demanda conjunta de divorci- exigència del conveni regulador TSJC 290/13

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-290/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Amorós i Zurita van formular demanda conjunta de divorci.

II.- Mitjançant Providència de data 25 de febrer del 2013 es va requerir als litigants per tal que en el termini de 30 dies proposessin el corresponent conveni de divorci.

III.- En no haver atès aquest requeriment en el termini fixat, l'Aute de data 22 de juliol del 2013 va decidir procedir a l'arxiu de les actuacions enregistrades amb el número B-1135-4/2012.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Amorós i Zurita i, en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es declari la dissolució del matrimoni dels seus mandants per divorci.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs formulat per la representació processal dels Srs. Amorós i Zurita es fonamenta en l'argument que en el seu cas no és precís aportar un conveni regulador junt amb la demanda de divorci, ja que els seus mandants es van separar de mutu acord vuit anys enrere, es van repartir els béns que tenien en comú, no es van reclamar cap pensió compensatòria i els fills nascuts del seu matrimoni eren en aquell moment majors d'edat.

Per tal de donar resposta als arguments dels recurrents cal destacar que l'article 43.2 LQM exigeix que si el divorci és sol·licitat pels dos cònjuges, com és el cas, s'ha de proposar el conveni relatiu als fills i als béns als què fa referència l'article 61 de la mateixa Llei remetent-se als seus articles 52 a 57 i aquest requisit sols es pot obviar si es va aprovar un conveni regulador dins d'un procediment de separació anterior, que no és el cas.

És cert que les disposicions de l'article 54 no podrien ser objecte del present conveni, ja que s'ha provat que els fills dels litigants són en aquest moment majors d'edat (folis 13 i 14), de tal manera que en aquest punt estaria buit de contingut. És cert també que les disposicions dels articles 55 a 57 LQM fan referència a les mesures que cal establir en benefici dels cònjuges en cas de separació o divorci, com ara l'ús del domicili familiar o la fixació de la pensió compensatòria en el seu cas i en aquests punts cal respectar habitualment el principi d'autonomia de la voluntat dels esposos i en el supòsit d'autes els litigants no sols presenten la demanda de mutu acord, sinó que, especialment, es neguen a aportar un conveni també conjuntament, argumentant que, quan es van separar de comú acord fa més de vuit anys, ja van repartir-se els béns comuns, sense que cap d'ells reclamés a l'altre el pagament d'una pensió compensatòria.

En aquestes circumstàncies, cal entendre que, si bé les mesures establertes en un conveni en relació als fills menors poden no ser homologades pel Batlle per no respondre al seu interès, pel que fa a aquelles que afecten als fills majors d'edat, o als mateixos cònjuges, sols poden ser rebutjades per l'autoritat judicial si considera que aquestes perjudiquen greument i injustament a alguna de les parts, o són contràries a la llei, la moral o als principis generals que informen l'ordenament andorrà. Per aquesta raó, considerem que, malgrat en el cas present no existeixin fills menors dels litigants i havent acceptat aquests que el seu divorci es declari sense aportar un conveni regulador, és precís mantenir el requeriment per tal que aportin el corresponent conveni reproduint els pactes als quals van arribar les parts en el seu moment respecte dels punts recollits als articles 55, 56 i 57 LQM, que no van ser objecte de control judicial.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute dictat en data 22 de juliol del 2013 que CONFIRMEM íntegrament.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.