expressament al resultat de l'autòpsia, en cas que aquest resultat així ho aconselli. L'assegurament de la prova protegeix les fonts probatòries de fets que fonamenten una pretensió ja perfilada; no empara, en canvi, la pràctica de diligències destinades a indagar si existeix alguna pretensió a exercir. Admetre el contrari equivaldria a transformar la institució en un mecanisme d'investigació prospectiva a disposició de qualsevol sospita subjectiva, finalitat que li és aliena.

Tercer. Els requisits de l'

article 73 del Codi de procediment civil

i el pretès error in iudicando

Establert l'anterior, tampoc es pot compartir el retret d'error in iudicando que la part recurrent adreça a la resolució impugnada. L' article 73 del Codi de procediment civil exigeix que la mesura tingui per objecte l'assegurament d'una prova legal, útil, pertinent, necessària i proporcional (és el que hem tingut ocasió d'anomenar de test alemany). Aquests qualificatius no es poden predicar en el buit: la utilitat, la pertinença i la necessitat d'una prova només es poden apreciar en comparació al procés futur al servei del qual es pretén assegurar-la.

El judici d'instrumentalitat que la Batlle a quo va efectuar no constitueix, doncs, una anticipació indeguda del fons de la futura controvèrsia, sinó l'aplicació mateixa dels requisits legals de la institució, que imposen verificar que la prova que es vol preservar guarda una connexió real i no merament hipotètica amb les pretensions anunciades.

I aquesta connexió, en el present cas, no supera el llindar de la mera conjectura o hipòtesi. La impugnació del testament o de les disposicions per causa de mort per manca de capacitat o per vicis del consentiment es dirimeix per referència a l'estat de la testadora en el moment de l'atorgament, que s'acredita ordinàriament mitjançant la història clínica, la prova testifical i, si escau, pericial sobre la documentació mèdica, respecte de la qual una autòpsia sobre la causa immediata de la mort presenta una utilitat marginal. Quant a la declaració d'indignitat successòria pressuposa l'acreditació d'una conducta del hereu o cohereu contrària als deures envers la causant: l'autòpsia podria, a tot estirar, il·lustrar sobre la causa de la mort, però mai sobre l'autoria d'una conducta humana determinada, que és el fet constitutiu de la pretensió; i la conducta que la part sosté en base a una hipòtesis -l'administració d'una substància determinant de la mort- seria constitutiva de delicte, de manera que la seva indagació, inclosa la de l'autoria, correspon a la jurisdicció penal. La petició i la partició d'herència són independents de la causa de la defunció. I l'acció de responsabilitat civil s'anuncia sense delimitació de subjecte passiu ni de títol d'imputació.

En definitiva, la resolució recorreguda no va denegar la mesura per raons de fons alienes a l'article 73, sinó per l'absència dels requisits que aquest precepte estableix, apreciació que aquesta Sala comparteix: la diligència sol·licitada no és necessària ni pertinent per a unes pretensions civils que la mateixa part configura com a eventuals i condicionades al resultat de la diligència, circularitat que delata el caràcter prospectiu de la petició.

Quart. La reserva de l'autòpsia judicial a la jurisdicció penal i el dret a la jurisdicció

La conclusió anterior es reforça des de la perspectiva de la distribució de competències entre els ordres jurisdiccionals. L'autòpsia judicial o medicolegal és una diligència legalment configurada en seu d'investigació criminal: l' article 90 del Codi de procediment penal la reserva als supòsits de decés sospitós o violent i n'atribueix l'ordenació al batlle penal, en el marc d'un procediment dotat de les garanties pròpies de la instrucció, amb intervenció del Ministeri Fiscal. Pretendre que la jurisdicció civil ordeni al Servei de Medicina Legal i Forense la pràctica d'una autòpsia judicial, al marge de tot procés penal i precisament després que la jurisdicció penal l'hagi denegada, comportaria subvertir aquest repartiment de funcions i habilitar una via d'investigació criminal paral·lela exempta dels controls que li són propis.

