Incident de nul.litat TSJC 0374/13

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-374/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 03-09-2012, la representació processal del Sr. Castillo va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda sobre el fonament de la responsabilitat extracontractual, a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Bermudez, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant al demandat al pagament de la suma de 27.175,06.- euros en concepte d'indemnització del perjudici sofert.

La representació processal del Sr. Bermudez va oposar-se a la demanda tot i formulant una excepció peremptòria de prescripció.

II.- Per Sentència de data 30-09-2013, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir estimar l'excepció de prescripció de l'acció formulada per la representació processal del Sr. Bermudez.

Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Castillo demanant la seva revocació i que es dictés Sentència estimant íntegrament la seva demanda. Però per Sentència d'aquesta Sala de data 27-05-2014, es va desestimar dit recurs i confirmar la Sentència d'instància en tots els seus pronunciaments.

III.- Per escrit de data 10-06-2014, la representació processal del Sr. Castillo ha formulat incident de nul·litat d'actuacions sol·licitant que es declari la nul·litat de la Sentència, i que es procedeixi a retrotreure les actuacions al moment anterior al seu pronunciament dictant-ne una nova, desestimant l'excepció de prescripció i, estimant la seva demanda amb imposició de les costes de primera i segona instància a la part defenent.

IV.- La representació processal del Sr. Bermudez demana la desestimació de l'incident, amb imposició de les costes a la part agent incidental.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en autes que:

Al mes d'octubre del 2008, es va produir un sinistre d'aigua en el pis propietat del Sr. ENTITY_4; l'aigua provenia d'un frigorífic instal·lat en un pis veí, propietat de la societat ORG_0, i arrendat al Sr. Bermudez.

per escrit de data 01-07-2009, el Sr. Castillo va presentar demanda contra la societat ORG_0 i contra la Sra. Yuste, en reclamació de quantitat en concepte d'indemnització de danys esdevinguts a conseqüència de la fuita d'aigua (causa núm. 0228-3/2009).

la Sra. Yuste i la societat ORG_0 van plantejar unes excepcions de manca de legitimació passiva, fent valdre que l'arrendatari era el Sr. Bermudez, i en data 30-04-2012, aquesta Sala va confirmar la Sentència d'instància de data 16-11- 2011, donant lloc a les excepcions en consideració del fet que la Sra. Yuste, no era la propietària ni l'arrendatària del pis on estava col·locada la nevera i que la societat ORG_0, no tenia cap responsabilitat dels danys realitzats per l'arrendatari en el funcionament de la nevera.

-en data 03-09-2012, la part agent va introduir una demanda dirigida contra el Sr. Bermudez, la qual va ser desestimada pel Tribunal a quo i per aquesta Sala al constatar que l'acció havia prescrita.

II.- Considera la part que formula l'incident que el Tribunal l'ha deixat en total indefensió en estimar l'excepció de prescripció sense entrar en el fons de l'afer ja que: 1) tot i reconeixent que la demanda del 2009 havia interromput la prescripció, el Tribunal ha considerat que havia passat més d'un any entre el moment de la contesta de les parts demandades en el marc dels autes 0228-3/2009 i el moment de la demanda en el marc dels presents; 2) però el Sr. Bermudez ha burlat a la part demandant i a la justícia perquè s'ha fet passar pel llogater quan en realitat és el company sentimental de la Sra. Yuste, que tenen dues filles junts i que són tots socis de la societat E. SL; 3) atès aquests fets i que el Sr. Bermudez tenia sense dubte coneixement del primer procediment, el termini de prescripció es va quedar en suspensió fins a la data de fermesa de la primera resolució i 4) que ella no podia accionar contra l'arrendatari abans que recaigués una sentència ferma eximint de responsabilitat el propietari.

Com ho ha recordat aquesta Sala en vàries ocasions, la jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix que el dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es pugui desprendre que la decisió no és arbitrària, i sense que es pugui dubtar de la imparcialitat del jutjador.

En el present cas, no existeix tal supòsit i tampoc el Sr. Castillo ha sofert cap indefensió, com s'exposarà seguidament.

Insisteix la representació del Sr. Castillo en la seva afirmació que el Sr. Bermudez és la parella sentimental de la Sra. Yuste, lliurant de manera totalment extemporània amb el seu escrit d'incident de nul·litat la fitxa dels socis de la societat ORG_0.

Però, la societat ORG_0, la Sra. Yuste i el Sr. Bermudez són subjectes de dret diferents i la part agent n'era del tot conscient a partir de la contesta a la demanda en el marc dels autes 0228-3/2009.

Al respecte, s'ha de posar de relleu que quan afirma que havia d'esperar l'absolució definitiva del propietari (societat ORG_0,) per poder presentar una demanda contra l'arrendatari (Sr. Bermudez,), admet necessàriament que els dos són jurídicament diferenciats.

Ara bé, en relació a la prescripció, no podem més que repetir que el silenci de la relació jurídica entre el Sr. Castillo i el Sr. Bermudez es va mantenir fins després que s'hagi escolat el termini ja que, sense perjudici dels efectes que es puguin atribuir a la interposició de la demanda de data 01-07-2009, consta que, després de conèixer en data 22-07- 2009 que el responsable del dany era el Sr. Bermudez, la part agent no va articular la demanda envers dit responsable fins al mes de juny del 2012, moment en el qual el termini de prescripció anyal s'havia escolat.

Al contrari del que afirma la part recurrent, la Sentència d'aquesta Sala de data 20-05-2013, TSJC-274/12, no és extrapolable al present cas ja que en la Sentència invocada s'havia introduït una acció penal en contra aquells que la part perjudicada estimava causants dels danys, i el termini de prescripció havia quedat interromput per l'exercici de l'acció penal, encara que la part perjudicada no s'hagués constituït com a part. Res té a veure el cas present en el qual la part agent ha introduït i perseguit una acció en contra d'unes parts malgrat estar assabentada que ho havia de fer en contra d'una altra.

Al respecte, sosté també la part que ha formulat l'incident que no podia desistir-se de la primera demanda i formular la seva reclamació contra el Sr. Bermudez en la seva qualitat d'arrendatari perquè ella considerava que qui havia de respondre dels danys era el propietari i que per conseqüent havia d'esperar que recaigué una sentència ferma eximint el propietari de tota responsabilitat.

Però, al contrari, la part agent havia de presentar la seva demanda en contra del responsable real del dany, és a dir l'arrendatari i ho va fer equivocadament en contra d'una altra part. Un cop assabentada de la realitat de la situació jurídica, sí que tenia la possibilitat de formular demanda en contra del Sr. Bermudez.

Finalment, l'impossibilitat d'obtenir una condemna del Sr. Bermudez no l'han causat les resolucions dels òrgans jurisdiccionals sinó la decisió de la part agent de no iniciar cap acció en contra d'aquest darrer quan tenia la possibilitat de fer-ho.

III.- En aquestes condicions, s'ha de desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal del Sr. Castillo, i condemnar-lo a pagar les costes processals de l'incident.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació processal del Sr. Castillo.

CONDEMNAR al promotor de l'incident al pagament de les costes processals del mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.