Pèrgola o tancament de vidre realitzat sense llicència. Suspensió condicionada a que el notari prengui nota.

Aute

Magistrats

ELSA PUIG MUÑOZ ALEXANDRA CORNELLA SOLA IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000022/2026

ORIGEN.- 1000006/2026 - 0

NIG: 5300545320260000006

AUTE 07-2026 DE 17/06/2026

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 17/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000022/2026

Nig : 5300545320260000006

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00007A

AUTE 007-2026

PARTS

Apel·lant: ORG000

Representant: Sra. Càndida

Advocat: Sra. Rosaura

Apel·lat: COMÚ D?ENCAMP

Representant: Sra. Judit

Advocat: Sr. Agustí

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Elisa

Advocat: Sra. Rocío

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Pèrgola o tancament de vidre realitzat sense llicència. Suspensió condicionada a que el notari prengui nota.

Andorra la Vella, el 17 de juny de 2026.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la societat ORG000 ha interposat recurs d'apel·lació contra l'Aute dictat en data 26-03-2026 pel Tribunal de Batlles, secció administrativa, pel qual es va desestimar i fonamenta el seu recurs en els motius següents:

- La demolició immediata de la caseta li genera greus perjudicis i, per contra, el manteniment de la mateixa mentre dura la tramitació de la causa judicial, no suposa cap perjudici per a l'Administració ni per a la població,

- No només existeix el perjudici econòmic, sinó que també existeix un perjudici d'ús de la caseta, puix, si es demoleix, no es podria fer ús de la mateixa mentre duri la tramitació judicial, essent aquest dany de total impossible reparació.

- Amb la demolició de la caseta és perd l'objecte del procés, compte tingut que el que es discuteix és si la caseta ocasiona una vulneració de la normativa urbanística, però, si ja no existeix, això facilita als tribunals la desestimació de la demanda.

- La caseta es troba col·locada dins de la terrassa propietat de la part agent, i no es troba ni visible, i no suposa cap tipus de risc per la seguretat de cap persona

2.- La representació del Comú d'Encamp es va oposar al recurs, al·legant que:

- Els perjudicis al·legats són fonamentalment econòmics.

- La posició de l'agent és incoherent amb els arguments esgrimits a la demanda, compte tingut que allí s'afirma que "... aquesta caseta és totalment assimilable a qualsevol tipus de mobiliari d'exterior, per a jardins i/o terrasses, per a usar-les d'emmagatzematge, ja sigui per desar material, eines, així com podria ser la caseta d'un gos, etcètera. Per tant, resulta evident com no es tracta de cap tipus de construcció d'increment de superfície, sinó mes aviat, suposa un bé corresponent a mobiliari de jardí, com podria ser perfectament un armari".

3.- I finalment, el Govern va al·legar que:

- En el present cas, no concorre cap dels requisits exigits jurisprudencialment per acordar la suspensió interessada. D'una banda, la part agent no acredita l'existència d'un supòsit de nul·litat de ple dret amb la credibilitat mínima exigible en aquesta fase cautelar. De l'altra, tampoc acredita l'existència de perjudicis d'impossible o difícil reparació.

- Els perjudicis al·legats són econòmics, i fàcilment reparables.

- La demolició de la caseta de fusta no provocaria en cap cas la pèrdua sobrevinguda de l'objecte del procediment ni buidaria de contingut la controvèrsia plantejada.

- L'execució d'actuacions sense la preceptiva llicència administrativa transcendeix l'àmbit estrictament privat del particular infractor, ja que altera les condicions d'igualtat respecte de la resta de ciutadans que sí observen les exigències legals.

- L'existència de l'acció pública en matèria urbanística evidencia que la protecció de la legalitat urbanística no respon a un interès merament particular, sinó a la salvaguarda d'un interès públic que afecta el conjunt de la comunitat.

3.- És ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Normativa d'aplicació

La Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu (en endavant LPCA), regula al seu article 6 la suspensió de l'acte impugnat i altres mesures cautelars:

"1. La interposició d'un recurs contenciós administratiu no comporta la suspensió de l'acte o de la norma reglamentària impugnats, però el tribunal la pot acordar, d'ofici o a instància de part, sempre que l'execució de l'acte o l'aplicació de la norma recorreguts puguin causar perjudicis d'impossible o de difícil reparació, o en el cas que l'acte s'impugni per les causes de nul·litat de ple dret.

