Urgent i Preferent. TSJP-13/14

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. TSJP-13/14

Procediment Urgent i Preferent article 41.1 CA

SENTÈNCIA 15-2014

PARTS:

Recorrent: Sr. Castilla

Sr. Luís

Procuradora: Sra. Girona

Advocat: Sr. Montenegro

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

Recorregut: MINISTERI DE JUSTÍCIA I INTERIOR

Procuradora: Sra. Agullo

Advocat: Sr. Galan

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, trenta de juliol del dos mil catorze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 17 d'abril de 2014 dictat per l'Hble. Batlle de guàrdia en el Procediment Urgent i Preferent de l'article 41.1 de la Constitució seguit amb el núm. 142 d'expedient de guàrdia. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per Aute de 17 d'abril de 2014, l'Hble. Batlle en funcions de guàrdia va decidir desestimar la demanda formulada en data 20 de març de 2014 per la representació del Sr. Castilla i del Sr. Luís a l'empara del procediment previst a l'article 41.1 de la Constitució per la presumpta vulneració dels seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions.

II.-RESULTANT: Que contra l'esmentat Aute de 17 d'abril de 2014 la representació de Luís i Castilla interposà recurs d'apel·lació per considerar que la gravació, recuperació, escolta i difusió de les trucades a la Sala d'Informació, Intendència i Comandament (SICC) del Servei de Policia vulnera el dret al secret de les comunicacions dels agents de policia que reben les trucades i dels ciutadans que les fan; que la captació d'imatges per les càmeres de videovigilància col·locades en les portes d'accés, façanes i instal·lacions del Departament de Policia vulnera el dret a la intimitat en l'àmbit laboral dels agents i personal del departament i a la pròpia imatge dels ciutadans que accedeixen a l'edifici o passen pel carrer; que el control i registre de les connexions i consultes que fan els agents a l'ordinador central i a Internet vulnera el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions en l'àmbit laboral; i que el control i gravació de les comunicacions telefòniques efectuades per Castilla a través de les extensions 2440 i 2409 vulnera el seu dret a la intimitat i al secret de les comunicacions i l'existència d'un procediment penal que investiga aquests fets no és un obstacle per la declaració interessada. Demana la part recorrent que es declari la vulneració d'aquests drets i que s'adoptin una sèrie de mesures tendents al cessament de la situació il·lícita, sustentant les seves pretensions en una sèrie d'arguments que exposa en el seu escrit del recurs i que donem aquí per reproduïts.

III.-RESULTANT: que el Mgfc. MINISTERI FISCAL i la representació del MINISTERI DE JUSTÍCIA I INTERIOR s'oposen al recurs i interessen la confirmació de l'Aute recorregut per considerar que no s'ha produït cap vulneració del dret a la intimitat i al secret de les comunicacions dels recurrents per la gravació de les trucades al SIIC, la gravació d'imatges per les càmeres de videovigilància instal·lades al Departament de Policia i el control sobre l'accés a l'ordinador central i que la possible vulneració d'aquests drets per la intervenció de les comunicacions telefòniques de Castilla efectuades a través de les extensions 2440 i 2409 ha de ser declarada, si és cau, al procediment penal incoat per la seva investigació, fent servir uns arguments que exposen als seus escrits d'impugnació que donem aquí per reproduïts.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que per a la correcta resolució de les qüestions plantejades hem de partir de que el procediment urgent i preferent establert a l' article 41.1 de la Constitució està previst per tutelar les vulneracions dels drets i llibertats patides pels demandants i no per denunciar les possibles vulneracions per parts de terceres persones estiguin o no determinades, de forma que els demandants només estan legitimats per denunciar la vulneració de drets propis.

És per això que només han de ser analitzades les possibles vulneracions al dret a la intimitat i al secret de les comunicacions efectivament patides por Castilla i Luís.

La primera d'aquestes vulneracions és la del dret a la intimidat i al secret de les comunicacions que s'hauria produït per la gravació que es fa de les trucades a la Sala d'Informació, Intendència i Comandament (SICC) del Servei de Policia, i en concret per la gravació de la conversa mantinguda entre Castilla i Luís quan el primer va trucar com a particular per un problema que tenia amb la seva ex-parella i va contestar la trucada Luís, qui aquell dia com a policia atenia les trucades.

La Sala comparteix íntegrament els arguments de la resolució recorreguda per desestimar la al·legada vulneració del dret al secret de les comunicacions i el dret a la intimitat dels recurrents.

