Mesura cautelar de nomenament d'administrador judicial en comunitat hereditària

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Luís

(successor Sra. Corbacho)

Representant: Sra. Vélez

Advocat: Sra. Garzón

Apel·lat: Sr. Villegas

Representant: Sra. Ferrer

Advocat: Sr. Marti

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Mesura cautelar de nomenament d'administrador judicial en situació de comunitat hereditària

AUTE 000026/2025

Andorra la Vella, 11 de febrer del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 7 de juliol del 2023, la Sra. Corbacho va formular demanda de divisió del cabal hereditari en exercici de l'acció "communi dividundo", i subsidiàriament l'acció "familiae erciscundae" i va sol·licitar l'adopció d'una mesura cautelar, amb caràcter urgent i immediat, consistent en la intervenció i administració judicial dels següents béns per mentre es substancia el procediment judicial de partició i en concret:

- de tots els locals comercials, pisos, trasters, i altres individualitats de l'edifici ubicat al XXXX;

- del terreny situat al XXXX i de l'edificació que s'hi troba construïda.

Altrament va posar de manifest que la missió de l'administrador judicial havia de ser:

- aixecar un inventari de tots els espais individuals, individualitzats o individualitzables o que puguin ser susceptibles d'aprofitament per un ús útil individualitzat;

- una volta obtinguda la documentació de tota índole i naturalesa relativa als referits béns immobles, i referida a qualsevol mena d'ocupació, possessió o ús d'aquests, propi o per tercers, estudiar totes i cadascuna de les relacions d'ocupació, possessió o ús en curs i totes aquelles que serien possibles;

- prèvia identificació de tots els espais, examinar la situació actual d'explotació de tots els que apareguin referenciats a efectes de determinar el rendiment òptim dels béns, amb la finalitat d'optimitzar recursos i evitar abusos per usos propis, i que a l'efecte, s'estableixi un informe, del qual les parts puguin realitzar al·legacions;

- administrar tots els espais susceptibles de ser arrendats amb la màxima cura i optimització possibles, establint la màxima rendibilitat d'aquests;

- vetllar per un correcte manteniment i una segura utilització dels llocs;

- establir tancaments comptables mensuals amb els corresponents informes, que es traslladin al tribunal i a les parts;

- crear una sistemàtica comptable, de la qual l'administrador haurà de donar coneixement mensualment, i previ l'establiment d'un fons de reserva adient, un cop detretes les despeses i els honoraris de manteniment i d'administració judicial, distribuir els beneficis i fruits que es vagin produint a raó de dos terços pel Sr. Villegas i un terç per la Sra. Corbacho;

- sota el control del tribunal, efectuar les declaracions censals adients i donar d'alta prop del Govern i del Departament de Tributs la Comunitat de béns Germans FA, i portar les degudes comptabilitats, efectuar les corresponents liquidacions i presentacions de tributs, i dipositar els comptes segons escaigui, prèvies les liquidacions de rendiments arrendataris prop del Comú d'Andorra la Vella.

2.- El dia 19 de juliol de 2023, se celebrava l'acta de vista oral contemplada en l'art. 86 del CPP, durant la qual, la direcció lletrada del Sr. Villegas s'oposava a l'adopció de la mesura cautelar sol·licitada per la part demandant en el seu escrit rector.

3.- Per aute de 4-10-2023 es decidia:

"Únic.- Desestimar la sol·licitud de mesures cautelars formulada per part de la Sra. Corbacho per escrit presentat el 7 de juliol del 2023."

4.- La representació processal de la Sra. Corbacho s'alçava contra aquesta decisió, demanant es dictés aute en aquesta alçada que, revocant la decisió d'instància, acollís la mesura cautelar que sol·licitava en el seu escrit rector.

