Mesures provisionalíssimes (0198/07)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 198/07

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Canals va presentar escrit, de data 10- 5-2007, pel qual demanava mesures urgentíssimes d'acord amb l'article 64 LQM contra el Sr. Sanz i les centrava en l'atribució de l'ús del domicili familiar per a ella i els seus fills menors.

II.- Per Aute, de data 18-5-2007, es va establir el que segueix: "ACORDA: no donar lloc a la petició d'adopció de la mesura provisionalíssima consistent en l'atribució de l'ús del domicili que havia estat comú ubicat a l'Hortalet de Molines, Xalet Sanz d'Andorra la Vella, sol·licitada per la Sra. Canals en el seu escrit de data 10 de maig proppassat i tramitada d'acord amb l'article 64 de la Llei qualificada del matrimoni, sense fer especial condemna en costes".

III.- La Sra. Canals ha interposat recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 5-10-2007, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància.

Per el contrari, l'informe del Ministeri Fiscal, de data 17-10-2007, sol·licita la confirmació de la resolució dictada a la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges o motius del recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifest que si bé en l'Aute s'indica que no s'ha acreditat cap pertorbació en la possessió de la unitat immobiliària d'autes, la pertorbació existeix, però no es pot provar, atès que hauria de testificar la família del Sr. Sanz. Afegeix que aquest darrer també, via telefònica, li ha comunicat que no permetrà que romangui al domicili familiar. En segon terme, entén que d'allò exposat amb anterioritat se'n deriva l'urgència a decidir l'atribució de l'ús del domicili familiar fins a la resolució de les mesures provisionals.

L'article 64 de la Llei Qualificada del matrimoni requereix per a l'adopció de les mesures de tipus personals contemplades a l'article 51 de l'esmentada llei, la concurrència de circumstàncies de necessitat o urgència. La jurisprudència d'aquesta Sala ha estat reiterada en l'exigència per a la concessió de les mesures provisionalíssimes en el concurs d'una situació d'urgència o necessitat de caire extraordinari o excepcional. I això, perquè l'adopció de les referides mesures s'efectuen en un procediment on els principis de contradicció, defensa i audiència de l'altra part es veuen seriosament limitats. Des d'aquesta òptica, s'exigeix que es provi aquesta situació d'extraordinària necessitat o urgència i que quan no concorre s'escaigui la tramitació de les mesures pel procés de l'article 63 de la llei qualificada del matrimoni.

II.- Si aquestes consideracions les traslladem al supòsit que ara ens ocupa, s'ha de concloure el que segueix. S'argumentava a la instància que de la prova documental aportada a les actuacions no s'extreuen elements suficients per a tenir per constatada la situació d'urgència o de necessitat i a la mateixa conclusió s'ha d'arribar per part d'aquesta Sala.

En efecte, fonamenta la recurrent que la urgència per a l'atribució del domicili familiar rau en les pertorbacions que està rebent per part del Sr. Sanz, via telefònica i també per la precarietat en la situació que manté en relació amb el domicili familiar. I en aquest sentit, les pertorbacions que s'al·leguen per part del Sr. Sanz i que consistirien en trucades telefòniques per a comunicar a la recurrent que no li permetria romandre en el que fou domicili familiar no es troben acreditades, per la qual cosa, no es pot entendre provada la situació d'urgència i molt menys el seu caire extraordinari. I, per altra part, perquè el fet de no tenir un títol per a ocupar l'habitatge familiar no constitueix tampoc, des de l'òptica de l'aplicació de les mesures de l'article 64 LQM, una hipòtesi d'extraordinària urgència, tota vegada que la recurrent continua utilitzant ella i els seus fills l'habitatge familiar i aquesta mesura haurà de ser objecte de resolució per l'Aute que posi fi a les mesures provisionals que es tramiten pel canal de l'article 63 LQM.

III.- Les anteriors consideracions han de comportar el refús del recurs interposat. Nogensmenys, els especials interessos que es tramiten en aquests procediments i l'especial natura del mateix, fan que no esdevingui adequat efectuar imposició de les costes processals.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Canals contra l'Aute, de data 18-5-2007, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-