Jurisdicció (262/08)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

AUTE

TSJC- 262/08

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 12 de febrer de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de l'Hble. COMÚ D'ENCAMP va interposar demanda, de data 29-06-2006, envers Manzanares, en virtut de la qual sol·licitava la condemna de la defenent als extrems continguts en la súplica de la seva demanda.

La representació processal de la mercantil defenent va formular litis denuntiatio, la qual fou denegada a la instància, segons Aute de 21-09-2006, i acollida per Aute d'aquesta Sala de data 26-04-2007.

II.- En data 4-09-2008, es va dictar Aute, essent la seva part decisòria la que segueix: "ACORDA Estimar l'excepció d'incompetència de la jurisdicció civil formulada per "Manzanares". Declarar la incompetència de la jurisdicció civil per resoldre les pretensions plantejades pel COMÚ D'ENCAMP. Condemnar el COMÚ D'ENCAMP al pagament de les costes processals causades a la societat "Manzanares" i al COMÚ DE CANILLO, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal de l'Hble. COMÚ D'ENCAMP ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 10-11-2008, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix sol·licita la revocació de la resolució. Per el contrari, la representació processal de l'Hble. COMÚ DE CANILLO, per escrit de contesta a les conclusions de 28-11-2008, i la representació processal de la mercantil Manzanares, per escrit de 1-12-2008, van demanar la confirmació de l'Aute dictat a la instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que no es va formular una demanda per a l'obtenció d'una indemnització, sinó que es va demanar el preu just dels efectes derivats de la connectivitat, sense que existeixi un conveni en data 6-10-2004. Afegeix que el conveni de 7-10-2004 no és un conveni de concessió administrativa, sinó un acord comercial.

De la lectura de la demanda i del conveni de 7-10- 2004, ressurt clarament que (foli 23) es sol·licita la condemna envers Manzanares d'abonar "el preu just pels efectes derivats de la connectivitat convinguda en el Conveni de 7 d'octubre del 2004" i en el referit conveni, sota l'epígraf II "La connectivitat dels dominis esquiables" s'indica que "l'atorgament d'aquest acord comercial entre Giner i Manzanares assegura en tot cas els retorns i la connectivitat entre els dominis esquiables de S., E. i el Giner. En particular garanteix que cap dels Comuns qüestionarà a aquestes darreres societats el dret a mantenir els equipaments existents i l'explotació de les instal·lacions actualment presents a Les Solanelles i al Pla de les Pedres, mentre es compleixi el paràgraf següent".

Així, consta que la demanda que s'exercita es fonamenta en la previsió del Conveni de 7-10-2004, encara que per una errada de transcripció es faci constar a la resolució d'instància la de 6-10-2004, i, en concret, en la menció de l'apartat II del conveni abans esmentat, quan preveu que "El manteniment de les instal·lacions existents no comporta renúncia a sol·licitar i obtenir el pagament del preu just per l'ocupació de terrenys comunals i l'explotació de ginys". I des d'aquesta òptica d'idees, cal ressenyar que el Conveni de 7-10-2004 el signen les mercantils Manzanares i Giner, S.A. i els Comuns de COMÚ DE CANILLO i COMÚ D'ENCAMP. I mentre que l'acord comercial s'estableix entre les societats mercantils i va adreçat a permetre la comercialització de forfets del domini esquiable de G., control de pas dels usuaris i gestió d'ingressos, per part de Manzanares, i a l'assegurament del funcionament del Giner, la connectivitat dels dominis esquiables abasta al compromís del Comuns de no qüestionar el dret a mantenir els equipaments existents i l'explotació de les instal·lacions ja existents, a la par que s'afirma que el manteniment de les instal·lacions existents no comporta renúncia a obtenir el preu just que es deriva de l'ocupació dels terrenys comunals i de l'explotació de ginys.

II.- En segon terme, discrepa la recurrent en el fet que, al seu criteri, el COMÚ D'ENCAMP no reclama el preu just per raó de l'ocupació de béns comunals i que, per consegüent, el "preu" que es demana no té la qualificació de públic. Així, manifesta que com a persona jurídica pot el COMÚ D'ENCAMP subscriure convenis de dret privat i en aquest cas el COMÚ D'ENCAMP resta exclòs de la Llei de Contractació pública (ex art. 3).

Aquest argument tampoc pot prosperar. En efecte, del conveni de 7-10-2004 es desprèn que la seguretat en el manteniment de la connectivitat, mitjançant els equipaments existents i l'explotació de les instal·lacions per part dels Comuns, significa que les Administracions, d'acord amb les ocupacions prèvies que es deriven dels títols quer les justifiquen, aportats a les actuacions per via documental, garanteixen el dret a ocupar i explotar el domini públic. I, per tant, s'ha de coincidir amb aquest extrem de la resolució d'instància.

Tampoc pot reeixir l'argument segons el qual com que el Conveni esmentat resta exclòs de la Llei de Contractació Pública (art 3) consistirà en un ingrés de dret privat, que es justifica en el Conveni o acord comercial i subjecte a la jurisdicció civil. I no pot ésser acceptat perquè l'ocupació i explotació de béns de titularitat pública, en consonància amb allò que es preveu als articles 101 i 105 del Codi de l'Administració comporta la subjecció de la normativa aplicable als béns de domini públic. I en aquest ordre d'idees, resta clar que la pretensió d'obtenir un "preu just" per l'ocupació i explotació de béns comunals ha de ser entesa com un ingrés de dret públic, atès que és, precisament, l'ocupació d'aquests béns el que fonamenta la pretensió que s'exercita.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del recurs interposat, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de l'Hble. COMÚ D'ENCAMP contra l'Aute, de data 4-09-2008, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.