Crida en garantia, NO TSJC 0283/13

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-283/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment abreujat, amb número d'expedient B-1622-6/2011, en data 15 d'abril de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va resoldre una qüestió incidental mitjançant Aute, la part dispositiva del qual va decidir: "Primer.- Donar lloc a la simple petició de crida en la present causa de la Sra. Zapata, donant-li trasllat de les presents actuacions als efectes escaients. Segon.- Reservar les costes judicials de la qüestió plantejada fins a la resolució sobre el fons".

II.- El Sr. Vara ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent no es mostra d'acord amb l'Aute de la instància pels motius següents: pretenia la crida en causa de la Sra. Zapata per a que fos condemnada al pagament de la quantitat reclamada per l'agent, tota vegada que ella va cobrar l'esmentat import; el Tribunal a quo concloïa altrament per una qüestió purament formal, fent prova d'un rigorisme excessiu; esqueia emplaçar la Sra. Zapata a contestar la demanda en qualitat de co-defenent.

II.- La societat "Moliner, ORG_0" va interposar demanda contra el Sr. Vara, en reclamació de la quantitat de 3.200 EUR. Segons la societat actora, la pretensió portava causa d'un préstec en metàl·lic acordat al Sr. Vara i quin retorn es va materialitzar mitjançant l'emissió d'un pagaré en favor de la demandant. En el seu escrit de contesta, el Sr. Vara va exposar que havia establert el pagaré a requeriment de la Sra. Zapata per reservar un local comercial, en el qual pretenien instal·lar plegats un negoci de restauració; tot insistint en què ell no havia celebrat cap mena de contracte amb la part actora. Per aquests motius, el Sr. Vara va formular qüestió de prejudicialitat penal i de crida en causa de la Sra. Zapata. En el marc de la instrucció penal, el Sr. Vara va justificar l'establiment del pagaré perquè creia que la societat "Moliner, ORG_0" era la propietària del local on volia, juntament amb la Sra. Zapata i altres socis estrangers, obrir un restaurant. La causa penal va ser arxivada. Una volta reprès l'expedient civil, el Sr. Vara va sol·licitar, novament, la crida en causa de la Sra. Zapata, tota vegada que, segons la seva versió, havia quedat acreditat en l'expedient penal que la societat "Moliner, ORG_0" havia lliurat la quantitat de 3.000 EUR a la interessada (garantida amb el pagaré expedit pel Sr. ENTITY_5) per destinar-la a la reserva del repetit local comercial.

Finalment, l'Hble. Batlle va donar lloc "a la simple petició de crida en la present causa de la Sra. Zapata" perquè "el Sr. Vara no demana que es faci cap pronunciament contra la Sra. Zapata".

III.- Abans d'examinar el present recurs d'apel·lació, escau evacuar dues qüestions prèvies que han formulat les parts apel·lades.

Per una banda, la societat "Moliner, ORG_0" fa valer que el recurs era inadmissible, tota vegada que no impedia la continuació del procés. Aquest greuge no pot prosperar, compte tingut que la jurisprudència més recent d'aquesta Sala accepta els recursos en aquesta matèria (doctrina iniciada en els autes 101/04 del 21 d'octubre de 2004; 222/08 i 230/08 del 23 de desembre de 2008).

Per altra banda, la Sra. Zapata fa greuge de la identitat del recurrent. En efecte, la interessada sosté que l'Aute apel·lat afecta el Sr. D.S.C., mentre que en aquest rotlle compareix el Sr. Vara. Es desprèn de les actuacions que l'Aute del 15 d'abril de 2013 conté un error material evident, puix la persona que és objecte de la demanda de la societat "Moliner, ORG_0" és sempre el Sr. Vara, essent aliè l'hipotètic -i probablement inexistent- Sr. D.S.C.

Per conseqüent, ambdós obstacles han de ser refusats.

IV.- En el cos de l'escrit del Sr. Vara, de data 23 de novembre de 2012, s'insistia en la "crida en garantia" de la Sra. Zapata "per tal de que respongui de la seva actuació davant els Tribunals i ... pugui al·legar l'escaient front a la reclamació de l'agent". El "SOL·LICITO" perseguia la "PETICIÓ DE CRIDA EN CAUSA" de la Sra. Zapata, tot "emplaçant-la a formular contesta a la demanda instada per la part agent". L'Aute impugnat considera que, malgrat el repetit escrit interessa la condemna de la Sra. Zapata en el lloc del Sr. Vara ("crida en garantia" segons l'Hble. Batlle), procedeix només una senzilla crida al judici ("litisdenuntiatio") perquè el "Sol·licito" no contempla cap pretensió condemnatòria de la Sra. Zapata. És a dir que l'Hble. Batlle considera que la persona cridada en causa no esdevé part demandada, sinó una mena d'adherent al procés. Es convé amb el recurrent que la solució adoptada per la instància esdevé rigorosa, si bé propiciada per una defectuosa redacció de la pretensió exercitada, només imputable al Sr. Vara. Per tant, la petició del Vara havia de ser examinada com una crida en garantia, tractant-se d'un concepte equivalent a la crida en causa o a la litisdenuntiatio segons la doctrina d'aquesta Sala.

Nogensmenys, cal confirmar l'Aute del 15 d'abril de 2013, però per motius distints.

En efecte, la crida en garantia és admesa quan, en funció de les circumstàncies concretes d'un litigi i per la connexió que existeix entre les parts, esdevé convenient, per raons d'economia processal que la persona cridada s'integri en la litis (Aute 55/13 del 21 de maig de 2013). I aquesta persona pot ser condemnada (totalment o parcialment) o absolta pel Tribunal. Si aquestes consideracions les traslladem al cas que ens ocupa, ressurt de les actuacions que no existeix una clara connexió entre el Sr. Vara i la persona que es vol cridar a judici (Sra. ENTITY_4), de caire jurídic i patrimonial, compte tingut que, en aquest estadi processal, no hi ha elements suficients per creure en l'existència d'un negoci establert anteriorment entre els interessats. A més, entrar dins aquesta controvèrsia conduiria a un allargament innecessari del procediment en detriment de la societat "Moliner, ORG_0", quina apareix aliena a les hipotètiques relacions internes hagudes entre els Srs. Vara i Zapata.

Arribats a aquest punt, aquest Tribunal no està però en condicions de revocar l'Aute impugnat (que, recordem, no confereix la consideració de part a la Sra. ENTITY_4) per la prohibició de la regla del non reformatio in peius, tota vegada que no ha estat impugnat ni per la societat "Moliner, ORG_0" ni per la Sra. Zapata.

V.- La desestimació del recurs d'apel·lació suposa la condemna del Sr. Vara a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; CONFIRMAR l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 15 d'abril de 2013; condemnar el Sr. Vara a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.