Incident d'execució, consumació del termini de prescripció /TSJA-IE-02/11)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: IE-02/11 Núm. de Rotlle: TSJA-IE-02/11

AUTE 15-2012

PARTS:

Apel·lant: Hble. Comú d'Andorra la Vella

Representant: Rius

Advocat: Mercader

Apel·lada: Sr. Duque

Representant: ídem

Advocat: Ribes

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira (ponent)

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el disset de maig del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- L'Hble. Comú d'Andorra la Vella, mitjançant escrit de data 14 de maig de 2007, va sol·licitar a la Batllia la iniciació del procediment per a l'execució forçosa d'un deute tributari que mantenia el Sr. Duque, per import de 4.224,23 euros.

2n.- La Batllia va dictar una Providència el 29 de maig de 2007, que disposava requerir l'interessat per tal que procedís al pagament de la quantitat reclamada. Aquesta resolució no consta notificada formalment al seu destinatari, encara que hi ha referència en l'expedient a una gestió verbal realitzada el 2 d'octubre de 2007. Posteriorment, en el decurs de l'any 2011, es va practicar l'embargament de determinats comptes bancaris de l'interessat.

3r.- Mitjançant Aute de 16 de març de 2011, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va decretar la nul·litat de les actuacions practicades des de la Providència de 29 de maig de 2007, ja que s'havien dut a terme sense que s'hagués notificat aquesta resolució a l'interessat, i, al mateix temps, va apreciar la prescripció del deute tributari.

4t.-La representació de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella va interposar un incident d'execució contra l'Aute de 16 de març de 2011, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

-Atès que el defecte processal que havia tingut en compte la Batllia era la manca de notificació de la Providència de 29 de maig de 2007, resulta improcedent declarar la nul·litat d'aquesta resolució, ja que l'omissió queda esmenada amb la mera notificació a l'interessat.

-La Batllia no podia apreciar la prescripció del deute tributari, la qual no havia estat invocada per la part a la qual beneficiava, sinó que, ben al contrari, aquesta havia reconegut el deute en diverses reclamacions formulades davant del Comú.

-No ha transcorregut el termini de prescripció de tres anys, ateses les diverses actuacions que s'han dut a terme en l'expedient, entre les quals s'han d'incloure les sol·licituds o reclamacions presentades per l'interessat davant del Comú.

5è.- El Sr. Duque s'ha oposat a l'incident formulat pel Comú, en base a les següents argumentacions:

-L'Aute recorregut suposa una correcta aplicació de l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, i retrotrau el procediment al tràmit anterior a la notificació de la Providència de 29 de maig de 2007, examinant a continuació si l'acte administratiu reuneix els requisits legals per a la seva execució.

-La Batllia podia apreciar d'ofici la prescripció, segons l'article 41.3 de la Llei de bases de l'ordenament tributari.

-Ha transcorregut el termini de prescripció, fins i tot si es tenen en compte les reclamacions formulades per l'interessat davant del Comú, ja que la suma dels períodes d'inactivitat superen amb escreix els tres anys.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Al·lega la part promotora de l'incident que la Batllia va sofrir un error en no notificar al seu destinatari la Providència de 29 de maig de 2007, però ara sofreix un altre error, que qualifica de més gran, ja que, enlloc d'esmenar la manca de notificació, anul·la d'ofici la pròpia Providència.

Aquesta al·legació no pot ser compartida, ja que, segons el propi tenor literal de l'Aute que ara s'impugna, no es declara la nul·litat de la referida Providència, sinó de les actuacions posteriors. Així, quan l'Aute decreta la nul·litat de les actuacions practicades "des de la Providència de 29.V.07", cal entendre que es refereix a les actuacions dutes a terme "a partir" de la referida resolució, com és la conseqüència lògica de la manca de notificació d'aquesta Providència. Així resulta també del 4t. fonament jurídic de l'Aute impugnat, segons el qual es disposa "la nul·litat de les actuacions i la seva retroacció al tràmit anterior a la notificació de la Providència del 29.V.07".

Segon.- Segons l'article 40.1.b) de la Llei de bases de l'ordenament tributari, prescriu als tres anys l'acció per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats. D'acord amb l'article 40.2.b) de la pròpia llei, aquest termini de prescripció comença a comptar des de la data de la notificació de la liquidació.

Cal tenir en compte que l'article 41.3 de la mateixa Llei de bases de l'ordenament tributari disposa expressament que "la prescripció s'aplica d'ofici, mitjançant resolució de l'òrgan competent, sense necessitat que l'invoqui o excepcioni l'interessat". En conseqüència, resulta evident que procedeix desestimar el segon dels motius d'impugnació que articula el Comú d'Andorra la Vella.

Tercer.- Segons resulta de les actuacions, l'Administració comunal va sol·licitar a la Batllia, en data 14 de maig de 2007, que es procedís a l'execució forçosa del deute tributari del Sr. Duque. La Batllia va acordar requerir de pagament l'interessat el següent 29 de maig, sense que es procedís a notificar aquesta resolució. Després d'una petició de dades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social el 29 de maig de 2008, sense transcendència externa, ja que l'interessat no en va tenir coneixement, el procediment no es va reiniciar fins el mes de gener de 2011, quan es va disposar l'embargament dels comptes bancaris de l'interessat. Tot i així, aquestes actuacions tampoc consten notificades al deutor.

Resulta evident que, des del darrer requeriment de pagament a l'interessat, que va tenir lloc l'11 de maig de 2005, fins el moment en què es va dictar l'Aute impugnat de 16 de març de 2011, ha transcorregut amb escreix el termini de tres anys que determina l'article 40.1.b) de la Llei de bases de l'ordenament tributari. Encara que es tinguin en compte les reclamacions adreçades pel Sr. Duque al Comú d'Andorra la Vella, això no impedeix considerar que s'ha consumat el termini de prescripció, ja que l'article 41.2 de la Llei abans esmentada disposa taxativament que "en cas d'interrupció de la prescripció, el que se n'ha de beneficiar no perd el temps transcorregut abans de la interrupció si es reanuda la inactivitat del creditor". D'aquesta manera, el conjunt dels períodes d'inactivitat del procediment supera amplament el termini de tres anys.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

-Desestimar l'incident d'execució que interposa l'Hble. Comú d'Andorra la Vella contra l'Aute de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 16 de març de 2011, el qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

El Tribunal, La Secretària Judicial,