No es pot acollir, en aquest punt, l'argument de la remissió creuada entre jurisdiccions que deixaria la part sense cap via processal efectiva. Si la part recurrent considera que la mort de la seva mare pot ésser deguda a una conducta delictiva d'un tercer, allò que li correspon és articular la corresponent querella davant la jurisdicció penal, única competent per investigar fets d'aquesta naturalesa, i, enfront de les resolucions que li siguin desfavorables, interposar els recursos que el Codi de procediment penal posa a la seva disposició; el que no pot fer és acudir a la jurisdicció civil per obtenir en base al seu marc de competència residual, per la via de l'assegurament de la prova, la diligència d'investigació que la jurisdicció penal li ha denegat. De les pròpies actuacions i manifestacions de la part recurrent resulta, a més, que la via penal no està exhaurida: les resolucions denegatòries dictades en seu de guàrdia penal eren susceptibles de recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts, de conformitat amb l' article 194 del Codi de procediment penal , i la mateixa part exposa que se segueixen diligències penals, marc en el qual pot sotmetre al Batlle instructor els elements que considera reveladors d'una eventual etiologia no natural de la mort. El que el sistema no empara és que la discrepància amb les resolucions motivades d'un ordre jurisdiccional es canalitzi traslladant a un altre ordre una diligència que, per la seva naturalesa, no li pertany.

Per la mateixa raó decau la invocació de l' article 10 de la Constitució . El dret a la jurisdicció garanteix l'accés als tribunals, l'obtenció d'una resolució fonamentada en dret i el sistema de recursos legalment previst, garanties totes elles que la part ha rebut de manera reiterada en ambdós ordres jurisdiccionals; no garanteix, en canvi, l'obtenció de la mesura sol·licitada ni la facultat d'elegir la jurisdicció que ha de practicar una diligència la naturalesa de la qual ve determinada per la llei.

Cinquè. Els fets nous al·legats i l'abast de l'Aute de la Secció Civil 1 de 22/05/2026

Els fets que la part recurrent incorpora com a nous i sobrevinguts no alteren les conclusions precedents, ni tan sols examinant-los en aquesta alçada en els termes més favorables a la part i sense necessitat de pronunciament sobre el seu encaix processal. El testimoni de la cuidadora és purament referencial: es tracta de manifestacions que el recurrent atribueix a una tercera persona, no documentades en cap suport, relatives a la presència a la nevera de la causant d'una substància de contingut desconegut designada com a "vacuna". La recepta mèdica oficial acredita la prescripció a la causant de Xarelto 20 mg (rivaroxaban), anticoagulant oral el risc conegut del qual són precisament els episodis hemorràgics: lluny de constituir un indici d'intervenció de tercers, aquesta dada ofereix una explicació farmacològica plausible i plenament compatible amb la causa natural certificada, i la inferència d'una sobredosi deliberadament administrada per un tercer manca de tot suport objectiu. I la denúncia policial de 10/05/2026 recull la versió del propi recurrent, sense valor acreditatiu autònom.

Considerats conjuntament, aquests elements podrien, a tot estirar, alimentar una sospita de naturalesa criminal, la qual cosa no fa sinó reconduir novament la qüestió a la jurisdicció penal, on la part disposa, com s'ha dit, d'un marc obert d'instrucció per fer-los valer. El que no poden és dotar de connexió civil una diligència que no la té.

Tampoc no es pot atribuir a l'Aute de la Secció Civil 1 de 22/05/2026 l'abast de reconeixement institucional que el recurs li assigna. Aquella resolució es va limitar a adoptar una mesura de conservació excepcional i provisional amb l'única finalitat de preservar l'efecte útil de l'eventual recurs d'apel·lació, és a dir, d'evitar que la incineració del cos buidés de contingut el dret al recurs abans que aquesta Sala es pogués pronunciar. Es tracta d'una garantia instrumental i neutra del dret d'impugnació, que no prejutja la seva sort ni comporta cap judici favorable sobre el fons de la pretensió, com ho evidencia el fet que la pròpia resolució condicionés la subsistència de la mesura al pronunciament d'aquesta Sala.

