Incident d'execució, límit màxim garantit pòlissa d'assegurances per sinistre de danys (2000516/2016)

Aute

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000319/2020 ORIGEN: 2000516/2016 - 00

NIG: 5300542120150002190

PARTS:

Apel·lant : A Sra. Garzón

Procurador : Sra. Garzón

Advocat : Sra. Puig

Apel·lat : COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI E II, ORG_2

Procurador : Sra. Álvarez

Advocat : Sr. Herrera

Apel·lat : Sr. Badía

Procurador : Sr. Vara

Advocat : Sr. Daza

Apel·lat : B SA

Apel·lat : Srs. LMP i AAB

Apel·lat : IGNORATS HEREUS DEL Sr. Catalá

AUTE 120-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 26 de gener de 2016, la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia resolvent el recurs d'apel·lació interposat contra la resolució dictada en data 28 de gener de 2015 per la instància, en el marc dels autes civils número 2100484/2008, dictà Sentència quina part dispositiva estableix:

"ESTIMAR els recursos interposats per la representació processal del Sr. Badía, de l'asseguradora A i de la Comunitat de propietaris agent contra la sentència de data 28-01-2015, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva par decisòria, en el sentit de reduir la condemna pels danys a l'edifici E III en l'import de 3.515,92 EUR, incrementar a 30.000.- euros la compensació per danys moral per l'edifici E II i 30.000.- euros per l'edifici E III, així com establir que el límit de 600.000.- euros de la pòlissa de responsabilitat civil actua a les dues causes (2100484/2008 i 2100022/2009) atès que el sinistre és el mateix i que aquest extrem s'ha de tenir en compte en seu d'execució de sentència. S'ha de mantenir la resta de pronunciaments de la part dispositiva que no resten afectats pels anteriors canvis. No escau imposar les costes processals d'aquesta alçada."

Segon.- La representació processal de la ORG_1, ORG_0, en data 22 de febrer de 2016 va formular demanda d'execució de Sentència, havent-se dictat en data 4 d'abril de 2016 l'Aute d'execució pel que es requeria als condemnats solidaris per a què en el termini de 15 dies abonessin la quantitat de 638.359,93 EUR.

Així, el dia 28 d'abril de 2016, la representació processal de la companyia d'assegurances A, procedí a dipositar la suma de 562.380,25.- euros en concepte de pagament de les sumes adeutades, entenent que la suma de 600.000 EUR ja havia estat liquidada amb anterioritat per la mateixa societat, formulant en data 10 de maig de 2016 contesta a l'Aute d'execució i obrint-se finalment l'incident d'execució en data 2 d'abril de 2019 (entre mig es va resoldre un incident de nul·litat en ambdues instàncies), quin fou resolt per Aute de data 18 de febrer de 2020, quina part dispositiva estableix:

"ACORDA

Primer.- No admetre a tràmit la pretensió exercida per les representacions processals de la ORG_1, ORG_0 i del Sr. Badía, respectivament, referent a la reclamació de 1.012,10 .- euros en concepte de conversió en euros de la suma de 100.000.000.- ptes. (límit màxim cobert per la pòlissa) equivalent a l'import de 601.012.- euros

Segon.- No admetre a tràmit la pretensió exercida per les representacions processals de la ORG_1, ORG_2 i del Sr. Badía, referent al pagament de la quantitat dipositada en el marc dels autes penals registrats amb el número DM-018-5/2016, sense perjudici que dita petició sigui formulada en tràmit d'execució i no en tràmit incidental d'execució.

Tercer.- Estimar les pretensions exercides pel Sr. Badía i la representació processal de les ORG_3, ORG_0 en el sentit de requerir a la companyia A el pagament de la quantitat de 37.619,75.- euros.

