Recurs incident de nul·litat d'actuacions 0000045/2025

Aute

Magistrats

Yves Picod Anna Estragués Armengol Fátima Ramírez Souto

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs incident de nul·litat d'actuacions 0000045/2025

ORIGEN.- Diligències prèvies 9000075/2017 - 3

NIG: 5300516220170000149

AUTE 69-2025 DE 30/09/2025

Ponent : Yves PICOD

Data : 30/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000045/2025

Nig : 5300516220170000149

IU : ECLI : AD:TSJP:2025:00069A

AUTE 69-2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. Pera

Advocat: Sr. Quesada

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Magistrats: Sr. Yves PICOD (ponent)

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra. És ponent el magistrat Sr. Yves PICOD, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El present procediment de Diligències Prèvies, registrat sota el número 9000075/2017, seguit contra Pera i contra la societat ORG_0, per uns presumptes delictes majors de blanqueig de diners, de blanqueig de diners en el marc d'un establiment bancari, i d'ús de document públic inveraç emès per un funcionari públic.

II.- RESULTANT: Per Aute dictat en data 29 d'abril de 2025, es va decidir desestimar les peticions efectuades per la representació lletrada de Pera d'aixecament de la mesura de detenció internacional emesa contra Pera, acordada per aute de la Batlle instructora en data 3 de juny de 2024, i mantenir l'ordre de detenció internacional.

III.- RESULTANT: Per escrit presentat en data 19 de maig de 2025, la representació lletrada de Pera interposa incident de nul·litat d'actuacions, contra l'aute que desestima les peticions d'aixecament de la mesura de detenció internacional emesa contra Pera de data 29 d'abril de 2025, tot en aplicació de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials.

IV.- RESULTANT: Per aute de 2 de juny de 2025 es decideix:

"Inadmetre ad limine l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació lletrada de l'encausat que diu ser Pera per escrit de data 19.5.2025".

V.- RESULTANT: La defensa formula recurs contra aquest aute.

Els motius de recurs són els següents:

Considera el lletrat Sr. Quesada que la resolució objecte de recurs que inadmet ad limine l'incident de nul·litat formulat per aquesta part, i transforma la llera processal del 18 quater en ter, restringeix la possibilitat de defensa dels drets fonamentals del seu defensat, i a més, és de caràcter definitiu especialment en relació a la privació o afectació de la llibertat de la persona.

Explica la part recurrent que una ordre internacional, quina finalitat és la privació de llibertat de la persona contra qui va dirigida, afecta al dret fonamental a la llibertat de una manera definitiva i ferma, i l'aute que l'acorda vulnera dit dret de la persona i ho fa d'una forma definitiva, no podent existir una resolució posterior de caràcter ferm, doncs la primera si vulnera el dret a la llibertat, ho fa d'una manera definitiva i ferma.

Afegeix que l'aute impugnat quan decideix transformar la llera processal interessada pel recurrent, vulnera a més, el dret al procés degut, protegit constitucionalment a l'article 10.2.

La resolució judicial que acorda l'ordre internacional de detenció, no és una resolució de tràmit o no ferma, i sí per contra, una resolució definitiva en relació a l'afectació d'un dret fonamental, i que en qualsevol cas se substanciarà en dues instàncies.

Entèn el lletrat que aplicar una llera diferent a la interessada per aquesta part, comporta la infracció del procediment i a l'ensems, la vulneració del dret a la llibertat i a la jurisdicció, vulneració que ha de comportar la nul·litat de la resolució discutida.

Respecte a la inadmissió ad limine i no tractant-se d'una resolució sobre el fons, especialment pel que fa a l'ordre de compareixença del seu defensat, afirma la part apel·lant que per poder dictar una ordre de detenció, ha d'existir el requisit de fuga o negativa a comparèixer, situació que no s'ha produït. El Sr. Pera va comparèixer mitjançant videoconferència, amb total conformitat de les autoritats mexicanes, i prèvia identificació de la seva persona i exhibició de la credencial mexicana electoral, que acredita la seva identitat.

No existeix per tant, ni fuga ni negativa del Sr. Pera, a fi de que la Batlle instructora pogués justificar el dictat de l'ordre internacional de detenció, essent la resolució ara impugnada arbitrària -en contenir raonaments de fet contraris a la realitat practicada i acreditada en autes- i vulneradora dels drets fonamentals a la llibertat i al procés degut.