A diferència d'altres línies telefòniques existents en les dependències policials, cap expectativa raonable de la privacitat de la conversa podien tenir els demandants quan Castilla va trucar demanant ajuda per requerir la intervenció policial al telèfon de la SICC, perquè es tracta de una línia per atendre trucades demanant socors, ajuda o assistència o denunciant fets delictius i lògicament exclosa per a qualsevol conversa privada entre els interlocutors que, a més a més, no es va produir en el cas examinat. Aquesta circumstància, donada la condició de policies -un d'ells assignat a la SICC- dels dos demandants no podia ser desconeguda per ambdós, com tampoc el fet de que les converses es gravessin.

La gravació de la comunicació mantinguda entre els demandants al trucar Castilla a un servei públic d'urgències no necessitava autorització judicial perquè no es tractava de una conversa privada i perquè resultava necessària per raons de seguretat i millor atenció del servei. Igualment la gravació de les trucades ateses per Luís mentre va estar assignat a la SICC no va vulnerar el seu dret a la intimidat i al secret de les comunicacions perquè no era una línia des de la que podia fer trucades personals i estava només destinada a rebre trucades dels ciutadans que aquell rebia com agent de policia, cosa que no podia desconèixer per raó del seu càrrec.

II.-CONSIDERANT: Pel que respecta al sistema de videovigilància, concretada la vulneració del dret a la intimitat del recurrents en la captació i gravació de la seva imatge dintre de les dependències policials durant l'exercici de la seva feina, doncs per denunciar la vulneració del drets de terceres persones no estan legitimats, no considerem que s'hagi produït una intromissió il·legítima en la seva intimitat.

La col·locació de càmeres de vigilància en els espais d'ús comú de les dependències policials on no es desenvolupen activitats que pertanyen a l'esfera privada de les persones es fa per raons de seguretat tan del policies com dels visitants i no suposa cap ingerència en la seva intimitat.

Les càmeres, a més a més, és col·loquen en llocs visibles i els demandants per la seva feina necessàriament ho sabien, no al·legant-se en cap moment la captació i registre de activitats íntimes o privades emparades per la protecció constitucional del dret a la intimitat.

Qüestió diferent és la de la procedència d'una regulació legal per la instal·lació i ús de les videocàmeres en espais públics o de ús comú, però la seva inexistència, en el cas examinat, és irrellevant per apreciar la vulneració del dret a la intimitat denunciat.

III.-CONSIDERANT: En relació a la traçabilitat de les connexions informàtiques s'al·lega que l'accés a l'ordinador central i les consultes a través de Internet queden registrades i que això suposa una ingerència. El control i enregistrament de la informació que es consulta a les bases de dades policials és efectivament reconegut pel Ministeri de Justícia i interior a través de la seva representació i es justifica pel caràcter sensible de les dites bases que contenen informació sobre altres ciutadans i sobre qüestions que fins i tot poden afectar a la seguretat nacional i per evitar que aquestes dades puguin circular lliurement i sense control.

Amb independència de que es denúncia una ingerència genèrica en la intimitat de tots el usuaris de les bases de dades sense concretar-se en els recurrents, cap intromissió en la esfera de la privacitat d'aquests s'hauria produït per l'enregistrament del accessos a les dites bases. Aquestes bases estan exclusivament destinades a consultes fetes per raons professionals i les mesures de control sobre aquest mitjà informàtic posat a disposició dels agents per fer la seva feina es troben justificades per raons de seguretat i en quan aquestes consultes han de ser només per motius professionals el seu control resulta proporcionat en relació a la entitat de la ingerència.

IV CONSIDERANT.- que la denunciada por Castilla ingerència en les seves comunicacions i intimitat per la gravació de les converses telefòniques mantingudes a través de las extensions dels seus telèfons professionals és rebutjada per l'Hble. Batlle sense analitzar la possible vulneració de drets per la existència d'un procediment penal on s'investiguen els mateixos fets.

