**** (272/07)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 272/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, a 14 de febrer de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Varesc va presentar davant de l’Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Querol, en reclamació de la quantitat de 60.980 € amb els interessos legals corresponents des del mes d’abril del 2003, en concepte de reembossament d’un préstec atorgat al defenent el dia 19 d’octubre del 2000.

II.- El Sr. Querol va formular les excepcions de manca de legitimació activa i de manca de legitimació passiva les quals foren resoltes per Aute de data 13 d’octubre del 2004, en el sentit de desestimar les mateixes.

III.- El Sr. Querol va també plantejar l’excepció de manca de litis consorci passiu necessari i sobre el fons es va oposar a les pretensions de la part actora, contestant que les quantitats abonades pel Sr. Varesc no corresponen a cap préstec, sinó a la cessió a la part demandant, del 50% del capital social de la societat ORG_1..

IV.- Per sentència de data 25 de juliol del 2007, l’Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va apreciar d’ofici la manca de competència jurisdiccional dels tribunals andorrans per a jutjar el present litigi, imposant a la part actora les costes processals causades.

V.- Contra aquesta resolució el Sr. Varesc ha interposat recurs d’apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- S’ha prèviament de resoldre la qüestió de la manca de competència jurisdiccional dels Tribunals Andorrans que el primer jutge va declarar d’ofici a raó del lloc del domicili del demandat radicat a França. Segons la jurisprudència d’aquesta Sala, és erroni el pronunciament del Tribunal de Batlles, en haver declarat d’ofici la incompetència dels Tribunals Andorrans, pel motiu esmentat. En efecte, l’article 4.1 de la LQJ determina que els Batlles i els Tribunals Andorrans coneixen dels judicis que es plantegen en territori andorrà, entre andorrans, entre estrangers i entre andorrans i estrangers. Tot el referent a la competència objectiva, tant per raó de la matèria com de la quantia, és de “ius cogens” i els Tribunals Andorrans han d’apreciar d’ofici la seva falta de competència quan es el cas; i el mateix escau dir pel que fa a la manca de competència funcional del Tribunal. Ara bé, la situació és totalment diferent quan es tracta d’una qüestió de competència territorial, perquè en aquesta, llevat que existís alguna norma imperativa, que no hi és en autes, les parts poden sotmetre’s expressament o tàcitament a qualsevol Tribunal, sempre que el mateix sigui competent a raó de la matèria, ja que la competència territorial és dispositiva i depèn de la voluntat dels afectats. En conseqüència, el Tribunal no podia declarar d’ofici la seva falta de competència territorial sinó que havia de ser la part qui, si de cas, l’havia de fer valer, quan com en el present cas, el domicili del defenent no està situat en el Principat. La competència territorial depenia solament de la voluntat del demandat, únic que la podia fer valer, i no ho va fer. Conseqüentment, el Tribunal de Batlles havia de jutjar i sentenciar el fons, que és el que aquest Tribunal Superior haurà de fer aquí en haver de revocar la decisió indeguda d’incompetència de la sentència impugnada.

II.- Respecte al fons del litigi, queda acreditat en autes, que mitjançant dues transferències bancàries de data 19 d’octubre del 2000, el Sr. Varesc va abonar la quantitat de 200.000 FF al compte núm. XXXX i la mateixa suma al compte núm. XXXX oberts en els llibres de ORG_0, essent els Srs. Querol i Elías els titulars d’ambdós comptes. Ara bé, no és suficient l’abonament d’una quantitat de diners per constituir un préstec. Pertoca doncs a la part demandant provar que les referides transferències bancàries han estat lliurades en concepte de préstec. En el present cas, força és de constatar que aquesta prova no la fa el Sr. Varesc.. En efecte, no consta en autes cap document escrit, el que resulta molt sorprenent per un préstec d’un import tant important com el que s’al·lega. Per tant no se sap si s’ha convingut d’un termini pel seu reembossament, i d’un interès aplicable. No existeix tampoc cap testimoniatge de l’atorgament d’un préstec al Sr. Querol per part del Sr. Varesc.. Igualment no s’explica perquè, tractant-se d’un préstec personal concedit al Sr. Querol que no té cap domicili ni activitat professional a ANDORRA, que l’import del dit préstec fou abonat per transferències ingressades en dos comptes bancaris d’una entitat andorrana. En canvi, si que s’ha acreditat que les parts tenien relacions comercials i que el Sr. Varesc va adquirir el 50% del capital social de la societat ORG_1. de la qual n’eren socis majoritaris el Sr. Querol i la seva esposa, el que pot explicar l’abonament de les quantitats avui reclamades, en el marc de les operacions comercials relacionades a l’activitat de la societat ORG_1.. En conseqüència s’ha de desestimar la demanda del Sr. Varesc per manca total de prova.

III.- Malgrat l’estimació del recurs, la desestimació de les pretensions contingudes en la demanda del Sr. Varesc imposa de condemnar aquest darrer a les costes processals d’ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 25 de juliol del 2007, en el sentit de desestimar íntegrament la demanda del Sr. Varesc formulada contra el Sr. ENTITY_5;

Condemnar el Sr. Varesc al pagament de les costes judicials d’ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.