NUL.LITAT D'ACTUACIONS.AD-003-2/2002

Aute

AUTE 2004-01 DE 3 DE GENER DE 2004

NUL.LITAT D'ACTUACIONS. Dret a la jurisdicció. No hi ha incongruència omissiva quan la motivació sobre l'argument de les parts es pot induir del conjunt dels raonaments que conté la sentència.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència d'aquesta Sala, número 54-03, de 19 de desembre de 2003, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'entitat mercantil Recio contra la sentència número 2003-50, de 30 de juny de 2003, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es va confirmar en el seu pronunciament principal.

2.- En data 2 de gener de 2004 la representació de Recio formula un incident de nul·litat d'actuacions per haver-se vulnerat el dret a obtenir dels tribunals una resolució motivada en Dret en la mesura en què la sentència no dóna resposta a tots els arguments que aporta la part recorrent. En conseqüència demana que s'anul·li la resolució judicial i, en atenció a les consideracions que conté l'escrit que planteja l'incident se'n dicti una altra estimant les pretensions de la demanda inicial.

3.- De l'anterior escrit se'n va donar trasllat a la representació del Comú d'Encamp, que va contestar el dia 16 de gener i als codemandats Seco i Galan, que ho van fer també el 16 de gener, demanant, tots ells, la desestimació de l'incident.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- En resoldre la subhasta del domini útil de dues parcel·les situades a la Urbanització Sant Pere del Pas de la Casa, el Consell de Comú d'Comú d'Encamp va acordar, el 31 de juliol de 2001, atorgar l'adjudicació a les dues persones físiques que van dur a terme les ofertes més adients, i contra aquesta decisió, Recio, va plantejar el corresponent recurs jurisdiccional en la tramitació del qual va sostenir la nul·litat de l'adjudicació adduint, com principal argument, que els adjudicataris no havien indicat en nom de qui actuaven quan en realitat ho feien en representació d'una altra societat que també efectuava ofertes en la subhasta.

La sentència del Tribunal de Batlles va confirmar l'adjudicació desestimant el recurs i la d'aquesta Sala va confirmar la del Tribunal de Batlles.

Segon.- La representació processal de Recio basa l'incident que planteja en què la sentència no és suficientment motivada en la mesura que no dóna resposta a tots els arguments que reforçaven la seva pretensió processal; en concret, indica que la sentència no argumenta sobre si van existir maniobres fraudulentes entre els adjudicataris i el representant legal de l'empresa Barberá que van viciar, al seu criteri, el principi de transparència propi dels procediments d'aquesta naturalesa, actuació que qualifica de consilium fraudis instrumentat notarialment i estima que la sentència ve a admetre la possibilitat de què una mateixa persona moral pugui participar en una subhasta a través de varies persones, que serien els adjudicataris de la mateixa, que actuaven en representació d'Barberá i el mateix representant legal d'aquesta societat.

Concretament, en el suplica de l'escrit demana que es tingui per formulat l'incident de nul·litat d'actuacions "per haver omès jutjar sobre el fet que, en la subhasta, la societat Barberá hi acudí, va ésser present i actuà fent dites per boca de tres persones a la vegada i sobre si la situació respecta o no -com aquesta part propugna- el principi de transparència i concurrència propi de la contractació pública"

L'incident excepcional de nul·litat de les resolucions judicials que preveu l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials té per objecte exclusiu valorar si s'ha produït la vulneració del dret a la jurisdicció que recull l'article 10 de la Constitució, expressió del qual és el dret a obtenir una resolució motivada i fonamentada en l'ordenament jurídic, també recollit en l'article 86.2.

La insuficient motivació que denuncia Recio va vinculada, en aquest cas, a una pretesa incongruència omissiva o ex silentio que no comporta, però, vulneració del dret a la jurisdicció. No hi ha incongruència omissiva quan encara que la sentència no tracti expressament tots i cadascun dels raonaments que utilitza la part en defensa de la seva pretensió, la motivació sobre l'argument que utilitza la part es pot induir del conjunt dels raonaments que conté la sentència, doncs la satisfacció del dret a la jurisdicció no exigeix una resposta explícita i pormenoritzada a totes i cadascuna de les al·legacions que s'addueixin com a fonament de la pretensió.

En el cas, el fil argumental que vertebrava el recurs d'apel·lació era precisament el mateix que ara es torna a plantejar, i fou tractat extensament en els fonaments de Dret segon i tercer, donant resposta congruent a la pretensió exercida i que ara s'intenta plantejar novament.

Per tot el que s'ha exposat procedeix desestimar l'incident sense haver de reproduir els arguments que es van aportar per aquesta Sala en la sentència que és objecte d'aquest incident.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació processal de Recio contra la sentència d'aquesta Sala de 19 de desembre de 2003.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.