Aquest Tribunal -sentències de 10-12-2004 (Rotlle 25/04), 22-12-2008 (Rotlle 33/08) i 24-2-2011 (Rotlle 40/10) ha considerat que el procediment urgent i preferent del article 41.1 de la Constitució és "excepcional" i només s'ha d'utilitzar com a "ultima ratio" quan per al restabliment dels drets constitucionals vulnerats no existeixi un procediment jurisdiccional ordinari i idoni per a aquella finalitat. A més a més, quan la vulneració pugui ser constitutiva de delicte, el Tribunal també ha dit que s'ha d'anar a la via penal per a esbrinar si s'ha comès un delicte, identificar el seu autor i acordar les mesures adients en ordre a la reparació dels perjudicis causats al titular del dret fonamental que ha estat vulnerat, de forma que el procediment urgent i preferent havia de quedar reservat pels casos en que la hipotètica vulneració del dret fonamental no integri infracció criminal.

Aquesta doctrina no ha estat contradita, sinó només matisada, per la del Tribunal Constitucional establerta en les sentències dictades en les Causes 2011-12-RE i 2009-2-RE en considerar que no existia en els supòsits analitzats prejudicialitat penal i que, per tant, no era necessari esperar a que hi hagués una resolució definitiva en la jurisdicció penal per a poder analitzar, en el procediment urgent i preferent, si s'havia produït la vulneració d'un dret fonamental.

En efecte, els dos supòsits examinats pel Tribunal Constitucional no són equiparables a l'examinat en aquest procediment, doncs en el cas de la Causa 2009-2-RE el Tribunal Constitucional no va estimar que existís cap condicionament entre l'objecte del procediment penal en curs i el del procediment urgent i preferent -cosa que significa que no es nega amb caràcter general la prejudicialitat- i en la causa 2011-12-RE el que va valorar és que a la via penal s'havia arxivat per dos cops el procediment -tot i que hi havia un recurs pendent de resoldre al Tribunal de Corts- i la protecció penal havia "fracassat en la pràctica dues vegades".

No es tracta tant, en conseqüència, de que l'existència d'un procés penal pels mateixos fets que constitueixen la vulneració del dret fonamental, la protecció del qual es demana a través del procediment urgent i preferent, impedeixi sempre analitzar la possible existència de la vulneració en aquest últim procediment i s'hagi d'esperar a la resolució del procediment penal, sinó que del que es tracta és que el demandant per una o altra via pugui trobar de forma ràpida la protecció que demana. Si la vulneració d'un dret fonamental pot ser delictiva, no és exigible a la persona afectada anar directament a la via penal, però si hi va o aquesta ja és oberta i en la mateixa pot trobar de forma ràpida la protecció demandada la via del procediment urgent i preferent ja no és l'adient pel caràcter residual o de "ultima ratio" que li dóna aquest Tribunal.

En el cas examinat, Castilla es va assabentar de que les converses mantingudes a través de dos extensions telefòniques que havia utilitzat professionalment havien estat gravades a través de la Hble. Batlle Instructora de les Diligències Prèvies incoades per la possible comissió d'un delicte per la intervenció d'aquestes i altres converses. De l'examen de les diligències resulta que la gravació de les converses s'hauria produït a partir de març del any 2009, quan un tècnic del servei oficial va posar en funcionament la gravació continuada de totes les converses i no a demanda de l'usuari, i es va acabar la gravació continuada el mes de maig de 2010. A més a més el demandant es va personar a la causa i ha tingut accés al contingut de les converses gravades que van poder ser recuperades, la destrucció de les quals sol·licita en aquest procediment, cosa que seria d'impossible realització en tractar-se de peces de convicció d'un procés penal i per tant necessàries per a la causa.

El demandant interposa la demanda per lesió del seu dret al secret de les comunicacions per les gravacions de les converses del seu telèfon professional el març de 2014 quan, llevat de la declaració formal de que s'havia vulnerat el seu dret al secret de les comunicacions, totes les mesures que demana en relació a aquest supòsit ja s'havien adoptat, de forma que com no es dóna la situació d'urgència que requereix la utilització del procediment urgent i preferent, serà la Jurisdicció Penal la que haurà de determinar si s'ha produït aquella vulneració.

V.- CONSIDERANT que procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de l'aute de 17 d'abril de 2014 dictat per l'Hble. Sra. Batlle de guàrdia.

VI.- CONSIDERANT que havent estat desestimat íntegrament el recurs, procedeix imposar a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Castilla i del Sr. Luís contra l'aute de data 17 d'abril de 2014 dictat per l'Hble. Sra. Batlle de Guàrdia en el present procediment urgent i preferent del article 41.1 de la Constitució seguit amb el núm. 142

2.- Confirmar íntegrament dit aute.

3.- Imposar a la part apel·lant les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa a l'Hble. Sra. Batlle amb certificació de la present sentència per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.