Arrendament de finques urbanes, abast de l'obligació de l'arrendador de mantenir l'arrendatari en l'ús pacífic del bé arrendat (5000847/2020)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000216/2021 ORIGEN: 5000847/2020 - 00

NIG: 5300542120200003830

PARTS:

Apel·lant: Sr. Pla

Advocat: Sr. Canals

Apel·lat: Sr. Moliner

Representant: Sra. Diez

Advocat: Sra. Talavera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Arrendament de finques urbanes, abast de l'obligació de l'arrendador de mantenir l'arrendatari en l'ús pacífic del bé arrendat.

AUTE 098-2022

Andorra la Vella, l'11 de juliol del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat interposat en el recurs d'apel·lació més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Sentència 24-2022 de data 11-2-2022 decidíem:

"DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Pla contra la Sentència 72/2021 dictada pel Batlle en data 12-5-2021 que confirmem de manera íntegra. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada".

2.- Contra aquesta resolució, la representació processal del Sr. Pla ha formulat incident de nul·litat d'actuacions mitjançant escrit de data 7-3-2022 demanant que es declari que la mateixa vulnera el seu dret a la tutela judicial efectiva per falta de motivació.

3.- En data 12-4-2022, la representació processal del Sr. Moliner contestava l'incident de nul·litat d'actuacions que es plantejava interessant la seva desestimació amb imposició a la part que el promovia de els costes ocasionades.

4.- Per Aute de data 18-5-2022 es decidia no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes pel Sr. Moliner.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En l'incident de nul·litat d'actuacions que es planteja es sosté que la Sentència dictada l'11-2-2022 no resultava fonamentada en dret a partir del moment en què la conclusió assolida s'emparava en valoracions subjectives i en una interpretació esbiaixada de la LAFU, considerant que l'espai on el seu representat havia aparcat el camió constantment al·ludit en la Sentència, no havia mai estat arrendat.

Segon.- Pel que es refereix en primer lloc, a la pretesa subjectivitat de l'argument emprat per a confirmar la resolució d'instància, el mateix no podrà prosperar. En efecte, que el camió es troba aparcat de manera permanent en la zona existent entre els dos xalets descrits, després de que el Sr. Moliner ocupés el bé arrendat, resulta un fet objectiu inqüestionable. Altra cosa és que es vulgui defensar que l'afectació visual que aquest fet pugui comportar pugui ser subjectiva, en el sentit que dependrà de la percepció individual de cada individu, però front aquest argument ja indicàvem que l'aparcament permanent d'un camió vell suposa un element molest que frustra les expectatives de qualsevol persona en el concret context que intervenia l'arrendament d'autes. I és que efectivament no ens trobem en el supòsit de l'arrendament d'un apartament en una zona industrial on la presència de camions estacionats podria resultar obvia; sinó que l'objecte de l'arrendament consisteix en un xalet en un complex residencial familiar tancat en una de les zones més exclusives d'Andorra, amb àmplies zones enjardinades pel preu de 4.500.- EUR mensuals amb la prestació d'unes garanties complementàries molt importants: 9.000.- EUR de fiança més la prestació d'un aval complementari per l'import de 60.000.-EUR, sense que per tant, l'aparcament d'un camió al mig d'una zona comuna per part del propi arrendador resulti admissible.

Tercer.- Pel que es refereix a la infracció de la LAFU que també se'ns imputa, en la Sentència impugnada ja establíem que l'obligació essencial de l'arrendador contemplada en la LAFU consistia en garantir a l'arrendatari "l'uti frui licere" de la cosa arrendada (art. 26.6 de la LAFU), i que la instal·lació permanent durant la fase d'execució del contracte suposava un element que pertorbava l'ús pacífic que el Sr. Moliner podia realitzar del bé arrendat, de conformitat amb les legítimes expectatives que podia tenir, sense que al respecte d'aquestes les obligacions de l'arrendador és limitin exclusivament en el bé arrendat, sinó que s'ha de constrènyer en la realització de qualsevol acte o activitat injustificada que pugui comportar una minva en els drets d'ús de l'arrendatari, tal i com aquí succeeix.

Quart.- En atenció a tot l'exposat, escaurà desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que s'ha plantejat al respecte de la Sentència 24-2022 de data 11-2-2022, imposant a la part que el promou el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada, en mèrits de la regla del venciment objectiu.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECISIÓ

DESESTIMAR l'incident de nul·litat articulat per la representació processal del Sr. Pla contra la Sentència 24-2022 de data 11-2-2022, imposant al seu promotor les costes ocasionades pel mateix.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.