5.- La representació processal del Sr. Villegas contestava el recurs d'apel·lació articulat, oposant-se al seu triomf, interessant es dictés aute confirmant la decisió d'instància i imposant a la part recurrent, el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

6.- Per aute de 3 de maig del 2024 es decidia admetre el document 5 aportat per la part apel·lant -es refereix a la providència de data 20-10-2023 dictada en el marc del procediment execució 600006/2022 i la còpia de la Providència de data 30-01-2024 dictada en la mateixa causa d'execució així com una carta de P de data 22-12-2023-. També s'admetia com a prova la còpia d'un contracte d'arrendament de data 18-10-2023 signat entre el Sr. Villegas i la Sra. Jover aportat per la part apel·lada. En canvi, no s'admetien els documents 3 i 4 de les proves proposades per la part apel·lant.

7.- El 3 de juliol del 2024 es comunicava la defunció de la Sra. Corbacho. Una volta justificada l'acceptació de l'herència de la difunta per part del seu espòs i a la vista de les indicacions realitzades per les parts litigants, per aute de 26 de novembre del 2024 es decidia aixecar la suspensió ordenada per interlocutòria de 8-7-2024 i continuar la tramitació del present procediment tenint el Sr. Luís com a successor processal de la Sra. Corbacho.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució se circumscriu a determinar si l'aute de la Batllia de 14 d'octubre del 2023 que desestima l'adopció de les mesures cautelars demanades per la representació processal de la Sra. Corbacho, s'ajusta a dret i a les circumstàncies concurrents en el present litigi.

La representació processal de la part demandant considera que es reunien els requisits exigits per la Llei i la jurisprudència, demanant la revocació de la resolució adoptada per la batlle i en el seu lloc s'adoptin les mesures cautelars que demanava en el seu escrit rector.

Segon.- Antecedents d'interès

L'11 de juliol de 2007, la Sra. Corbacho (llavors AMP) formulava demanda en impugnació de la seva filiació respecte del Sr. Ruiz, sol·licitant que es declarés la seva filiació respecte del Sr. Arcos. Aquest litigi cloïa mitjançant Sentències de la Batllia de 24-9-2012, confirmada majoritàriament per Sentència d'aquesta Sala de 26-3-2013 (a excepció del pronunciament adoptat respecte de les costes), que declarava la paternitat biològica del darrer respecte de la demandant, tot declarant que el Sr. Ruiz no era el seu pare biològic, ordenant les inscripcions corresponents prop del Registre Civil.

Aquest procediment s'iniciava temps després de la defunció del Sr. Arcos (26-9-1982), sense que puguem ometre que per aute de 27-12-1982, s'havia declarat hereus "ab intestat" del causant, als seus fills Izquierdo i Villegas per parts iguals entre ells. Respecte d'aquests drets successoris, per escriptura pública de renúncia a drets hereditaris de 18-4-1988, la Sra. Izquierdo i la Sra. Guerrero (esposa del Sr. Arcos i mare dels hereus del causat), renunciaven als drets que els poguessin correspondre en l'herència, ostentant-los a comptar de la data el Sr. Villegas, fita a partir de la qual administra tots els béns del patrimoni del causant.

