Embargament preventiu-prova periculum in mora (0062/11)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0062/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Calatayud va interposar demanda, de data 11-01-2011, envers la Sra. Espada, en virtut de la qual, i a més dels pediments principals, va sol·licitar que es dictés Aute pel qual es donés lloc a l'embargament preventiu de tots els béns i drets de la defenent per a garantir el pagament de la quantitat de 181.719,16 euros com a principal, més la suma que prudencialment s'assenyali per a cobrir interessos i costes processals.

En data 18-01-2011 la representació processal de la Sra. Espada es va oposar a la mesura cautelar sol·licitada i va demanar la imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 25-01-2011, essent la seva part dispositiva la que segueix: "ACORDA: Primer.- No donar lloc a les pretensions formulades per la representació processal del Sr. Calatayud, part actora, mitjançant escrit presentat en data 11 de gener del 2011, en el sentit que es decreti l'embargament preventiu dels béns i drets propietat de la Sra. Espada, part defenent, a fi de garantir el pagament de la quantitat de 181.719,16.- euros reclamada en concepte de principal, endemés d'aquelles altres sumes prudencialment assenyalades per a interessos i costes.

Segon.- notificar la present resolució judicial a les parts interessades".

III.- La representació processal del Sr. Calatayud va interposar recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 4-04-2011, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.

Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda sol·licita, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 18-05-2011, la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que el segon dels pressupòsits necessaris per a l'adopció d'una mesura cautelar (periculum in mora) ha estat acreditat per indicis. Així, manifesta que des de l'any 2004 la Sra. Espada és assalariada de l'empresa X., propietat del marit, i que té la mateixa activitat comercial que l'empresa venuda a la Sra. Espada l'any 2003. En segon terme, afirma que de l'aportació per l'adversa del document núm. 1 s'acredita la precària situació econòmica de la Sra. Espada per a fer front al pagament del deute, de forma que concorre l'exigència del Decret de 1-05- 1922: "si el deutor no té béns immobles coneguts o establiment suficient per a respondre dels seus deutes o existeix el perill que faci desaparèixer els seus béns en perjudici dels creditors". Consegüentment, sol·licita que s'estimi el recurs i es revoqui la resolució d'instància, donant lloc a l'adopció de la mesura cautelar.

II.- Esdevé doctrina reiterada d'aquesta Sala, en la interpretació i desenvolupament de les previsions del Decret de 1-05-1922, que l'adopció de les mesures cautelars, ja siguin típiques o atípiques, requereixen la concurrència de dos pressupòsits: el fumus boni iuris o aparença de bon dret, que no es discuteix la seva presència en el cas que ens ocupa, i el periculum in mora, respecte del qual s'alça la part recurrent, tota vegada que al seu entendre sí que s'ha d'apreciar la seva existència en el present cas, a diferència del que sustenta la resolució d'instància. També aquesta Sala ha tingut ocasió de posar de relleu, i així ho ha apreciat l'Aute d'aquesta Sala de 12-02-2008, citat per la resolució d'instància que s'impugna, que la prova de la concurrència dels dos pressupòsits per a l'adopció de la mesura cautelar correspon a la part que sol·licita la mesura interessada.

Des d'aquesta òptica, s'ha d'indicar que en la demanda s'argumentava per l'ara recurrent que no es coneixia que tingués béns immobles coneguts o establiment suficient per a fer front al seus deutes (folis 15 i 17 autes). Però si s'analitza la prova practicada a la instància s'ha de concloure amb el jutjador a quo que no s'han acreditat en el present cas la concurrència del periculum in mora. En efecte, la Sra. Espada és nacional andorrana i com resulta del document que es troba als folis 38 a 42, extracte de punts de la CASS, ha treballat i treballa com a assalariada, havent prestat el seu treball per a diferents empresaris al llarg de la seva vida laboral, percebent des de l'any 2006 a 2010 un sou de 1500 euros mensuals per part de l'empresa X. Per altra part, s'argumenta que l'empresa per la que presta el seu treball pertany al seu marit i que es dedica a la mateixa activitat comercial que la que va adquirir a l'instant de la mesura cautelar. Nogensmenys el que s'afirma, aquests dos extrems es troben òrfenes de tot recolzament probatori, de manera que s'ha de concloure que, pel que es refereix al periculum in mora, aquesta Sala ja ha posat de manifest (Aute de 15-10-2009) que correspon provar al sol·licitant de la mesura cautelar que existeixen indicis que el defenent està intentant esdevenir inexecutable o insolvent, sense que, sense cap altra prova, es pugui adduir, pel triomf de la mesura cautelar, que concorre el periculum in mora perquè no es coneix, com afirma la recurrent, si té béns al Principat o establiment suficient (foli 15 i 17 de les actuacions), sinó que s'han d'aportar aquests indicis que evidenciïn que s'estan portant a terme actuacions que puguin posar en perill l'execució de la resolució judicial que es dicti sobre el fons.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició al recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Calatayud contra l'Aute, de data 25-01- 2011, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.