Insisteix el lletrat Sr. RIESTRA en que, atenent als antecedents i a la instrucció de la causa, no existeixen proves ni indicis suficients per imputar al seu defensat la comissió dels delictes de blanqueig ni d'ús de document públic inveraç emès per un funcionari públic, ni tampoc consta que el Sr. Pera s'hagi negat a ser localitzat ni a prestar declaració, mai ha evitat personar-se davant de les autoritats mexicanes ni a la seva comprovació d'identitat. El manteniment de l'ordre de detenció internacional contra el seu defensat, mitjançant l'aute ara apel·lat, vulnera el procés degut i el dret a la defensa.

Per tot l'exposat anteriorment, el lletrat Sr. RIESTRA demana que s'estimi el seu recurs d'apel·lació i en conseqüència, es declari procedent la llera processal prevista a l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, s'estimi la vulneració de drets fonamentals al·legada i s'anul·li l'ordre de detenció internacional dictada contra el Sr. Pera, així com que s'ordeni la retroacció de les actuacions al moment anterior al dictat de l'aute de data 2 de juny de 2025 per la Batlle instructora.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: La Llei transitòria de procediments judicials estableix dues vies i procediments diferents per a l'incident de nul·litat, en funció de si la resolució que es pretén anul·lar és ferma (article 18 quater) o no ho és (article 18 ter).

Així, l'article 18 ter en el seu apartat primer, disposa que la nul·litat de les resolucions no fermes es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents:

A instància de part, per mitjà dels recursos establerts legalment contra la resolució de què es tracti.

Per part del batlle o tribunal , d'ofici o a petició de part, en qualsevol moment abans de dictar la sentència o la resolució que finalitzi el procés en la instància.

El mateix article en el seu apartat segon estableix que fora dels supòsits previstos en l'apartat anterior, no s'admeten els incidents de nul·litat formulats contra les resolucions no fermes, sense perjudici que es pugui plantejar la nul·litat a través dels recursos o altres mitjans que siguin procedents contra la resolució definitiva.

Finalment, en el seu apartat tercer, el mateix article disposa que contra l'aute que no admet o que resol la nul·litat d'actuacions, no es pot interposar cap recurs, sense prejudici que es pugui reproduir la qüestió plantejada en virtut dels recursos o altres mitjans que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.

Per contra, l'article 18 quater de la mateixa Llei, admet la possibilitat de demanar per aquest mitjà excepcional que és l'incident de nul·litat d'actuacions, la nul·litat d'una sentència o altra resolució ferma, per tal de corregir vulneracions de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o per incongruència de la sentència o de la resolució. El mateix article disposa que contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància, es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, que pot no admetre'l si considera, motivadament, que no té cap fonament.

II.-CONSIDERANT: En el present cas, la resolució inicial de la qual la part recurrent pretén la nul·litat, és un aute que decideix ordenar i emetre una ordre de detenció internacional contra Pera, que va adoptar la Batlle instructora en data 3 de juny de 2024, -i del que ara es pretén la nul·litat- en base a les actuacions realitzades i de les que a criteri de la Batlle instructora, es desprenen indicis suficients de la comissió d'uns delictes majors de blanqueig de diners o valors i ús de document inveraç emès per un funcionari públic, i que malgrat els intents de citar i prendre declaració a Pera respecte a aclarir els fets que se l'imputen, no va ser possible aconseguir que el mateix es presentés davant de les autoritats judicials competents mexicanes.

Contràriament al que indica la part recurrent, un aute que decideix emetre una ordre de detenció internacional no és una resolució ferma en el sentit de definitiva, doncs el Tribunal Constitucional ha precisat l'abast de dit concepte en un concret procediment i remei extraordinari, com és l'incident de nul·litat d'actuacions, establint, per discernir en aquest àmbit, el que és una resolució ferma del que no ho és, que resolució ferma "no vol dir que contra ella no es pugui interposar cap recurs, sinó que s'utilitza en el sentit de definitiva, és a dir, que esgoti la totalitat del procediment o una part significativa i dotada d'un cert caràcter autònom respecte d'ell, susceptible de rebre una solució que esgoti el seu tractament." (2021-83-RE de 22-11-2021; 2021-98-RE de 17.01.2022 entre altres).