El 25-10-2012 la Sra. Corbacho formulava demanda contra el Sr. Villegas en nul·litat de l'aute de declaració d'hereus "ab intestat" indicat. En aquest procediment per Sentència del Tribunal de batlles de 19 de desembre del 2019 s'estimava de forma substancial la demanda i es declarava la demandant juntament amb els germans FA, hereus "ab intestat" a parts iguals del Sr. Arcos, fixant els drets que corresponien a la primera en l'herència en 1/3 part, declarant també que tenia dret a percebre 1/3 dels fruits i millores produïts pels béns hereditaris a comptar del 24 de setembre del 2012 a acreditar en període d'execució. D'altra part s'estimava l'excepció de compensació invocada pel demandat fixant un ròssec a càrrec de l'actora en concepte de contribució en el cost de reforma i rehabilitació de l'edifici GM en l'import de 430.256,20.- EUR que s'havia de deduir dels fruits produïts pels béns hereditaris a comptar del 24 de setembre del 2012. Si bé aquesta decisió es va recórrer en apel·lació, la Sentència d'aquesta Sala de 26 de febrer del 2021, només modificava el pronunciament adoptat per l'òrgan d'instància respecte de les costes processals, sense en res afectar la solució de fons. No podem obviar que en aquest litigi el Tribunal de batlles sostenia que a manca d'acord entre els cohereus, la divisió del patrimoni hereditari no podia intervenir en seu d'execució sinó que s'havia de decidir en el marc d'un nou procediment declaratiu, amb plenes garanties per a les parts. Malgrat aquest pronunciament clar, convé assenyalar que en fase d'execució de les resolucions dictades en aquell litigi, la representació processal de la Sra. Corbacho introduïa una sol·licitud de mesura cautelar consistent en el nomenament d'un administrador judicial dels béns de l'herència del seu pare biològic que era desestimada per aute de 24 de febrer del 2023, considerant, d'una banda, que la seva adopció resultava inviable en seu d'execució de Sentència. D'altra part, argumentava que tampoc s'apreciava que existís cap mena de risc per al procediment de liquidació o que el patrimoni en indivisió no pogués donar cobertura als imports que poguessin resultar deguts a la sol·licitant ni tampoc que es justifiqués canvis en la sistemàtica de gestió dels béns de l'herència del causant per part del Sr. Escolano susceptible de perjudicar-la.

És en aquest context que el 7 de juliol del 2023, introduïa contra el Sr. Villegas demanda de divisió del cabdal hereditari del qui fou Arcos segons una actio comuni dividundo i subsidiàriament una actio familiae erciscundae, sol·licitant de manera cautelar l'adopció de la mesura cautelar que hem tingut ocasió de descriure en el primer antecedent de fets de la present resolució.

Aquesta mesura cautelar ha estat desestimada per la Batllia transcrivint el contingut de l'aute dictat en el procediment d'execució a què ja ens hem pogut referir destacant que els arguments introduïts per la part sol·licitant resultaven substancialment idèntics que aquells que allí s'examinaren. Sostenia que la Sra. Escolano era coneixedora de la gestió del cabal relicte que el seu germà realitzava amb anterioritat al 23 de desembre del 2021, no essent fins al 23 de desembre del 2023 en què es demanava el nomenament d'un administrador judicial, el què es considerava com un acte que revelava d'un consentiment a aquests. D'altra part, destacava que no concorria risc que permetés considerar que al terme del procediment, el patrimoni en indivisió no pogués donar cobertura a les pretensions de la demandant; ni es justificava que concorreguessin situacions de fet o de dret que puguin constituir un perill per a la satisfacció dels seus drets (alienació, pèrdua, depreciació, manca de manteniment etc), sense que tampoc s'albiri que la gestió realitzada pel Sr. Escolano al llarg del temps hagi variat en perjudici de la demandant. Respecte del requisit del periculum in mora recordava que era en el procediment que es trobava en execució on s'havien de quantificar els fruits a què tenia dret de demandant, considerant que si bé aquesta operació es podia perllongar en el temps això no suposava un risc de pèrdua, alienació o depreciació del cabal relicte. En darrer lloc, qüestionava que concorreguessin els requisits per a establir un administrador judicial.

Tercer.- Exposició dels motius de recurs

En primer lloc, s'al·lega que l'aute recorregut reprodueix els mateixos arguments ja recollits en la resolució dictada en la causa 600006/2022, manifestant la seva discrepància amb aquesta decisió en considerar que els béns immobles podrien generar rendiments superiors mitjançant una administració adequada, evitant la seva cessió a preus inferiors al de mercat a favor de familiars del demandat o, fins i tot, de manera gratuïta. En aquest sentit, es reitera que les mesures cautelars sol·licitades tenen com a finalitat garantir el control, la transparència i l'optimització dels beneficis generats pels immobles, permetent-ne la percepció per part de la seva representada a mesura que aquests es produeixin. Així mateix, s'argumenta que la demora processal suposa un greuge clar i directe per als seus interessos, ja que considera que és en el marc del present procediment on s'ha de determinar l'abast dels fruits als quals té dret fins a la liquidació efectiva del patrimoni hereditari.

