Incident de nul·litat (TSJC 524/2016)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000524/2016 ORIGEN: 4100776/2013 - 00

NIG: 5300542120140002898

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26-04-2017, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència en la causa TSJC 524/16 (4100776/2013) amb la següent part dispositiva :"DECIDEIX :

ESTIMEM EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Corbacho i revoquem íntegrament la part decisòria de la sentència, de data 14-10-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i decidim que procedeix estimar la demanda interposada per la Sra. Corbacho contra Hoyos i declarem que el contracte de compravenda de valors de 210 participacions de F., que va comportar un càrrec en el compte de l'agent de 26.162,51 euros, en data 29-12-2006, és anul·lable i condemnen a la part defenent al retorn de la quantitat de 26.162,51 euros, amb més els interessos legals a comptar des de la data de la contesta a la demanda. Procedeix imposar a la part defenent les costes processals de primera instància i sense efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada."

II.- En data 16-05-2017, la representació processal de la societat Hoyos formulà incident de nul·litat d'actuacions envers la sentència dictada, al·legant que s'ha vulnerat el seu dret contemplat a l'article 10 de la Constitució, i demanant que s'anul·li la sentència del 26-04-17 i es resolgui el recurs confirmant la Sentència del Tribunal de Batlles amb imposició de les costes a la part recorrent.

El 12-06-2017, la representació processal de la Sra. Corbacho s'oposa a l'incident de nul·litat d'actuacions demanant que es desestimi l'incident presentat declarant la Sentència dictada com ajustada a dret i que no vulnera els drets fonamentals a la jurisdicció, a la defensa i a un procés degut protegit per l'article 10 de la Constitució Andorrana i es condemni a l'adversa a satisfer les costes processals derivades de la tramitació del l'incident.

Ha actuat com a magistrat ponent al M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els que la part promotora de l'incident fonamenta l'incident de nul·litat són els següents.

En primer terme, entén que la resolució de la Sala esdevé incongruent perquè concedeix més del que s'ha demanat. L'agent entenia que no va concórrer consentiment en l'adquisició de les participacions i va manifestar per primera vegada que la voluntat havia estat viciada per error i el Tribunal així ho entén i s'excedeix.

En segon terme, sustenta que el Tribunal solament s'ha pronunciat sobre els motius exposats per la part recurrent però no ha valorat l'oposició de B. Així, no es va tenir en compte l'oposició als nous fets i pretensions de la part agent ni es va pronunciar sobre la pretensió de desestimació de la demanda per prescripció.

Entén que la sentència de la Sala vulnera l'article 10 C.A. per incongruència i per manca de fonamentació.

II.- La sentència d'aquesta Sala, de 26-04-2017, conclou, en el seu fonament de dret segon, que el consentiment per a la compra del producte financer sí que es va produir, però que s'ha d'analitzar, si com s'exposa a la demanda i a l'escrit de rèplica, va existir un dèficit d'informació que provoqués una errada en el consentiment.

Si s'examina la demanda resulta que aquesta indica que s'interposa demanda per anul·labilitat i nul·litat del contracte (foli 14). I al foli 17 de les actuacions, dins del cos de la demanda argumenta la manca d'informació per part de l'entitat financera, l'absència de definició del perfil de l'inversor i cita sentències estrangeres, en un cas comparable al present, en el que s'argumenta que la manca d'informació provoca una errada rellevant que vicia el contracte.

La pròpia part defenent, l'entitat financera que promou l'incident de nul·litat, va entendre perfectament que, a més de la nul·litat per manca de consentiment, s'exercitava l'acció d'anul·labilitat, relativa a la concurrència de vicis en el consentiment, ja que va oposar l'excepció de prescripció. Així, exposava que "La part agent també demanda al "SUPLICO", a més de la nul·litat, que el contracte sigui declarat "anul·lable", motiu pel què formulem l'excepció de prescripció de l'acció d'impugnació" (Foli 27) i més endavant (foli 27 dors) "D'altra banda, suposant que el contracte tingués un vici d'anul·labilitat, la possibilitat de la part agent per exercitar l'acció d'impugnació hauria prescrit". I a l'escrit de rèplica (foli 36 i 37), la part agent combat que hagi operat la prescripció de l'acció d'anul·labilitat i exposa que en els casos d'error, dol o falsedat de la causa el termini s'inicia des de la consumació del contracte. I, en darrer terme, a l'escrit de conclusions la defenent (foli 165 dors) insistia que pel cas que el contracte patís un defecte d'anul·labilitat, articulava l'excepció de prescripció.

