Denegació de competència dels tribunals andorrans

Aute

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: B, SAU

Representant: Sra. Vall

Advocat: Sr. JMA

Apel·lat: C, SA

Representant: Sra. Soriano

Advocat: Sra. MFC

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Competència Tribunals andorrans. Denegació. Criteri general: competència dels tribunals del domicili del demandat.

AUTE 000124/2025

Andorra la Vella, 11 de juny del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 26 de maig de 2022, la representació processal de la societat B, SAU interposà demanda en reclamació de quantitat contra la societat C, SA, tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li la quantitat d'1.095.402,09 EUR, amb els interessos legals des del dia en què el deute va esdevenir líquid i exigible i el pagament de les costes processals.

2.- En data 24 de gener de 2024, la representació processal de la societat C, SA articulà declinatòria per manca de competència dels tribunals andorrans, tot sol·licitant que l'estimació de la declinatòria per manca de competència dels tribunals andorrans, de conformitat amb les normes de competència internacional i l'arxiu de les actuacions sense altre tràmit. Demanava així mateix la condemna de l'agent al pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- La representació processal de la societat B, SAU es va oposar a la declinatòria interposada i demanava la seva desestimació.

4.- Per Aute de data 5 de novembre de 2024, la senyora Batlle d'instància decidí, entre altres:

"Primer.- Desestimar la qüestió de manca de competència del Tribunals andorrans per submissió expressa a la jurisdicció dels Tribunals d'Holanda.

Segon.- Estimar la declinatòria formulada per la part demandada i conseqüentment, declarar la manca de competència dels Tribunals andorrans per conèixer del present procediment, a favor dels Tribunals francesos, lloc on la societat mercantil C, SA té el seu domicili social.

Tercer.- Acordar l'arxiu de les actuacions sense altre tràmit.

Quart.- Fer imposició de les costes processals causades a la part demandant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador."

5.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat B, SAU en considerar que incorre en infracció de les normes o garanties processals i en infracció de la Llei. En síntesi, el fonamenta en entendre que concorre un vincle estret i intens entre el fons de l'afer i el territori andorrà, ja que la relació contractual entre les parts s'ha desenvolupat de forma virtual, a través d'internet i sempre des de les instal·lacions de la societat recurrent a La Massana.

Afegeix que la Llei 20/2014, del 16 d'octubre, reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital, en els seus articles 1 i 33 estableix que un operador està establert al Principat quan el lloc en què estigui efectivament centralitzada la gestió administrativa i la direcció dels seus negocis es trobi al territori del Principat. Reafirma que la societat recurrent té el seu domicili social a Andorra; que els seus serveis es presten des del Principat i que la gestió administrativa i direcció dels negocis està centralitzada a La Massana. Invoca també jurisprudència de la Unió Europea al respecte.

Considera que existeix vincle suficient de la societat recurrent i el territori andorrà que justifica plenament la competència dels tribunals andorrans. Subsidiàriament invoca la doctrina del forum necessitatis, fonamentada en la tutela dels seus interessos jurisdiccionals i el greuge d'enormes dimensions que li suposaria haver de litigar en una jurisdicció estrangera.

Insisteix en què la societat B és andorrana, presta els seus serveis en territori andorrà i les relacions amb la part recorreguda s'han dut a terme exclusivament des d'Andorra. En què la legislació andorrana permet el forum contractus i la francesa accepta que en relacions contractuals s'apreciï com a fur territorial el del lloc on s'hagi prestat el servei. Demana que es dicti un nou Aute que declari la competència dels tribunals andorrans per conèixer de la demanda per ell interposada i s'acordi la continuació del procediment ordinari referenciat de número 7000092/2022. Sol·licita també la imposició de les costes produïdes en aquesta alçada a la part recorreguda, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

6.- La representació processal de la societat C, SA s'oposa al recurs d'apel·lació interposat. Resumidament afirma que en tot cas la relació mercantil entre les parts s'hauria desenvolupat en línia, per mitjans telemàtics, sense que s'hagués produït una interacció en territori andorrà, no havent-se produït per tant a Andorra l'execució de la prestació. Coincideix amb la recurrent que davant la manca de normativa pàtria que determini els criteris de competència judicial internacional, cal recórrer al Reglament (CE) 593/2008 del Parlament Europeu i del Consell de 17 de juny de 2008 (Reglament Roma I) sobre la Llei aplicable a les obligacions contractuals. Així mateix accepta que seria d'aplicació el seu article 4.1.b), que estableix que "el contrato de prestación de servicios se regirá por la ley donde el prestador del Servicio tenga su residencia habitual", que per tant seria França. Afirma a més que la doctrina del forum necessitatis no resulta d'aplicació, ja que requereix d'una interpretació molt restrictiva i només s'aplica quan, entre d'altres criteris, cap òrgan jurisdiccional de cap estat membre de la UE sigui competent. Considera que voler recórrer al mateix quan no seria en cap cas d'aplicació suposa incórrer en el que la doctrina anomena "forum-shopping" i "law-shopping", intents per escollir un jutge i una llei que li sigui més convenient.

Demana la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la confirmació de l'Aute d'instància amb imposició de les costes generades en ambdues instàncies a la part apel·lant.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Tot i no gaudir de legislació específica andorrana que determini els criteris de competència judicial internacional, sí que gaudim, segons posen de relleu les mateixes parts litigants, de jurisprudència que ha fixat els criteris a tenir en compte als efectes de determinar la jurisdicció competent de conformitat amb les normes de competència internacional.

I el que diu la nostra jurisprudència es troba perfectament recollit en la resolució d'instància: el criteri general d'atribució de competència és el domicili del demandat. Criteri, afegim, que només cedeix per fixar-la a Andorra, en aquest cas, sempre que concorri en el procés un vincle estret i intens entre el fons del litigi i el territori Andorrà. I com ja vam establir en l'Aute de data 8 de novembre de 2023, rotlle TSJC-101/2023, aquest criteri suposa recórrer al fur de competència relatiu al lloc de celebració o execució del contracte, que és un fur que no es pot considerar alternatiu, sinó subsidiari.

Per tant, abans de valorar si concorre en el present procés el vincle mencionat, caldrà determinar si es pot recórrer al fur subsidiari.

I segons es deriva del mateix calendat Aute -que remet a altres resolucions anteriors d'aquesta mateixa Sala-, només s'hi pot recórrer quan no resulti d'aplicació el preferent, circumstància que aquí no es dona -com també succeïa en aquell cas-, per trobar-se el domicili de la societat defenent perfectament determinat, no existint discussió entre les parts litigants que el mateix es situa a França, en ser el lloc on es troba domiciliada la societat demandada.

En existir jurisprudència pàtria no caldrà recórrer a la jurisprudència europea invocada per les parts litigants.

Segon.- Caldrà retenir que, en tot cas, la resolució d'instància no es pronuncia sobre la manca de legitimació passiva ad causam de la societat C, SA, plantejada tàcitament, segons afirma la jutjadora a quo, en no haver-se formulat en el moment processal oportú, que era el de contesta a la demanda.

Tercer.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la condemna de la societat recurrent al pagament de els costes processals ocasionades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat C, SA contra l'Aute dictat en data 5 de novembre de 2024 pel jutge d'instància, que confirmem.

SEGON.- IMPOSAR el pagament de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.