Embargament preventiu - periculum in mora - prova : carta certificada amb acús de recepció (060/09)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-060/09

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de juny de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 12 de setembre del 2008 la representació processal de la societat "Daza" va formular demanda d'embargament preventiu contra el Sr. Arcos, per tal de garantir el pagament de la suma principal de 48.269,76 euros, més interessos i costes, quantitat que comprenia aquella que la defenent li devia com a conseqüència del préstec que la seva mandant li va atorgar per la compra d'un vehicle i que la defenent no va retornar íntegrament, més la quantitat de 965,39 euros corresponent a la clàusula penal fixada al contracte pel supòsit d'incompliment, sol·licitant que s'embargués i es segrestés el vehicle marca "Mercedes Benz", model SLK 350, matrícula andorrana XXXX, i que s'embarguessin tots els comptes bancaris i els béns mobles o immobles dels quals fos titular el Sr. Arcos..

II.- L'Aute que ara es recorre va desestimar la demanda considerant que l'agent havia provat l'existència de fumus boni iuris, ja que aportava el contracte signat entre les parts i els rebuts de les quotes del préstec impagades, però no havia acreditat la concurrència del periculum in mora, que exigia, com a segon requisit per tal de decretar l'embargament preventiu, el Decret de 1 de maig del 1922.

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Daza" i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegre de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'argument en el què l'agent fonamentava l'existència del periculum in mora, que podria impedir-li cobrar la suma de la qual era en principi deutor el Sr. Arcos, era que havia tingut coneixement de que el defenent podria haver abandonat el Principat, sense aportar cap prova d'aquesta afirmació.

L'Hble. Batlle estima que aquesta afirmació no és suficient per tal d'acreditar que existeixen indicis de que el Sr. Arcos intenta fer desaparèixer els béns dels quals és titular en perjudici dels seus creditors i, per tant, no dóna lloc a l'embargament sol·licitat, mentre que el recurrent afirma en el seu recurs que no està al seu abast provar que el defenent pretengui abandonar el País i que, en tot cas, aquesta prova podria haver estat obtinguda per la Batllia.

Malgrat els arguments de la recurrent, aquesta Sala considera que la decisió que l'Hble. Batlle ha pres al desestimar la demanda és la correcta, ja que si aquell que demana un embargament preventiu no prova, encara que sigui per indicis, que el deutor pot fer fonedissos els seus béns per tal de no respondre del deute el requisit que exigeix el Decret de l'any 1922 resultaria buit de contingut. És cert que pot ser difícil per un particular obtenir determinades proves de la situació d'una persona física, però el que se li demana a l'agent és que aporti indicis de la veracitat del que afirma i l'agent no ha efectuat ni el més mínim esforç probatori, ni pot argumentar que la prova correspon als Tribunals quan és al demandant a qui li correspon aportar-la amb la demanda.

Negar la possibilitat d'obtenir els esmentats indicis suposa ignorar que l'agent podia acreditat que el deutor havia estat condemnant per altres impagaments, o havia estat citat en altres ocasions per edictes, com ha fet en aquesta alçada, fora del moment processalment oportú, al aportar el resultat de la recerca al BOPA. En tot cas i com a mínim, podia requerir de pagament al deutor mitjançant carta certificada i amb avís de recepció i acreditar que aquesta li havia estat retornada per trobar-se absent el seu destinatari.

II.- D'altra banda, l'exigència d'acreditar l'existència del fumus boni iuris no s'exclou pel fet que l'agent s'hagués reservat el domini del vehicle que el Sr. Arcos va adquirir amb el préstec que se li va atorgar, ja que aquesta reserva no justifica l'embargament preventiu, ni procedeix demanar el segrest del vehicle en un procediment en el què es demana l'embargament. En tot cas, la reserva impedeix que el vehicle pugui ser adquirit per un tercer de bona fe i, per tant, suposa per sí sola una protecció pel venedor en el supòsit que desitgi recuperar el vehicle venut i tingui dret a fer-ho.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la societat recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Daza" contra l'Aute dictat en data 19 de setembre del 2008 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-