Aquesta interpretació es retroba en l'exposició de motius de la Llei 13/2023, del 31 de gener, que, sense distinció entre procediments ni matèries, limita considerablement la possibilitat de formular incidents de nul·litat d'actuacions, per evitar, segons s'hi fa constar expressament, "el perllongament indegut dels procediments que produeix la interposició successiva d'incidents de nul·litat contra resolucions de mer tràmit, amb la demora que això comporta en la decisió final. Amb aquesta modificació l'incident de nul·litat recobra la seva naturalesa pròpia com a mecanisme extraordinari per esmenar els defectes substantials que puguin presentar les resolucions fermes, sense que això suposi cap menyscapte respecte dels mitjans de defensa de les parts, que podran fer valer els motius de nul·litat en el moment processal òptiu, és a dir, en l'incident plantejat contra la resolució que posi terme al procés".

I l'aute de data 3 de juny del 2024 del que es pretén la nul·litat, no és definitiu, doncs no esgota la totalitat del procediment ni una part significativa i dotada d'un cert caràcter autònom respecte d'ell, susceptible de rebre una solució que esgoti el seu tractament. Cal distingir entre l'aute que ordena la detenció a fi de poder prendre declaració d'una persona determinada, de l'aute de presó que en el seu cas es podria adoptar i contra el qual es pot interposar recurs.

Per tant, és de conformitat amb la regulació vigent, reiterada jurisprudència dels Tribunals - inclòs la de la Sala penal citada per la part recurrent - i doctrina reiterada del Tribunal Constitucional, que la Batlle resol, en l'aute ara apel·lat, que cap de les resolucions impugnades té la consideració de resolució ferma en el sentit de definitiva. I com bé afirma la Batlle instructora a l'aute de data 2 de juny de 2025, "la mesura de detenció ni posa fi al procediment, ni té per objecte resoldre sobre el fons per quan es tracta d'una mesura cautelar dictada en el marc d'una instrucció penal."

En conseqüència, el recurs d'apel·lació interposat contra la no admissió de l'incident de nul·litat contra resolucions fermes - article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials - resulta manifestament infundat, pel que escau la seva inadmissió, en aplicació de l'apartat 3r de l'article 18 quater esmentat, que permet no admetre a tràmit l'incident quan el Batlle o Tribunal consideri, motivadament, que no té cap fonament.

III.-CONSIDERANT: Altrament, val a dir que l'aute impugnat, tot i concloure en primer lloc i després dels raonaments que exposa la part promotora de l'incident, que la via d'impugnació articulada (art. 18 quater de la LTPJ) que és l'incident de nul·litat d'actuacions, la nul·litat d'una sentència o altra resolució ferma, és inadequada.

La reconvenció de l'article18 quater a 18 ter s'efectua: de conformitat amb la doctrina del Tribunal Constitucional (Causa 2019-90-RE) - segons la qual quan es produeix un error en la via processal emprada, escau reconduir-lo i tenir l'incident interposat per via de l'article 18 ter.

Contra aquesta resolució de data 2 de juny de 2025, i com ja s'indica al mateix aute, no es podia interposar recurs d'apel·lació, de conformitat amb el què disposa l'article 18 ter punt 3 de la LTPJ, pel que el recurs d'apel·lació interposat, tot i reconduït per la via processal adequada, ha de ser igualment inadmès a tràmit, sense perjudici que la part pugui reproduir la qüestió plantejada en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.

IV.- CONSIDERANT: En no haver estat admès a tràmit el recurs d'apel·lació, no escau fer cap pronunciament sobre costes processals.

Vistes la Constitució, la Llei Transitòria de procediments judicials, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

Decisio

DECIDEIX

1.- INADMETRE el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Pera contra l'Aute dictat per la Batlle instructora en data 2 de juny de 2025.

2.- No fer especial pronunciament en matèria de costes processals.

Contra aquest aute no es pot interposar cap recurs, de conformitat amb el què disposa l'article 18 quater apartat 5 de la Llei transitòria de procediments judicials.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, ho decidim, manem i signem.