D'altra banda, es defensa que concorre la necessària homogeneïtat entre les pretensions formulades i la mesura cautelar sol·licitada, especialment en considerar-se que la part demandant no s'oposa a una partició inicial de l'herència. No obstant això, s'insisteix que, mentre aquesta partició no es dugui a terme, la seva representada té dret a percebre els fruits i millores derivats dels béns relictes. En aquest context, es posa de manifest la necessitat de la mesura sol·licitada a la vista de les dificultats i de l'actitud obstruccionista de la part adversa, la qual es nega a lliurar els fruits i millores, així com a facilitar-ne la determinació. S'afegeix que, en cas de mantenir-se l'aute recorregut en els seus termes, la part majoritària en l'herència continuaria gaudint, no només de la plena propietat dels béns, sinó també de la totalitat dels fruits que aquests generen, amb la consegüent impossibilitat de conèixer amb exactitud l'import real dels rendiments obtinguts.

Pel que fa al requisit de l'aparença de bon dret (fumus boni iuris), es destaca que aquest ni tan sols és objecte de controvèrsia per la part adversa, subratllant-se que l'explotació que del patrimoni hereditari realitza el Sr. Escolano és clarament deficient i no respon als interessos legítims dels hereus. En qualsevol cas, es reitera el perjudici que li comporta la dilació processal.

Quant al periculum in mora, es destaca que, si bé no es qüestiona la solvència del Sr. Escolano, sí que es posa en dubte la capacitat econòmica d'alguns dels seus possibles successors. Així mateix, es nega qualsevol responsabilitat per part de la seva representada en la demora fins a la interposició de la demanda de mesures cautelars en el present procediment, al·legant que en tot moment va intentar assolir un acord amb la part adversa i que només quan aquesta via va esdevenir inviable, es va veure obligada a exercir les accions oportunes per a la tutela dels seus drets i interessos legítims. Finalment, es fa referència a l'aute dictat per la Sala en data 12 de maig de 2022, el qual, segons el seu criteri, dona suport a les seves pretensions.

Quart.- Naturalesa de les mesures cautelars

En l'aute de 16-1-2020, rotlle TSJC-25/2019 que repreníem posteriorment en l'aute de 21-7-2020, indicàvem que les mesures cautelars pretenen garantir la viabilitat dels efectes de la resolució judicial que es pronuncií definitivament sobre l'objecte d'un procés determinat, i sorgeixen en els ordenaments processals com a mecanisme pal·liatiu a la durada excessiva dels processos amb vocació a fer front al risc que durant el lapse de temps que transcorre entre l'inici d'un procés i la resolució que hi posa fi, puguin produir-se esdeveniments que en puguin impedir l'execució efectiva. Recorrent a aquestes mesures, es pretén assegurar que el conflicte que han de resoldre els òrgans jurisdiccionals pugui ser examinat amb serenitat, assegurant provisionalment els efectes característics de la resolució definitiva, possibilitant així la seva execució en el futur. Segons es preveu en l'art. 82 del CPC, la mesura cautelar pretén evitar situacions que puguin impedir o dificultar l'efectivitat de la tutela judicial que pogués derivar d'una futura sentència estimatòria de les pretensions de qui l'exercita.

S'infereix d'aquesta precisió que la mesura cautelar no pot ser independent, del procediment concret en què se sol·licita i en aquest sentit la seva regulació immediatament posterior, ens aboca a considerar que ens trobem davant d'una mesura jurídica que no gaudeix d'autonomia pròpia, sinó que esdevé instrumental de la tutela jurídica que demanada respecte del fons de l'assumpte per part del demandant. En aquest sentit, el legislador ha contemplat que quan s'adoptin mesures cautelars abans de l'inici del procediment, les mateixes queden sense efecte si no s'interposa després la demanda en el termini que contempla la Llei (art. 85.5 del CPC); igualment en cas de sentència desestimatòria de la demanda, es preveu que les mesures cautelars han de ser revocades (art. 92).

