Enervació; preclusió del tràmit de contesta (7000389/2019)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000354/2020 ORIGEN: 7000389/2019 - 00

NIG: 5300542120190004217

PARTS:

Apel·lant : A, SL

Procurador : Sr. Escolano

Advocat : Sr. Castillo

Apel·lat : Sres. Montenegro, Gomila, Daza i Elías

Procurador : Sra. Somoza

Advocat : Sr. Nuñez

AUTE 107-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 23-12-2019, la representació processal del Sr. Conde va formular demanda en desnonament i reclamació de quantitat contra la societat A, SL, sol·licitant que es dictés Sentència que es declarés l'extinció del contracte d'arrendament atorgat el dia 12 de juny del 2017, pel que fa a l'edifici destinat a hotel, conegut amb el nom comercial B, situat al poble d'U, a la parròquia de La Massana, i que es condemnés a la part defenent a :

deixar aquest a disposició del Sr. Conde, amb el seu mobiliari, instal·lacions, parament i estris que es trobin en el seu interior,

pagar-li :

a pagar les sumes que siguin acreditades en autes corresponents a lloguers i despeses assimilades i vençudes fins a aquesta data (48.000.- euros), amb els corresponents interessos legals des de la data de venciment de cadascuna de les dites sumes o subsidiàriament des de la data de contesta a la demanda i fins al seu efectiu pagament,

les despeses que originin els serveis i subministraments complementaris que hagin resultat impagats, així com els que s'originin fins i tant el deixin lliure, a acreditar en període d'execució de sentència,

l'import de 3.000EUR en concepte d'ocupació indeguda i els corresponents interessos legals a partir de cada venciment i els corresponents augments per IPC,

l'import de 6.000.-euros corresponent a la fiança que havia de satisfer-se per tot el dia 1 d'octubre del 2017,

l'import dels eventuals danys causats a la unitat arrendada,

la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador, saig i perits intervinents.

Segon.- El dia 28-02-2020 fixat per practicar el tràmit de contesta a la demanda, la representació processal de la societat A, SL, va presentar un escrit en el qual demanava, sense contestar al fons de la demanda, que, a l'empara de l'article 13 de DT segona de la LAFU, s'accepti la consignació judicial de l'import de 31.000.-euros per posar-lo a disposició del demandant i es tingui per enervada la demanda de desnonament.

Per altressí, sol·licitava que se li acordi un aplaçament d'una setmana per contestar al fons de la demanda de desnonament.

Tercer.- Per escrit del 11-03-2020, la representació de la part agent va demanar que no es doni lloc a cap de les peticions de la defenent i que s'emplaci les parts per celebrar el tràmit de proves.

Quart.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 10-09-2020 va decidir: "Primer.- No donar lloc a la petició d'enervació de l'acció de desnonament plantejada per la societat A, SL, part defenent, en el seu escrit presentat en data 28 de febrer del 2020.

Segon - No donar lloc la petició formulada per la societat A, SL, per altressí dic, en el seu escrit presentat en data 28 de febrer del 2020.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament al respecte de les costes processals.

Quart.- Una volta ferma la present resolució, prosseguir amb la tramitació del present procediment, emplaçant a les parts als efectes de celebrar el tràmit de judici de proves

Cinquè.- Notificar la present resolució a les parts interessades.".

Cinquè.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació de la societat A, SL, i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'acordi l'enervació de l'acció de la demanda de desnonament o en el seu defecte que se li acordi un aplaçament de set dies per tal de contestar la demanda.

Sisè.- El Sr. Conde va traspassar el 04-09-2020 i per Aute del 29-03-2021 vam decidir tenir com a successors processals a les Sres. Montenegro, Gomila, Daza i Elías.

La representació processal de les referides senyores demana la confirmació íntegra de l'Aute, amb imposició de les costes a la recurrent.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- Abans de tot, hem de pronunciar-nos en relació a l'admissibilitat del present recurs.

En efecte, I'Aute recorregut no dona lloc a la petició d'enervació de l'acció de desnonament i ordena la prossecució de la tramitació del procediment, i en conseqüència no posa fi al procediment.

