Incident de nul·litat d'actuacions (0024/11)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0024/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va interposar demanda, de data 9-04-2008, envers el Sr. Olmo i la mercantil Herrera, en virtut de la qual demana que es condemni solidàriament als defenents a l'abonament de la quantitat de 130.306,23 euros, més els interessos legals i les costes processals.

En data 30-04-2008, la representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda i va articular excepció dilatòria de cosa jutjada.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 20-10- 2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Primer.- Que ha de desestimar i desestima l'excepció de cosa jutjada formulada per la representació processal de la Cia. Herrera i el Sr. Olmo.

Segon.- Imposar les costes generades pel present procediment incidental a la part promotora del mateix, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de l'adversa".

III.-L'Hble. Tribunal de Batlles va resoldre el fons de l'assumpte per sentència, de data 24-11-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que ha de desestimar i desestima l'excepció peremptòria de cosa jutjada interposada per la Cia. Herrera i el Sr. Olmo.

Que ha d'estimar i estima, substancialment, la demanda interposada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) contra la Cia. Herrera, i el Sr. Olmo, i, conseqüentment, ha de condemnar i condemna el demandat Sr. Olmo a pagar a la demandant la suma de VINT MIL VUIT-CENTS CINQUANTA EUROS AMB VUITANTA-TRES CÈNTIMS (20.850,83.-EUR), millorada amb els interessos legals a comptar del dia 10 de desembre del 2008 i fins a la seva total liquidació; i ambdós demandats, solidàriament, a pagar a l'actora la suma de CENT SET MIL QUATRE-CENTS SETANTA-VUIT EUROS AMB SETANTA-UN CÈNTIMS (107.478,71.-EUR), millorada amb els interessos legals a comptar del dia 10 de desembre del 2008 i fins a la seva total liquidació; i a l'abonament de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

IV.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 28-02-2011 ha presentat escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència. Pel contrari, la part recorreguda ha articulat, en data 21-03-2011, escrit de contesta a les conclusions, segons el qual sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

V.- La Sala Civil d'aquest Tribunal Superior va dictar Aute, de data 31-05-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Herrera i el Sr. Olmo contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 24-11-2010, i revoquem la seva part decisòria, únicament en l'extrem relatiu a les costes processals, de manera que correspon a cada part suportar les costes causades a la seva instància, essent les comunes per meitat, mantenint la resta dels pronunciaments de la part dispositiva de la sentència. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada".

VI.- La representació processal de la mercantil Herrera i el Sr. Olmo va interposar, en data 9-06-2011, incident de nul·litat contra la resolució d'aquesta Sala. En data 21-06-2011, la representació processal de la Caixa Andorrana de la Seguretat social (CASS) es va oposar a l'incident de nul·litat i va demanar la desestimació del mateix, amb imposició a la part promotora de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part que promou l'incident de nul·litat fonamenta el mateix són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que es vulnera el dret a la jurisdicció, contingut a l'article 10 C.A., però no per impugnar la jurisprudència de la Sala, segons la qual les excepcions presentades com a dilatòries no poden ser reproduïdes com a peremptòries, sinó pel fet que es va plantejar l'excepció en primera instància, i no fou examinada en segona instància, de manera que es va vulnerar el dret a un procés degut. Afegeix que mitjançant escrit de conclusions, de data 28- 02-2011 s'impugnava la sentència del Tribunal de Batlles de 24-11-2010 i l'Aute de 20-10-2008. En segon terme, i relacionat amb el primer motiu, assenyala que en l'escrit de conclusions sol·licita expressament que la Sala es pronunciï sobre l'excepció de cosa jutjada i havia de ser examinada, atès que la mateixa pot ésser apreciada d'ofici. Afirma també que atès el caràcter d'ordre públic de l'excepció, aquesta es pot introduir en qualsevol moment i instància i ha de ser analitzada pel Tribunal.

II. Aquests dos primers motius no poden prosperar per les raons següents. En primer terme, addueix el promotor de l'incident que la Sala hauria vulnerat l'article 10 de la Constitució d'Andorra, en la seva vessant del dret a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en dret i que la Sala hauria d'haver examinat l'excepció de cosa jutjada, ja sigui perquè també es va impugnar l'Aute que resolia l'incident i la sentència, en la qual es reproduïa l'excepció com a peremptòria, o bé pel fet que es va interessar explícitament que s'examinés per aquesta Sala, afegint també el caire d'ordre públic i la possibilitat d'apreciació d'ofici de la referida excepció.