La naturalesa instrumental de la mesura cautelar ens aboca també a la necessària homogeneïtat o coherència que ha de mantenir amb la pretensió exercitada en el procediment, sense que pugui tenir un abast més extens o d'una naturalesa diferent de la cosa concreta que es peticiona.

Cinquè.- Si es traslladen les consideracions anteriors al cas concret objecte d'anàlisi, s'ha de concloure que en el present litigi la tutela jurisdiccional sol·licitada es concreta en la divisió material dels béns que integren la comunitat hereditària, conforme a les quotes corresponents a cada part (1/3 enfront de 2/3), fonamentant-se en l'actio communi dividundo i, amb caràcter subsidiari, en l'actio familiae erciscundae. Aquesta pretensió, però no pot incorporar la qüestió del repartiment dels fruits derivats de la successió, atès que aquesta ja va ser objecte de sol·licitud i resolució en sentit favorable a la part demandant mitjançant Sentència del Tribunal de batlles de 19 de desembre de 2019 (procediment ordinari 6100590/2012), on es va declarar el seu dret a percebre els fruits i millores derivats dels béns hereditaris a partir del 24 de setembre de 2012, quedant la seva acreditació reservada a la fase d'execució de sentència, sense establir cap límit temporal de tancament.

Aquesta precisió resulta determinant en el present cas, ja que si la qüestió relativa als fruits i millores percebuts per la demandant en relació amb els béns relictes ja ha estat resolta i reconeguda mitjançant una resolució judicial ferma, la institució de la cosa jutjada en la seva dimensió material, impedeix que aquesta mateixa qüestió pugui ser objecte de nova valoració o examen, encara que sigui en el marc d'una acció dirigida a la dissolució de la comunitat hereditària.

Des d'aquesta perspectiva, s'ha de concloure que la mesura cautelar sol·licitada excedeix l'objecte del present procediment i, per tant, no es pot considerar que concorri el requisit d'homogeneïtat que resulta exigible. Aquesta sola consideració ja fonamenta la desestimació del recurs interposat.

Sisè.- D'altra banda, pel que fa als requisits estructurals inherents a qualsevol mesura cautelar, cal destacar que, si bé el relatiu a l'aparença de bon dret (fumus boni iuris) resulta inqüestionable, atesa l'existència de pronunciaments judicials ferms que reconeixen a la demandant tant la condició d'hereva del seu pare biològic com la seva quota part en la comunitat hereditària, així com el dret a percebre els fruits generats pels béns relictes, no es pot considerar acreditat el requisit del periculum in mora.

En aquest sentit, els béns que integren la successió es troben clarament identificats, i qualsevol eventual disfunció en la seva administració per part del Sr. Escolano haurà de ser definida en el moment en què aquest presenti comptes de la seva gestió, una vegada s'extingeixi la situació de comunitat hereditària. Així mateix, la mateixa part demandant ha admès en aquesta fase processal la solvència del Sr. Escolano, limitant la seva objecció a la solvència dels seus possibles drethavents, qüestió que, per la seva naturalesa, resulta prematura i aliè a l'objecte del debat actual.

Tampoc podem ometre que la part demandant interessa que l'administrador que es nomenés pagués regularment els fruits que obtingués de la gestió del patrimoni. Aquest extrem adoptat sobre la base d'una mesura cautelar consistiria en una tutela anticipada que s'allunya de la finalitat de les mesures cautelars com està previst en l'art. 82.1 del CPC i a què ja ens hem pogut referir amb anterioritat.

Setè.- Costes

La desestimació del recurs comporta que les costes ocasionades en aquesta alçada s'hagin d'imposar a la part recurrent segons es preveu en l'art. 354.2 del CPC.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Corbacho, succeïda processalment pel seu espòs Sr. Luís, contra l'aute dictat per la Batllia el dia 4 d'octubre del 2023 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.