2. Quan el recurs s'adreci contra una actuació constitutiva de via de fet, la part recurrent pot demanar la suspensió i també l'adopció d'altres mesures cautelars.

3. Quan de la suspensió o de l'altra mesura cautelar que se sol·liciti en puguin derivar perjudicis de qualsevol naturalesa, el tribunal pot acordar les mesures que siguin adequades per evitar o pal·liar aquells perjudicis; també pot demanar la prestació d'una caució suficient per respondre'n."

D'altra banda, l' article 20 de la mateixa LPCA disposa:

"Article 20. Suspensió de l'acte impugnat i altres mesures cautelars

1. Quan el recurrent hagi demanat la suspensió de l'acte o de la norma reglamentària impugnats o l'adopció d'altres mesures cautelars, d'acord amb el que estableix l'article 6, el tribunal examina si ha justificat la concurrència dels pressupòsits necessaris per acordar-ho i, en cas afirmatiu, ho trasllada a totes les altres parts, i els concedeix un termini de vuit dies hàbils per a al·legacions. Altrament, denega la petició.

2. A la vista de les al·legacions presentades, el tribunal decideix sobre la suspensió o l'adopció d'altres mesures. En tot cas, denega la suspensió de l'acte o de la norma, quan pugui provocar una pertorbació greu de l'interès general o de terceres persones.

3. Contra l'aute que resol sobre la suspensió de l'acte o la norma reglamentària impugnats o que adopta alguna altra mesura cautelar hi cap recurs d'apel·lació."

D'aquesta regulació se'n deriva que l'acte o disposició impugnades continuen sent executives encara que es recorrin, llevat que es sol·liciti al procés contenciós la seva suspensió, i que el Tribunal, amb audiència i contradicció de les demès parts, així ho acordi.

I els elements a valorar són, d'una banda, si l'execució de l'acte o l'aplicació de la norma recorreguts puguin causar perjudicis d'impossible o de difícil reparació, i, d'altra banda, si s'invoca que l'acte s'impugni per les causes de nul·litat de ple dret que són els previstos a l' article 50 del Codi de l'Administració .

En qualsevol cas, és la part agent qui ha d'invocar i concretar els perjudicis que l'execució immediata de l'acte recorregut li pot comportar, i oferir al menys un principi de prova d'aquests perjudicis. En el cas que s'al·legui que concorre una causa de nul·litat de ple dret, la part recurrent no es pot limitar a formular aquesta al·legació, sinó que haurà de justificar, encara que sigui mínimament -compte tingut que s'està en un incident de mesures cautelars-, que incorre la causa invocada. I és que, entendre el contrari comportaria que la mera invocació, sense més consideracions, d'una causa de nul·litat de ple dret, suposaria la suspensió quasi automàtica de l'acte o disposició impugnada.

Com a clàusula de tancament, la LPCA disposa que la suspensió haurà de ser denegada quan pugui provocar una pertorbació greu de l'interès general o de terceres persones.

A més, l'incident de mesures cautelars no es pot convertir en un avenç del plet principal, compte tingut que, si així es fes, s'estaria vulnerant el principi de tutela judicial efectiva, principi que comporta que la decisió sobre el procés es prengui desprès d'haver escoltat i analitzat els arguments de totes les parts, haver practicat -si escau-, les proves proposades i admeses, de que les parts poden valorar-les als seus escrits de conclusions.

En definitiva, per resoldre les peticions de mesures cautelars cal analitzar en cada cas si es dona algun dels supòsits de fet que permeten sol·licitar-les, i valorar les circumstàncies i els interessos en conflicte.

Pel que fa el recurs d'apel·lació, l' article 48 de la LPCA estableix:

"Article 48. Motius d'apel·lació

1. El recurs d'apel·lació es pot fonamentar en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, en l'error en la valoració de la prova, i en la transgressió de l'ordenament administratiu.

2. Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, l'apel·lant ha d'assenyalar les normes que considera que s'han infringit i argumentar, si escau, la indefensió que ha sofert, i ha d'haver denunciat prèviament aquesta infracció, si processalment era possible fer-ho.

3. Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en l'error en la valoració de la prova, l'apel·lant ha d'assenyalar el fonament de dret en què considera que es troba l'error relatiu a la valoració de la prova practicada en el procés, i argumentar-lo.

4. Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en la infracció de la llei, l'apel·lant ha d'assenyalar la suposada manca d'aplicació o l'aplicació incorrecta per part del tribunal de la llei o la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia sobre la matèria de què es tracti, i argumentar-la.

5. En el recurs d'apel·lació contra les sentències, les parts no poden formular peticions, fer valer fonaments de fet o proposar proves que no ho hagin estat en la primera instància, llevat que al·leguin fets nous o de nova notícia o que proposin la pràctica de proves d'acord amb el que estableix aquesta secció."

Segon.- Aplicació al cas que ens ocupa

La part agent va sol·licitar (a l'apartat "Previ" de la seva relació de fets i consideracions jurídiques), que s'acordés la suspensió de les resolucions recorregudes, però la seva petició es limitava a l'obligació de retirar la construcció realitzada, petició que fonamentava en el fet que, al seu judici, "la retirada de la caseta de fusta produirà uns danys i perjudicis irreparables, que es poden evitar" i afegeix que "seria contraproduent retirar la caseta, amb el cost que suposa, si finalment V.H.S considera procedent estimar el present recurs contenciós- administratiu, deixant sense efecte la resolució avui impugnada, la qual acorda la demolició de la caseta".

Però al apartat segon, relatiu als antecedents de fet, es parla d'unes obres de construcció d'un cobert sobre una terrassa, i al foli 8 i altres de la demanda se'n parla d'una "caseta de fusta dins del jardí".

En qualsevol cas, a la resolució recorreguda es diu que la societat al seu escrit d'al·legacions parlava d'una pèrgola, però que, en realitat, es tracta d'un cobert impermeable que ha comportat l'ampliació de l'habitatge.

En definitiva, les manifestacions de la part agent sobre què és, concretament, allò que ha instal·lat a una terrassa comuna però d'ús privatiu de la pròpia agent, no són clares, i va canviant al llarg del temps (i fins i tot dins d'un mateix escrit). A més, la part agent podia haver aportat les fotografies de la construcció, o bé les factures corresponents on es descrigui mínimament a què responen, i no ho ha fet.

En tot cas, segons l'informe tècnic obrant a l'expedient administratiu, l'obra realitzada consisteix en un cobert amb acabat de tela asfàltica. En la fotografia incorporada al propi informe es pot apreciar el cobert i també un tancament de vidre (tot i que sembla que la part agent ha fet només el cobert), i ambdós elements permeten l'habitabilitat de l'espai interior que es forma. Per tant, no es tracta ni d'una caseta de fusta al jardí ni d'una pèrgola.

Amb tot, si, segons la tesi de la part agent, es tracta d'una caseta de fusta, no s'albira quins perjudicis de difícil reparació pot comportar la seva retirada. De fet, com posa de relleu el Comú d'Encamp, la recurrent defensa que la caseta és assimilable a qualsevol tipus de mobiliari d'exterior, per a jardins i/o terrasses, i afirma que no es tracta de cap tipus de construcció d'increment de superfície, sinó més aviat, s'assimila al mobiliari de jardí, com podria ser un armari. I aquests element es poden desmuntar i retirar sense problemes, i posteriorment es poden tornar a muntar.

Per això, aquest Tribunal considera que no poden existir perjudicis de difícil reparació si aquest element es retira. A més, cal també tenir en compte els interessos públics i així com els privats de la resta de propietaris de l'edifici, tenint en compte els usos permesos en les terrasses de l'edifici.

A l'últim, cal dir que el fet que la construcció desaparegui no fa perdre l'objecte del procediment, que és determinar si les resolucions recorregudes s'ajusten o no a dret.

Tercer.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECIDEIX

1. Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la part agent i confirmar l'auto d'instància.

2. No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.