Sisè. La petició subsidiària de mesura cautelar atípica

Resta per examinar la petició subsidiària d'adopció de les mateixes mesures com a mesura cautelar atípica a l'empara dels articles 84.2.g i 88 del Codi de procediment civil . La via tampoc no pot prosperar. Les mesures cautelars tenen per finalitat assegurar l'efectivitat de la tutela judicial que es pugui atorgar en virtut d'una sentència estimatòria futura, és a dir, garantir que l'eventual pronunciament de condemna podrà ésser executat; no tenen per objecte l'obtenció o la construcció del material probatori del procés, funció que el legislador ha residenciat en la institució de l'assegurament de la prova, amb els requisits ja examinats. La pràctica d'una autòpsia no assegura l'executabilitat de cap sentència futura: persegueix procurar-se un element de prova, finalitat estranya a la tutela cautelar.

A això s'hi afegeix que l'aparença de bon dret exigida per l' article 83 del Codi de procediment civil no es pot predicar de pretensions que la pròpia part configura com a hipotètiques i condicionades al resultat de la diligència que es demana, i que el perill per la demora invocat es prediquen de la desaparició de la font de prova, la qual cosa retorna el debat al règim de l'assegurament, ja resolt en sentit desestimatori.

Setè. Conseqüències de la desestimació: conservació del cos i costes

La desestimació del recurs comporta les conseqüències següents. En primer lloc, la petició formulada amb caràcter previ i immediat, relativa al manteniment provisional de la conservació del cos fins a la resolució del recurs, ha quedat sense objecte, atès que la conservació ha estat efectivament mantinguda durant la substanciació de l'apel·lació en virtut de l'Aute de la Secció Civil 1 de 22/05/2026.

En segon lloc, atès que aquella resolució va ordenar la conservació del cos fins que aquesta Sala es pronunciés sobre la necessitat o no de conservar-lo, escau declarar que, desestimat el recurs, no subsisteix en seu civil cap necessitat de mantenir la mesura de conservació, sense perjudici de les facultats que corresponen a la jurisdicció penal en el marc de les actuacions que s'hi segueixen, a la qual pertoca en exclusiva qualsevol decisió sobre el cos vinculada a una eventual investigació criminal.

En tercer lloc, totes les despeses ocasionades fins a la data en relació amb la conservació del cos de la seva mare han d'ésser assumides íntegrament per la part recurrent. La mesura de conservació ha estat adoptada i mantinguda a instància seva i en el seu interès exclusiu, primer en virtut de les resolucions dictades en seu de guàrdia i, després, amb l'única finalitat de preservar l'efecte útil del present recurs; desestimada l'apel·lació, cap raó no justifica desplaçar sobre tercers o sobre les institucions implicades el cost d'una mesura instada per qui no ha vist reconeguda la seva pretensió.

Finalment, havent-se substanciat el recurs sense intervenció ni oposició de cap altra part, no escau fer cap pronunciament en matèria de costes.

De conformitat amb tot el que s'ha exposat, aquesta Sala, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Moisès contra l'Aute de 12/05/2026, dictat per l'Hble. Batllia de Guàrdia (Civil) que es confirma íntegrament.

Segon.- Declarar que no escau mantenir en seu civil la mesura de conservació del cos de la qui fou la Sra. Benilde, sense perjudici del que pugui acordar la jurisdicció penal en el marc de les actuacions que s'hi segueixen i que totes les despeses ocasionades fins a la data en relació amb la conservació del cos de la seva mare han d'ésser assumides íntegrament per la part recurrent.

Tercer.- No fer cap pronunciament en matèria de costes d'aquesta instància.

Quart.- Notificar la present resolució a la part recurrent i comunicar-la a la Secció Civil 1 de la Batllia i a la Secció d'Instrucció 3 als efectes escaients.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.