Incident de nul.litat (0017/10)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-017/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, al 15 de juliol de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 1 de setembre del 2009 l’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència estimant íntegrament la demanda formulada per la societat “Girona”, desestimant la reconvenció planejada per la Sra. Sanz i condemnant a aquesta darrera a procedir a l’atorgament de l’escriptura pública de compravenda del pis situat al XXXX, així com la plaça d’aparcament i el guarda esquís assenyalat amb el número 68 i situat al mateix edifici, i a satisfer a la part agent la suma de 283.500 euros en el moment de l’atorgament de l’escriptura i l’entrega de les claus de l’immoble, tot això amb els interessos de demora al tipus fixat per l’Associació de Bancs Andorrans pels préstecs amb venciment superior a un any a partir del dia 3 de gener del 2008, deducció feta dels interessos moratoris al tipus del tres per cent anyal devengats respecte de la suma de 31.500 euros des del mes d’abril del 2007 i fins el mes de juliol següent, fent imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades.

II.- Disconformes amb aquesta resolució, la Sra. Sanz va formular recurs d’apel·lació contra la mateixa i la Sentència d’aquesta Sala de 27 de maig del 2010 va decidir estimar el dit recurs, revocant íntegrament la Sentència d’instància i declarant resolt el contracte de compravenda celebrat pels litigants en data 4 d’octubre del 2006 i que tenia per objecte el pis situat a l’edifici “X.”, Bloc 3, planta àtic, porta tercera, del “Conjunt Residencial A.” d’Encamp i una plaça d’aparcament i un traster que es trobaven al mateix immoble, condemnant a la societat “Girona” a pagar a la recurrent la suma de seixanta-tres mil euros, augmentada amb els interessos legals a partir de la contesta a la demanda i fins el seu total pagament, imposant les costes tant de la demanda com de la reconvenció a la part agent i defenent respectivament i sense fer especial pronunciament respecte de les d’aquesta alçada

III.- En data 11 de juny del 2010 la representació processal de la societat “Girona” formula incident de nul·litat d’actuacions contra la Sentència d’aquesta Sala de data 27 de maig del 2010 per entendre vulnerats els drets fonamentals de la seva mandant a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana que es vulgui anular la citada resolució, dictant-ne una de nova que respecti els drets constitucionals vulnerats, retrotraient el procediment fins el moment processalment oportú i imposant a l’adversa les costes del procediment. Per altressí demana, a més, que aquesta Sala formuli un procediment incidental d’inconstitucionalitat amb la finalitat que el Tribunal Constitucional manifesti la vulneració del dret a la jurisdicció del seu mandant i, com a segon altressí, sol·licita que es suspengui l’execució de l’esmentada resolució tenint en compte els perjudicis irreparables que aquest fet li podria produir.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que promou el present incident de nul·litat el fonamenta en la tesi que la decisió de la Sentència d’aquesta Sala de 27 de maig del 2010 és incongruent, ja que estima que les arres que es van pactar al contracte que vinculava a les parts eren penitencials quan la demandant reconvencional mai el hi havia donat aquesta qualificació.

Malgrat els arguments exposats per la recurrent, cal destacar que la representació processal de la societat “Girona” sol·licitava en la seva demanda que es declarés la resolució del contracte de promesa de compraventa signat per les parts, perdent la Sra. Sanz la quantitat lliurada per ella com a paga i senyal, atesa la seva renúncia unilateral a perfeccionar-lo, condemnant-la igualment a indemnitzar a la seva mandant pels danys que aquesta havia patit per aquest motiu. En la seva contesta a la demanda la representació processal de la Sra. Sanz s’oposava a la mateixa negant-se a perdre íntegrament la suma lliurada en concepte de paga i senyal, encara que es considerés que era ella qui havia incomplert la promesa de compraventa pactada, i en la seva demanda reconvencional sol·licitava igualment la resolució del contracte que vinculava a les parts, però considerant que aquesta s’havia de declarar com a conseqüència dels incompliments de la part promitent venedora i demanant que se la condemnés a retornar-li doblades les quantitats lliurades per la seva mandant com a paga i senyal en el moment de celebració del contracte, qualificant-les així com unes arres penitencials, ja que si s’haguessin considerat com confirmatòries allò procedent hauria estat que se li retornés exactament la quantitat lliurada, més, en el seu cas, una indemnització per danys i perjudicis, si és que podia provar la seva existència.

