Impugnació acord del Saig- prova del pagament de la pensió d'aliments-qualificació d'extraordinària de la despesa de psicòleg-

Aute

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000023/2026

ORIGEN: 7000243/2019 - 0

NIG: 5300542120140000581

AUTE 000086-2026 DE 09/06/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 09/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000023/2026

Nig : 5300542120140000581

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00086 A

AUTE 000086/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Èric

Representant: Sra. Stéphane

Advocada: Sra. Socorro

Apel·lat: Sra. Susanna

Representant: Sra. Leonor

Advocada: Sra. Virgínia

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Impugnació acord del Saig- prova del pagament de la pensió d'aliments-qualificació d'extraordinària de la despesa de psicòleg-

Andorra la Vella, 9 de juny del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 10/12/2013, es va dictar per l'Hble Batlle una sentència amb la següent part decisòria:

"DECIDEIX:

Que ha d'estimar i estima substancialment la demanda interposada per la Sra. Susanna contra el Sr. Èric, acordant les mesures definitives següents:

Primer.- Declarar que la pàtria potestat sobre la filla menor X serà compartida entre ambdós progenitors, atribuint no obstant la seva guarda i custòdia al pare Sr. Susanna.

Segon.- Establir en benefici del Sr. Èric, i en concepte de mínims, un règim de visites consistent en: (...)

Tercer.- Fixar una pensió d'aliments a càrrec del pare i en benefici de la filla per la quantitat de 250.- euros mensuals, a satisfer a la mare dins dels 5 primers dies de cada mes. Alhora el pare haurà de contribuir en una proporció del 50% en totes les despeses extraordinàries que na Belén pugui requerir.

Quart.- Declarar que el Sr. Èric haurà d'abonar la pensió d'aliments en l'import de 250.-€ mensuals a comptar del 10-3-2011, amb el benentès que de l'import definitiu resultant haurà de descomptar-se les sumes que d'ençà la data ans indicada hagi pogut sufragar a la mare i què a manca d'acord entre les parts serà definitivament establerta en període d'execució a través del corresponent incident.

Cinquè.- I sense fer especial condemna en costes processals."

En data 30/06/2014, aquesta Sala va decidir desestimar el recurs interposat pel Sr. Èric contra la referida sentència i confirmar íntegrament la seva part decisòria.

En data 13/04/2017, l'Hble. Batlle va dictar Aute, amb la següent part decisòria:

"Estimar parcialment l'incident d'execució de Sentència articulat per la Sra. Susanna contra el Sr. Èric, remetent-los així com a la menor Belén a la psicòloga que sigui designada per torn pel Col·legi de psicòlegs quina haurà d'iniciar el treball escaient i adequat per tal de que com a més tard per tot en el termini de 4 mesos a comptar de la present es reprenguin els contactes previstos en la Sentència ferma dictada en les actuacions principals. En aquest sentit, les parts hauran de seguir escrupolosament totes les pautes que el perit que correspongui pugui establir i col·laborar al màxim en les mateixes. En relació al cost de la intervenció d'aquesta professional es tractarà com si d'una despesa extraordinària es tractés.

I sense fer pronunciament en costes processals."

Per Aute del 30/11/2017, aquesta Sala va desestimar el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Susanna contra el referit Aute i confirmar la seva part decisòria, amb la única precisió que es va portar a 8 mesos el termini màxim per a la represa dels contactes paterno-filials.

2.- En data 05/07/2019, a petició de la Sra. Susanna, i en execució de la sentència del 10/12/2013, el Saig, Sr. Ramon, va dictar un Acord d'execució requerint al Sr. Èric de pagar l'import global de 22.739,19.-euros en concepte de pensions d'aliments impagades pel període del febrer del 2015 fins al juliol del 2019 (per un total de 13.001,64.-euros) i del 50% de les despeses extraordinàries del període 2011-2018 (per un total de 7.354,62.-euros), més honoraris d'advocat i costes d'execució.

3.- Per escrit del 24/07/2019, el Sr. Èric va impugnar dit Acord d'execució argüint que la Sra. Susanna reclamava pensions que ja havia pagat i que se li reclamava despeses extraordinàries que eren ordinàries o no justificades.

4.- En data 25/07/2019, va recaure actualització del referit Acord d'execució, requerint el pagament d'altres 9.221,43.-euros al Sr. Èric.

