MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Penal

Recusació. R-003/14

Resolució
Aute · 23/07/2014
ROJ
ATSJAD 122/2014
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2014:122A
Recurs
3/14
Ponent
Yves Picod
Magistrats
Yves Picod, Marie Conte, Fátima Ramírez Souto
Descriptors
DRET A UN PROCÉS DEGUT BATLLE MINISTERI FISCAL NOTIFICACIÓ NUL·LITAT D'ACTUACIONS
Resum del CENDOJ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar la recusació del magistrat Sr. Azorin, formulada per la societat ORG_1, per considerar que no hi havia cap motiu raonable per dubtar de la seva imparcialitat. La recusació es basava en el fet que el magistrat havia estat empleat de la societat ORG_1 fa dinou anys i havia treballat al mateix departament que un dels demandants, però el tribunal va considerar que el temps transcorregut des de llavors era suficient per eliminar qualsevol sospita de falta d'imparcialitat. El tribunal també va destacar que el magistrat havia intervingut en altres casos en què la societat era part sense que se'l hagués recusat mai, i que la societat havia tingut coneixement de la seva intervenció en aquest cas abans de la notificació de la sentència sense recusar-lo. Per tant, el tribunal va concloure que la recusació era una estratègia per combatre el pronunciament desfavorable pels interessos de la societat.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Aute

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

RECUSACIÓ: R-003/14

AUTE 40-2014

PART:

ORG_0

Procurador: Sra. Vilar Ad. LKE

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sr. Marie Conte

M. I. Sr. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-tres de juliol del dos mil catorze.

En l'expedient de recusació del magistrat de la Sala Administrativa, M. I. Sr. Azorin, en el marc del procediment civil TSJC-327/13, plantejat per la representació lletrada de la societat P. És ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que en data 6 de juny de 2014 la Procuradora Sra. Vilar, actuant en representació de la societat ORG_1. en el marc del procediment civil TSJC- 327/13 va formular incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència de 22 de maig de 2014 per vulneració, entre altres, del dret a un procés degut substanciat per un Tribunal Imparcial en considerar que el Magistrat Ponent de la sentència, el M.I. Sr. Azorin s'hauria d'haver abstingut per donar-se el supòsit previst a l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia de tenir o haver tingut el Jutge o Magistrat qualsevulla relació jurídica, mercantil o econòmica amb qualsevulla de les parts o els seus advocats.

II.- RESULTANT: Que per providència del M.I. President del Tribunal Superior de Justícia s'acordà trametre la recusació al Magistrat contra el que es va formular la recusació perquè emetés informe sobre la recusació, cosa que va fer, no acceptant-la.

III.- RESULTANT: Per Acord de data 11 de juliol de 2014 dictat pel President del Tribunal Superior de Justícia fou designada aquesta Sala Penal per a resoldre en relació a la recusació plantejada.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT que el dret a què els assumptes sotmesos al debat judicial siguin resolts per un Tribunal (unipersonal o col·legiat) imparcial, com a exigència prevista a l'article 10 de la Constitució i a l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, garanteix la credibilitat i la confiança que mereix l'administració de justícia respecte dels justiciables en un Estat democràtic de dret. I, des d'aquesta òptica, la Llei Qualificada de la Justícia (articles 73 a 75) contempla i regula, per a salvaguardar la necessària imparcialitat del Tribunal que ha de resoldre un litigi, o bé que es pugui abstenir i apartar-se del coneixement del mateix quan aquesta imparcialitat es troba compromesa o bé, quan a criteri dels que gaudeixen de legitimació activa (article 74), es pugui recusar un Batlle o Magistrat si es considera que s'hauria d'haver apartat del coneixement de l'afer i no ho ha fet.

La recusació constitueix, per tant, un mecanisme que permet a les parts articular la seva defensa envers la necessària imparcialitat del jutjador, la qual pot diferenciar-se en objectiva, que intenta evitar el contacte previ del jutge amb l'objecte del procés o subjectiva, essent aquesta la que s'examina en el present cas, tota vegada que es tracta de determinar les relacions que existeixen entre el jutjador i una de les parts.

La representació de ORG_1. al·lega que el Magistrat Sr. Azorin s'hauria d'haver abstingut per donar-se el supòsit previst a l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia de tenir o haver tingut el Jutge o Magistrat qualsevulla relació jurídica, mercantil o econòmica amb qualsevulla de les parts o els seus advocats.

II.-CONSIDERANT: que la representació de ORG_1. considera que el Magistrat Sr. Azorin, ponent i redactor de la sentència dictada en la causa TSJC-327/13, s'hauria d'haver abstingut per donar-se el supòsit previst a l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia de tenir o haver tingut el Jutge o Magistrat qualsevulla relació jurídica, mercantil o econòmica amb qualsevulla de les parts o els seus advocats, ja que va ser assalariat de la societat ORG_1. i a més a més estava adscrit al mateix departament que Almansa, demandant en la causa.

El Magistrat recusat no ha acceptat la recusació al·legant que va tenir una relació laboral amb la societat P distribució SA. fa dinou anys, que no recorda haver estat company de feina de Almansa i que ha participat com a Batlle en nombrosos litigis on era part ORG_1. sense que mai s'hagués plantejat la seva recusació, citant quatre causes administratives i quatre civils a títol d'exemple.

III.- CONSIDERANT que el temps transcorregut des del cessament de la relació laboral entre el Magistrat i la societat recusant es prou important com per a eliminar qualsevol sospita de falta d'imparcialitat en el mateix, sobre tot quan la modalitat de recusació al·legada sembla que té com a finalitat evitar que la relació actual o passada pugui predisposar al Magistrat a favor de la societat i no en contra com seria el cas.

La falta de fonament atendible de la recusació l'evidencia el fet de que el Magistrat ha intervingut en altres assumptes en els que va ser part la societat, sense que se'l hagués recusat mai i en que coneixent ORG_1. la intervenció en aquesta causa del Magistrat abans de la notificació de la sentència -doncs se li va notificar un aute del 18 de març de 2014 d'admissió de proves signat pel Magistrat i es va practicar la prova en presència del procurador i del lletrat de la societat el dia 31 de març de 2014- no el va recusar.

És per això que es pot concloure de forma raonable que la falta d'imparcialitat que s'atribueix al Magistrat Sr. Azorin no és més que una estratègia per a combatre el pronunciament desfavorable pels interessos de ORG_1.

Respecte al fet, també al·legat, de que el Magistrat Sr. Azorin fou company de feina del Sr. Almansa ni ha resultat demostrat -ja que el Magistrat no ho recorda- ni, tot i que fos veritat, constitueix causa d'abstenció i recusació

IV.- CONSIDERANT que per tot el que s'ha exposat s'ha de desestimar la recusació del Magistrat Sr. Azorin per no considerar-se compromesa la seva imparcialitat.

Decisio

Vist la legislació vigent,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble Andorrà,

A C O R D A

1.- Desestimar la pretensió de recusació del magistrat Sr. Azorin.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni al M. I. Sr. President del Tribunal Superior de Justícia, als efectes escaients, ho acordem, manem i signem.

Proposeu una millora