Incident de nul·litat (TSJA-IN-09/12

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: E12-0359 Núm. de Rotlle: TSJA- IN-09/12

AUTE 21-2012

PARTS:

Apel·lant: Cepeda

Representant: Izquierdo

Advocat: Porras

Apel·lant: Gutierrez

Representant: Izquierdo

Advocat: Porras

Apel·lant: Pina

Representant: Izquierdo

Advocat: Porras

Apel·lant: Recio

Representant: Castilla

Advocat: Ricart

Apel·lat: Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

Representant : Vives

Advocat: Alvarado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-set de novembre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- L'Aute d'aquesta Sala núm. 19-2012, de data 5 d'octubre de 2012, va desestimar l'incident d'execució interposat pels Srs. Cepeda, Gutierrez, FMC, Recio i per la societat "Pina, S.A." contra l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles del 22 de juny de 2012, el qual posava en execució la resolució de l'Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA del 22 de desembre de 2009.

2n.- Les respectives representacions processals dels Srs. Cepeda, Gutierrez, Recio i de la societat "Pina, S.A." han formulat incident de nul·litat d'actuacions contra l'Aute esmentat del 5 d'octubre de 2012, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, substanciada per un Tribunal imparcial predeterminat per la llei.

3r.- La representació de l'Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA s'ha oposat a les pretensions dels recurrents, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució, tot sol·licitant la condemna en costes dels promotors de l'incident.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En el supòsit que ara s'examina, els promotors d'aquest incident s'alcen contra l'Aute d'aquesta Sala per motius molts similars que tractarem conjuntament.

El greuge principal radica en una suposada omissió d'aquesta Sala a l'hora de pronunciar-se sobre la pèrdua d'interès públic del projecte de reparcel·lació de finques i d'adjudicació de les mateixes, derivada de l'execució dels Plans especials que interessen les unitats d'actuació SURB-06 i SURB-17. Aquest Tribunal va descartar aquest argument per dos motius complementaris, tot dient: "Aquestes consideracions escapen de l'àmbit fiscalitzador del Tribunal en matèria d'execució i més encara quan cap dels apel·lants (llevat "Pina, S.A.") van impugnar l'aprovació definitiva dels plans especials litigiosos. Quant a "Pina, S.A.", és cert que aquesta societat va portar a judici aquells Plans. La seva demanda va ser però desestimada per sentència ferma de la Batllia núm. 2010-159 del dia 10 de novembre de 2010 i, per tant, no pot tornar a discutir quelcom que revesteix la qualitat de cosa jutjada material".

Es recorda que el control de l'execució difereix de la fiscalització d'un acte administratiu que no ha guanyat encara fermesa. En efecte, segons doctrina constant d'aquesta Sala, el control del primer només interessa les formalitats externes de l'acte que es persegueix executar (Autes dels dies 11 de desembre de 1996, 10 de juny de 2005, 14 de setembre de 2007, 21 de juliol de 2008 i 16 de setembre de 2008), quedant, per tant, fora del seu abast "la discussió de la legalitat de l'acte", la qual s'ha de discutir exclusivament en el període del recurs contenciós (Aute 07-2009 del 26 de març de 2009). L'Aute 06-01 del 9 de febrer de 2001 definia més precisament l'objecte de l'incident d'execució, com el procés destinat a "examinar la regularitat del procediment seguit per a l'execució de sentències i actes administratius, així com la procedència de les mesures adoptades, en funció del contingut de la resolució que es tracta d'executar". La doctrina d'aquesta Sala és, per conseqüent, contrària a les tesis mantingudes pels apel·lants.

En definitiva, resoldre segons el criteri defensat pels recurrents, significaria vulnerar el principi de seguretat jurídica, doncs el recurs administratiu previ no tindria cap sentit. Per tant, a manca de presentació d'un recurs dins el termini legal, la resolució comunal del 22 de desembre de 2009 ha guanyat fermesa i els arguments relatius a la seva legalitat -en particular la pèrdua de la finalitat pública del projecte de reparcel·lació- no es podien invocar en tràmit d'execució (Aute 2004-10 del 17 de novembre de 2004 i 21-2009 del 19 de juny de 2009).

Els litigants reiteren que el GOVERN no estava més interessat en els seus terrenys i això en base a un certificat de la Secretària d'Estat d'Educació del 17 de setembre de 2010. La hipotètica pèrdua sobrevinguda de l'interès del GOVERN constitueix una qüestió de legalitat interna que no pot ser fiscalitzada en tràmit d'execució. En qualsevol cas, el GOVERN tampoc ha estat mai escoltat en el decurs del procés d'execució als efectes de confirmar o no la validesa actual del certificat esmentat, essent poc creïble que el COMÚ segueixi el procés urbanístic sense el seu assentiment.

Tercer.- El segon greuge és relatiu a la manca de competència de la jurisdicció administrativa per resoldre un conflicte civil i la manca de motivació del rebuig. El dret a la jurisdicció implica, entre altres, una resposta motivada a les al·legacions dels litigants i no necessàriament el triomf de les seves pretensions. En aquest sentit, aquesta Sala estima que ha donat suficient resposta a les dues qüestions en el segon paràgraf del tercer Fonament de Dret del nostre Aute del 5 d'octubre d'enguany i a ell ens remetem.

Per acabar, escau reiterar que l'incident de nul·litat d'actuacions persegueix reparar vulneracions constitucionals precises i no es pot convertir en una tercera instància, com semblen cercar els promotors del present incident.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

Desestimar l'incident de nul·litat interposat pels Srs. Cepeda, Gutierrez, Recio i per la societat "Pina, S.A." contra l'Aute núm. 19-2012, dictat per aquesta Sala el dia 5 d'octubre de 2012, el qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes a defecte de temeritat.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorda, mana i signa el Tribunal, en dono fe. El Tribunal, La Secretària,