La doctrina d'aquesta Sala és reiterada en el sentit d'entendre que l'apel·lació sols es permesa front a les resolucions dictades quan impedeixin la continuació del procediment.

Per tant, és de manera indeguda que el recurs es va admetre a tràmit. Donat que un cop admès el recurs, les causes d'inadmissió es converteixen en causes de desestimació, caldrà desestimar el present recurs.

No obstant això, apareix que de totes maneres, la pretensió d'enervació era, de forma evident, abocada al fracàs, i les raons d'aquesta conclusió s'han d'exposar per aportar una resposta complerta al recurrent.

A més, per tal d'assegurar el procediment que s'ha de continuar tramitant al davant de la Batllia, és d'interès que la Sala es pronunciï ara sobre la qüestió de dir si calia o no celebrar un nou tràmit de contesta.

SEGON.- El primer aspecte del recurs és en relació a la desestimació de la petició d'enervació. I sosté al respecte que sí que ha consignat la totalitat de les rendes degudes per tal que operi l'enervació, i que l'Aute no té en compte l'import de 19.700.-euros que va esser acceptat pel demandant.

Defèn d'altra banda que l'Aute criticat es refereix implícitament a la qüestió de l'increment per IPC a les despeses complementàries i IGI quan refusa l'enervació pel motiu que la resolució del contracte no només es circumscriu a l'impagament de les rendes, però que finalment aquests conceptes no li foren degudament reclamats i que per tant no es podrien tenir en compte per refusar l'enervació.

Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 12-06-2017, el Sr. Conde va arrendar a la societat A, SL, l'edifici destinat a hotel (B) situat a la XXXX per l'import de 3.000 euros mensuals i pel termini de deu anys.

En el seu escrit de demanda, del 23-12-2019, la part arrendadora agent invoca la manca de compliment dels pactes quart (pagament puntual de la renda mensual), cinquè (pagament de la fiança de 6.000.-euros com a més tard el 01-10-2017), sisè (pagament de les despeses de subministrament), setè (tenir vigents els contractes de manteniment), vuitè (tenir contractada una assegurança i estar al corrent del pagament de les primes sota pena de rescissió automàtica del contracte) desè (la prohibició de fer variar la destinació d'Hotel de l'edifici) i onzè.

En el seu escrit de data 28-02-2020, la part demanda, tot i reconeixent deure 15 mensualitats (sia 45.000.-euros) i la fiança (6.000.-euros) pretén l'enervació de la demanda i invoca que ha consignat 31.300.-euros en concepte de lloguers fins al juny del 2019, que ha consignat la renda del mes de desembre del 2019, i que va satisfer l'import de 19.700.-euros per uns treballs en l'hotel en compensació de les rendes.

Ara bé, la disposició addicional segona, paràgraf 14, de la LAFU (versió refosa per Decret legislatiu del 02-04-2014), disposa el següent:

"Quan la resolució de l'arrendament es produeix per manca de pagament de la renda o de les quantitats assimilades, es tenen en compte, a més a més, les normes següents:

El desnonament pot ser enervat per l'arrendatari mitjançant la consignació de les rendes degudes si ho fa, com a màxim, en la data assenyalada per a la contesta a la demanda.

Aquesta enervació no es produeix si se n'ha produït una altra dins el termini dels dotze mesos immediatament anteriors.

Si el demandat es troba en rebel·lia, és suficient que la sentència es notifiqui mitjançant la publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.".

L'enervació del desnonament constitueix una facultat que la llei concedeix a l'arrendatari, als efectes de posar fi a un judici de desnonament, sempre i quan es consignin les rendes degudes fins un moment processal determinat. Així, es permet al defenent posar fi al procés de desnonament per impagament de les rendes, i si ho fa en les condicions imposades per la Llei, el Tribunal ha de constatar l'enervació de l'acció.

Ara bé, manquen dues condicions essencials exigides per a que el tribunal pugui contestar l'enervació de l'acció.