5.- El 28-06/2022, el Batlle d'instància dictà Sentència amb la següent part dispositiva:

"Primer.- que estimant substancialment la demanda de modificació de mesures paternofilials articulada per la Sra. Susanna i dirigida contra el Sr. Èric, ha de suspendre i suspèn el règim de visites establert segons es contenia en la sentència de mesures paternofilials definitives dictada el 10 de desembre del 2013 en els autes civils contenciosos enregistrats amb el número seqüencial B-0294-1/2011 (esdevinguts el número 1000294/2011) i s'havia decidit en mèrits de l'incident d'execució de sentència que donà lloc al dictat de l'aute del 13 d'abril del 2017; i fixar una pensió d'aliments a càrrec del progenitor, això és el Sr. Èric i, en benefici de la seva filla menor Belén, en la quantia de tres-cents euros (300.- EUROS) mensuals -mereixent aquesta ser ingressada a la bestreta, dins els cinc primers dies de cada mes, mitjançant transferència bancària al compte corrent indicat a tal efecte per la Sra. Susanna-, la qual es veurà augmentada cada any al gener, d'aquell percentatge que experimenti l'IPC publicat pel Govern.

Tanmateix procedirà la inscripció d'ofici de la present resolució prop del Registre Civil del Principat d'Andorra, i això una volta aquesta esdevingui ferma (...)".

Per sentència del 07/103/2023, aquesta Sala va desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Èric contra dita Sentència, que vam confirmar.

6.- Per aute dictat el 23/12/2025 en el marc del procediment civil de família número 7000243/2019, la Sra. Batlle va decidir :

"Primer.- Estimar parcialment l'incident d'execució formulat pel Sr. Èric, mitjançant escrit presentat en data 24 de juliol del 2019, havent-se de modificar l'Acord d'execució dictat pel Saig el dia 5 de juliol del 2019, en el sentit de que es fixi que el Sr. Èric ha de fer front a les següents despeses i pels conceptes que s'hi detallen:

- pensions impagades del mes d'abril del 2015 i fins al mes de juliol del 2019: 12.500 €;

- pensions impagades del mes d'agost de 2019 al mes de juliol de 2022:

8.750 €;

- IPC des de l'any 2016 i fins al mes de juliol de 2019: 279,63 €:

- IPC del mes d'agost de l'any 2019 i fins al mes de maig de l'any 2022: 228,40 €;

- despeses de psicòleg: 1.029 €.

Segon.- Deixar sense efecte la suspensió del procediment d'execució acordada per providència de data 30 de juliol del 2019.

Tercer.- No fer especial condemna en costes processals.

Quart.- Notificar la present resolució a les parts interessades, al Ministeri Fiscal, així com, al Saig, Sr. Ramon."

7.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Èric, demanant la seva revocació parcial i la seva substitució per una altra resolució condemnant "a I'adversa" al pagament dels imports corresponents a la pensió per aliments que ha reconegut haver deixat pendent de pagament, més I'IPC corresponent, i imposant el pagament de les costes processals a l'adversa.

Fonamenta el seu recurs en la valoració de la prova respecte de la qüestió del pagament de la pensió i respecte de la qüestió de la despesa extraordinària corresponent a les factures de psicòleg.

Pel que fa a la qüestió de la prova del pagament de la pensió, argumenta en síntesis que l'adversa no ha aportat cap documentació acreditativa de l'impagament de les pensions des del marc del 2011 fins al mes d'agost del 2014 quan la càrrega de la prova li incumbia ; que la reclamació que efectua l'adversa no és correcta, existint una diferència de 12 mesos i una diferència de 3.000 euros entre els imports compensats i els imports reclamats al Saig, que la Sentència no ha detret ; que se l'està condemnant pagar una altra vegada allò que ja ha pagat quan la petició al Saig no era aquesta, i imputa uns imports només sobre unes declaracions conforme no s'han rebut les pensions i un document de part sense cap altra acreditació ; que aquests imports podien haver estat reclamats al Saig, impedint que es pogués defensar i pogués argumentar al respecte, causant-li una indefensió ; que ell ha acreditat en el marc del present procediment haver fet front al pagament dels imports reclamats al Saig tret dels que reconeix com a impagats, i per tant, no podia la Batlle imputar els imports pagats a un deute anterior que no ha estat reclamat al Saig, i que no ha estat acreditat de forma fefaent.

