Incident de nul·litat (TSJA-IN-06/12)

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0089-2/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-IN-06/12

AUTE 22-2012

PARTS:

Apel·lant: Hoyos

Representant: Tejada

Advocat: Querol

Apel·lat: Gomila

Representant: Yuste

Advocat : Plana

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Conde

Advocat : Talavera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-set de novembre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 84-2012, de data 4 d'octubre de 2012, va estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Hoyos contra la sentència del 27 de gener de 2012 de la Secció Administrativa de la Batllia que, al seu torn, desestimava la demanda formulada per l'agent contra la parapública i el M.I. GOVERN, en què impugnava la denegació tàcita del darrer i sol·licitava la revocació de la decisió impugnada i la condemna solidària d'ambdues administracions a satisfer la quantitat de 49.416 EUR més una pensió vitalícia completant la seva pensió de vellesa fins al salari mínim.

2n.- La representació de la Sra. Hoyos ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada del 4 d'octubre de 2012, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional. En primer lloc, considera que la Sala ha apreciat erròniament les proves mèdiques que obren a les actuacions i que han incidit en la valoració de la IPP, del pretium doloris i del perjudici de lleure i, en segon terme, insisteix en el fet que la Sra. Hoyos havia abonat el preu del peritatge de la Dra. Araujo i que procedia la condemna en costes judicials de la part adversa, tota vegada que l'actuació del Gomila es podia considerar abusiva.

3r.- Les representacions respectives del Gomila i del M.I. GOVERN s'han oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució, tot sol·licitant la condemna en costes de la part promotora de l'incident.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En el supòsit que ara s'examina, la part agent al·lega, en primer terme, valoració errònia de les proves mèdiques que obren a les actuacions. Més concretament, la Sra. Hoyos no es mostra d'acord amb l'avaluació jurisdiccional de la IPP, del pretium doloris i del perjudici de lleure.

Pel que fa el primer greuge, val a dir que aquesta Sala va desestimar indemnitzar la pèrdua de visió de la recurrent perquè es desconeixia la seva agudesa visual abans de l'operació de cataractes de l'ull dret fallida, essent una prova al seu càrrec segons el principi de facilitat probatòria. La recurrent afirma ara que procedia la concessió dels 10 punts d'IPP conferits pels forenses, tota vegada que s'havia de presumir que gaudia prèviament d'una agudesa del 10/10. Força és de constatar que la valoració judicial de la prova no conculca, per regla general, el dret a la jurisdicció, sempre i quan el Tribunal motivi suficientment la seva decisió. En el cas que ens ocupa, aquesta Sala considera que la presumpció que defensa la Sra. Hoyos no s'ajusta a les regles de la biologia i que s'ha d'entendre el contrari, és a dir que una persona de 78 anys no acostuma a tenir una visió perfecta i menys encara quan l'ull no operat presenta una agudesa de només 5/10. Tanmateix, si s'observa la fotografia del DNI de la Sra. Hoyos (foli 63) i que s'ha de datar, com a molt tard al 8 de maig de 2007 i doncs dos any i mig abans de l'operació de constant referència, hom s'adona que porta ulleres, extrem que tampoc avala, a priori, la seva tesi. En tot cas, les seves afirmacions no consten provades a les actuacions.

La recurrent discuteix també els punts d'IPP atribuïts al pretium doloris (3), doncs considera que li pertocaven 4 segons el criteri dels forenses. També és objecte d'impugnació el refús d'indemnitzar el perjudici de lleure. Aquesta Sala va motivar la seva decisió dient que: "El pretium doloris obté 4 punts segons el pèrit judicial. Això no obstant, aquesta puntuació contempla aspectes (no poder pintar, cosir ...) que no tenen res a veure amb el sofriment físic o moral que ha patit la víctima entre la intervenció quirúrgica i la seva consolidació. Així les coses, es prefereix la puntuació que dóna la Dra. Araujo (3 punts) i que resulta, en particular, de la ruptura de la càpsula posterior produïda per la tècnica manual, de la llargada de la primera intervenció i de la necessitat de procedir a una segona per raó de la cicatriu causada anteriorment. Els 3 punts mereixen 6.000 EUR a criteri d'aquesta Sala. Tampoc escau compensar cap perjudici laboral o de lleure, doncs la Sra. Hoyos no acredita quins ingressos obtenia a resultes de les seves activitats de pintura i de classes particulars, com tampoc prova que ha deixat de participar -menys encara per raó de l'operació fallida- en sessions d'informàtica o en el servei de voluntariat de l'hospital Nostra Senyora de Meritxell com verbalitza (foli 176)". No es copsa en quina mesura s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció de la Sra. Hoyos, el qual no equival naturalment a veure estimada integrament les seves pretensions.

En conseqüència, s'ha de descartar l'existència de qualsevol vulneració del dret fonamental a la jurisdicció per aquesta motiu.

Tercer.- El segon greuge és relatiu al refús de condemnar el Gomila i el M.I. GOVERN a abonar a la Sra. Hoyos el preu d'un peritatge particular i les costes judicials de segona instància. El primer extrem es va refusar senzillament perquè mancava la prova de la satisfacció de la despeses per part de la Sra. Hoyos, desconeixent aquest Tribunal les relacions existents entre aquella i la societat pagadora "S, s.l.". Per acabar, escau recordar a la representació de la Sra. Hoyos que, a diferència del contenciós civil, on regeix principalment la regla del venciment objectiu (contemplada en el Codi 7, 51, 5), la imposició de les costes judicials en el procés administratiu és funció de la temeritat de les parts, essent legítim que els defenents s'oposessin a una reclamació mínima de 49.416 EUR, quan resulta que només s'ha donat lloc a la condemna del Gomila a pagar 6.000 EUR, és a dir només el 12% de la pretensió.

Per acabar, escau reiterar que l'incident de nul·litat d'actuacions persegueix reparar vulneracions constitucionals precises i no es pot convertir en una tercera instància, com sembla cercar la part promotora del present incident.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

Desestimar l'incident de nul·litat que interposa la representació de la Sra. Hoyos contra la sentència núm. 84-2012, dictada per aquesta Sala el dia 4 d'octubre de 2012, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes a defecte de temeritat.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorda, mana i signa el Tribunal, en dono fe. El Tribunal, La Secretària,