Per aquesta raó, a l’estimar l’esmentada demanda reconvencional i condemnar a la societat “Girona” a pagar a la Sra. Sanz la suma de seixanta-tres mil euros, que es correspon amb el doble de la quantitat lliurada en el moment de signar el contracte, aquesta Sala ha respectat el requisit de congruència que han de respectar les decisions judicials, entesa aquesta com un element essencial de la tutela judicial efectiva que requereix una racional adequació entre allò que es resol i la substància del que es sol·licita, de tal manera que no incorre en incongruència aquell pronunciament judicial que, fins i tot no ajustant-se literalment a la qualificació que el demandant li dóna a una determinada institució, aquesta es troba compresa en l’essència del que es sol·licita i és conseqüència directa, lògica i natural del que es demana.

II.- Ateses aquestes consideracions, tampoc es pot al·legar que la part que promou aquest incident es va trobar en una situació d’indefensió, atesa l’estimació d’aquesta Sala de la demanda reconvencional formulada contra ella, ja que si bé es podria argumentar que no es va poder oposar a que es consideressin penitencials les arres lliurades, sí que ho va poder fer a que es retornessin doblades, amb les mateixes conseqüències, i no ho va fer, centrant la seva oposició a la seva demanda en el fet de considerar que qui havia renunciat unilateralment al contracte havia estat la Sra. Sanz i, per tant, era ella qui havia de suportar les conseqüències de la seva actuació.

III.- La part que promou l’incident el fonamenta en segon lloc en l’argument que l’agent reconvencional mai va al·legar que se l’hagués induït a engany pel fet que en una de les habitacions de l’habitatge que se li prometia vendre es va dibuixar un llit quan aquesta estança no es podia utilitzar com dormitori d’acord amb les normes d’habitabilitat aplicables. No obstant, si la representació processal de la Sra. Sanz no va utilitzar en concret aquesta paraula en la seva contesta a la demanda i en la seva reconvenció era evident que s’havia de deduir sense cap mena de dubtes que era aquest el fonament de la seva oposició a la primera i del plantejament de la segona, ja que en tot moment manifesta que si hagués tingut coneixement de que la cambra en la que s’havia dibuixat un llit en els plànols que se li van lliurar junt amb el contracte sols podia ser utilitzada com traster mai hauria promès comprar el pis, raó per la qual demanava la resolució del contracte.

IV.- Mitjançant altressí la part que promou l’incident sol·licita que aquesta Sala formuli un procediment incidental d’inconstitucionalitat amb la finalitat que el Tribunal Constitucional manifesti la vulneració del dret a la jurisdicció del seu mandant, però aquesta petició no es pot admetre, ja que és ella mateixa qui l’ha de promoure si ho considera adient.

V.- Per últim, la representació processal de la societat “Girona” sol·licita d’aquesta Sala que suspengui l’execució de la Sentència contra la qual formula l’incident. No obstant, tampoc aquesta petició pot ser estimada, ja que, en tot cas, aquesta sol·licitud s’ha de formular davant del Tribunal Constitucional si és que es vol presentar recurs davant d’ell.

VI.- En desestimar-se l’incident procedeix imposar les seves cotes a la part que l’ha promogut de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l’incident de nul·litat d’actuacions formulat per la representació processal de la societat “Girona” contra la Sentència d’aquesta Sala dictada el dia 27 de maig del 2010, rebutjant totes les peticions que en ell es contenen i imposant les costes del mateix a la part que l’ha promogut.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.