Aute incident de nul·litat (TSJA-0000074/2015)

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1100085/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000074/2015

AUTE 19-2015

PARTS:

Apel·lant: Sr. Benitez

Representant: ídem

Advocat: Sra. Esparza

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Castilla

Advocat: Sr. Barberá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, el divuit de setembre del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions en la causa número 1100085/2013, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 57-2015, de data 23 de juliol de 2015, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Benitez contra la sentència del Tribunal de Batlles del dia 17 de febrer del 2015.

2n.- El Sr. Benitez ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra l'esmentada sentència, en considerar que aquesta Sala no ha valorat ajustament les proves que obren a les actuacions.

3r.- La representació processal de la CASS s'ha oposat a les pretensions del recurrent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En el supòsit que ara s'examina, el Sr. Benitez s'alça contra la sentència d'aquesta Sala per diferents motius.

En primer lloc, el recurrent invoca que el Servei de Medicina Legal i Forense no va tenir en compte les proves per millor proveir admeses per la instància (foli 158). La visita del Sr. Benitez al Servei de Medicina Legal i Forense va tenir lloc el dia 12 de març del 2014 (foli 140) i, per conseqüent, és cert que l'esmentat Servei no va tenir accés a la documentació mèdica adjuntada en els successius escrits dels dies 19 (folis 124 i 126) i 27 de febrer (foli 128), 27 de març (foli 130), 15 de maig (foli 146) i 17 de juny (foli 156) del 2014. Tot i així, la documentació esmentada consisteix en informes periòdics sobre l'estat mèdic del recurrent i el tractament en curs i, en cap cas, informen sobre la consolidació de les patologies a la data de l'alta mèdica adoptada per la CASS (9 de setembre del 2013), objecte de l'apel·lació. Per tant, el seu examen per part del Servei de Medicina Legal i Forense resultava totalment inútil. El Sr. Benitez afegeix que aquest Tribunal havia fet cas omís de la repetida documentació mèdica aportada per escrits dels dies 19 i 27 de febrer, 27 de març, 15 de maig i 17 de juny del 2014. A banda que aquesta Sala es refereix expressament al document del foli 128 en la seva sentència, escau indicar que la seva manca de citació no exclou l'examen efectiu de totes les proves admeses. I si no es van mencionar expressament, és, senzillament, perquè no aportaven cap dada rellevant per resoldre amb ple coneixement de causa.

En segon lloc, el Sr. Benitez manté que el refús tàcit a la seva petició consistent en procedir a una nova revisió mèdica, constituïa una vulneració del dret a la defensa i a la jurisdicció. Si s'observa el recurs d'apel·lació del Sr. Benitez (foli 24 d'aquest rotlle), es constata que aquesta petició (sic) no va estar mai dirigida a aquesta Sala.

En tercer lloc, s'argumenta que no s'havia tingut en compte tota la documentació mèdica continguda en l'expedient civil 0604-6/2012 (unit per corda fluixa), quina documentació tampoc es va traslladar al Servei de Medicina Legal i Forense. Aquest argument resulta inoperant, doncs pertocava al recurrent assenyalar quines proves van malmetre materialment el seu dret al procés degut.

Per acabar, el recurrent al·lega que l'article 121.3 de la LSS es referia al càlcul de les prestacions i no al fet causant de la invalidesa. No s'entén aquesta afirmació, tota vegada que l'article disposa, diàfanament, que: "S'entén com a "fet causant" ... per a la invalidesa, la data en què se sofreix la reducció de la capacitat de guany o el moment que es declara la deterioració prematura de l'organisme".

En definitiva, el Tribunal considera haver analitzat els arguments desenvolupats en l'escrit d'apel·lació interposat pel Sr. Benitez, tractant de motivar suficientment la solució adoptada i sense arribar, al nostre criteri, a una decisió absurda o mancada de tota lògica.

En conseqüència, s'ha de desestimar en tots els seus termes aquest incident, sense efectuar especial condemna en costes judicials a defecte de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Desestimar l'incident de nul·litat interposat pel Sr. Benitez contra la sentència núm. 57-2015, dictada per aquesta Sala el dia 23 de juliol de 2015, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes judicials a defecte de temeritat.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.