Quart.- Imposar les costes processals causades del present incident d'execució a la societat A"

Tercer.- No conforme amb el contingut de l'esmentada resolució, la societat A interposà recurs d'apel·lació contra els arguments continguts en el III Considerant i en els Acords ORG_0 de la mateixa, tot sol·licitant en les conclusions evacuades en data 23 de desembre de 2020, que es resolgui a favor de la companyia A, donant per liquidada la part que li correspon abonar, arxivar les actuacions i modificar els Acords Tercer i Quart en el sentit interessat, tot absolent-la de les pretensions dels promotors incidentals i de les costes processals causades per l'incident d'execució, condemnant als promotors del mateix a la totalitat de les costes sofertes i derivades del procediment incidental d'execució.

Quart.- Les representacions processals del senyor Badía i de la ORG_4, ORG_0, s'oposen al recurs interposat i sol·liciten la íntegra desestimació de les pretensions de la companyia asseguradora A i la seva condemna a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Els arguments en què la companyia A fonamenta el recurs interposat són que del límit màxim de 600.000 .- euros que ha de suportar per aquest sinistre, l'11 de desembre de 1995 ja en va abonar 37.6190,75 EUR, que han de ser descomptats del límit mencionat, havent per tant de satisfer en l'actualitat els 562.380,25 EUR que ja va procedir a dipositar a la Batllia. Aquesta limitació consta a la pòlissa 8.958.928-J que coneixen totes les parts per trobar-se adjuntada als autes. Que el pagament dels 37.619,75 EUR que estableix l'Aute recorregut comportaria un pagament per sobre del límit contractat per pòlissa. Que en la Sentència d'aquesta Sala de data 26 de gener de 2016, vam posar de relleu que el límit de cobertura de la pòlissa era i és de 600.000 EUR. No critica el principi d'immodificabilitat de les resolucions judicial fermes, però considera que aquest s'ha de connectar amb el de seguretat jurídica i que de no reduir- se l'import ja abonat del límit màxim reconegut judicialment també a la pòlissa, la resolució seria incongruent.

Segon.- L'Aute d'instància, per la seva banda, diu en el III.- Considerant (desprès d'establir en el I.- amb caràcter general que en període d'execució el Tribunal executant no pot realitzar modificacions de les sentències, ja que això comportaria una alteració del principi de cosa jutjada previst a l'article 88 de la Constitució) que la Sentència d'aquesta Sala de data 26 de gener de 2016 no fa cap menció en relació a la reducció de l'import de 37.619,75 EUR del límit de 600.000.- euros de la pòlissa d'assegurança; que el sinistre que donà lloc als danys de l'Edifici F i E és el mateix, que aquesta Sala resol la qüestió de l'import a pagar per la companyia d'assegurances de constant referència en 600.000.- euros i no en 562.380,25 euros i, finalment, tenint les sentències del M.I. Tribunal Superior efectes de cosa jutjada de conformitat amb l'article 88 de la Constitució, resol desestimar la pretensió de la companyia asseguradora.

Tercer.- Així, mentre que la Sentència d'instància de 28 de gener de 2015, suara referida, establia en la part final del seu III.- Fonament de Dret literalment que "Cal afegir que la responsabilitat de la companyia d'assegurances A, és fins al límit de 601.012,10.- euros, sense que sigui procedent descomptar els 37.619,75.- euros que va satisfer pels danys causats en l'edifici F per tractar-se d'un sinistre diferent. (...)".

Per la seva banda, la Sentència dictada per aquesta Sala en data 26 de gener de 2016, objecte del present incident d'execució, diu en el 13è paràgraf del seu III.- Fonament de Dret "Per tant, no hi ha dubte que, en seu d'execució de sentència, s'haurà de tenir en compte el límit màxim de cobertura de les indemnitzacions fixades a càrrec de l'asseguradora front a G, ORG_5 i a la comunitat de propietaris E II, ORG_0. I això perquè es tracta no d'una clàusula limitativa de drets sinó una delimitació de cobertura, de manera que, a diferència de la primera, no esdevé una excepció personal de l'assegurador front l'assegurat, de manera que pot ésser oposat front al perjudicat, ja que la suma assegurada constituirà aleshores el límit màxim de la indemnització a abonar.

