Incident de nul·litat (3100084/2014)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000436/2016 ORIGEN: 3100084/2014 - 00

NIG: 5300542120140003063

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 3100084/2014, instades per la representació processal dels Srs. Campillo i Ricart contra la societat Suárez, en data 7 de setembre del 2016, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir:

"Primer.- que estimant íntegrament la pretensió subsidiària continguda en la demanda principal interposada pels Srs. Campillo i Ricart contra la mercantil "Suárez, S.A.", ha de declarar i declara l'anul·labilitat del contracte d'ordre de compra d'accions preferents subscrit el 8 de juny del 2005, això és per error en el consentiment en no haver-se donat inicialment la deguda informació al respecte de dit producte financer per tal de que els clients - referint-nos per suposat als demandants- poguessin prendre les seves decisions en coneixement de causa; pronunciament que ha de comportar la restitució recíproca de les prestacions i doncs el lliurament als demandants de la quantitat dinerària que inicialment entregaren de vint mil euros (20.000.- EUROS), augmentada dels interessos convencionals d'aquesta des que es lliuraren i fins que es produeixi l'efectiva devolució -això és un cop deduïts els interessos pagats per la compra de les accions preferents- i la restitució de les quantitats pagades en concepte de gestió i custòdia dels valors segons s'aplicà per l'entitat bancària defenent mentre el negoci jurídic que ens ocupa produï efectes, amb imposició de les costes processals segons s'ha articulat en el III.- Considerant.

Segon.- contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies, presentant la voluntat d'apel·lar davant la secció del Batlle Ponent. Presentada l'apel·lació, el Batlle Ponent emplaçarà per Providència les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra per a formalitzar el recurs en el termini de quinze dies remetent així mateix els autes originals".

II.- La representació processal de la societat Suárez va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i aquesta Sala va dictar Sentència en data 30 de maig del 2017, pronunciant:

"DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Suárez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 7 de setembre de 2016, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant."

III.- La representació processal de la societat Suárez formula ara incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència d'aquesta Sala, tot reclamant la seva revocació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

En el cas present, la representació processal de la societat Suárez argumenta que aquesta Sala havia vulnerat el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, adoptant una nova decisió degudament fonamentada.

II.- Pertoca ara analitzar, amb més profunditat, aquest argument.

Com recorda l'Aute del Tribunal Constitucional del 5 de maig del 2014 relatiu al recurs d'empara 2014-7-RE: "la valoració de les proves és una tasca que l'ordenament constitucional reserva als jutges i als tribunals de la jurisdicció ordinària i, llevat dels casos en els quals estan implicats drets fonamentals substantius com ara el dret a la llibertat, aquesta qüestió només adquireix relleu constitucional i pot ser sotmesa a enjudiciament del Tribunal Constitucional en el supòsit que la valoració no estigui motivada, sigui lògicament o jurídicament irraonable o incorri en error material patent".

Traslladades aquestes consideracions al cas present, aquesta Sala estima que la valoració de la prova duta a terme no esdevé absurda, malgrat així ho entengui la societat recurrent.

Per començar, hem de dir que la prova fonamental ha estat la destinada a demostrar que la informació prèvia a la contractació d'un ordre de compra d'accions preferents va ser suficientment amplia perquè els inversors poguessin representar-se de manera fidedigne els riscos de l'operació. I així s'ha analitzat tant pel Tribunal d'instància com per aquesta Sala en el sentit que la informació (feta de manera verbal) sobre un producte tan peculiar com la compra d'accions preferents (tal i com hem analitzat en la sentència ara qüestionada), no ha estat acreditada com a suficient no perquè hagi estat realitzada de manera verbal sinó perquè el pas del temps va diluint les paraules i la memòria. La prova testifical de la gestora de comptes ha estat degudament valorada i explicada. També hem valorat que el fet que uns clients tinguessin altres productes inversors de l'entitat el què no significa que siguin experts en la matèria (minoristes no conservadors, com els denomina l'entitat) ni tampoc els converteix com a tals, pel comprensible afany d'obtenir la màxima rendibilitat a les seves inversions. Un client minorista pot ser expert o arriscat (per exemple si es demostra que estava assessorat externament abans de contractar un producte o que per la seva qualificació professional coneixia perfectament els riscos de la inversió) però la càrrega de demostrar aquestes circumstàncies ha de córrer a càrrec de l'entitat.

Compartim amb la sol·licitant de l'incident que tot inversor ha d'assumir un risc, però el que resulta rellevant és que el conegui amb tota la seva manifestació abans de la contractació, i això és el que pertoca demostrar a l'entitat que li ofereix el producte, encara que sigui intermediària, perquè és en ella en la que pot confiar el client inversor. Aquest quan rep un oferiment de diversos productes financers per l'entitat rep un assessorament d'aquesta (que no és el mateix que un contracte de gestió) del qual espera i confia amb que estarà ajustat als seus interessos com a minorista.

En definitiva hem de concloure que no pot convertir la sol·licitant de l'incident de nul·litat d'actuacions aquest incident en una nova controvèrsia sobre la valoració de la prova.

En segon lloc, el dret aplicat en la nostra sentència no ha estat la Directiva MIFID ni cap normativa ni jurisprudència europea per raons òbvies. El que hem explicat en la nostra decisió és l'exigència immemorial en el nostre ordenament jurídic de que la bona fe presideixi les relacions contractuals (el "pietòs silenci" sobre aquesta obvietat que proclama la part sol·licitant, ens allibera de més consideracions) i també l'obligació d'informació continguda en el mateix contracte subscrit en les parts. És a dir, també existia una obligació contractual de transparència informativa de la qual no es va cap esment en l'escrit d'incident de nul·litat.

Aquests són els pilars de la nostra decisió fonamentada en dret que no són "inaplicables al vigent Ordenament Jurídic andorrà", com diu la sol·licitant. El que hi hem afegit han estat unes consideracions sobre les circumstàncies que envolten la contractació bancària i quin era l'entorn de les entitats financeres del Principat des del 1998. No hem interpretat el contracte ni valorat la prova practicada amb els criteris legislatius actuals sinó amb els de l'època en que varen esdevenir. Ho hem fet d'acord amb les obligacions contractuals i jurisprudencials d'aquell moment (exigència de la bona fe i exigència de la màxima transparència de la condició general Quarta del contracte) que resulten encara vigents però encara més reforçats per legislació posterior a l'any 2010.

Per acabar, constatem que l'entitat promotora de l'incident simplement no comparteix -legítimament- els criteris de la Sala en aquesta matèria, però la resposta que ha rebut ha estat fonamentada en dret. En conclusió, no podem donar lloc a la nul·litat de la nostra sentència perquè no ha coincidit amb l'apreciació de la sol·licitant.

III.- La desestimació de l'incident de nul·litat suposa la condemna de la sol·licitant a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas. La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal de Suárez contra la sentència dictada per aquesta Sala en data 30 de maig de 2017. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.