protecció de menors incompetència de jurisdicció TSJC 235-13

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-235/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Guerrero i Bernat va formular demanda d'atribució provisional a la Sra. F. de la guarda i custòdia del menor Pérez, net de la mateixa i fill del Sr. G.

II.- L'Aute dictat en data 12 de juny del 2013 va decidir:

"Primer.- Confiar el menor Pérez a la seva àvia Sra. Guerrero, atorgant-li la guarda i custòdia del mateix, ordenant als Serveis Socials del M. I. Govern que efectuïn el seguiment corresponent a tal efecte.

Segon.- Facultar al Servei Social del M. I. Govern a fi que efectuïn un informe psicosocial a fi de poder valorar les circumstàncies personals i familiars que envolten el menor així com els lligams efectius que manté amb la seva àvia paterna valorant-se la situació real que ha existit fins a l'actualitat, tant en l'entorn educatiu i de lleure com globalment a nivell de la seva cura i atenció diàries. Així mateix, l'esmentat informe haurà de valorar les conseqüències emocionals i psicològiques del menor que comporta el règim de visites del quin gaudeix la seva progenitora.

Tercer.- No fixar en l'estat actual del procediment cap import a càrrec dels Srs. Bernat i Suárez en concepte de despeses de manteniment i educació de llur fill Pérez, encomanant al Servei Social l'elaboració de 1'informe corresponent al respecte de la situació econòmica i laboral dels mateixos als efectes de poder efectuar la deguda valoració i eventualment la fixació d'una pensió a càrrec dels mencionats.

Quart.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades, a la Direcció del Servei Social del Ministeri de Salut i benestar i al Magnífic Ministeri Fiscal."

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Suárez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es declari la manca de competència dels Tribunals andorrans per conèixer del present litigi, o bé, subsidiàriament, acordant la nul·litat del procediment seguit en primera instància i ordenant el trasllat de la demanda a la recurrent i, més subsidiàriament encara, atorgant la guarda i custòdia del menor Pérez a la seva mare, imposant a l'adversa les costes del procediment. Mitjançant altressí sol·licitava igualment que es portessin a terme determinades proves que especificava.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la Sra. Suárez s'alça contra la decisió de la resolució d'instància argumentant que els Tribunals andorrans no són competents per dictar l'Aute objecte del present recurs, ja que són els francesos els que porten el litigi de separació dels progenitors del menor Pérez i són aquests els que li van confiar a ella la guarda i custòdia del menor en un primer moment i, posteriorment, li van atribuir al seu pare, de tal manera que, en tot cas, els hi correspondria a ells la modificació de la mesura acordada en el seu dia.

De l'examen de les actuacions es dedueix que, efectivament, el Jutge d'Afers Familiars del Tribunal de Grande Instance de Draguignan va dictar una resolució en data 28 de setembre del 2007 en virtut de la qual constatava que la pàtria potestat sobre el menor Pérez corresponia als seus pares en comú i va atribuir la seva guarda i custòdia a la seva mare, la Sra. S., però que per resolució de data 25 de novembre del 2011, atenent al contingut dels informes pericials aportats a les actuacions, va modificar aquesta situació atribuint la guarda i custòdia del menor al seu pare, el Sr. Bernat, resolució confirmada per la dictada per la 6ena Sala A de la Cort d'Apel·lació d'Aix en Provença en data 10 de gener del 2013.

Malgrat això, en les circumstàncies que es dedueixen de les actuacions no existeixen dubtes sobre la competència dels Tribunals andorrans per dictar la resolució objecte del present recurs, ja que de l'examen de la mateixa es dedueix que, malgrat no es digui de manera expressa, l'atribució de la guarda i custòdia del menor Pérez a la seva àvia paterna s'acorda de manera provisional, tenint en compte la situació de desemparament en la què es trobava l'infant i en aquest sentit s'acorden unes mesures per valorar les circumstàncies personals i familiars que envolten el menor i els lligams afectius que manté amb la seva àvia i s'ordena el seguiment de la situació amb posterioritat a aquesta atribució. D'altra banda, la provisionalitat d'aquesta mesura i la seva urgència es posen de relleu de manera expressa a la Comissió rogatòria internacional emesa per l'Hble. Batlle i dirigida al Sr. Codina, autoritat judicial de Draguignan (foli 194).

De l'examen de les actuacions es dedueix igualment que la modificació de la situació de guarda del menor era urgent, atès que des del dia 29 de maig del 2013 el seu pare, que gaudia en aquell moment de la guarda i custòdia del nen, es trobava en situació de presó preventiva, de tal manera que, mentre es mantingués aquesta situació, era precís acordar qui tindria cura del mateix d'acord amb allò que disposa l'article 32 LQA, ja que en cas contrari la seva salut i seguretat estarien en perill. D'altra banda, de l'exploració judicial de l'E. i de l'informe de la psicòloga Sra. Ferreras es deduïa que la mesura presa era la més adient per assegurar el benestar físic i psicològic del nen.

Per aquesta raó, entenem que, atesa la provisionalitat de la decisió presa i la urgència amb la què calia prendre mesures de protecció del menor, els Tribunals andorrans eren competents per acordar la modificació provisional de la mesura acordada pels Tribunals francesos.

II.- La recurrent argumenta igualment que l'Aute objecte del present recurs ha modificat la mesura acordada pels Tribunals francesos inaudita parte, malgrat que se la podia localitzar sense problemes, de tal manera que s'han vulnerat els seus drets fonamentals. No obstant, tenint en compte la necessitat de protegir el benestar d'un menor que en aquell moment tenia 8 anys, considerant que aquest és preferent a qualsevol altre interès, valorant la urgència amb què calia fer-ho i la provisionalitat de la mesura que hem destacat, la resolució es podia dictar sense que la Sra. S. participés en el procediment.

D'altra banda, tampoc es pot argumentar que aquesta situació d'urgència i necessitat no s'ha acreditat i que es va prendre la mesura sense comptar amb els informes psicològics pertinents, ja que la decisió es va prendre atesa la demanda formulada pel pare i l'àvia del menor, tenint en compte que el seu pare estava en presó, havent- se portat a terme en data 13 de juny del 2013 l'exploració del nen (foli 111), comptant amb un informe psicològic efectuat per la psicòloga Sra. Ferreras en data 10 de juny del mateix any (foli 122) i disposant dels informes emesos i les resolucions adoptades a Andorra i a França que posaven de relleu la conveniència de que el menor continués residint al Principat, com a mínim provisionalment (folis 10, 23, 26, 30, 41, 72 i 81 entre altres), oportunitat que no ha estat desvirtuada pels documents posteriors aportats en aquesta alçada i tenint especialment en compte les conclusions de l'informe psicològic elaborat per la psicòloga Sra. Téllez en data 6 de novembre del 2013.

Per últim, cal destacar que la decisió presa mitjançant l'Aute d'instància ha estat comunicada a la Sra. S. amb la traducció francesa corresponent i aquesta ha pogut defensar el seu criteri en aquesta alçada amb tota amplitud, estimant l'Aute d'aquesta Sala de data 21 de novembre del 2013 la seva petició de que s'incorporessin a aquest procés per a millor proveir totes les actuacions dutes a terme amb posterioritat a la resolució recorreguda.

III.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del litigi i d'acord amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. S. contra l'Aute dictat en data 12 de juny del 2013 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.