Per tant, la Sala considera que el sinistre que dona lloc als danys a l'edifici F i E és el mateix, mentre que la sentència d'instància no descompta la indemnització de 37.619,75 euros abonats per l'asseguradora. Però aquest extrem de la deducció de la suma de 37.619,75 euros no ha estat objecte de recurs per l'asseguradora, sinó que sol·licita que es tingui en compte el límit màxim de 600.000 euros en relació a les dues causes existents, la iniciada per Soriano, ORG_5 i per la comunitat de propietaris agent, de manera que, malgrat el manteniment de la sentència quant a la seva part decisòria en aquest punt, sí s'ha de determinar que el límit de 600.000 euros actua a les dues causes atès que el sinistre és el mateix i que aquest extrem s'ha de tenir en compte en seu d'execució de sentència".

És a dir, la decisió d'aquesta Sala al 2016 fou la de determinar que es tractava d'un mateix sinistre -no de dos diferents com es deia en la instància- i que, per tant, el límit màxim de la cobertura de l'assegurança, de 600.000 euros, havia de cobrir els danys ocasionats pel sinistre en ambdós edificis.

I així s'establí en el seu fallo: "(...) així com establir que el límit de 600.000 euros de la pòlissa civil actua a les dues causes (2100484/2008 i 2100022/2009) atès que el sinistre és el mateix i que aquest extrem s'ha de tenir en compte en seu d'execució de sentència. S'ha de mantenir la resta de pronunciaments de la part dispositiva que no resten afectats pels anteriors canvis. No s'escau imposar les costes processals d'aquesta alçada."

En conseqüència, en establir-se en la Sentència que el límit màxim de la cobertura de l'assegurança pel danys ocasionats en els dos edificis pel sinistre d'autes era de 600.000.- euros, resulta evident que aquest és l'import total que s'ha de fer abonar a la companyia per causa del mateix.

Per tant, si al desembre de 1995 la companyia va abonar 37.619,75 EUR - com reconeixen totes i cadascuna de les parts en litigi-, aquests no s'han de tornar a abonar, hagut compte que en cas contrari es superaria el límit màxim que estableix la tan repetida resolució d'aquesta Sala, convertint la mateixa en incongruent.

Quart.- I sense que es pugui afirmar que aquest fet vulnera el principi de cosa jutjada que evita la modificació del contingut de la Sentències fermes, perquè el seu contingut s'ha mantingut, sense perjudici de la interpretació que de la mateixa s'hagi efectuat en la instància i per les parts. D'una banda, tot i no haver-se pronunciat sobre el descompte dels 37.619,75 EUR, la Sala sí que es va pronunciar sobre el límit màxim de l'import a abonar per l'asseguradora -600.000 EUR-. I d'altra banda, perquè entendre la resolució d'una altra manera la convertiria en incongruent, per quant no es compliria amb el seu propi contingut. Noti's que els canvis als que es refereix el seu fallo són l'aplicació del màxim dels 600.000 EUR als dos sinistres que, ja de per sí, comportava que es tinguessin en compte la totalitat dels diners ja abonats pel sinistre garantit.

Cinquè.- L'estimació del recurs comporta que no s'hagi de fer pronunciament respecte del pagament de les costes generades en aquesta alçada, procedint però que les de la instància derivades de l'incident d'execució siguin imposades al promotor de l'execució.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat A contra l'Aute dictat en data 18 de febrer de 2020 per l'Hble. Batlle d'instància, quina part decisòria revoquem en el sentit de què no es requereixi a la part apel·lant per a què aboni cap altra quantitat, així com el pronunciament respecte a les costes generades en la instància respecte a l'incident d'execució, que correspondrà abonar al promotor de l'execució.

Segon.- NO fer especial imposició de les costes processals ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-