La primera condició és la en relació amb l'obligació de consignar les rendes reclamades.

En efecte, el que calia fer per part de la societat arrendatària demandada era consignar l'import de les rendes vençudes, degudes i reclamades en l'escrit de la demanda, fins a la data de la contesta com a màxim. La part arrendatària ha consignat l'import de només 31.300.-euros, incloent en el mateix l'import de 6.000.-euros també degut en concepte de fiança que queda impagat des de l'octubre del 2017, quan se li reclamava l'import de 48.000.-euros en concepte només de les rendes mensuals vençudes al moment de presentar la demanda.

A més, ha pretès compensar l'import de 19.700.-euros corresponent a una factura de data 04-04-2019 establerta unilateralment per ella mateixa a destinació de l'arrendador, i en relació a uns treballs elèctrics i equipament elèctric, i al cremador de calderes, que la societat arrendatària hauria sufragat.

Però, res permet efectuar aquesta compensació ni tampoc considerar que el demandant l'hauria acceptat. Tot i el fet que la defenent invoca el caràcter automàtic de la compensació, aquesta qüestió mereix un debat de fons previ, i no pot el sol fet d'invocar aquesta pretesa compensació equiparar-se a la consignació exigida per la DA .14.

Per consegüent, l'afirmació de l'apel·lant que els càlculs aritmètics li donen la raó és totalment fora de lloc.

La segona condició que falta és la en relació amb l'objecte i el fonament de l'acció.

En efecte, la ratio legis de la disposició que permet l'enervació de l'acció de desnonament es troba en el fet que, quan la mateixa es troba fonamentada en l'impagament de la renda, el legislador ha volgut oferir a l'arrendatari una darrera oportunitat de regularitzar la situació via la consignació judicial que permet a l'òrgan jurisdiccional constatar que la demanda ha perdut el seu recolzament.

En el present cas, l'impagament de la renda o de les quantitats assimilades no és l'únic motiu de resolució de l'arrendament invocat sinó que també ho són motius de gran transcendència com la modificació de la destinació de l'edifici o la manca de contractació d'una assegurança, punts sobre els quals la part defenent ha escollit no pronunciar-se malgrat els elements al respecte aportats amb l'escrit de demanda.

És amb una evident mala fe que la part apel·lant fa una lectura parcial de la demanda i una interpretació esbiaixada de la resolució recorreguda quan la primera és més que clara en invocar els diferents mancaments contractuals justificant la demanda de resolució i consegüent desnonament, i que la segona és igual de precisa en referir-se al fet que s'invoca també la violació dels pactes sisè, setè, vuitè, desè, i onzè del contracte, i no només a la qüestió dels increments aplicats a les rendes.

Així les coses, no es podia aplicar el mecanisme d'enervació previst per la LAFU, i és de manera ajustada a dret que la Sra. Batlle va decidir no donar lloc a la petició de la defenent.

TERCER.- El segon aspecte del recurs recau sobre el refús de la instància de donar lloc a la petició subsidiària d'acordar "d'ofici" al defenent un aplaçament de set dies per contestar al fons de la demanda. Sosté que aquesta petició es fonamenta en el seu dret a la defensa reconegut per la CEDH i per la Constitució sobre la qual tots els Batlles i Magistrats del Principat juren els seus càrrecs, i que dita Constitució és superior a les disposicions processals tot i el caràcter de ius cogens de les mateixes. Afegeix que aquests principis superiors han de permetre a totes les parts disposar del temps necessaris i de les facilitats per preparar la seva defensa, i assegurar la igualtat de les armes.

Cal en primer lloc recordar que, efectivament, que l'article 85 de la Constitució andorrana, en nom del Poble Andorrà la Justícia és administrada exclusivament per jutges independents, inamovibles i, en l'àmbit de les seves funcions jurisdiccionals, sotmesos només a la Constitució i a la llei. En consonància, l'article 65 LQJ disposa que els batlles i magistrats, una vegada nomenats pel Consell Superior de la Justícia i abans de prendre possessió del càrrec, prestaran jurament o promesa d'administrar justícia de forma recta i imparcial i complir fidelment tots els seus deures judicials, d'acord amb la Constitució, complint i fent complir les lleis.