En definitiva, resta clar a les actuacions que la part agent va exercitar dues pretensions: una de nul·litat del contracte per absència de consentiment i, una altra, d'anul·labilitat que es fonamentava de la lectura de la demanda i la rèplica en l'existència d'un consentiment viciat per manca d'informació. I tant és així, que la pròpia part defenent es va oposar a l'acció de nul·litat i va formular l'excepció de prescripció respecte de la pretensió d'anul·labilitat del contracte. Cap vici o menyscapte es va produir al seu dret d'audiència, contradicció o defensa, atès que des del trasllat de la demanda es va oposar a una pretensió d'anul·labilitat per vicis del consentiment, sense que després pugui sustentar amb èxit que la qüestió referent a un vici del consentiment per manca d'informació era una al·legació nova.

Aleshores, quan aquesta Sala dicta sentència i revoca la resolució d'instància per entendre que el consentiment prestat fou viciat per un error rellevant al no disposar de la informació necessària en relació al producte financer que s'adquiria, s'adequa perfectament a les al·legacions de les parts litigants i resol en consonància amb aquestes, sense que s'hagi produït cap vici d'incongruència.

III.- Pel que es refereix a la manca de fonamentació de la sentència d'aquesta Sala per no haver valorat els motius d'oposició de l'entitat financera, aquesta ja han estat examinats en el precedent fonament i han estat desestimats en funció dels arguments exposats. Com s'ha exposat, no es va atendre a l'al·legat que es tractava d'una al·legació nova, perquè en el fonament de dret segon ja indicàvem que sí que va existir consentiment però que calia examinar, segons s'exposava a la demanda i a la rèplica, si va concórrer un dèficit d'informació que generava una errada en el consentiment que podia ocasionar l'anul·labilitat del contracte. I aquesta era, precisament, la pretensió de la recurrent, a la qual s'oposava per l'entitat financera el caire de pretensió nova i al·legada extemporàniament.

Respecte de la manca de pronunciament referent a l'excepció peremptòria de prescripció, s'ha de posar de manifest que la sentència de primera instància, dictada en data 14-10-2016, va examinar la viabilitat d'aquesta excepció en el seu fonament de dret tercer.

En consonància amb la nostra sentència de 19-07-2016 va sostenir que l'excepció de prescripció havia de ser desestimada atès que la compra de valors continuava tenint efectes, com a mínim a la data d'interposició de la demanda.

Contra la sentència, només va interposar recurs la part agent, de manera que la desestimació de l'excepció de prescripció va guanyar fermesa. En efecte, n'hi ha prou amb constatar que l'entitat financera defenent no va formular recurs contra la sentència d'instància i, si entenia que el pronunciament que desestimava l'excepció de prescripció li era lesiu, hauria d'haver recorregut. Així, sol·licita la desestimació del recurs interposat de contrari i, en el cos de l'escrit, exposa que l'eventual acció d'impugnació hauria prescrit. Aquesta pretensió sí que constituïa una al·legació impròpia d'un escrit de contesta a les conclusions, atès que si el que volia l'entitat financera era combatre la desestimació de l'excepció de prescripció, hagués hagut de recórrer la sentència. Al no fer-ho aquest pronunciament guanyava fermesa i no podia ser objecte d'estudi per la sentència de la Sala. D'aquí que no s'efectués cap pronunciament al respecte, sense que es pugui atribuir una manca de motivació per no pronunciar-se sobre extrems aliens al recurs.

IV.- Les consideracions anteriors permeten mantenir que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció (art. 10 CA) denunciades per la part recurrent, ni respecte de la incongruència per haver resolt una qüestió nova amb vulneració del dret de defensa ni tampoc per existir un dèficit de fonamentació en la nostra sentència, de manera que aquest incident de nul·litat ha de ser refusat.

La desestimació d'aquest comporta la imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de Hoyos contra la sentència, de data 26-04-2017, dictada per aquesta Sala. Procedeix imposar a la part promotora de l'incident les costes processals derivades de la seva desestimació.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-