Mesura cautelar (051/09)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 051/09

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Gaya va interposar demanda, de data 19-11-2008, envers la mercantil Carnero i la Sra. Castilla, segons la qual interessa l'adopció d'una mesura cautelar, consistent en l'abstenció d'estacionar vehicles o obstaculitzar el pas de la servitud de pas que diu ostentar sobre la finca veïna.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de 4-12-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Primer.- No donar lloc a la demanda de mesures cautelars instada per la representació processal del Sr. Gaya, en data 19 de novembre del 2008, de la qual es donarà trasllat, als efectes escaients, a la part demandada.

Segon.- Fixar l'audiència del proper dia 28 de gener del 2009 a les 10'00 hores, a la Cúria de la Batllia d'Andorra, a efectes de practicar el tràmit de demanda, advertint a la representació processal de la part demandant que si no compareix el dia del judici se la tindrà per desistida de la demanda que haurà de formular, i que si la incompareixença és de la demandada, aquesta darrera serà declarada en rebel·lia, tot plegat de conformitat amb l'article 39, apartat 3 de la llei Transitòria de procediments judicials".

III.- La representació processal del Sr. Gaya ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 15-04-2009, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de l'Aute dictat a la instància. Per el contrari, les representacions processals dels recorreguts van presentar escrits de contesta a les conclusions ,de dates 12 i 13 de maig de 2009, pels quals interessaven la desestimació del recurs.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que el pressupòsit del fumus boni iuris sí que concorre en el present cas i afegeix arguments complementaris a la demanda rectora i, en segon terme, afegeix que el tribunal ha incidit en un error quan ha examinat el plànol d'acord amb l'escriptura.

II.- Pel que fa a aquests arguments o motius, convé posar de manifest el que segueix. El primer dels extrems que ha de ser analitzat per aquesta Sala és el relatiu a l'àmbit de la mesura cautelar que es demana sigui adoptada. En efecte, segons la resolució d'instància, l'actuació no es pot fonamentar en la franja de 3 metres sobre el predi veí, tota vegada que en el present cas l'actuació que es pretén incideix en la banda nord de la finca.

Insisteix la part recurrent en el fet que la franja de tres metres abasta a la banda de ponent. Però de l'examen del plànol que es troba a les actuacions (cfr. Foli 10) consta clarament indicat el símbol del nord magnètic, de manera que, en consonància amb aquest, s'identifica perfectament on es situa la banda de ponent. Sens perjudici que la recurrent argumenti que l'entrada a la zona d'aparcament s'efectua per la banda de ponent i que esdevé, precisament, l'afectada, tampoc la seva argumentació pot prosperar.

En efecte, de la lectura dels títols que es troben a les actuacions, posats en relació amb la demanda, s'extreu que en aquesta es sol·licita (foli 8 i foli 16 de l'escrit de conclusions del recurs) que es prohibeixi l'estacionament de vehicles en la franja de 1,5 metres a comptar del límits dels 3 metres de ponent cedits com a calçada. I aquesta pretensió, si bé es pot analitzar en un judici ordinari, en el qual es justifiqui i s'acrediti la seva necessitat per el correcte exercici d'un dret real de servitud de pas, no pot ésser objecte de l'adopció d'una mesura cautelar, atès que no es pretén el respecte i/o manteniment de la servitud de pas en l'amplada de tres metres, sinó la seva ampliació en 1,5 metres en ares a possibilitar el seu exercici. I, com s'ha assenyalat aquesta decisió no pot ésser adoptada en el si d'una mesura cautelar inaudita parte, sinó que requereix la tramitació d'un procés plenari, on amb els mitjans probatoris adequats s'acrediti la viabilitat de la pretensió esgrimida.

Així, en l'escriptura de compravenda de 17-11-1972 (foli 24) es reconeix solament, pel costat de Ponent, de l'existència de la franja de 3 metres per a ésser destinada a camí particular i la susceptibilitat que la mateixa sigui ampliada quan es construeixin les parcel·les a l'altra banda de carrer. Consegüentment, de la demanda s'infereix que el que cerca el demandant i recurrent, com s'ha vist, és la sol·licitud d'una abstenció per part dels defenents, en propietat aliena i fora de l'àmbit objectiu de la servitud, en ares al correcte exercici de la mateixa, quan aquest extrem ha de ser objecte de debat en un procés ordinari. Per tant, esdevé clar que els títols aportats a les actuacions no justifiquen l'adopció de la mesura interessada, de manera que s'escau confirmar la resolució d'instància, en el sentit que no concorre el requisit del fumus boni iuris.

III.- S'ha d'afegir que tampoc es justifica l'adopció de la mesura cautelar demanada en la cessió a la part compradora, hereus i successors, continguda a l'escriptura de 17-11-1972, del dret de pas gratuït per les vies particulars de la urbanització, perquè en el cas que ens ocupa el que es demana és l'abstenció d'una determinada actuació dins la propietat veïna i, com es observable, no pot trobar tampoc emparament en aquesta referida cessió.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de Gaya contra l'Aute, de data 4-12-2008, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.