Impugnació costes segona instancia (224/2013)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000064/2015 ORIGEN: TSJC 227/2013 (1100607/2010)

NIG: 5300531120150000119

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de gener del 2019.

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats Sr. Vincent Anière i Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16-01-2015 es va dictar providència d'execució per la qual es requeria al Sr. Calatayud al pagament de la quantitat de 9.042,41 euros en concepte d'honoraris de primera i segona instància de procurador, advocat i taxes judicials.

Per escrit, de data de registre 11-02-2015, va formular incident d'oposició a l'execució.

En data 13-03-2015 les parts de comú acord van demanar la suspensió de la tramitació del procediment, que no es va aixecar fins el dia 1-03-2018, degut a la petició de la part executant.

En data 21-03-2018, la part executant va contestar l'incident d'execució.

II.- Per Providència, de data 10-04-2018, es va sol·licitar el preceptiu informe a la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats d'Andorra, el qual es va registrar al Tribunal Superior el dia 30-07-2018, amb els resultats que es troben a les actuacions.

Efectuat el trasllat del dictamen referit a les parts litigants, la part executant i executada van efectuar, en dates respectives de 18 i 17 de desembre de 2018, les consideracions que van tenir per oportunes.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els que la representació processal de la part executada, Sr. Morales, fonamenta la seva oposició a l'execució, relativa a les costes processals d'aquesta alçada, són els següents.

En primer terme, entén que va formular demanda a tramitar pel procediment ordinari de quantia indeterminada, de manera que els honoraris no es poden calcular sobre el valor del pis, de manera que la suma que correspon s'ha d'establir en 915 euros, més IGI, en consonància amb les normes 18.1 i 18.3 en relació a la norma 12.1 de les normes orientadores del Col·legi d'Advocats.

En segon terme, i amb caire subsidiari, manté que si s'entén que s'ha de calcular les costes processals en funció del valor del pis (50%), s'ha pres per l'executant el valor del pis l'any 2006, quan el que procedeix és calcular-ho en funció del valor en el moment d'interposició de la demanda (24-01-2011).

II.- L'informe del Col·legi d'Advocats, amb data de registre d'entrada 30- 07-2018, entén que la pretensió exercitada, consistent en la divisió judicial de la cosa comuna (habitatge i plaça d'aparcament a Encamp)és clarament determinable i s'ha de quantificar en el valor del 50% de l'habitatge i de la plaça d'aparcament.

I aquesta conclusió ha de ser mantinguda per aquesta Sala. En efecte, l'exercici d'una pretensió, relativa a la divisió judicial d'uns béns en comunitat (habitatge i plaça d'aparcament) no es pot conceptuar com a indeterminada, sinó que el valor en venda del bé o béns constitueix el criteri per a fixar la quantia de la pretensió introduïda per la part agent.

I encara més. Pel que fa a la pretensió subsidiària, que s'articula en l'escrit d'oposició a l'execució, i en la que es demana que d'atendre's al valor de les unitats immobiliàries aquest ha de ser el de 2011, data de presentació de la demanda, i no el de 2006, data de la quantificació als efectes de la liquidació del ITP i que fou acompanyada per la part agent en la seva demanda, tampoc aquesta pot prosperar.

Ja hem posat en relleu que ha de ser el valor en venda de l'objecte de la pretensió el que s'ha de prendre en consideració per a fixar la quantia del procediment. I si bé és cert que aquest valor s'ha de concretar en el moment de la interposició de la demanda, correspon a la part agent, ara qui s'oposa a l'execució, fixar aquesta quantia en la seva demanda. L'agent va aportar una escriptura de dació en pagament de l'any 2006, on el valor de la meitat indivisa es determinava en 123.000 euros. Corresponia a la part agent haver aportat amb la demanda la valoració de la quantia del procés el 2011 i si no ho ha fet, i la part contrària s'aplana a la determinació de les costes processals segons el valor que resulta de la quantificació de l'objecte de l'acció amb la documental que es troba a les actuacions, aquest criteri s'ha de mantenir i desestimar l'incident d'oposició a l'execució.

La conclusió anterior fa innecessari dona lloc a la petició probatòria de la part executada, relativa al correu electrònic d'un membre de la Junta de Govern del col·legi d'Advocats, que considerava, segons afirma la part que s'oposa a l'execució, que la quantia s'havia d'efectuar l'any 2011. I no és necessari, atès que ja s'ha raonat amb anterioritat les raons per les quals en el present cas, incomplerta la càrrega de fixar la quantia per l'agent a la demanda, i manifestat el consentiment de la part executada, s'ha d'estar al valor de les unitats immobiliàries determinat amb la documental acompanyada a la demanda.

III.- La desestimació de l'incident d'oposició a l'execució comporta la imposició de les costes processals d'aquesta alçada a la part que el va promoure (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'oposició a l'execució, formulada per la representació processal del Sr. Morales contra la providència d'execució de data 16-01- 2015. Imposar a la part que va promoure aquest incident d'oposició a l'execució les costes processals d'aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.