Embargament preventiu (056/09)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 056/09

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Bueno va interposar demanda d'embargament preventiu, en data 3-12- 2008, envers Raya, Plaza, Palomo, Espada, Guerrero, Olmo, Luís, Mercader, Sevillano i Palmer, en virtut de la qual sol·licita que es travi embargament preventiu per l'import de 1.538.490,18 EUR, amb més els interessos legals i costes.

Les representacions processals de les defenents van oposar-se a la demanda pels diferents motius que consten en els escrits obrants a les actuacions.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de 22-1-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Primer.- No donar lloc a la demanda d'embargament preventiu interposada per la representació processal de "Bueno" per escrit de data 3 de desembre del 2008.

Segon.- Palmermnar "Bueno" a satisfer les costes processals derivades d'aquesta demanda, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la part adversa".

III.- La part agent va interposar recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 23-4-2009, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, en dates 15-5-2009 les representacions processals del Sr. Guerrero i de la mercantil Espada van contestar a les conclusions i, en dates 19 i 20-5-2009 la Sra. Olmo i la representació processal de Raya, Plaza, Palomo, i dels Srs. Luís, Palmer, Mercader i Sevillano van articular sengles escrits de contesta a les conclusions. En els esmentats escrits, les parts recorregudes demanaven que es procedís a la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el present recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que l'embargament preventiu en relació a Raya s'ha de decretar per les següents raons: primera, la pòlissa de crèdit de 1.072.114,54 euros va vèncer el dia 10-1-2009 i obviar aquest fet pel Batlle esdevé inadmissible; segona, perquè el crèdit de 271.899,99EUR contra l'Hble. Comú del Canillo no existeix i, tercera perquè les finques de Raya estan hipotecades i no en pot disposar lliurement. Afegeix que ja s'ha disposat dels béns en perjudici de Bueno, com s'esdevé de la venda de la resta del terreny, en el que s'han bastit deu edificis, a favor de la mercantil Aguilar.

Respecte de les presents al·legacions, aquesta Sala ha de posar de manifest el que segueix. En primer terme, quant a la pòlissa de crèdit resulta ser cert que la mateixa vencia en data 10-1-2008, però resulta que la demanda d'embargament es va presentar en data 3-12-2008 i, per tant, en aquella data s'acreditava la solvència amb l'existència de la dita pòlissa. Però, a més, segons resulta de l'escrit de dúplica de 9-4-2009 (foli 414), articulat per la representació processal de Plaza i altres, es va renovar la referida pòlissa, de manera que el jutge a quo no va obviar aquest requisit, sinó que fou precisament la recurrent la que, quan articula el seu escrit de conclusions, de data 23-4-2009, hauria d'haver conegut aquell extrem.

Pel que fa a la inexistència de crèdit de la mercantil Raya envers l'Hble. Comú de Canillo confon la recurrent la inexistència de crèdit amb l'existència en el present cas d'un crèdit que serà compensable amb les liquidacions que pugui efectuar la corporació comunal, renunciant solament al lliurament efectiu de l'import del crèdit, però no a l'existència del mateix. Per consegüent, aquest extrem també ha de ser refusat.

En tercer terme, i en relació al fet que les unitats immobiliàries es trobin hipotecades, convé manifestar no solament que la garantia hipotecària és de 8.595.356 euros, sinó a més que, com bé indica la mercantil Raya, l'existència de gravàmens hipotecaris no comporta que es pugui menysprear el valor de les unitats immobiliàries, atès que aquestes existeixen i, per tant, comporten l'existència de béns i drets coneguts al Principat d'Andorra. I encara més. Cal assenyalar que la venda de part del terreny que es va adquirir per Raya originàriament, no significa que s'hagi d'entendre que la mercantil està alienant els béns immobles en perjudici dels seus creditors, sinó que es tracta d'una operació immobiliària que s'emmarca en el gir de la societat. Per consegüent, de les consideracions anteriors, s'ha de concloure amb la resolució d'instància que no concorre l'exigència de periculum in mora necessària per a la concessió de la mesura cautelar sol·licitada.

II.- En segon terme, en relació a la petició d'embargament preventiu que s'adreça respecte dels demés defenents, s'ha d'establir el que segueix. En primer lloc, s'impugna de l'Aute d'instància que la fiança que s'ha presentat només és per respondre de la demanda instada contra Raya i que tampoc concorre el pressupòsit del fumus boni iuris en relació a la mesura cautelar.

Convé analitzar l'extrem relatiu a la fiança prestada, atès que si la mateixa no ha estat lliurada en temps i forma, s'haurà de refusar també la mesura cautelar instada contra els demés defenents. Així, si s'examina la garantia que s'aporta, en data 6-2-2009, ho és de Rius, SA, per ordre i compte de Bueno i per a respondre de les resultes de la demanda d'embargament preventiu instada per l'esmentada societat contra els defenents. Però, en canvi, si s'examina la garantia que es va aportar a la instància, amb data 27- 11-2008, només es va aportar la mateixa per a respondre de les resultes de la demanda d'embargament preventiu envers la societat Raya. En aquell moment, cap garantia es va aportar com a exigència per a la concessió d'una mesura cautelar.

Consegüentment, s'ha de concloure que en la instància no es va aportar cap garantia per a respondre de la pretensió de mesura cautelar instada contra els demés defenents i el raonament del jutge a quo en el II. Considerant esdevé adequat a la documentació que es troba a les actuacions, sense que en aquesta alçada es pugui intentar impugnar el raonament del jutjador amb l'aportació d'una documentació nova, una nova garantia que s'estén als altres defenents. D'acord amb allò que s'ha exposat s'ha de refusar la pretensió envers els altres defenents, atès que no concorre l'exigència de la garantia, com ho va establir el jutge a quo, i sense que en aquesta alçada es pugui aportar una nova garantia per tal d'impugnar el raonament del jutjador conforme als fets i a la prova subministrada.

Les anteriors manifestacions fan innecessari l'examen de la resta d'impugnacions contra la desestimació de la mesura cautelar envers els altres defenents.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del recurs interposat contra l'Aute d'instància, de manera que s'han d'imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5)

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Bueno contra l'Aute, de data 22-01-2009, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.