Pel que fa a les factures de psicòleg, sosté que ha passat ja més de 15 anys sense tenir el més mínim contacte amb la seva filla, i que la situació ja és prou injusta i feixuga com perquè endemés se li reclami de pagar els honoraris d'una psicòloga que ha contribuït al resultat final i que no ha fet res per poder acostar el pare i la filla.

Respecte les despeses de psicòleg del centre Àngel i de L'institut ORG000, s'hi oposa totalment entenent que només ha de fer front a les mateixes des del moment en què es va assolir l'acord que pagaria les despeses de la menor en l'acta de data 21/03/2019 pel que respecta les despeses de l'Institut ORG000, i que les despeses que reclama la contrapart no han estat justificades. Finalment, afirma que com la resta de despeses que reclama l'adversa aquesta no pot tenir la consideració d'extraordinària i ha de ser inclosa dins del pagament de la pensió per aliments.

8.- La representació processal de la Sra. Susanna demana confirmar en tots els seus extrems el contingut de l'Aute recorregut, així com la imposició de les costes processals inclosos honoraris d'advocat i de procurador de primera i segona instància a la part recurrent compte hagut la natura econòmica de l'objecte de recurs.

Sosté en síntesis que la confusió l'ha creat el recurrent ell voluntàriament al no imputar des de l'inici el seus pagaments al concepte degut i que la despesa de psicòleg que va generar la menor té el seu origen en un mandat judicial i per tant d'obligat compliment per ambdós progenitors, amb plena independència del resultat obtingut.

9.- El Ministeri Fiscal interessa la desestimació del recurs d'apel·lació.

10.- Per Aute del 19/03/2026, el magistrat ponent va decidir no donar lloc a la prova proposada per la part apel·lant i va declarar que no és necessària la celebració d'una vista per a resoldre el present recurs d'apel·lació i, per tant, el recurs d'apel·lació va quedar vist per a sentència.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa a la prova del pagament de la pensió d'aliments, el plantejament del recurrent és, d'una part, que la part que sol·licita l'execució no ha provat els impagaments, i d'altra part que se li imposaria el pagament de deutes de pensions d'aliments corresponents al període 2011-2014 quan els mateixos no han estat liquidats ni reclamats inicialment.

Però, el primer que hem de precisar és que si bé l'escrit de la part executant, i per tant l'acord d'execució, no són gaire clars al respecte doncs no es refereixen a impagaments anteriors al 2015, la realitat és que els impagaments sí existien abans del 2015. I així ha quedat explicitat clarament en l'escrit d'oposició a l'incident.

També ha quedat acreditat que el Sr. Èric va efectuar pagaments mensuals de 250.-euros però això era per pagar el deute que corresponia a la condemna penal que se li va imposar en concepte de multa, responsabilitat civil prop de la Sra. Susanna i costes processals.

Després, també ha quedat acreditat que el Sr. Èric ha efectuat pagaments en concepte de pensió de la filla des del febrer del 2015 fins al mes de juliol del 2019.

En segon lloc, les regles de càrrega de la prova en matèria de pagament són clars: és un principi bàsic que, una vegada acreditats els fets constitutius del dret reclamat, correspon a la part defenent la prova dels fets obstatius, impeditius o extintius, i que no és al creditor de provar els imports pagats pel deutor. La solució té unes arrels molts antigues i profundes i esta compartida pels sistemes del nostre entorn.

Així, l'article 1353 del code civil français ("Celui qui réclame l'exécution d'une obligation doit la prouver. Réciproquement, celui qui se prétend libéré doit justifier le paiement ou le fait qui a produit l'extinction de son obligation") i l' article 1214 del código civil español ("Incumbe la prueba de las obligaciones al que reclama su cumplimiento, y la de su extinción al que la opone") ara derogat per l' article 217 de la ley de enjuiciamiento civil ("2. Corresponde al actor y al demandado reconviniente la carga de probar la certeza de los hechos de los que ordinariamente se desprenda, según las normas jurídicas a ellos aplicables, el efecto jurídico correspondiente a las pretensiones de la demanda y de la reconvención. 3. Incumbe al demandado y al actor reconvenido la carga de probar los hechos que, conforme a las normas que les sean aplicables, impidan, extingan o enerven la eficacia jurídica de los hechos a que se refiere el apartado anterior.") són la manifestació de la mateixa exigència.

