AUTE INCIDENT DE NUL.LITAT (1700003/2014)

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala administrativa

Núm. de Protocol: 1700003/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000055/2016

AUTE 01-2017

PARTS:

Apel·lant: Sr. Araujo

Representant: ídem

Advocat: Sr. Álvarez

Apel·lada: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Varesc

Advocat: Sr. Nuñez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-cinc de gener del dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l’incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 1700003/2014, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Araujo ha presentat un incident de nul·litat en data 4 de gener de 2017, contra la sentència de la Sala Administrativa de data 16 de desembre de 2016.

L’interessat estima que la sentència:

-no podia interpretar l’article 19 c) de la Llei 17/2008 “en contra del que la reforma del 2013 establia”.

-no era assalariat del grup d’empreses del qual era administrador.

2.- La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s’ha oposat a les pretensions de l’agent incidental, en considerar que no s’ha produït cap vulneració de l’article 10 de la Constitució i que les argumentacions que s’articulen en l’incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d’examen en la sentència impugnada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat sobre l’article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.

En termes generals, convé recordar que l’incident de nul·litat d’actuacions que regula l’article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s’hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l’article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d’innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l’acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració “in iudicando” o “in procedendo” de l’article 10 de la Carta Magna.

Segon.- Sobre els fons.

1.- En el seu escrit, l’interessat es limita a repetir els arguments discutits en primera i segona instància. Aquests arguments han estat desestimats pel tribunal de primera instància i per la Sala administrativa del Tribunal Superior. En conseqüència, el recurrent ha pogut defendre els seus arguments i no existeix cap vulneració del dret a la defensa. I s’ha de repetir que aquest procediment de l’incident de nul·litat no es pot considerar com una tercera instància.

2.- Sobre la qüestió de principi.

La missió del jutge és d’aplicar la llei en la seva literalitat.

Abans la reforma de 2013, l’article 19 c), citat en el escrit del Sr. Araujo, no exigia que la feina de administrador sigui remunerada. En conseqüència, l’argument de l’interessat relatiu a l’absència de remuneració no pot prosperar.

El jutge no pot aplicar el text vigent des de 2008 fins al 2013, en la seva redacció resultant de la reforma de 2013; precisament, la llei del 2013 tenia per objecte de reformar la llei del 2008 sobre aquest punt.

3.- En el present cas, les condicions d’aplicació de l’article 19 c), en la seva redacció resultant de la llei 17/2008 es trobaven reunides. En efecte, les diferents societats del grup són persones jurídiques independents, encara que del fet que siguin filials.

Tercer.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Únic.- Desestimar l’incident de nul·litat que planteja el Sr. Araujo contra la sentència núm. 91-2016, dictada per aquesta Sala el 16 de desembre de 2016. Sense costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.