Sostracció internacional de menors-conveni de l'haia no retroactiu (210/12)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-210/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Gaya va presentar escrit, en data 9- 07-2012, segons el qual sol·licitava que es procedís al retorn de la menor Ferreras, tota vegada que ostenta la guarda i custòdia de la menor i que aquesta ha estat traslladada il·lícitament del seu domicili a Andorra.

Per escrit de 12-07-2012 el Mgfc. Ministeri Fiscal posava de manifest la inaplicació del Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors i de la Llei 2/2011 dels procediments especials relatius al reconeixement i a l'execució de decisions en matèria de pensions compensatòries, dels efectes civils del segrest internacional de menors i de custòdia de menors. Afegia que quant al fons de l'afer, la legitimació activa correspondria a l'Estat Andorrà i no a la demandant.

II.- Per Aute, de data 13-07-2012, l'Hble. Batlle de guàrdia va resoldre: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a la demanda de retorn de la menor Ferreras, formulada per la Sra. Gaya per escrit de data 9 de juliol del corrents.

Segon.- Que es notifiqui la present resolució a la part interessada i al Magnífic Ministeri Fiscal".

III.- La representació processal de la Sra. Gaya va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 25-10-2012, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de l'Aute d'instància. Pel contrari, el Ministeri Fiscal, en el seu escrit de data 6-11-2012, interessa la confirmació de la resolució d'instància, en consonància amb els motius esgrimits en el seu referit escrit.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la Sra. Gaya fonamenta el seu recurs en els motius o greuges que, a continuació, s'exposen. En primer terme, manifesta que l'Aute recorregut no desvirtua ni els fets ni els drets al·legats en la demanda. Així, entén que la recurrent com a mare de la menor quan va presentar la demanda gaudia de la legitimació activa per a fer-ho, atès que havia recuperat la guarda i custòdia de la menor per Aute de 27-06-2012. En segon terme, pel que fa a la vigència del Conveni de l'Haia, de 25-10-1980, sustenta que la demanda de retorn es presenta quan no ha transcorregut un any des del desplaçament o la retenció de la menor (10-07-2011).

II.- El present recurs no pot ésser acollit. Aquesta Sala si bé ha de coincidir amb la reprovació que mereix la conducta del pare, per quant desplaça il·lícitament la menor des d'Andorra, lloc de la seva residència habitual a Alemanya, quan la guarda i custòdia en el moment del desplaçament (10-07-2011) l'ostentava l'Estat Andorrà, el Conveni de l'Haia, de 25-10-1980, sobre els aspectes civils de la sostracció internacional de menors i, per tant, la Llei 2/2011 dels procediments especials relatius al reconeixement i a l'execució de decisions en matèria de pensions compensatòries, dels efectes civils del segrest internacional de menors i de la custòdia de menors no esdevenen aplicables. En efecte, aquesta Sala ja va tenir ocasió d'examinar en el seu Aute, de data 29- 07-2011, que el Conveni de l'Haia, de 25-10-1980 no va entrar en vigor entre Alemanya i Andorra fins el dia 1 de setembre de 2011.

Consegüentment, produït el desplaçament de la menor en data 10-07-2011, i en consonància amb allò que preveu, en el seu article 35, el propi Conveni de l'Haia, estableix que el present Conveni només s'aplicarà entre els Estats contractants en els casos de trasllats o retencions il·lícits ocorreguts després de la seva entrada en vigor en aquests Estats i, per tant, no resulta possible donar lloc a la demanda de retorn de la menor, fonamentada en l'esmentat Conveni i en la Llei 2/2011. En efecte, per molt que la mare hagi recuperat la guarda i custòdia de la menor i que la demanda de retorn s'hagi interposat amb anterioritat al transcurs de l'any des del desplaçament de la menor des d'Andorra a Alemanya, el Conveni de l'Haia esdevé taxatiu en no reconèixer eficàcia retroactiva a les seves disposicions, de manera que, segons el citat article 35, si els desplaçaments o retencions il·lícits han tingut lloc abans de la vigència del mateix entre els Estats contractants, com succeeix en el present cas, els mecanismes que en el Conveni es preveuen resulten inaplicables.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del recurs interposat. Malgrat la seva desestimació, les circumstàncies posades de relleu en el present cas han de ser tingudes en consideració als efectes de la no imposició de les costes processals, d'acord amb el que es preveu a la Novel·la 82, cap. X.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Gaya contra l'Aute, de data 13-07- 2012, dictat per l'Hble. Batlle de guàrdia i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.