Quant al primer extrem, convé posar de relleu que, com reconeix, la part recurrent la jurisprudència d'aquesta Sala respecte de la inviabilitat de reproduir les excepcions ja plantejades com a dilatòries, de nou com a peremptòries, esdevé una doctrina consolidada (vegeu les SSTSJA de 30-6-2004 i 15-11-2001 i ATSJA 28- 10-2010). Des d'aquesta òptica, s'ha d'indicar que l'apreciació d'ofici de l'excepció de cosa jutjada constitueix una facultat del Tribunal, el qual, si aprecia la concurrència dels pressupòsits pel triomf de la mateixa, pot acollir-la, fins i tot en el cas en el qual no ha estat al·legada. Però aquest extrem esdevé diferent del fet que, al marge de la referida possibilitat, que correspon, en tot cas, a la Sala i no al recurrent, si s'articula una excepció processal la mateixa s'ha de efectuar pels canals processals adequats, tota vegada que les normes processals són d'ordre públic i han de ser seguides per vehicular correctament les pretensions. Des d'aquesta òptica, pretén el recurrent impugnar amb el seu escrit de conclusions de 28 de febrer de 2001, l'Aute, de data 20-10-2008, en el qual el jutjador d'instància refusava l'excepció de cosa jutjada i analitzava els motius pels quals no procedia l'estimació de la mateixa. Contra aquest Aute no es va interposar recurs per la part, que ara promou l'incident, de manera que va esdevenir ferm. Amb posterioritat, introdueix de nou l'excepció de cosa jutjada, per tal que sigui analitzada pel Tribunal de Batlles quan resolgui el fons de l'afer; és a dir, converteix l'excepció dilatòria en peremptòria, i això, precisament, és el que posa de manifest tant la resolució d'instància com la d'aquesta alçada; és a dir, que ja examinada en instància l'excepció com a dilatòria i consentida la resolució judicial que la desestima, no es permet la seva reproducció com a peremptòria per a forçar una nova anàlisi de la seva procedència. Consegüentment, no existeix cap vulneració del procés degut; ans al contrari, la Sala s'ha ajustat al procediment civil i a la doctrina de la Sala relativa a l'articulació de les excepcions, segons siguin dilatòries o peremptòries, de manera que no procedeix apreciar cap vulneració del dret a la jurisdicció. Així no s'ha infringit el procés degut ni tampoc a obtenir una resolució fonamenta en dret, tota vegada que el promotor de l'incident va disposar d'una resolució judicial a la instància que exposava els motius o arguments pels quals no procedia l'èxit de l'excepció, la va consentir i després les resolucions judicials d'instància i d'aquesta Sala van posar de manifest que no s'esqueia la reproducció de l'examen de la mateixa.

III.- L'altre motiu de greuge, independent del primer, consisteix en dir que el demandant en l'escrit de rèplica va procedir a ampliar la demanda, generant indefensió a la part que promou l'incident de nul·litat. Així, considera que es demana una nova partida per la diferència entre la suma assegurada que rebrà a partir dels 65 anys i la que li correspondria per la pensió de jubilació. Entén que amb la variació d'allò establert en l'escrit de rèplica per la CASS, no va poder aquesta representació processal cap mena d'al·legació, de forma que se li ha causat indefensió ex art. 10 C.A.

Tampoc aquest motiu de greuge pot ser acollit. En efecte, ja la resolució judicial d'aquesta Sala, de 31- 05-2011, va examinar amb detall aquest extrem i després de posar de relleu quina era la funció i la concepció dels escrits de rèplica i dúplica, va procedir a l'estudi del supòsit concret. I va concloure que "III.- En el segon dels motius del recurs, la part defenent posa de manifest l'existència d'una variació del petitum de la demanda en l'escrit de rèplica, de forma que es vulneraria la jurisprudència de la Sala, en virtut de la qual, els escrits de rèplica i dúplica tenen com a finalitat l'aclariment de fets dubtosos i la precisió i aclariment dels fets objecte de debat, però no es pot a través dels mateixos l'alteració o modificació de les pretensions esgrimides a la demanda i a la contesta.

En concret, considera la recurrent que la partida que s'ha introduït ex novo a la rèplica és la petició de la diferència entre la suma que l'assegurada rebrà a partir dels 65 anys i la que li correspondria com a pensió de jubilació, i que xifra en l'import de 22.605,93 euros.

Tampoc aquest motiu pot prosperar. En efecte, en l'escrit de rèplica, com indica la sentència d'instància, s'han concretat els paràmetres o els indicadors relatius a la reclamació de la capitalització de la pensió d'invalidesa. Així, si bé esdevé cert que s'ha diferenciat entre la capitalització de la pensió d'invalidesa i la diferència entre la pensió d'invalidesa i la de jubilació a partir dels 65 anys, també ho és que, en primer terme, la reclamació pel concepte de capitalització de la pensió ja es va portar a terme en la demanda, de manera que en l'escrit de rèplica es pot procedir a aclarir i precisar les pretensions efectuades en la pètita i, en segon terme, que la totalitat de les partides reclamades no supera la pretensió total de la demanda, per import de 130.306,23 euros". Afegir també, que quant a les precisions i modulació de les pretensions de la CASS, la part, ara promotora de l'incident de nul·litat, va poder efectuar les al·legacions que va tenir per convenient en el seu escrit de dúplica, de manera que cap menyscapte al seu dret de defensa s'ha produït, ni cap afectació al dret a la jurisdicció, atès el que ja va manifestar aquesta Sala en la seva resolució judicial i que ara de nou s'ha reproduït.

IV.- Quant a les costes processals d'aquest incident, la desestimació del mateix s'ha de traduir, en la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part promotora.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la mercantil Herrera i el Sr. Olmo contra l'Aute d'aquesta Sala, de 31-05- 2011. Imposar a la part promotora del mateix les costes processals derivades de la seva desestimació.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.