Arrendaments (0151/07)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 151/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 29 de novembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Alfaro va interposar, en data 5-10-2005, demanda envers la mercantil Vives, segons la qual sol·licita la condemna a l'abonament de la quantitat de 89.591,50 euros, amb més els interessos legals i amb imposició de costes processals.

La representació processal de la mercantil defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 26-10-2005 i va articular excepció dilatòria de manca de legitimació passiva, que va donar lloc a l'apertura d'un incident i al dictat de l'Aute, de data 1-3-2006, que desestimava l'excepció de legitimació passiva i imposava a la part que l'articulava les costes processals.

Per escrit, de 26-4-2006, la part defenent va articular de nou l'excepció de legitimació passiva, ara com a peremptòria, i es va oposar, de forma subsidiària, al fons de la demanda.

II.- En data 2-5-2007, es va dictar sentència en la que s'establia en la seva part decisòria el que segueix: "DECIDEIX: que en prosperar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva "ad causam" interessada per la societat mercantil andorrana per participacions "Vives", ha de desestimar i desestima íntegrament la demanda principal que contra la mateixa formulà la societat mercantil andorrana per accions "Alfaro", amb condemna en costes del vençut segons disposa el darrer Considerant".

III.- La representació processal de la mercantil agent va interposar recurs contra la sentència i, en data 6-7-2007, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual va sol·licitar la revocació de la sentència, en atenció als arguments explicitats en el referit escrit. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, va presentar escrit de contesta a les conclusions de data 26-7-2007 i va demanar la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El present recurs es fonamenta en els següents motius o greuges, els quals, en atenció als principis de congruència i motivació, hauran de ser examinats de forma separada i individualitzada, per aconseguir així la necessària claredat expositiva (arg. Arts. 10 i 86 C.A.).

En primer terme, manifesta la part recurrent que de la prova documental s'extreu que el refús al pagament es justifica en demanar ajornaments i en cap moment s'indica que no siguin degudes les quantitats, a la vegada que el mateix s'extreu de la confessió en judici de l'administrador de la defenent. En segon terme, entén que la figura de la subrogació i novació, a la que es fa referència en la sentència no incideix en el plet i la mercantil segueix essent el subjecte passiu d'aquest procés.

II.- Si s'analitza el resultat que s'extreu de les proves practicades, es pot concloure, en primer terme, que el contracte d'arrendament, de data 1-12-2003, fou signat per Alfaro i per "P.Q.", representada aquesta darrera per el Sr. Serra. En segon terme, resulta que la mercantil Vives es va constituir amb posterioritat a la data de la signatura del contracte; en concret el dia 19 de desembre de 2003. En tercer terme, dels documents que es troben als folis 33 a 39, consistents en els rebuts girats pel concepte del lloguer del local arrendat, en els mateixos no apareix en cap lloc la identificació de la defenent com a lliurada, sinó solament la menció del Sr. Serra. En quart terme, les factures i albarans per les obres realitzades en el bé immoble arrendat es giren a nom de la mercantil francesa o bé a nom del Sr. Serra (o Sr. ENTITY_6), però mai a nom de la mercantil defenent.

Les anteriors consideracions han de portar necessàriament a la confirmació de la sentència dictada a les actuacions i a mantenir la procedència de l'excepció de manca de legitimació passiva. Baldament el que s'acaba d'afirmar i que el resultat dels mitjans probatoris apunti en la direcció indicada, aquesta Sala ha pogut copsar també l'existència de determinats extrems que generen dubtes de fet a l'hora de determinar la procedència o no de l'excepció de manca de legitimació passiva i que si bé no permeten refusar-la, sí que, a criteri d'aquesta Sala han de justificar la no imposició de les costes processals, en un tema on el component fàctic que fonamenta la resolució presenta alguns extrems que el fissuren. En efecte, si bé és cert que abunda el resultat probatori de delimitació entre ambdues mercantils i la no constància de la defenent ni en el document privat que conté el contracte d'arrendament ni en els rebuts ni tampoc en els albarans i factures de les obres realitzades en el local llogat, sí que xoca que el domicili social de la mercantil defenent i recorreguda es trobi en el mateix local arrendat per l'empresa francesa, a la vegada que esdevé simptomàtica també la presència del Sr. Serra en l'entramat personal d'ambdues, a la vegada que el reconeixement en la confessió en judici (foli 140) del legal representant de "Vives" que es va anar a negociar el deute, acompanyant al Sr. Serra, permeten entendre la concurrència de dubtes fàctics per a la resolució dels extrems objecte de litigi.

III.- Els raonaments anteriors relatius a l'existència de dubtes fàctics motiven que no s'escaigui efectuar imposició de les costes processals de la instància ni d'aquesta alçada, en atenció a l'acolliment parcial del recurs, tota vegada que instada la revocació total de la sentència, si bé aquesta no s'acull, sí que en atenció als dubtes fàctics que genera la resolució del present recurs, es justifica la no imposició de les costes, d'acord amb el criteri de la Novel·la 82, cap. X.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de Alfaro contra la sentència, de data 2-5-2007, i revocar la seva part decisòria exclusivament quant a les costes processals, en el sentit de declarar que no procedeix imposar les costes processals de la instància a la part agent, sinó que cada part abonarà les costes causades a la seva instància i les comunes per meitat. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.