Incident de nul.litat d'actuacions (A14b/10)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0048-2/2009 TSA: IN: 04/10

A U T E 14-2010

PARTS:

Apel·lant: Pla

Representant: Quesada

Advocat: Galan

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant : Bernat

Advocat : Peña

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira (ponent)

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de juliol de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 32-2010 de 10 de maig de 2010, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per part de la Sra. Pla contra la sentència de 9 de novembre de 2009 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que, al seu torn, va desestimar la demanda formulada per l'agent contra el M.I. Govern, en què impugnava la retenció de part del seu salari, que es va dur a terme en execució d'una sanció disciplinària.

2n.- La representació de la Sra. P.V. ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada de 10 de maig de 2009, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a la jurisdicció, al procés degut i a la defensa, que garanteix l'article 10 del text constitucional. En primer lloc, insisteix en les seves al·legacions sobre que el Govern havia d'utilitzar la via de l'execució judicial per fer efectiva la sanció disciplinària imposada a l'agent. En segon lloc, al·lega que la obligació legal de proposar les proves en l'escrit de demanda comporta una vulneració del dret al procés degut, al principi d'igualtat d'armes i al dret de defensa.

3r.- La representació del Govern s'ha oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució i que les argumentacions de l'agent no fan més que reproduir les que ja va ser objecte d'examen en la sentència impugnada.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- De fet, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a la necessitat o no de recórrer al procediment d'execució judicial per tal de fer efectives les conseqüències econòmiques derivades de la sanció disciplinària, ja ferma, que es va imposar a l'agent. Com es va dir en la sentència que va posar terme al procés, la pèrdua de retribucions derivada d'una sanció disciplinària de suspensió de funcions comporta la deducció de les quantitats corresponents i aquesta pot ser realitzada per la pròpia Administració, sense que aquesta conclusió pugui variar pel fet de si es va aplicar o no prèviament una suspensió provisional, que comporta deixar de percebre determinats complements, ja que en aquest cas la deducció de retribucions només haurà d'afectar les quantitats que restin per detraure. Que la interessada estigui disconforme amb el contingut d'aquesta resolució no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que la Constitució no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.

Tampoc es pot apreciar la vulneració del dret a la defensa que invoca en segon lloc la part promotora d'aquest incident. De fet, la constitucionalitat dels articles 34 i 41 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, en la mesura en què obliguen la part agent a proposar en la demanda els mitjans de prova que vulgui utilitzar, ja va ser declarada en la sentència del Tribunal Constitucional de 17 de desembre de 1997, per la qual cosa resulta innecessària qualsevulla altra consideració.

En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament l'incident promogut per la part agent.

Tercer.- Procedeix imposar a la Sra. P.V. les costes causades en aquest incident, atesa la manca manifesta de fonament de les pretensions que formula en el mateix.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

- Desestimar l'incident de nul·litat que interposa la representació de la Sra. Pla contra la sentència núm. 32-2010, dictada per aquesta Sala el 10 de maig de 2010, la qual es confirma en els seus propis termes, amb imposició a l'agent de les costes d'aquest incident.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.