Embargament preventiu, requisits (0175/06)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC- 175/06

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de març de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26 de maig del 2006 la representació processal de la Sra. Badía va formular demanda d'embargament preventiu sobre els béns de la societat ORG_0 per tal de garantir la suma de 68.420,90 euros que, segons al·legava, havia satisfet a la demandada a compte del total pressupostat per portar a terme l'obra que li havia encarregat quan ella no havia subministrat a la seva manant els materials detallats en el citat pressupost.

II.- L'Aute dictat en data 31 de maig del 2006 va acordar no donar lloc a la demanda d'embargament preventiu formulada per la representació processal de la Sra. B.L. entenent que no s'havia acreditat l'existència de "periculum in mora".

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs la representació processal de la Sra. B. i, pels arguments continguts en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'acordi la mesura cautelar sol·licitada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- És pacífic en la jurisprudència dels Tribunals andorrans que, d'acord amb el que disposa el Decret de data 1 de maig del 1922, per tal de decretar un embargament preventiu és precís que aquell que el sol·licita acrediti l'existència d'una aparença de bon dret, el que es coneix com "fumus boni iuris", i el perill que aquest dret no pugui finalment fer-se efectiu per haver-se col·locat el demandat en una situació d'insolvència, és a dir el que es denomina com "periculum in mora". En el cas present l'Hble. Batlle entén que en la demanda es posa de relleu la possibilitat de que la pretensió de la demandant sigui finalment viable, però en cap cas s'acredita que existeixi un perill de que la demandada esdevingui insolvent.

La recurrent fonamenta el seu recurs en dos arguments contradictoris, per un cantó al·lega que els Tribunals andorrans acorden, segons ella, els embargaments preventius sol·licitats en un 99,9 dels casos i per un altre s'excusa de la manca de prova dels requisits fixats per la Llei manifestant la impossibilitat d'acreditar al Principat la manca de solvència del deutor. No obstant, cal assenyalar que, fins i tot en l'improbable supòsit que l'estadística citada fos certa, els Tribunals del Principat acorden l'embargament sols quan es donen els requisits que exigeix el Decret de l'any 1922. Per tant, si aquesta petició s'admet en nombrosos supòsits, com manifesta la recurrent, o en tot cas en alguns d'ells, això posa de relleu que no existeix la impossibilitat que ella al·lega per acreditar l'existència d'indicis que portin a pensar que el demandat intenta fer-se escàpol de les seves obligacions, o que no podrà fer front a les mateixes.

En el cas present, ni tant sols s'han assenyalat indicis de que existeixi el perill de que el demandat esdevingui insolvent, ni menys encara s'ha provat aquest fet. D'altra banda, la demandada és una societat andorrana, raó per la qual no està mancada d'arrelament al Principat, i treballa en un sector, com és la construcció, que en el moment actual no està mancat de feina i que requereix pel seu funcionament uns determinats mitjans amb els què pot respondre en principi de les seves obligacions.

Per aquestes raons, sent pacífic que és la demandant i no l'Administració de Justícia la que ha d'acreditar l'existència dels requisits exigits per la Llei i tenint en compte que en el cas present no ho ha fet, cal desestimar el recurs i confirmar l'Aute recorregut.

II.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la Sra. Badía contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 31 de maig del 2006 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquest recurs a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.