Aquest jurament és una garantia pels ciutadans i també un element de la dignitat de cada membre de la carrera judicial i no es pot invocar de manera teòrica, sense aportar uns elements contundents al debat.

En el nostre cas, no existeix ni el principi d'un element per considerar que la Sra. Batlle hauria mancat de cap manera al referit jurament quan al contrari ha aplicat en tot moment la legislació vigent.

En segon lloc, pel que fa al caràcter d'obligatori compliment de les normes processals, és perfectament exacta l'afirmació de la Batlle que les normes i principis de dret processal, per la seva naturalesa, són ius cogens, és a dir de compliment obligatori tant per les parts com per l'òrgan jurisdiccional, els quals no poden en cap cas deixar de banda o disposar la seva aplicació.

El procediment erigeix en interès públic situacions que, pel que fa al fons del dret, són d'interès privat i per tant, no poden les parts adoptar cap clàusula ni cap acord derogant a una disposició de dret públic que regula la forma del procediment.

En efecte, i com ho ha recordat el propi Tribunal Constitucional, "les lleis processals contenen normes imperatives, que no poden ser derogades per la voluntat de les parts" (Causa 2000-13-RE).

En tercer lloc, el principi de preclusió suposa que el procediment queda organitzat de forma prèvia i les parts han de realitzar l'activitat processal que correspon a cada moment, i que si no ho fan degudament en el termini legalment previst perden la possibilitat de portar a terme l'acte en qüestió.

Quant al TEDH, també admet que les parts han de complir de manera diligent les actes processals i en l'avaluació de la « diligence requise » té en compte si la part gaudeix de representació processal o lletrada.

En el present cas, la preclusió del tràmit de contesta s'ha produït per una causa directament imputable a la part defenent, tota vegada que no ha presentat escrit de contesta sinó un escrit únicament destinat a obtenir l'enervació del procediment, i com es deia en la sentència 245-13 del 27- 03-2014, "el dret a un procés degut i a la jurisdicció no tutelen a aquells litigants que, per causa que els hi és directament imputable, deixen precloure els terminis processals".

A més a més, el paràgraf 12 de la ja citada Disposició Addicional segona de la LAFU, a l'aplicació de la qual el legislador ha volgut que correspongui un procediment ràpid i àgil, disposa que totes les excepcions i incidents que se suscitin durant la tramitació en primera o segona instància han de ser resoltes en la sentència.

Així les coses, no es pot admetre l'intent de la representació de la societat defenent de crear una mena de procediment incidental específic propi a la qüestió de la enervació tot i reservant-se l'al·legació per a un moment processal posterior dels arguments que pretén oposar al demandant, quan el que tocava era, en el seu escrit remès el dia fixat per a la contesta, no només limitar-se a presentar la seva petició d'enervació de la demanda sinó també contestar al fons de la mateixa i presentar una demanda reconvencional si esqueia, en particular en relació a la qüestió de la compensació entre els lloguers i la factura de treballs relatius a l'electricitat i caldera .

D'altra banda, des del moment de la notificació (el 27/01/2020) de la providència de fixació del tràmit de contesta al dia 28-02-2020, la part defenent va tenir tot el temps necessari per a preparar la seva defensa, i no va patir cap obstacle al respecte.

Una altra cosa és que hagi adoptat una estratègia processal encaminada a limitar en un primer moment el debat a la qüestió de l'enervació, però ha d'assumir les conseqüències de la mateixa i no pot pretendre obtenir la celebració d'un tràmit que ha deixat precloure tot i provocant el corresponent retard suplementari.

QUART.- En desestimar-se íntegrament el recurs procedeix imposar les costes de segona instància a la part defenent i recurrent, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

PRIMER.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat A, SL, contra l'Aute dictat per la Sra. Batlle en data 10-09-2020, que confirmem íntegrament.

SEGON.- IMPOSAR a la societat A, SL, les costes de segona instància generades pel seu recurs.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-