Dit d'una altra manera, una vegada establerta la realitat del crèdit per la part que es pretén creditora, és a la part deutora provar que s'ha alliberat del deute o que existeix un motiu que pot contradir o extingir el dret de creditor.

Per consegüent, és en va que el recurrent sosté que l'adversa no ha aportat cap documentació acreditativa de l'impagament de les pensions des del març del 2011 fins al mes d'agost del 2014 quan era sobre ell que pesava la càrrega d'aportar, i al moment processal oportú, la prova de tots els pagaments que pretén haver fet per satisfer la pensió que deu a partir del 2011.

En tercer lloc, la Sra. Batlle no ha fet res més que recordar i aplicar les regles pròpies en matèria d'imputació de pagaments. En efecte, quan el Sr. Èric va començar a pagar l'import mensual de 250 euros en concepte de la pensió, i a partir del moment on existia un deute acumulat des del 2011, els pagaments efectuats van anar extingint els impagaments més antics, fet que explica que els pagaments realitzats no han satisfet la mensualitat del mes corrent on es van fer, dit mes quedant insatisfet, mecanisme que explica que el deute reclamat comença el 2015. Per tant, decau l'argument del recurrent que la reclamació de la part agent no seria correctament formulada.

En tals paràmetres, constatem que de cap de les maneres la Sra. Batlle hauria decidit unilateralment tenir en compte uns imports no reclamats, sinó que s'ha de compartir la seva conclusió que l'objecte de la demanda d'execució era ben bé la reclamació de totes les pensions d'aliments impagades i no només les pensions d'ençà l'any 2015.

D'altra banda, els càlculs de la Sra. Batlle apareixen correctes i no hem pogut determinar que existiria una doble reclamació.

Així les coses, no adverem cap error en la valoració de la prova i no existeix la indefensió que denuncia el recurrent.

Segon.- Pel que fa a la reclamació per import de 2058.-euros/2 = 1.029.-euros en concepte de despeses de psicòleg, no és possible qualificar dita despesa com a ordinària quan les sentències del 2017 van expressament qualificar la despesa en concepte d'intervenció psicològica com una despesa extraordinària ("En relació al cost de la intervenció d'aquesta professional es tractarà com si d'una despesa extraordinària es tractés.").

Endemés no podem ignorar que durant l'acta del 21/03/2019 en la qual les parts van comparèixer amb la perit psicòloga, qui va manifestar que era necessària que la menor faci una psicoteràpia, els progenitors van acordar assumir per meitat aquesta despesa específica, tractant-la com una despesa extraordinària.

Quant al singular argument del recurrent segons el qual no hauria de pagar la psicòleg perquè la intervenció de la mateixa no va permetre sinó impedir que ell pugui tenir contacte amb la seva filla, no és de rebut.

En efecte, és ben evident que, si bé la reconstrucció del vincle afectiu amb el pare era un dels objectius de la intervenció d'una psicòloga amb un tractament terapèutic, i això per a regenerar una visió realista de la figura paterna, no era l'únic, doncs també calia portar a terme un treball a nivell familiar per erradicar el discurs negatiu envers el pare i un seguiment psicològic pel pare per a disminuir el seu neguit i proporcionar-li estratègies positives. Dit d'una altra manera, no tot depenia del seguiment psicològic de la menor. Sobre tot, és en benefici de la menor que es va decidir tal seguiment i suport psicològic, i no pot el progenitor exonerar-se de la seva obligatòria participació en dita despesa invocant que la mateixa no ha permès reconstruir aquest vincle afectiu amb ell.

Tercer.- Pel que fa a les costes de primera instància, la part apel·lada no ha formulat cap recurs en contra de la resolució d'instància i no pot reclamar que es modifiqui el pronunciament al respecte, pronunciament que en tot cas és conforme a l' article 350.3 CPC atesa l'estimació parcial de l'incident.

Quart.- Compte tingut de objecte únicament patrimonial del present debat i de la naturalesa dels interessos en conflicte no esta justificat derogar al principi de l' article 354.2 CPC segons el qual en cas que el tribunal desestimi íntegrament el recurs d'apel·lació, imposa les costes processals a l'apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació de la representació processal del Sr. Èric en contra de l'Aute de data 23/12/2025 que confirmen íntegrament.

SEGON.- Imposar al Sr. Èric les costes processals de segona instància.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.